Informació general


Idiomes d'impartició


  • Català

Descripció


Aquesta assignatura es planteja com una introducció al món de l'expressió audiovisual en un sentit ampli. Des dels aspectes més consolidats del llenguatge audiovisual fins a l'exploració introductòria de nous llenguatges i mitjans. 

Resultats d'aprenentatge


En acabar l’assignatura l’estudiant ha de ser capaç de:

  • Conèixer i reconèixer els elements que possibiliten la comunicació audiovisual.
  • Conèixer les tècniques per aconseguir la plena comunicació audiovisual.
  • Conèixer les característiques bàsiques dels diferents mitjans audiovisuals.
  • Desenvolupar un discurs crític i analític sobre les tendències de l'audiovisual contemporani.

Metodologia de treball


L’assignatura consta essencialment de sessions teòriques de gran grup i sessions de seminari, de mig grup. No obstant, es realitzaran treballs en grups reduïts i es fomentaran les activitats a l’aula com a part del procés d’aprenentatge, així com la cerca d’informació i posterior exposició per part dels grups.

Continguts


1. Fonaments del llenguatge audiovisual

1.1. El llenguatge audiovisual

1.2. Aspectes morfològics del llenguatge audiovisual

1.3. Aspectes sintàctics del llenguatge audiovisual

1.3.1. La composició de la imatge

1.3.2. La creació de l’espai

1.4. Aspectes semàntics: el discurs audiovisual en el muntatge

1.4.1. Unitats narratives

1.4.2. La continuïtat

1.4.3. Continuïtat en el desplaçament d’un subjecte: l’eix d’acció

1.4.4. Muntatge i edició

1.4.5. La creació del temps

 

2. El paper del so en l’audiovisual

2.1 Aproximació històrica

2.2 Aproximació teòrica. Conceptes bàsics

2.2.1 So diegètic i extra diegètic

2.2.2 So sincrònic i asincrònic

2.2.3 La teoria acúsmatica. Sons on-screen i off-screen

2.2.4 Forma musical i narrativa audiovisual

2.3 Introducció a la semiòtica del so en l’audiovisual. Estratègies analítiques:

2.3.1 Factors de la comunicació sonora

2.3.2 El significat musical/sonor com a pacte cultural

2.3.2.1 Topos

2.3.2.2 Intertextualitat

2.3.2.3 Funcions de la música cinematogràfica (no exclusives del cinema) 

2.3.3 La perspectiva de Michel Chion 

2.3.4 La perspectiva de Nicholas Cook 

2.3.5 El model analític de Philip Tagg

3. Expressió del llenguatge audiovisual

3.1 El llenguatge televisiu. De la paleotelevisió a la hipertelevisió.

3.2 El llenguatge audiovisual a internet. 

3.3 Llenguatge audiovisual i món real. 

4. Debats sobre societat i llenguatge audiovisual

Activitats d'aprenentatge


Activitat 1. La creació de l'espai

Descripció general: L'activitat consisteix en realitzar una peça audiovisual, en grups, de 3 minuts de durada,  on a partir d'una història simple (inventada o no) es construeixi un espai no real a partir del muntatge.

Material de suport: Càmera, trípode, targeta de memòria, bateries.

Entregable i vincles amb l'avaluació: Cal lliurar la peça audiovisual en un format comprimit i estàndard ( mp4, mov). Aquesta activitat suposarà el 10% de la nota final de l'assignatura.

Objectius específics: En finalitzar l'activitat l'estudiant ha de ser capaç de:

Saber aplicar correctament el llenguatge audiovisual en la producció de sentit.
Saber construir espais de ficció a partir de l'estructuració del llenguatge audiovisual.


Activitat 2. Anàlisi de les funcions de la música cinematogràfica

Descripció general: Elaboració d’una cue list acompanyada d’un vídeo amb una descripció analítica del paper del so en un producte audiovisual (cinema o spot publicitari). El treball es realitzarà en grups de tres i, opcionalment, pot ser audiovisionat a classe.

