“La salud es el resultado de los cuidados que uno se dispensa a si mismo y a los demás, de la capacidad de tomar decisiones y controlar la vida propia y de asegurar que la sociedad en que uno vive, ofrezca a todos sus miembros la posibilidad de gozar de un buen estado de salud“ (Carta de Otawa,1986). Actualment hi ha una clara necessitat nacional e internacional de millorar les pràctiques de l'atenció al pacient mitjançant la informació-educació. Les raons d'aquesta necessitat són diverses; la política de salut a molts països emfatitza l'autocura, l'autogestió i l'autoresponsabilitat de les persones respecte a la seva pròpia salut, per altre banda la disponibilitat i accessibilitat de la informació relacionada amb la salut ha augmentat a causa de les possibilitats d'Internet i els pacients necessiten ajuda professional per trobar la informació més fiable,   l'estada hospitalària ha disminuït i el període de recuperació al domicili sense ajuda o guia professional ha augmentat ..etc.. Tot això dóna lloc a la necessitat de donar la informació-educació de manera individualitzada. I d'altra banda la informació-educació al pacient té una perspectiva ètica: els pacients tenen el dret a la informació i al coneixement en relació amb el seu problema de salut o tractament. Les persones cada vegada més són conscients dels seus problemes de salut i reclamen major autonomia en els processos de malaltia. Els professionals em de vetllar per que aquesta autonomia sigui saludable, és a dir, hem de capacitat a les persones en la cura de la seva salut , dotant-los d’ eines , informació i suport per a garantir la salut.