Informació general


Idiomes d'impartició


  • Castellano
  • Català

Algunes de les lectures i la majoria de visionats que es duran a terme durant el curs són en anglès.

Professors de teoria: Arnau Gifreu i Fran Pinel

Professors de pràctiques: Adrià Olea i Gina Plana

(Pendents de donar d'alta a l'aplicatiu)

Competències que es treballen


Bàsiques i Generals

  • G2_Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que es solen demostrar per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi

  • G3_Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi), per emetre judicis per incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic


Específica

  • E5_Dissenyar i realitzar un producte audiovisual (format per imatges fixes o en moviment), atenent tant als seus aspectes tècnics com artístics, en tots els seus components

  • E7_Postproduir vídeo utilitzant les eines bàsiques pròpies dels programes d'edició audiovisual (titulació, retoc de color i exposició, velocitats, màscares...) i com insertar-les en el procés de muntatge afegint efectes digitals

Descripció


L’assignatura s’entén com a una continuació d’“Edició de vídeo” i se centra en els processos de postproducció de vídeo.

Les classes combinen tres àmbits: explicació teòrica de conceptes relatius a la postproducció, amb una atenció especial a la tecnologia, anàlisis d’obres audiovisuals des del punt de vista de la postproducció, i pràctica aplicada de postproducció.

Per una banda, es vol que l’estudiant obtingui una formació tant de les regles teòriques de postproducció, els recursos de llenguatge la història i l’ús del color, entre d’altres aspectes, com la seva aplicació en els diversos gèneres i productes audiovisuals mitjançant l’anàlisi de peces.

Per l’altra banda, es pretén que l’estudiant entengui totes les etapes de postproducció necessàries i els aspectes tècnics més importants relacionats amb cadascuna d’elles. Finalment, es pretén que l’estudiant conegui i realitzi de forma pràctica tots els processos en cadascuna de les facetes per finalitzar una obra audiovisual amb la màxima qualitat i en qualsevol format.

Mitjançant els diversos coneixements teòrics i pràctics adquirits en l’assignatura, l’estudiant podrà comprendre i utilitzar els elements necessaris dels diferents processos que configuren la postproducció de vídeo.

Resultats d'aprenentatge


En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:

RA1: Comprendre els diferents elements narratius de la postproducció en l'audiovisual.

RA2: Conèixer els diferents processos que configuren la postproducció audiovisual.

RA3: Tenir la capacitat d'avaluar els recursos tècnics i creatius a l'hora d'afrontar diferents tipus de treballs de postproducció, especialment correcció de color.

RA4: Fomentar l'estudi i anàlisi de l'audiovisual com a llenguatge narratiu amb la intenció que l'alumne desenvolupi la seva capacitat crítica i estilística a l'hora

de conceptualitzar i desenvolupar un projecte o valorar uns altres.

RA5: Planificar el procés de muntatge i postproducció de diferents tipus de productes audiovisuals relacionant les característiques de les plataformes de

postproducció amb els objectius tècnics del projecte.

RA6: Ser capaç de treballar de manera autònoma i amb caràcter professional mitjançant l'ús del programa DaVinci Resolve.

Altres resultats d'aprenentatge complementaris són:

RAC1: Configurar i mantenir l'equipament de postproducció.

RAC2: Realitzar els processos de masterització en la postproducció del producte audiovisual, reconeixent les característiques dels estàndards i protocols

normalitzats d'intercanvi de documents i productes audiovisuals.

RAC3: Generar i/o introduir en el procés de postproducció els efectes d'imatge valorant les característiques funcionals i operatives de les eines i tecnologies

estandarditzades.

Metodologia de treball


L'assignatura compta amb 4h/setmana de teoria i 2h/setmana de pràctiques.

Els conceptes teòrics seran exposats a classe de teoria per part dels professors, i també es veuran exemples audiovisuals que il·lustrin la teoria per generar un debat

en classe amb la participació dels estudiants. En algunes sessions teòriques es podran dur a terme exercicis i anàlisis.

