Información general


  • Tipo de asignatura: Optativa
  • Coordinador: Carme Rosell Moreno
  • Trimestre: 1
  • Créditos: 5
  • Profesorado:

Idiomas de impartición


  • Català
  • Castellano

Competencias que se trabajan


Básica

  • CB2_Que los estudiantes sepan aplicar sus conocimientos a su trabajo o vocación de una forma profesional y posean las competencias que suelen demostrarse por medio de la elaboración y defensa de argumentos y la resolución de problemas dentro de su área de estudio

  • CB1_Que los estudiantes hayan demostrado poseer y comprender conocimientos en un área de estudio que parte de la base de la educación secundaria general, y se suele encontrar a un nivel que, si bien se apoya en libros de texto avanzados, incluye también algunos aspectos que implican conocimientos procedentes de la vanguardia de su campo de estudio


General

  • CG5_Diseñar sistemas de curas dirigidos a personas, familias o grupos, evaluando su impacto y estableciendo modificaciones oportunas

  • CG6. Basar las intervenciones de la enfermería en la evidencia científica y en los medios disponibles.

  • CG9_Fomentar estilos de vida saludables, el autocuidado, apoyando el mantenimiento de conductas preventivas y terapéuticas

  • G11_Establecer una comunicación eficaz con pacientes, familia, grupos sociales y compañeros y fomentar la educación para la salud

  • CG15_Trabajar con el equipo de profesionales como unidad básica en la que se estructuran de forma uni o multi-disciplinar e interdisciplinar los profesionales y demás personal de las organizaciones asistenciales

  • CG2_Planificar y prestar cuidados de enfermería dirigidos a las personas, familia o grupos, orientados a los resultados en salud evaluando su impacto, a través de guías de práctica clínica y asistencial, que describen los procesos por los cuales se diagnostica, trata o cuida un problema de salud

  • CG7_Comprender sin prejuicios a las personas, considerando sus aspectos físicos, psicológicos y sociales, como individuos autónomos e independientes, asegurando el respeto a sus opiniones, creencias y valores, garantizando el derecho a la intimidad, a través de la confidencialidad y el secreto profesional

  • CG17_Realizar los cuidados de enfermería basándose en la atención integral de salud, que supone la cooperación multiprofesional, la integración de los procesos y la continuidad asistencial

  • CG18_Conocer las estrategias para adoptar medidas de confortabilidad y atención de síntomas, dirigidas al paciente y familia, en la aplicación de cuidados paliativos que contribuyan a aliviar la situación de enfermos avanza- dos y terminales


Específica

  • CE4_Utilización de los medicamentos, evaluando los beneficios esperados y los riesgos asociados y/o efectos derivados de su administración y consumo

  • CE14_Conocer y aplicar los principios que sustentan los cuidados integrales de  enfermería

  • CE15_Dirigir, evaluar y prestar los cuidados integrales de enfermería, al individuo, la familia y la comunidad

  • CE25_Conocer los cuidados paliativos y control del dolor para prestar cuidados que alivien la situación de los enfermos avanzados y terminales

  • CE20_Comprender los cambios asociados al proceso de envejecer y su repercusión en la salud. Identificar las modificaciones estructurales, funcionales, psicológicas y de formas de vida asociadas al proceso de envejecer

Descripción


Un dels objectius de l’atenció sanitària és promoure el benestar de totes aquelles persones que pateixen pels efectes de la discapacitat i/o de malalties cròniques. No obstant això,  l'actual sistema està més dissenyat per tractar i curar la malaltia aguda, que per prevenir i tractar la malaltia crònica.

El paradigma de l’atenció sanitària actual es dur a terme una atenció proactiva  i per necessitats respectant l’autonomia del pacient en un context amb recursos limitats i per tant fent una atenció eficaç, efectiva i eficient. En definitiva aconseguir una millora de la qualitat de l’atenció i la reducció en la despesa.

