Entrevista a Esther Cabrera: "La ciència infermera avança i ha d’abordar problemes emergents"

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha reconegut el tercer tram (sexenni) de recerca a la professora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus Esther Cabrera. En aquesta entrevista, repassa els reptes de la professió, especialment pel que fa a la recerca.

P. Què significa en l’àmbit de la infermeria la recerca científica?

R. Tradicionalment, a les infermeres se’ns reconeix un paper fonamental en l’assistència, al costat dels malalts, però sovint s’oblida que la infermeria, com a ciència, ha d’avançar mitjançant la recerca. La investigació que realitzem ara ja moltes infermeres és una recerca aplicada. Intentem trobat respostes a problemes de salut del nostres pacients que permetin millorar la seva qualitat de vida.

P. Com es pot compaginar la recerca i l’assistència en el cas de les infermeres?

R. Doncs és molt complicat. No hi ha espai dins de les jornades laboral als hospitals per fer recerca, a diferència d’altres disciplines. Les infermeres treballen en torns de 7 a 12h al costat del malalt, i no es dona temps per llegir evidència científica, fer estudis, treballar en projectes multidisciplinaris. Ho has de fer fora de la teva jornada laboral, i es molt difícil. S’ espera d’una bona infermera que tingui experiència assistencial però no en recerca, encara que, poc a poc, cada vegada més es veuen infermeres amb responsabilitat en recerca als hospital, però no és habitual. Per altra banda, hauria d’estar integrat en la praxis diària  de totes les infermeres i no d’unes poques.

P. On estaria la solució?

R. Doncs un bon començament seria poder tenir places vinculades en universitats i hospitals. Això permetria tenir bons professionals assistencials que, a més, treballessin a les universitats fent docència i recerca. Per als professionals seria estimulant i gratificant i, per als estudiants, un valor afegit, ja que tindrien docents ben qualificats i amb contacte amb una realitat assistencial.

P. En el seu cas concret, és de les poques docents i investigadores d’aquest àmbit amb tres trams de recerca reconeguts per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari?

R. Sí, la meva trajectòria ha estat una mica diferent. Jo vaig renunciar a la pràctica assistencial després de 10 anys treballant a l’Hospital de Sant Pau, per anar-me’n als EUA, on vaig  iniciar-me en la recerca. Quan vaig tornar, vaig compaginar l’activitat de recerca a la Fundació de  Recerca a Sant Pau amb l’activat assistencial, fins que vaig haver d’escollir, fer docència i recerca o continuar treballant com a infermera. Vaig començar a la Universitat fent docència i recerca a l’any 1998, i des de llavors ha estat així i he tingut la sort de treballar amb equips molt bons en recerca a nivell nacional. Aquests últims anys han estat més complicat perquè he hagut de compaginar la recerca amb les tasques de gestió com a directora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus, però suposo que quan una cosa t’agrada treus temps d’on sigui....

Però encara avui, trobo molt a faltar els pacients, i més en aquests dies. Tenir cura es l’essència de la nostra professió i ho portem molt integrat, les infermeres.  Aprofito per donar les gràcies a les meves companyes de l’escola, que han treballat aquests dies amb pacients de COVID-19 i als nostres estudiants de quart curs. Ens han representat a totes, han fet una tasca fantàstica en moments molts difícil. Moltes gràcies!

P. En quin àmbit concret s’ha centrat la seva recerca?

R. Jo vaig començar fa molt anys a treballar com podíem millorar les condicions de les persones amb un alt grau de dependència i cóm ajudar els seus familiars. Primer, amb una xarxa nacional RIMARED, i després, amb diferents projectes de l’Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Sanidad ) i projectes  marcs europeus vinculats a la demència i els cuidadors. Amb aquesta línia de treball continuem en el grup de recerca GRACIS (Atenció a la Cronicitat i Innovació en Salut) i, més recentment, amb la Càtedra d ‘Envelliment i Qualitat de Vida que dirigeixo.

Volem aprofundir i trobat millors maneres de treballar per poder garantir que les persones grans tenen un bon envelliment. Envellir ha de convertir-se en una oportunitat per viure millor i no en una amenaça com em vist aquest dies. Hem d’anticipar-nos a problemes que estem veient que fan a la població gran més vulnerable. No podem permetre que persones grans i familiars pateixin situacions d’abandonament social i sanitari.

P. Com canviarà la recerca en infermeria, i la pròpia professió, arran de al crisi del coronavirus?

R. Doncs com canviarà en la gran majoria de disciplines de salut. Ara mateix la recerca i els recursos per fer-la estan focalitzats a trobar una vacuna per immunitzar la població. Ens hem adonat que, a més, la població gran es la més vulnerable. Haurem de tenir en compte aquest factor. Per altra banda, la situació viscuda a les residencies em fan pensar que potser no tenim un model ben preparat i amb els recursos necessaris. Potser si culturalment en el nostre país (com s’ha vist en molts estudis europeus) les persones grans volem envellir a casa nostra, hauríem de dedicar més esforços a intentar que sigui així, amb qualitat, amb garanties, amb recursos.

P. Com animaries les infermeres i els infermers d’avui i del futur a dedicar-se a la recerca?

R. La recerca que fem les infermeres es molt àmplia. Avaluació d’intervencions en salut, impacte emocional en els pacients, qualitat de les cures, impacte social i sanitari dels processos crònics, l’envelliment i les seves repercussions socials i sanitàries, la família i les cures informals... I cada vegada més en entorns multidisciplinaris i en projectes internacionals on és molt valorada la nostra participació. A més, el lideratge en molts projectes ens ha fet cada vegada més visibles. El grup GRACIS té diferents línies de treball on intentem implicar el PDI associat i estudiants del Màster en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’Envelliment, en diferents projectes, com són el projecte europeu I-BOX i STEMM i el projecte Mataró et cuida. Pensem que aquesta es un bona manera d’iniciar-se en la recerca i començar a caminar.