En les activitats de pràctiques al laboratori d'informàtica es treballarà amb diferents software d’edició i es posarà una èmfasi especial en l’explicació del programari Davinci Resolve, per poder realitzar els treballs de postproducció que es demanaran durant el curs. Les pràctiques són part fonamental de l’assignatura, ja que serveixen per treballar els conceptes teòrics impartits en classe. Les pràctiques aniran cada vegada augmentant el nivell de complexitat i en conseqüència l'exigència en la seva qualitat i el temps de lliurament es veuran afectats.

 

Funcionament a l'aula:

A les classes de teoria, la porta d'entrada es tancarà deu minuts després de l'inici de la classe i no es podrà accedir fins al cap del descans. La porta d'entrada es tancarà deu minuts després del final del descans.

Les classes pràctiques són obligatòries i és necessari assistir a un 80% de les sessions per poder ser avaluat en els treballs de la part pràctica. Les classes pràctiques es realitzaran sense descans. La porta d'entrada es tancarà als deu minuts de l'inici.

Els professors no estan obligats a pujar anotacions al campus virtual. Es penjaran enllaços en relació als temes, amb lectures i visionats obligatoris, així com

recursos per ampliar informació.

Continguts


TEMA 1. Processos i terminologia de la postproducció

  • Diferència conceptual entre edició, muntatge i postproducció
  • Glossari bàsic de conceptes de postproducció
  • Definició i descripció dels principals processos de postproducció
  • Postproducció de tipus de seqüències i productes.

 

TEMA 2. Paràmetres i codificació de la imatge digital

  • Paràmetres de la imatge digital
  • Resolució temporal
  • Resolució espacial
  • Profunditat de color
  • Rang dinàmic
  •  

- Submostreig de color

- Compressió

- Flux de transferència

- Formats i còdecs

- Raw i imatge processada

 

TEMA 3. Equipaments i models de postproducció

Eines:

- Hardware

- Mac vs PC

- Processador i targetes gràfiques

- RAID, discos SSD

- I/O Box

- Connexionat

- Monitors

- Perifèrics

Procediments:

  • Workflows i processos de treball per a postproducció en set
  •  
  • DIT i DAS
  • Orígens, funcions i activitats del DIT
  • Software. Introducció a software i aplicacions per a postproducció

 

TEMA 4. Edició.

- L’edició de vídeo com a procés mecànic-creatiu

- Breu història de l’edició digital de vídeo

- Influència de l’edició sobre l’storytelling

- Importació i ingesta de continguts: optimització i proxies

- Sistemes d’arxius i tipus de seqüència

- Timeline i eines bàsiques d’edició: usos creatius

- Composició digital de la imatge i influència sobre l’storytelling

- Workflows de treball

- Efectes i capes d’ajustament

  • d’arxius: mòduls de sortida, formats i còdecs
  • s de treball col·laboratiu 

- Softwares d’edició: Premiere PRO, Final Cut X, Avid MEDIA Composer

- Renderitzat i softwares de compressió

 

TEMA 5. Composició i efectes visuals digitals (VFX)

  • Historia FX
    • roma key
    • Match moving
    • Motion control
    • Camera tracking
    • Motion capture

- Tecnologies de recolzament als VFX

- Morphing

- Bullet time

- Fotografia d’alta velocitat

- Ciberscanning and structured light scanning

- HDRI

- LIDAR

- Softwares per a VFX i CGI

 

TEMA 6. Motion Design.

- Introducció al concepte de Motion Design.

- Motion Design en TV i Cinema: exemples i aplicacions.

- Softwares I: composició digital (After Effects).

- Softwares II: 3D Motion Design (Cinema 4D, Blender, Houdini…)

- Crèdits i seqüències d’introducció.

- Keyframing i conceptes bàsics del motion design.

- Animació de text.

- Workflow amb composicions i anidament.

- Animació de formes. Strokes.

- Sistemes de partícules.

- Iluminació.

- Càmeres: 3D i 2.5D.

- Processament d’arxius: mòduls de sortida i renderitzat.