L’envelliment progressiu de la població i l’increment de la expectativa de vida juntament amb la millora dels coneixements i l’efectivitat de la tecnologia, fa que cada vegada hi ha mes pacients crònics i complexos en la comunitat. El pacient crònic complex tipus presenta uns trets específics que serien la presència de varies malalties cròniques de manera concurrent (HTA, Diabetis, obesitat, etc.), l’alta utilització serveis d’hospitalització urgent amb diferents episodis d’ingrés durant un mateix any, la presència determinades malalties cròniques com Insuficiència Cardíaca o MPOC, manca d’autonomia personal o pèrdua funcional temporal o permanent, trastorns cognitius, trastorns de l’humor, i situació de polifarmàcia. Hi poden haver factors addicionals com serien l’edat avançada, viure sol o amb poc suport familiar i episodis de caigudes entre altres. A mes es dona la circumstància que aquest es un pacient que necessàriament ha d’estar atès per part de diferents dispositius i professionals fent-se necessari la construcció d’un escenari d’atenció integrada per la seva atenció amb professionals amb expertesa clínica i habilitats relacionals i de treball en equip.

Molts d’aquests pacients amb malalties cròniques complexes presenten una situació de malaltia avançada o estan molt a prop de la mort. El repte és harmonitzar els aspectes terapèutics amb d’altres més relacionats amb la dignificació i la humanització del procés de morir. En aquesta situació serà molt important conèixer les eines per dur a terme la presa de decisions adequada per saber si està al final de la vida i a més s’haurà de implementar les cures pal·liatives adequades per tal d’evitar i combatre el dolor i el sofriment en cada moment, atenent les demandes en tot allò que sigui possible.

Un altre concepte important es el fet que els models d’atenció a pacients crònics no s’han de basar només en una sola intervenció sinó en l’impuls d’estratègies combinades posant en marxa diferents accions al mateix temps amb un abordatge interdisciplinari.

El sistema sanitari ha de garantir l’abordatge integral de les necessitats assistencials de la població, basant-se en la complementarietat de recursos del territori, garantint l’equitat i l’eficiència, a través de la coordinació entre els nivells assistencials o afavorint sinèrgies entre els proveïdors.

Infermeria forma part de l’equip multidisciplinari que proporciona les cures a les persones grans amb malalties cròniques complexes i en moltes ocasions en situació de final de vida, sent una o la peça clau en aquests equips d’atenció sanitària.

Aquesta assignatura ha de proporcionar a l’estudiant els instruments per optimitzar l’atenció als pacients crònics complexos des de la vessant de les cures pròpies de infermeria per a cada etapa de l’evolució del pacient i de la seva família. Atenció i gestió de totes les necessitats multidimensionals: educació, formació, ensinistrament, maneig de les malalties i atenció al final de la vida. En un context virtuós de dignitat, assertivitat, respecte a l’autonomia i compassió.

Resultados de aprendizaje


  • Conèixer les principals síndromes i problemes de salut orgànics i funcionals, de salut mental i socials mes prevalents en les persones ancianes amb malalties cròniques complexes.
  • Aplicar el procés infermer, des de plantejaments reflexius, sistèmics i integradors de la pràctica del cuidar tant en el procés terapèutic actiu de les malalties cròniques mes prevalents com en la situació de final de vida.
  • Planificar i prestar cures orientades als resultats en salut i en el confort, considerant la evidència científica, les guies de pràctica clínica i avaluant el seu impacte.
  • Establir una comunicació eficaç amb les persones, famílies i grups i fomentar la educació per a la salut.
  • Comprendre els principis ètics que regulen la pràctica de la cura i conèixer els valors professionals regulats en el codi ètic d'infermeria.
  • Participar en la presa de decisions en salut i al final de la vida conjuntament amb el pacient i l’equip assistencial.
  • Conèixer els recursos d'atenció  dels malalts amb malalties cròniques  complexes.
  • Aprendre a treballar amb equips multidisciplinaris i en xarxa des de diversos proveïdors i àmbits assistencials .
  • Aprendre el maneig no farmacològic i farmacològic de les cures pal·liatives i especialment en els últims dies o aprop de la mort.

Metodologia de trabajo


  • Classes teòriques dels temes relacionats amb l'assignatura 
  • Aprenentatge dirigit: seminaris d'estudi de casos reals amb participació grups d'alumnes que treballaran i exposaran els casos conjuntament
  • Aprenentatge autònom: resolució de casos clinics individaulitzats amb revisió de l'evidència científica.
  • Continguts :

