Antoni Segura analitza les causes de la Primavera Àrab des d’una perspectiva històrica

El catedràtic d’Història Contemporània Antoni Segura ha estat el convidat d’avui del IV Cicle de Conferències d’Economia i Societat, organitzat per l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa. La conferència “De la Primavera Àrab a l’Estat Islàmic” s'ha centrat a desgranar les causes de la Primavera Àrab, un anàlisi del món real a partir d’una metodologia històrica. Segura ha destinat el principi de la conferència a fer un retrat de la situació socioeconòmica i política dels països àrabs. Ha afirmat que un dels principals errors és entendre el món àrab com a un tot homogeni, quan en realitat existeixen diferències importants entre els països que el conformen. “No hi ha cap país àrab que estigui dins del que entenem com a democràcies liberals”, ha afegit Segura sobre la manca de llibertat d’expressió en aquests països.

El catedràtic d’Història Contemporània ha explicat que creure que la primavera àrab es va donar a causa de la irrupció de les xarxes socials i les noves tecnologies és una "explicació molt occidental" ja que l’accés a la tecnologia està restringit i, a mes, bona part de la població és analfabeta. En aquest sentit, ha remarcat el paper del mitjà de comunicació Al Jazeera com a factor clau en el canvi de mentalitat de la societat àrab i la influència que va tenir en la Primavera Àrab. Segura ha remarcat que un dels principals errors va ser que “a partir de l’atac terrorista de l'11 de setembre es va començar a veure l’islam a través d’una lent distorsionada, la de Al-Qaeda”, ha remarcat Segura. Aquest missatge va tenir un impacte en bona part de països musulmans, que va generar la percepció d’opressió, de conquesta i de marginalitat per part dels països occidentals.

Antoni Segura va iniciar la seva tasca investigadora en temes d’història agrària i del món rural, i posteriorment va desenvolupar dues noves línies de treball, dedicades a l’estudi del món islàmic contemporani i del franquisme i la transició democràtica. Actualment també és codirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB.