330 mestres debaten sobre innovació en l’ensenyament en l’Escola d’Estiu del Moviment Educatiu del Maresme

Un total de 330 mestres de primària participen a partir d’avui en la 37ena edició de l’Escola d’Estiu del Maresme, que organitza el Moviment Educatiu del Maresme i que per cinquè any consecutiu se celebra al TecnoCampus. Durant dues setmanes, fins al 15 de juliol, els docents, que passen a ser alumnes per uns dies, participaran en els 25 cursos de què consta l’escola d’estiu. El Moviment Educatiu del Maresme ha destacat que la xifra d’inscrits és superior a la de l’any passat, amb professionals tant de la comarca com d’altres llocs de Catalunya.

En la sessió de benvinguda, el regidor d’Educació i Treball, Miquel Àngel Vadell, i el director general del TecnoCampus, Jaume Teodoro, han destacat la importància de la formació contínua dels professionals de l’educació. La presidenta del Moviment Educatiu del Maresme, Juliana Bacardit, ha agraït la col·laboració del TecnoCampus, que en el seu compromís amb l’educació cedeix les aules, on ja han acabat les classes universitàries, perquè s’hi pugui fer l’Escola d’Estiu.

Roald Dahl, en el centenari del seu naixement, ha centrat l’atenció en la primera sessió de l’Escola d’Estiu, on s’ha reivindicat el conte com a instrument pedagògic de primer ordre. La conferència inaugural, a càrrec d’Ismael Palacín, educador i director de la Fundació Jaume Bofill, s’ha centrat en la innovació educativa com a eina per superar les desigualtats educatives i per introduir noves pràctiques i maneres d'entendre i organitzar l'escola i l'educació de manera compartida. Palacín ha apuntat que l’escolarització d’accés universal ja no és suficient, perquè les famílies tenen enormes expectatives sobre l’educació. “L’hem d’entendre no com un servei, sinó com un bé comú, col·lectiu”, ha indicat. El seu futur s’ha de fonamentar, ha dit, en la comprensió de la diversitat i de la societat del coneixement.

Palacín ha repassat els problemes del sector: la gestió centralitzada, les creences que no es basen en evidències científiques (ha citat l’excessiu pes dels exàmens) o els excessos en els currículums educatius.
Quant a la innovació, ha dit que la més efectiva és la que es produeix “en pràctiques concretes”, perquè “no avançarem si esperem a posar-nos d’acord en el model general”. Generalitzar aquestes pràctiques, aplicar-les en tota mena de centres, ha de ser l’objectiu a assolir, segons Palacín, que aposta per les xarxes professionals o els mentors com a instrument per a aquesta difusió.