Lliurable i vincles amb l’avaluació: Cal entregar un arxiu pdf a la bústia habilitada a l’eCampus. El pdf contindrà la cue list i un enllaç a l’arxiu de vídeo.

10% de la nota final.

Objectius específics: En finalitzar l’activitat l’estudiant ha de ser capaç de:

  • Conèixer i saber aplicar les principals metodologies d’anàlisi sobre el so en l’audiovisual.
  • Identificar els recursos sonors, simbòlics, expressius i estructurals emprats en la música a diferents àmbits de l’audiovisual com el cinema, la televisió, la publicitat, el videoclip o els videojocs.


Activitat 3. Anàlisi d'una obra audiovisual

Descripció general: L'activitat consisteix en l'anàlisi d'una obra audiovisual o un gènere cinematogràfic o televisiu. Es tracta d'un treball teòric, en grups, on s'ha d'analitzar tot el contingut relacionat amb el temari de l'assignatura de Llenguatge audiovisual i d'Història dels Mitjans Audiovisuals: ús del llenguatge audiovisual, gènere, format, context històric, etc.

Entregable i vincles amb l'avaluació: Cal lliurar el treball en format escrit i digital (pdf). També cal fer una presentació oral pública. Aquesta activitat suposarà el 20% de la nota final de l'assignatura, de la qual:

Un 15% de la nota final serà el treball escrit
Un 5% de la nota final serà de la presentació oral pública
Objectius específics: En finalitzar l'activitat l'estudiant ha de ser capaç de:

Estructurar i escriure correctament les idees que es volen exposar.
Presentar públicament i exposar el treball realitzat.
Elaborar un discurs coherent, interdisciplinari i original sobre un contingut propi del món audiovisual, en qualsevol dels seus moments històrics.



Activitat 4. Debat

Descripció general: L'activitat consisteix en preparar, per grups, l'exposició i defensa d'una de les posicions plantejades als debats emergents en el sector audiovisual.

Entregable i vincles amb l'avaluació: Cal lliurar un breu resum de l'exposició plantejada. Aquesta activitat suposarà el 5% de la nota final de l'assignatura. de la qual:

Objectius específics: En finalitzar l'activitat l'estudiant ha de ser capaç de:

Saber recollir informació rellevant sobre un tema d'interès i d'actualitat.
Saber exposar els seus arguments de forma clara, entenedora i lògica.


Activitat 5. Tests de seguiment

Descripció general: L'activitat consisteix en respondre una prova tipus test de cadascuna de les lectures i visionats obligatoris de l'assignatura.

Entregable i vincles amb l'avaluació: Realització dels tests a partir de l'aula virtual. Aquesta activitat, juntament amb altres activitats de classe, suposarà el 5% de la nota final de l'assignatura.

Objectius específics: En finalitzar l'activitat l'estudiant ha de ser capaç de:

Saber reconèixer els elements clau de les lectures proposades.
Saber identificar els trets més rellevants del llenguatge de la filmografia proposada.


Activitat 6. Examen final

Descripció general: Prova individual on els estudiants hauran de demostrar l'assimilació dels continguts teòrics desenvolupats en tota l'assignatura.

Lliurable i vincles amb l'avaluació: Les tasques i respostes requerides en cada cas. L'examen final correspon al 50% de la nota final de l'assignatura.

Objectius específics: En finalitzar l'activitat l'estudiant ha de ser capaç de:

Saber exposar i articular de forma escrita els continguts assimilats en l'assignatura.

Sistema d'avaluació


El sistema d’avaluació diferencia clarament dues parts: la part teòrica i la part corresponent a les activitats d’avaluació continuada. Per a poder aprovar, la nota mínima de l’examen final ha de ser superior a 5.

La part teòrica (examen final) consisteix en el 50% de l’avaluació final.  

La part d’activitats d’avaluació continuada consisteix en el 50% de l’avaluació final, amb la ponderació dels següents elements:

  • Activitat 1: 10%
  • Activitat 2: 10%
  • Activitat 3: 20%
  • Debats: 5%
  • Tests de comprensió i altres activitats: 5%

Per la naturalesa de l'assignatura, l'ortografia i sintaxi en l'expressió escrita són avaluables, així que les faltes d'ortografia i sintaxi seran penalitzades restant 0,25 punts cadascuna. 

