Entrevista a Santiago Tomás, director acadèmic del nou Postgrau en Seguretat del Pacient

Santiago Tomás Vecina és doctor en Medicina, metge especialista en medicina interna i màster en Metodologia i Gestió de Qualitat Assistencial. Coordina el Programa Nacional SEMES-Seguretat del Pacient en Urgències (2008-2013) i és responsable de la Unitat Funcional de Seguretat del Pacient-Badalona Serveis Assistencials. És a més director de Fundació per la Investigacion, Docència i Innovacion en Seguretat del Pacient (FIDISP).

És el coordinador i director acadèmic del nou Postgrau en Seguretat del Pacient, que s'imparteix a l'Escola Superior de Ciències de la Salut del Tecnocampus.

-Quina tasca duu a terme la Fundació per la Investigació, Docència i Innovació en Seguretat del Pacient (FIDISP)?
La Fundació per la Investigacion, Docència i Innovació en Seguretat del Pacient (FIDISP) és una institució privada , sense ànim de lucre, dedicada principalmente a la promoció d'activitats i iniciatives destinades a la millora de la seguretat del pacient en l'Atenció Sanitària, integrant, en un mateix projecte, docència, recerca i innovació. Desenvolupa els seus projectes en tot el territori estatal, amb la posiblidad d'establir relacions de col·laboració amb institucions, universitats o centres de docència i recerca de tot el món.

-Què entenem per riscos del pacient, més enllà dels derivats de la malaltia que pateix?
Entenem per riscos del pacient totes aquelles circumstàncies, derivades del procés assistencial, amb probabilitat potencial de produir un dany o distorsionar els resultats previstos i sobre els quals es pot actuar per minimitzar el seu impacte. I això comporta un altre concepte íntimament relacionat, com és la Seguretat del Pacient: reducció del risc de dany innecessari associat a l'atenció sanitària.

-Quin és la situació actual en matèria de Seguretat del Pacient?
Diversos estudis al nostre país posen de manifest la magnitud del problema. L'Estudi Nacional sobre Esdeveniments Adversos lligat a l'Hospitalització (ENEES) realitzat l'any 2005 situa una taxa global d'Esdeveniments Adversos (EA) en pacient hospitalitzats del 9,3%. L'estudi APEAS (Esdeveniments Adversos en Atenció Primària) situa els riscos en 18% de les visites. EVADUR (Esdeveniments Adversos en Urgències) xifra que, almenys un 12% dels pacients dels serveis d'urgències patirà algun tipus d'incident o d'EA. L'Estudi SYREC, realitzat en les UCI espanyoles, parla d'una taxa d'EA del 5,9%. En tots ells, la taxa d'evitabilitat va des del 43% de l'estudi ENEES fins al 70% en l'estudi EVADUR o el SYREC, la qual cosa indica l'alt grau de prevenció existent si es prenen mesures adequades a aquest efecte.

-Són necessaris especialistes? Quin és la seva funció en un centre mèdic?
La cada vegada major complexitat de la pràctica sanitària, així com l'aparició de normatives o regulacions emeses per les diferents administracions, comporten la necessitat de tenir en les organitzacions sanitàries professionals coneixedors del problema i capaços, al seu torn, de gestionar els riscos assistencials.
En els centres sanitaris és obligada la creació d'Unitats funcionals en seguretat del pacient, que tenen com a missió general la detecció, anàlisi i coordinació de totes les activitats preventives i / o resolutives que es facin en els centres en relació a qualsevol circumstància que afecti a la seguretat dels pacients i la seva interrelació amb la prestació de serveis sanitaris. És per tant, necessari disposar de professionals formats per donar respostes a les necessitats formulades per diferents sectors professionals, empresarials, organitzacions nacionals i internacionals implicats en la prestació de serveis i atenció sanitària, experts en la gestió de riscos assistencials. La seva funció és clara: difondre la cultura de la seguretat del pacient, i ser capaços de gestionar l'anàlisi de riscos i el desenvolupament d'estratègies de millora.

-Hi ha normativa o regulació en aquesta matèria?
Millorar la seguretat dels pacients constitueix una estratègia prioritària en les polítiques de qualitat dels sistemes sanitaris que procedeix d'iniciatives de diversos organismes internacionals. Des de fa més d'una dècada, l'Organització Mundial de la Salut promou l'“Aliança per la Seguretat”, com una estratègia prioritària per als sistemes de salut de tots els paises adherits, promovent línies estratègiques dirigides a crear cultura sobre seguretat del pacient i disminuir els riscos derivats de l'assistència sanitària. Els efectes adversos deguts a l'assistència sanitària són un problema emergent i representen una causa de morbimortalitat que cal afrontar amb importants conseqüències físiques i econòmiques. Per a això, resulta essencial promoure i desenvolupar el coneixement i la Cultura de Seguretat del Pacient entre els professionals a qualsevol nivell del sistema de provisió sanitària.
En aquest sentit, a Espanya, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en la seva responsabilitat de millorar la qualitat del sistema sanitari en el seu conjunt, com estableix la Llei 16/2003, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, ha situat la seguretat del pacient en el centre de les polítiques sanitàries com un dels elements clau de la millora de la qualitat, quedant així reflectit en l'estratègia número 8 del Pla de Qualitat per al Sistema Nacional de Salut (SNS), que es ve desenvolupant des del 2005 en coordinació amb les Comunitats Autònomes.

-Què pot aportar als professionals de la salut aquest nou postgrau? Quins continguts s'impartiran?
L'objectiu del Postgrau en Seguretat del Pacient que presentem és proporcionar una formació sòlida i consolidada a professionals sanitaris sobre seguretat del pacient i en àrees de responsabilitat sobre la gestió dels riscos derivats de l'assistència sanitària. Es pretén formar “especialistes en Seguretat del Pacient” que siguin capaços de liderar les futures Unitats Funcionals de Seguretat del Pacient de les organitzacions sanitàries, sota un títol universitari.

La demanda de formació en aquesta matèria és cada vegada major, especialment amb l'augment de sensibilitat dels professionals i les polítiques sanitàries de les administracions locals i generals. És necessària un ensenyament reglat que garanteixi l'homogeneïtat dels continguts i dels mètodes docents per garantir la formació dels professionals de la salut en Seguretat del Pacient.

-Es tracta de formació a distància. Això que suposa?
La formació a distància comporta la possibilitat d'accés formatiu a un major nombre de professionals de diferents zones geogràfiques i compartir entre tots les seves pròpies experiències
La metodologia converteix l'alumne en protagonista de la seva pròpia formació. Permet una activitat propera entre alumnes, professor i tutors, gràcies al desenvolupament d'activitats participatives amb posada en comú, vídeos formatius i lectures. Permet un seguiment personalitzat de l'alumne i una relació directa amb professionals especialistes en el tema.
Al seu torn, és factible compaginar la formació amb les activitats laborals, facilitant la integració dels coneixements de manera progressiva en la seva pràctica diària assistencial sense interrupcions.