Plenàries

  • Tema 1 Pacient crònic complex. Definició.
  • Tema 2 Pacient crònic complex. Epidemiologia.
  • Tema 3 Models d’atenció a la cronicitat.
  • Tema 4 Identificació del pacient crònic complex.
  • Tema 5 Abordatge infermer al pacient crònic complex.
  • Tema 6 Prevenció de la dependència en el pacient crònic complex.
  • Tema 7 Maneig del pacient crònic complex des d’atenció primària.
  • Tema 8 Guies de pràctica clínica en els pacients crònics complexes
  • Tema 9 Compliment  terapèutic. Intervencions per la millora del compliment.
  • Tema 10 El llenguatge del cuidar: Converses sobre com confeccionar un “Planificació     anticipada del final de la vida”.
  • Tema 11 Tractament farmacològic i no farmacològic. Deprescripció de medicaments actius i prescripció de tractament de confort. A la recerca d’un equilibri satisfactori.
  • Tema 12 Factors pronòstics i criteris de final de vida en malalties cròniques avançades
  • Tema 13 Eines mes comunes per identificar la situació de final de vida en pacients crònic complexes.
  • Tema 14 Objectius de l’atenció als pacients en la fase de final de la vida. “Planificació anticipada del final de la vida”.
  • Tema 15 Document de voluntats anticipades
  • Tema 16 Physician Orders for Life-Sustaining Treatment (POLST): Una millora respecte el document de voluntats anticipades (DVA) tradicional.
  • Tema 17 Bioètica en el pacient crònic complex. Adequació  de l’esforç terapèutic.
  • Tema 18 Atenció al pacient agònic. Els últims dies
  • Tema 19 Maneig infermer en la planificació de les cures en els últims dies de vida.
  • Seminaris
  • Tema 20 Treball  de cas: Maneig infermer en la planificació anticipada del final de vida en un pacient crònic complex amb malaltia cardiovascular. Insuficiència cardíaca.
  • Tema 21 Treball  de cas: Maneig infermer en la planificació anticipada del final de vida en un pacient crònic complex amb malaltia respiratòria. MPOC.
  • Tema 22 Treball  de cas: Maneig infermer en la planificació anticipada del final de vida en un pacient crònic complex amb malaltia renal avançada. Insuficiència renal crònica.
  • Tema 23 Treball  de cas: Maneig infermer en la planificació anticipada del final de vida en un pacient crònic complex amb hepatopatia crònica avançada.
  • Tema 24 Treball  de cas: Maneig infermer en la planificació anticipada del final de vida en un pacient crònic complex amb deteriorament cognitiu/demència.

Contenidos


Bàsica

  1. Amblàs J, Albó A, Espaulella J, Fabregó J. Asistencia al final de la vida. Tratado de geriatria para residentes. Sociedad española de geriatria y gerontologia. 2007.
  2. Boult C, Wieland D. Comprehensive Primary Care for Older Patients With Multiple Chronic Conditions: “Nobody Rushes You Through”. JAMA. 2010; 304:1936-1943.
  3. Curry N, Ham C. Clinical and Service Integration: The route to improved outcomes. London: The King’s Fund, 2010. A: www.kingsfund.org.uk/publications/ clinical_and_service.html.
  4. E. Davies, I Higginson. Mejores cuidados paliativos para personas mayores. World Health Organization 2004.
  5. J. Porta, X. Gómez-Batiste, A. Tuca. Control de síntomas en pacientes con cáncer avanzado y terminal. 2004. Ed. Arán.
  6. Case Management Society of America (2008-11). ‘What is a case manager?’ Lloc web de CMSA. A: www.cmsa.org/Home/CMSA/WhatisaCaseManager/tabid/224/ Default.aspx.
  7. Recomanacions als professionals sanitaris per a l’atenció als malalts al final de la vida. Comitè de Bioètica de Catalunya. 2010 Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
  8. Escarrabill J, Soler Cataluña JJ, Hernández C, Servera E. [Recommendations for end-of-life care in patients with chronic obstructive pulmonary disease]. Arch Bronconeumol. 2009 ;45:297-303.
  9. Coleman K, Austin BT, Brach C, Wagner EH. Evidence On The Chronic Care Model In The New Millennium Health Affairs. 2009; 28: 75-85.
  10. Xavier Gómez Batiste-Alentorn, Carles Blay Pueyo, Jordi Roca Casas, M.ª Dulce Fontanals de Nadal i Àgnes Calsina-Berna . Manual de atención integral de personas con enfermedades crónicas avanzadas: aspectos generales. 2014. Ed. Elsevier
  11. Betty R. Ferrell. HPNA palliative nursing manuals. Structure and Processes of Care. 2015. Ed. Oxford University Press.
  12. Elaine Wittenberg . Textbook of palliative care communication. 2016. Oxford University Press.
  13. Christina Faull, Kerry Blankley. Palliative Care. 2015. Oxford University Press .
  14. Guia per a l’aplicació pràctica de la planificació de decisions anticipades. Grup de treball del model català de planificació de decisions anticipades. Versió 13, de 10 de març de 2016. Generalitat de Catalunya. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/model_assistencial/atencio_al_malalt_cronic/documents/arxius/guia_pda_definitivav11.pdf
  15. Barbara Sassen. Nursing: Health Education and Improving Patient Self-Management. 2018. Springer International Publishing AG.

