Una alumna del Grau en Mitjans Audiovisuals, seleccionada per participar en el festival DocsBarcelona

La estudiant Zaida Abella del Grau en Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus ha estat seleccionada per participar en la tercera edició del DOC-U pel seu projecte El decorado de mi recuerdo. El DOC-U és una secció competitiva del festival DocsBarcelona dedicada a l'exhibició de documentals creats per estudiants de les diferents universitats catalanes. El premi consisteix en una setmana de lloguer d'un equip de rodatge valorat en 1.000 euros. El DocsBarcelona és el Festival Internacional de Cinema Documental, que tindrà lloc del 23 al 29 de maig.

Zaida Abella parla del la seva peça i de tot el procés de creació d'un projecte que va començar arran de l'assignatura Documental de Creació que va cursar al TecnoCampus.

Per què t'interessava participar en aquest concurs?
Sóc molt fan dels festivals i arran de l'assignatura de documenal amb Maria Soliña Barreiro, el gènere em va encantar. En aquest sentit, aquest és un dels festivals de referència del cinema documental tant a Barcelona com a nivell nacional.

Quina història explica el documental El decorado de mi recuerdo?
El projecte es considera una peça experimental poètica perquè no es caracteritza per una narració o història sinó per l'atmosfera emocional que transmet a l'espectador. Una de les meves preocupacions vitals era deixar de sentir de sobte i, a partir d'aquí, va sorgir la idea de conèixer i gravar a una persona sorda. D'aquesta manera, intentaria representar aquesta absència que m'angoixava. Després de diferents trobades i converses amb l'Edgar, amb qui podíem parlar gràcies a que porta un implant coclear i és oralista, se'm va plantejar un tema més interessant: el record.

El record pot ser un tema molt ampli… Quin és el teu enfocament?
Segons em va explicar l'Edgar, no recorda els sons arran de la seva discapacitat auditiva, únicament podria arribar a imaginar-los si els associés a les pròpies imatges. Així, cada vegada que parla amb algú, després d'un període curt de temps no recorda com és aquesta veu. En aquest sentit, en El decorado de mi recuerdo intento plasmar el valor del record, de la memòria, del soroll que deixen en nosaltres els records dia a dia. D'alguna manera, pretenc que cada espectador aconsegueixi arribar als seus records a través dels meus, permeto a qualsevol persona mirar el que hi ha en el meu interior a través de la finestra translúcida que acabo construint.

De quina manera mostres el valor del record?
Representar el valor del record era un repte. Opto por sortir al carrer i gravar la realitat, la quotidianitat en dies de pluja, foscos, de tard nit perquè la llum es més homogènia amb la intenció de crear aquest ambient de nostàlgia i de malenconia. Sobretot, utilitzo símbols com els ocells, l'aigua, la velocitat del pas del temps, entre d'altres. Por exemple, l'aigua té un paper rellevant perquè és un factor de neteja, purificador. El transcurs de l'aigua es cíclic, com la creació dels records i, por tant, de la memòria.

Una vegada acabat el projecte, i vist en perspectiva… Quin és la teva valoració del producte final?
Estic molt contenta, no m'esperava aquest resultat ja que mai havia fet alguna cosa així i no podia imaginar-ho fins a veure-ho acabat. Al final, sempre hi ha alguna cosa que es pot millorar i en el meu cas, seria la veu en off. Com que és un testimoni propi, ha estat una miqueta complicat gravar la meva pròpia veu en fred. Potser li donaria una mica més de musicalitat a la veu, com alguna persona ja m'ha suggerit.

Quin consell donaries als estudiants de GMA que inicien el Treball de Final de Grau aquest any?
Els hi diria que aprofitin al màxim la fase de recerca, se'm va fer bastant curta amb tants canvis durant el projecte. Crec que és important impregnar-te de qualsevol cosa, per molt remota que sigui, encara que en un inici creguis que no té relació amb el teu projecte. Per altra banda, tenir les idees clares i una bona organització d'inici a fi, posant l'accent en l'última fase, com seria el muntatge, és essencial. I per últim, creure en un mateix i apreciar les pròpies intuïcions.