 

TEMA 7. Correcció de color

- Semàntica del color

- Evolució del color en el cinema

- Patrons de color

- Psicologia del color

- Narrativa del color

- Esquemes de color

- Usos del color

- Color i gènere

- Espais de color

- Software per al color

- Color Grading:

- Terminologia bàsica de color

- Tasques del colorista i workflow en la correcció de color

- Scopes

- Tècniques de correcció primària

- Tècniques de correcció secundària

- Looks

- Correcció de color en ENL

- Softwares i eines de correcció de color: Da Vinci Resolve, Magic Bullet, Lumetri...

 

TEMA 8. Acabat i masterització

- Tipus d’entregues

- DCP

- Preparació material DCP

- Masteritzar un DCP

- Exportació i creació del DCP

  • Back up i emmagatzemat

Activitats d'aprenentatge


Les activitats relacionades amb l'assignatura es divideixen en:

- Teòriques: visionats, explicacions, anàlisis.

- Pràctiques: exercicis i lliuraments pràctics.

- Exàmens: un de la part teòrica i un de la part pràctica.

 

 

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

 

Activitats de pràctiques (45% de la nota final)

 

Activitat 1: Recut trailer (5% de la nota final) (G2, E5, E7, RA2, RA3, RA5, RAC3)

Sessions 1 i 2 de pràctiques (10% nota final)

Activitat individual avaluable.

Descripció

La primera activitat pràctica de l’assignatura té per objectiu fer un repàs dels diversos elements implicats en el procés de postproducció.

La pràctica consisteix fonamentalment en editar un tràiler cinematogràfic a partir del metratge total d’un film. En aquest cas, però, l’objectiu dels alumnes és elaborar una peça que presenti la pel·lícula en qüestió com un film pertanyent a un gènere completament diferent a aquell que s’atribueix originalment al mateix. Per exemple, a partir de la pel·lícula de terror “El resplandor”, hauran de crear un tràiler que presenti la pel·lícula com a una comèdia familiar.

Així, els alumnes hauran de posar la seva creativitat i els seus coneixements de postproducció tant de vídeo com d’àudio al servei de la creació d’una peça completament nova i allunyada de l’original. Caldrà que juguin amb les imatges, el ritme, la música, els efectes sonors i els chyrons per aconseguir acomplir l’objectiu d’aquesta primera pràctica. A l’inici dels curs, els alumnes rebran 4 pel·lícules originals, d’entre les quals n’hauran de triar una per a fer l’exercici.

L’exercici pot fer-se tant amb Final Cut Pro X com amb Premier Pro i, aquells que ho requereixin, poden valdre’s també de l’Adobe After Effects per a la creació d’efectes visuals i textos animats.

 

Activitat 2: Balancejar plans d’una seqüència cinematogràfica (RA3, RA6, RAC1, RAC2, RAC3)

Sessions 3 i 4 de pràctiques (10% nota final)

Activitat per parelles avaluable.

Descripció

Durant les pràctiques 3 i 4 analitzarem les funcions d’edició una vegada acabat el seu treball: el procés de conformació. Segons les característiques del projecte, es realitzarà una revisió del muntatge (ja realitzat) i s'organitzarà el material amb l'objectiu d'evitar problemes de compatibilitat entre la línia de temps del software de muntatge i el software d’etalonatge.

S'introduiran les eines bàsiques de color (correccions primàries) per a que els estudiants puguin igualar plans d'una mateixa seqüència rodada amb llum natural.

Material de suport

  • Laboratori 5, ordinadors MAC equipats amb Final Cut Pro, Premiere i Davinci Resolve.

 

Objectius específics

Al finalitzar l'activitat els estudiants han de ser capaços de:

•    Realitzar una exportació del muntatge mitjançant XML a través de qualsevol software d'edició no lineal.

•    Organitzar i preparar els bruts o material audiovisual en el software d’etalonatge.

•    Realitzar el procés de conformació en el software d’etalonatge i comprovar que el muntatge coincideixi amb l'original.

•    Analitzar el senyal de vídeo mitjançant monitors de forma d'ona.

•    Igualar plans d'una mateixa seqüència amb problemes de color i exposició.

•    Treballar dins dels valors legals d'emissió de la indústria.