 

Recomanada.

  1. Hildebrand JK Use of diagnosis “failure to trhive” in older veterans. J Am Geriatr Soc. 1997 ; 45:1113-7.
  2. Verdery RB. Failure to trhive in the elderly. Clin Geriatr Med 1995; 11:653-9.
  3. Murray SA et al. Dying of lung cancer or cardiac failure: prospective qualitative study of patients and carers in the comunity. BMJ 2002, 325:929-934.
  4. Lunney JR et al. Patterns of functional decline at the end of life. Journal of the american Medical Asociation, 2003, 289:2387-2392.
  5. Baker R et al. Family satisfaction with end-of-life care in seriously ill hospitalized adults. J Am Geriatr Soc, 2000, 48 (suppl 5):61-69.
  6. Higginson IJ et al. Place of care in advanced cancer: a qualitative systematic literature review of patient preferences. Journal of Palliative Medecine, 2000, 3:287-300.
  7. Ellershaw J, Ward C. Care of the dying patient: the last hours or days of life. BMJ. 2003; 326: 30-4.
  8. Judith Carrier .Managing long-term conditions and chronic illness in primary care. A guide to good practice. 2009. Ed. Routledge.
  9. Lee DS, Austin PC, Rouleau JL, Liu PP, Naimark D, Tu JV. Predicting mortality among patients hospitalized for heart failure: derivation and validation of a clinical model. JAMA. 2003; 290:2581-7.
  10. Walter LC, Brand RJ, Counsell SR et al. Development and validation of a prognostic index for 1-year mortality in older adults after hospitalization. JAMA 2001; 285: 2987–94.
  11. Rocker G, Horton R, Currow D, Goodridge D, Young J, Booth S. Palliation of dyspnoea in advanced COPD: revisiting a role for opioids. Thorax. 2009; 64:910 -5.
  12. Jaarsma T, Beattie JM, Ryder M, Rutten FH, McDonagh T, Mohacsi P, Murray SA, Grodzicki T, Bergh I, Metra M, Ekman I, Angermann C, Leventhal M, Pitsis A, Anker SD, Gavazzi A, Ponikowski P, Dickstein K, Delacretaz E, Blue L, Strasser F, McMurray J; Advanced Heart Failure Study Group of the HFA of the ESC. Palliative care in heart failure: a position statement from the palliative care workshop of the Heart Failure Association of the European Society of Cardiology. Eur J Heart Fail. 2009 11:433-43.

 

Actividades de aprendizaje


Activitat

ECTS

Metodologia

Competències

Sessions teòriques

2

Classes dirigides al debat i aclariment de continguts. Classes de discussió de lectures.

G1, G2, P18, E5,55

Seminaris

1,5

Treballs en grup per l’estudi de casos.

Preparació i exposició de situacions simulades.

Activitats d’aprenentatge cooperatiu

G2, G14, E28, E52, E55

Tutories

0,5

Activitats de seguiment i avaluació formativa per orientar sobre l'aprenentatge de conceptes, habilitats i

actituds.

Orientacions pedagògiques per millorar l'aprenentatge cooperatiu i individual.

G11,E55

Treball autònom

1

Lectures de textos recomanats, articles, guies de pràctica clínica, etc.

Preparació dels temes per el treball en seminari i per l’exposició dels mateixos.

Estudi dels continguts treballats en la matèria

G1 G2, G11 E5, E28,E55

Sistema de evaluación


Activitat avaluadora

Ponderació

Competències avaluades

Avaluació dels seminaris

Participació en debats

Exposicions orals

30%

G2, G14, E28, E52, E55

Treballs individuals

20%

G1 G2, G11 E5, E28,E55

Examen final . Resolució de casos clínics.

50%

G1 G2, P18, G11 E5, E28,E55

 

Activitat avaluadora en període de recuperació

Ponderació

Competències avaluades

 Examen. Resolució de 5 casos clínics.

 

G1 G2, P18, G11 E5, E28,E55

 

Tots els seminaris són d’assistència obligatòria.

