“Teníem el repte de construir el primer tren en el món a circular a 300km/h al desert”

Mariano de la Vega és graduat en Enginyeria Tècnica Industrial, especialitzat en Electrònic Industrial al TecnoCampus (1996), i és membre del Consell Alumni com a representant de l’àmbit d’enginyeria industrial. Amb més de 26 anys de trajectòria a Talgo, actualment és el Director de les Bases de Manteniment Talgo a Barcelona. Ha treballat en diferents projectes nacionals i internacionals, un dels més recents com a cap de projecte de l’AVE d’Aràbia Saudí entre les ciutats sagrades de Meca i Medina.

Et vas graduar en Enginyeria Tècnica Industrial el 1996, dins de l’especialitat d’Electrònica Industrial. Com ha canviat el sector des de llavors?
El sector ha evolucionat molt des de llavors, s’ha produït una revolució tecnològica important on l’electrònica convencional ha donat pas a sistemes intel·ligents integrats i programables. A més, cal tenir en compte que la competència entre proveïdors cada cop és més dura degut a la globalització.

Portes més de 26 anys treballant a Talgo, empresa líder del sector ferroviari espanyol. Actualment ets el director de les Bases de Manteniment Talgo a Barcelona. En què consisteix la seva feina?
Soc responsable de la gestió i de l’organització d’operacions de manteniment dels trens de Talgo a Barcelona, tant dels trens convencionals com els d’alta velocitat. Com a responsable de dos centres de manteniment de trens el que més m’agrada és la gestió de l’equip humà i de tots els recursos, tècnics i materials, que tenim a disposició. M’omple de satisfacció veure com tots treballem de manera col·laborativa per assolir uns reptes i objectius comuns.

Una de les seves funcions és gestionar les persones de les dues bases, unes 200 persones. Quines són les claus per gestionar un equip humà amb èxit?
No crec en una fórmula magistral que doni bons resultats a tot arreu, però considero que la motivació del personal és fonamental. Això s’aconsegueixi oferint reptes professionals de manera contínua, transmetent la informació de manera transversal a tots els nivells i amb una gestió honesta i responsable. És per això que la direcció i els caps de departament han de ser un exemple per a la resta de l’equip.

Has tingut la oportunitat de treballar en diferents projectes nacionals i internacionals. De fet, l’últim projecte ha estat com a cap de projecte de l’AVE d’Aràbia Saudí entre les ciutats sagrades de Meca i Medina. Tot un repte, no?
Les dimensions del projecte, més de 6.000 milions d’euros, la complexitat pròpia del país i la part tècnica del projecte l’han convertit en un gran repte professional i en una experiència vital en tots els sentits. Hi havia un repte tècnic que consistia a dissenyar el primer tren en el món a circular a 300 km/h al desert. Per aconseguir-ho, es van fer una sèrie d’adequacions dels trens AVE d’Espanya per al desert, creant un paquet de “desertització” que constava de mesures tècniques per evitar l’efecte de la sorra, com protecció en vidres, bufadors d’aire a les rodes, aerodinàmica i filtres especials; i les altes temperatures, amb equips d’aire condicionat més potents. Vam culminar el projecte amb els resultats esperats, però ara cal fer un seguiment de la seva evolució en el temps i dels quilòmetres d’explotació comercial amb els viatgers.

La irrupció de les noves tecnologies també han tingut un gran impacte en el sector del transport. Quines creus que seran les principals transformacions en els propers anys? Estem preparats per afrontar-les?
Crec que estem en una era on avancem a una velocitat cada cop més exponencial. Els principals canvis estaran vinculats a sistemes cada cop més intel·ligents, fiables i ràpids, però, alhora, més ecològics i en sintonia amb el respecte cap al medi ambient. Les noves generacions venen més preparades, amb una mentalitat més oberta i sobretot, més conscienciades amb el medi ambient.

I pel que fa al sector ferroviari, quins són els grans reptes? Quines són les principals línies estratègiques d’innovació de Talgo?
El ferrocarril anirà en aquesta mateixa línia, l’objectiu serà construir trens millors i més ecològics. Ja s’està treballant en trens amb propulsió de nitrogen o de tipus Hyperloop, on les càpsules poden assolir velocitats per sobre dels 1000 km/h, per exemple, i on l’impacte en el medi ambient serà cada cop més petit. Pel que fa a Talgo, també s’està treballar en aquest camp, dissenyant trens cada cop més segurs i fiables, més aerodinàmics perquè consumeixin menys, i on el big data i el machine learning jugaran un paper clau en la gestió de la informació.

Els estudiants que acaben els estudis universitaris s’enfronten a un món laboral cada cop més canviant, quina recomanació els donaries?
Als estudiants, començant pel meu fill quan ho feia, els recomano fer pràctiques a empreses mentre estudien, ja sigui durant el curs o a l’estiu a través del programa IAESTE que ofereix el Servei de Carreres Professionals del TecnoCampus. Des del meu punt de vista, fer pràctiques aporta a l’estudiant una visió del món laboral que pot ajudar-lo a il·lusionar-se amb els estudis. 

Actualment segueixes mantenint relació amb la universitat a través del Consell Alumni, com a representant en l’àmbit de l’Enginyeria Industrial. Què t’aporta seguir-hi vinculat?
Considero que és una forma de compartir l'experiència professional amb la universitat, i aquest vincle universitat-empresa és molt important perquè acosta la indústria a la universitat i permet als futurs graduats tenir una visió més propera del mercat laboral.

Ens llegeixen molts Alumni que estan fent els seus primers passos al món laboral. Quin consell els donaries per començar amb bon peu aquesta nova etapa?
Cal tenir il·lusió i somniar en aconseguir allò que es desitja professionalment, lluitant sense defallir. Les empreses busquen persones que sumin, que aportin enginy, idees fresques i noves maneres de fer les coses. En definitiva, persones que ho qüestionin tot i que siguin molt creatives però, a la vegada, que siguin modestes, bones persones i que aprenguin de l’experiència dels companys.