 

Característiques del lliurament i avaluació

Cada estudiant o grup haurà de lliurar un informe (d'1 a 3 pàgines amb captures) explicant com ha desenvolupat el procés de conformació, el balanç de plans, la justificació de l'estil i els inconvenients que s'hagin trobat durant la realització de l'activitat.

L'exportació de la seqüència haurà de seguir les pautes enumerades en l'enunciat de l'activitat i es lliurarà el material a través del campus virtual.

S’avaluarà:

  • La continuïtat entre plans correlatius d’una mateixa escena (5%).
  • La creativitat en la creació d'un estil i justificació de la intenció amb la qual s'ha creat (2,5%).
  • Ús adequat i justificat de les correccions primàries (2,5%).

 

Es penalitzarà quan:

  • Les característiques de l'exportació no siguin corresponents a la indicada.
  • L'arxiu no sigui accessible des de l'enllaç proporcionat en l'informe.

 

Activitat 3: Correcció de color avançada i focalització de l’espectador en una seqüència cinematogràfica (RA1, RA3, RA6, RAC1, RAC2, RAC3)

Sessions 5, 6 i 7 de pràctiques (10% nota final)

Activitat per parelles avaluable.

Descripció

Durant les pràctiques 5, 6 i 7 es treballaran eines de correccions secundàries.

Es realitzaran màscares i corbes avançades que permetran realitzar canvis més específics en la imatge.

Finalment s'analitzarà els formats d'arxiu més utilitzats en el món professional del cinema, televisió i publicitat: arxius RAW i vídeos amb corbes logarítmiques.

Tots els coneixements obtinguts durant les sessions anteriors (3-4) també s'aplicaran en aquesta activitat, prioritzant els elements més nous introduïts.

Material de suport

  • Laboratori 5, ordinadors MAC equipats amb Final Cut Pro, Premiere i Davinci Resolve.
  • Colorímetre Spyder de Datacolor (Sermat).

 

Objectius específics

 

Al finalitzar l'activitat els estudiants han de ser capaços de:

  • Igualar colors específics mitjançant l'ús de correccions secundàries.
  • Ressaltar o atenuar objectes, personatges o zones de la imatge.
  • Creació d'estructures nodals complexes que permetin mantenir el senyal el més net possible durant tot el procés de etalonatge.
  • Identificar el tipus de material utilitzat i configurar el projecte a les seves necessitats.
  • Calibrar monitors de treball a l'estàndard de color de la indústria cinematogràfica i d'emissió i a les característiques de l'entorn.

 

Característiques del lliurament i avaluació

Cada estudiant o grup haurà de lliurar un informe (d'1 a 3 pàgines amb captures) explicant com ha desenvolupat el balanç de plans, les correccions secundàries, la justificació de l'estil i els inconvenients que s'hagin trobat durant la realització de l'activitat.

L'exportació de la seqüència haurà de seguir les pautes enumerades en l'enunciat de l'activitat i es lliurarà el material a través del campus virtual.

S’avaluarà:

  • La continuïtat entre plans correlatius d’una mateixa escena (2,5%).
  • La creativitat en la creació d'un estil i justificació de la intenció amb la qual s'ha creat (2,5%).
  • Ús adequat i justificat de les correccions secundàries (5%).

Es penalitzarà quan:

  • Les característiques de l'exportació no siguin corresponents a la indicada.
  • L'arxiu no sigui accessible des de l'enllaç proporcionat en l'informe.

 

Activitat 4: Recreació de l’estil visual d’una pel·lícula (RA1, RA3, RA4, RA5, RA6, RAC1, RAC2, RAC3)

Sessions 8, 9 i 10 de pràctiques (10% nota final)

Activitat per parelles avaluable.

Descripció

Durant les pràctiques 7, 8 i 9 s'introduiran les eines més avançades utilitzades en el etalonatge i altres estructures nodals que permetran un flux de treball ordenat. D'aquesta manera, la informació del color quedarà intacta en correccions més agressives i/o complexes.

Es realitzaran transformacions de color mitjançant LUTs que permetin crear un estil visual elaborat en poc temps. També es podran exportar les correccions de color realitzades en el software d’etalonatge per poder aplicar-les en els softwares d'edició no lineal o instal·lar-les en qualsevol càmera de TV o cinema professional i monitors/gravadors.