 

S’utilitza el sistema de qualificació quantitativa (de 0 a 10) i qualitativa (suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d’honor) segons RD 1125/2003

D’acord amb la normativa vigent, només es pot optar a la recuperació, si s’ha suspès l’assignatura. Si la qualificació és de No presentat/da, no s’hi podrà optar a la recuperació.

Bibliografía


Básica

Amblàs J, Albó A, Espaulella J, Fabregó J. Asistencia al final de la vida. Tratado de geriatria para residentes. Sociedad española de geriatria y gerontologia. 2007.

Barbara Sassen. Nursing: Health Education and Improving Patient Self-Management. 2018. Springer International Publishing AG.

Betty R. Ferrell. HPNA palliative nursing manuals. Structure and Processes of Care. 2015. Ed. Oxford University Press.

Boult C, Wieland D. Comprehensive Primary Care for Older Patients With Multiple Chronic Conditions: “Nobody Rushes You Through”. JAMA. 2010; 304:1936-1943.

Case Management Society of America (2008-11). ‘What is a case manager?’ Lloc web de CMSA. A: www.cmsa.org/Home/CMSA/WhatisaCaseManager/tabid/224/ Default.aspx.

Christina Faull, Kerry Blankley. Palliative Care. 2015. Oxford University Press

Coleman K, Austin BT, Brach C, Wagner EH. Evidence On The Chronic Care Model In The New Millennium Health Affairs. 2009; 28: 75-85

Curry N, Ham C. Clinical and Service Integration: The route to improved outcomes. London: The King’s Fund, 2010. A: www.kingsfund.org.uk/publications/ clinical_and_service.html.

E. Davies, I Higginson. Mejores cuidados paliativos para personas mayores. World Health Organization 2004.

Elaine Wittenberg . Textbook of palliative care communication. 2016. Oxford University Press.

Escarrabill J, Soler Cataluña JJ, Hernández C, Servera E. [Recommendations for end-of-life care in patients with chronic obstructive pulmonary disease]. Arch Bronconeumol. 2009 ;45:297-303.

J. Porta, X. Gómez-Batiste, A. Tuca. Control de síntomas en pacientes con cáncer avanzado y terminal. 2004. Ed. Arán.

Recomanacions als professionals sanitaris per a l’atenció als malalts al final de la vida. Comitè de Bioètica de Catalunya. 2010 Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

Xavier Gómez Batiste-Alentorn, Carles Blay Pueyo, Jordi Roca Casas, M.ª Dulce Fontanals de Nadal i Àgnes Calsina-Berna . Manual de atención integral de personas con enfermedades crónicas avanzadas: aspectos generales. 2014. Ed. Elsevier


Complementaria

Baker R et al. Family satisfaction with end-of-life care in seriously ill hospitalized adults. J Am Geriatr Soc, 2000, 48 (suppl 5):61-69.

Ellershaw J, Ward C. Care of the dying patient: the last hours or days of life. BMJ. 2003; 326: 30-4.

Higginson IJ et al. Place of care in advanced cancer: a qualitative systematic literature review of patient preferences. Journal of Palliative Medecine, 2000, 3:287-300.

Hildebrand JK Use of diagnosis “failure to trhive” in older veterans. J Am Geriatr Soc. 1997 ; 45:1113-7.

Judith Carrier .Managing long-term conditions and chronic illness in primary care. A guide to good practice. 2009. Ed. Routledge.

Lee DS, Austin PC, Rouleau JL, Liu PP, Naimark D, Tu JV. Predicting mortality among patients hospitalized for heart failure: derivation and validation of a clinical model. JAMA. 2003; 290:2581-7.

Lunney JR et al. Patterns of functional decline at the end of life. Journal of the american Medical Asociation, 2003, 289:2387-2392.

Murray SA et al. Dying of lung cancer or cardiac failure: prospective qualitative study of patients and carers in the comunity. BMJ 2002, 325:929-934

Rocker G, Horton R, Currow D, Goodridge D, Young J, Booth S. Palliation of dyspnoea in advanced COPD: revisiting a role for opioids. Thorax. 2009; 64:910 -5.

Verdery RB. Failure to trhive in the elderly. Clin Geriatr Med 1995; 11:653-9

Walter LC, Brand RJ, Counsell SR et al. Development and validation of a prognostic index for 1-year mortality in older adults after hospitalization. JAMA 2001; 285: 2987–94