L’equip del TecnoCampus queda en octava posició a la final de la Lliga de Debat de la UPF, d’entre 32 grups

Els estudiants Sara Atienza, Pol Parra, i Ariadna Madrid van participar a finals de gener a la final de la Lliga de Debat universitària de la Universitat Pompeu Fabra, a la qual estan adscrits tots els centres universitaris del TecnoCampus. Sota el nom “Tres bolis Bic”, l’equip havia guanyat el 18 de gener la final de la Lliga de Debat del TecnoCampus. L’equip del TecnoCampus va quedar en octava posició en aquesta competició en la qual hi van participar 32 grups.

Entrevistem a l'Ariadna Madrid, membre de l’equip del TecnoCampus, que va rebre un reconeixement com a segona millor oradora.

És el segon cop que participaves a la Lliga de Debat universitària de la UPF. Com vas viure la final?
La veritat és que aquesta vegada he gaudit més que l’any passat. En l’anterior edició, estava molt més nerviosa ja que no dominava gens la dinàmica de “joc”, i a més em trobava en un entorn molt diferent com és la UPF. Aquest any, però, la situació ha canviat bastant ja que era més conscient a què m’enfrontava i coneixia amb més profunditat el funcionament d’un debat. A més, el resultat encara va ser millor si tenim en compte que cursava el curs per segona vegada. Els nervis sempre hi són presents, però el regust que m’he endut aquest any ha estat molt positiu.

En aquesta final hi participaven bastants equips, hi havia molta competitivitat?
El cert és que en les dues lligues que he participat sempre ha prevalgut la companyonia davant la competitivitat. Els participants acostumen a ser molt oberts i agradables, fet que genera un bon ambient de treball.

En aquesta ocasió, sobre quins temes us va tocar debatre?
Els temes d’aquest any eren molt interessants. Vam fer un total de tres debats al voltant d’aquests tres temes: “Hi ha masses turismes a Barcelona?”, “L’espionatge als ciutadans està justificat?”, i “S’ha de limitar la circulació de cotxes a les ciutats?”. Si hagués d’escollir, segurament el tema que més em va agrada va ser el d'espionatge als ciutadans. Vam patir una mica a l’hora de preparar el debat, però alhora de defensar el punt de vista vam gaudir moltíssim. El tema que van debatre els equips que van arribar a la semifinal i a la final era sobre si s’ha d’il·legalitzar l’extrema dreta per combatre-la.

Vas viure amb més nerviosisme aquesta final que la que es va celebrar al TecnoCampus?
Al contrari, vaig estar més nerviosa a la final de la Lliga de Debat del TecnoCampus que en aquesta, ja que hi participen molts grups i has de fer molts debats en pocs dies, de manera que inconscientment acabes integrant el ritme i la dinàmica de treball. El resultat? Com més debats fas, menys nerviós estàs perquè t’acostumes a estar davant del públic.

Què t'ha aportat participar a la Lliga de Debat del TecnoCampus des d'un punt de vista professional?
De cara al món laboral, participar en lligues de debat universitàries és molt positiu. El debat t’ensenya a defensar un posicionament utilitzant una sèrie de tècniques i coneixements que et poden ser molt útils, per exemple, per a una entrevista de feina o per a la presentació d’un projecte empresarial. A títol personal, d’aquesta experiència m’emporto un mètode d’esquematització per ordenar les idees, tècniques per captar l’atenció dels oients i, sobretot, més seguretat a l’hora de mirar un grup de persones als ulls per explicar-los una idea.

Vas rebre un reconeixement com la segona millor oradora d’aquesta edició. De tot el que has après, quins consells pràctics donaries?
El tres és un número màgic. Per exemple, si aconsegueixes fer tres preguntes retòriques a les quals el teus oients responguin interiorment “sí”, ja els tens gairebé convençuts. Les persones tenim una capacitat limitada per retenir la informació, i durant la formació ens van explicar que el nombre ideal d’arguments a l’hora de defensar un tema és tres, així que si mai heu d’explicar algun tema, feu-ho en tres apartats! També he après que la mirada és molt important, a les persones ens encanta que ens mirin! De fet, ens agrada tant que si no estem escoltant un discurs però l’orador ens mira, automàticament i de manera inconscient li tornem la mirada i tornem a estar atents.