També es crearan animacions o dinàmiques de correccions, útils principalment en plans de llarga durada o plans seqüència on no és possible realitzar un tall.

Amb tots els coneixements obtinguts en les pràctiques anteriors i durant les tres últimes, cada grup triarà una pel·lícula de qualsevol gènere cinematogràfic i recrearà l'estil visual en una altra peça audiovisual ja muntada. D’aquesta manera reforçarà mitjançant la psicologia del color les emocions que es vulguin transmetre a l'espectador.

El muntatge audiovisual serà una peça ambigua i sense so, per la qual cosa pot interpretar-se de diferents formes.

 

Material de suport

  • Laboratori 5, ordinadors MAC equipats amb Final Cut Pro, Premiere i Davinci Resolve.

Objectius específics

Al finalitzar l'activitat els estudiants han de ser capaços de:

  • Analitzar la imatge d'una peça audiovisual i recrear l'estil visual.
  • Transmetre a l'espectador emocions mitjançant la psicologia del color.
  • Crear un estil visual professional i consistent.
  • Realitzar seguiments d'objectes mitjançant màscares en situacions complexes.
  • Crear dinàmiques de correccions i màscares.
  • Mantenir una estructura nodal lògica i ordenada amb les agrupacions de nodes.
  • Utilitzar estructures nodals per capes.
  • Com utilitzar adequadament els LUTs.

Característiques del lliurament i avaluació

Cada estudiant o grup haurà de lliurar un informe (d'un màxim de 8 pàgines amb captures) esmentant la pel·lícula triada i argumentant per què el gènere cinematogràfic triat pot funcionar amb el curtmetratge. També s'haurà de justificar els elements focalitzats i les eines utilitzades.

Es requerirà l'ús d'estructures nodals amb l'objectiu d'aconseguir el resultat desitjat de manera ordenada i lògica, sense perdre la informació color i mantenint els valors legals d'emissió.

L'exportació de la seqüència haurà de seguir les pautes enumerades en l'enunciat de l'activitat i es lliurarà el material a través del campus virtual.

S’avaluarà:

  • Interpretació i recreació del estil visual de la pel·lícula triada (5%).
  • Continuïtat de color i exposició (3%).
  • Ús adequat i justificat de correccions secundàries (2%).

Es penalitzarà quan:

  • Les característiques de l'exportació no siguin corresponents a la indicada. O no s’importi el muntatge original de l’arxiu XML.
  • L'arxiu no sigui accessible des de l'enllaç proporcionat en l'informe.
  • Es realitzi un ús inadequat o forçat de les eines secundàries.

 

Activitat 5: Examen tipus test de pràctiques (RA1, RA3, RA4, RA5, RA6, RAC1, RAC2, RAC3)

Activitat individual avaluable (10% nota final)

La prova pràctica consistirà a contestar preguntes relacionades amb tot el temari que s’ha realitzat durant les sessions de pràctiques i activitats.

 

Activitats de teoria (55% de la nota final)

Activitat 6: Anàlisi d’una seqüència cinematogràfica (15% de la nota final) (G2, G3, RA1, RA4)

Activitat avaluable individual.

Anàlisi teòrica de seqüència cinematogràfica.

L’exercici es basa en el desenvolupament d’un text d’anàlisi en relació  a una  seqüència cinematogràfica a triar entre una sèrie d’exemples predeterminats.

L’enfocament d’aquesta anàlisi ha de ser des dels elements relacionats amb la postproducció d’imatge, so i efectes digitals, sempre en relació al grau de significació que aporten al contingut del film en qüestió.

Es valorarà especialment la capacitat crítica per relacionar i ressaltar el potencial de significació de la postproducció (en els seus possibles vessants reflectits en l’exemple) sobre els conceptes transmesos en un sentit més conceptual. Per l’altre costat, s’avaluarà la capacitat d’expressió escrita, estructura dels continguts del text i criteri en l’establiment d’idees i conclusions coherents.

 

Activitat 7: Examen final de teoria (40% de la nota final) (G2, G3, RA1, RA4) 

Al final del curs, durant les dates establertes per l’Escola, es realitzarà un examen teòric individual sobre tot el contingut de l’assignatura.