Recuperació:

Poden accedir a recuperació els estudiants que no hagin aprovat l’examen final. L’avaluació continuada no és recuperable, així que l’examen de recuperació continuarà fent mitja amb la nota de l’avaluació continuada, i aquesta ponderació ha de superar el 5.


Bibliografia


Bàsica

Alberich, J.; Roig, A. (et al) (2011). Comunicación audiovisual digital: nuevos medios, nuevos usos, nuevas formas. Barcelona: Ed. UOC

Benioff, D.; Weiss, D.B (2011). Game of Thrones [sèrie de televisió]. Estats Units: HBO.

Brooker, Charlie (2011). 15 Million Merit [capítol de sèrie de televisió]. A: Brooker, Charlie (2011). Black Mirror [sèrie de televisió]. Regne Unit: Endemol.

Chion, Michael (2008): La audiovisión: introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.

Cook, Nicholas (1998): Analysing Musical Multimedia. Oxford: Oxford University Press.

Coppola, F.F. (director i productor) (1979). Apocalypse Now [cinta cinematogràfica]. Estats Units: American Zoetrope.

Eco, Umberto (1995). Apocalípticos e Integrados. Barcelona: Tusquets.

Eisenstein, S. (director) (1925). El acorazado Potemkin [cinta cinematogràfica]. Unió Soviètica: Mosfilm.

Fernandez Díez, F; Martínez Abadía, J. (1999). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós.

GUSTEMS, Josep (Ed.). (2014): Música y audición en los géneros audiovisuales. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Jenkins, H. (2008). Convergence Culture. La cultura de la convergencia en los medios de la comunicación. Barcelona: Paidós.

Medem, Julio (director) (1998). Los amantes del círculo polar [cinta cinematogràfica]. Espanya: Canal +.

Sartori, Giovanni (1998). Homo videns. La Sociedad teledirigida. Madrid: Taurus.

Scolari, C (2013). Narrativas Transmedia. Cuando todos los medios cuentan. Bilbao: Deusto.

Scolari, Carlos (2008). Hacia la hipertelevisión. Los primeros síntomas de una nueva configuración del dispositivo televisivo. En: Diálogos de la Comunicación, num. 77.

Tagg, Philip (2013). Music’s Meanings: a modern musicology for non-musos. New York: The Mass Media Music Scholars’ Press.

Welles, Orson (director i productor) (1941). Citizen Kane [cinta cinematogràfica]. Estats Units: Mercury Productions.


Complementària

Brooker, Charlie (2011). Black Mirror [sèrie de televisió]. Regne Unit: Endemol.

Coppola, F.F. (director) (1972). The Godfather [cinta cinematogràfica]. Estats Units: Paramount Pictures.

Cuarón, Alfonso (director), Smith, Tony (et al) (productor) (2006). Children of Men [cinta cinematogràfica]. Estats Units i Regne Unit: Strike Entertainment.

DAVIS, Richar (1999): Complete Guide to Film Scoring. Boston: Berklee Press.

Kubrick, Stanley (director) (1980). The Shining [cinta cinematogràfica]. Regne Unit, Estats Units: Hawk Films.

LISSA, Zofia (1964): The Aesthetics of Film Music. PWM, Kraków.

Món Digital (revista a Flipboard): https://flipboard.com/section/m%C3%B3n-digital-bGDZoD

NEUMEYER, D. (2015). Meaning and Interpretation of Music in Cinema. Bloomington: Indiana University Press

NIETO, José (1996): Música para la imagen. La influencia secreta. Madrid: Iberautor Promociones Culturales.

Tarantino, Quentin (director) (1992). Reservoir Dogs [cinta cinematogràfica]. Estats Units: Artisan Entertainment.

XALABARDER, Conrado. (2013). El Guion Musical en el Cine. Mundo BSO.