Sistema d'avaluació


L'avaluació de l'assignatura es reparteix entre les activitats d’avaluació de Teoria (55%) i Pràctiques (45%).

 

En particular:

 

La part de Pràctiques compta un 45%, repartit de la manera següent:

Activitat 1 (Recut Trailer): 5%

Activitat 2 (Balancejar plans d’una seqüència cinematogràfica): 10%

Activitat 3 (Correcció de color avançada i focalització de l’espectador en una seqüència cinematogràfica): 10%

Activitat 4 (Recreació de l’estil visual d’una pel·lícula): 10%

Activitat 5 (Examen de pràctiques): 10%

 

La part de Teoria compta un 55%, repartit de la manera següent:

Activitat 6 (Anàlisi d’una seqüència cinematogràfica): 15%

Activitat 7 (Examen final de teoria): 40%

 

Normes per a l'avaluació:

L'assignatura avalua els coneixements teòrics i pràctics. En aquest sentit, per fer una mitjana es tindrà en compte tant la part teòrica (examen i treball) com la pràctica (examen, i pràctiques).

És necessari obtenir un mínim de 5 en la part teòrica i un mínim de 5 en la part pràctica per poder realitzar la mitjana final. És necessari lliurar totes tres activitats pràctiques per poder fer mitjana de la part pràctica.

És necessari assistir a un mínim del 80% de les sessions pràctiques perquè els lliuraments relacionats amb la part pràctica de l'assignatura facin mitjana.

 

Recuperació:

No hi ha recuperació de les activitats pràctiques de l'assignatura, excepte de l'Activitat 5 (Examen de pràctiques), que consistirà en una prova semblant.

Pel que fa a la part teòrica, només es pot recuperar l’Activitat 7 (Examen final de teoria), i la prova de recuperació consistirà en un examen sobre tot el contingut teòric de l'assignatura.

 

Bibliografia


Bàsica

Arundale, S.; Trieu, T. (2015). Modern Post: Workflows and Techniques for Digital Filmmakers. Oxon: Focal Press.

BOURRIAUD, Nicolas. Postproducción. Ed. Adriana Hidalgo, Buenos Aires, 2014.

DELEUZE, Gilles. La imagen-movimiento: Estudios sobre cine I. Ed. Paidós, Barcelona, 1984.

DELEUZE, Gilles. La imagen-tiempo: Estudios sobre cine II. Ed. Paidós, Barcelona, 1987.

Heller, Eva (2004). Psicología del color. Cómo actuan los colores sobre los sentimientos y la razón. Barcelona: Ed. Gustavo Gili.

Morales, Fernando (2013). Montaje audiovisual: teoría, técnica y métodos de control. Barcelona, UOC.

VV.AA. (2018). Reference Manual DaVinci Resolve.

Van Hurkman, A. (2014). Color Correction Handbook: Professional Techniques for Video and Cinema. Berkley: Peachpit Press Publications.


Complementària

Carrasco, Jorge (2010). Cine y televisión digital: Manual técnico. Barcelona: Ube Comunicación Activa.

Collado, E. (2012). Paracinema: La desmaterialización del cine en las prácticas artísticas. Madrid: Trama Editorial.

Eisenstein, Serguei (2001). Hacia una teoría del montaje. Volumen 1. Barcelona: Paidós.

Eisenstein, Serguei (2001). Hacia una teoría del montaje. Volumen 2. Barcelona: Paidós

Freire, A.; Vidal, M. (2015). Manual de montaje y composición audiovisual: Técnicas, soluciones, efectos y trucos. Tarragona: Altaria.

Marimón, Joan (2014). El montaje cinematográfico. Barcelona: Universidad de Barcelona.

Peláez, A. (2015). Montaje y postproducción audiovisual: Curso práctico. Tarragona: Altaria.

Sánchez_Biosca, Vicente (1999). El montaje cinematográfico: Teoría y análisis. Barcelona: Paidós Comunicación.

Youngblood, Gene. (2012). Cine expandido. Buenos Aires: Untref.