Que estàs buscant?
CE14: Coneixement i utilització dels principis de la resistència de materials.
L’assignatura d´Introducció a la Resistència de Materials aporta els conceptes, vocabulari i eines bàsiques per comprendre com actuen els materials al ser sotmesos a diferents tipus d´esforços i moments. S´estudien els conceptes d´equilibri estàtic per determinar les condicions d’estabilitat, els esforços normals, tallants, els moments flectors, torsors i les deformacions que actúen sobre un element estructural. S’analitzen els sòlids mitjançant models simplificats que posteriorment s’utilitzaran a les assignatures d´Elasticitat i Resistència de Materials, Enginyeria de Materials, Màquines i Mecanismes.
En general l'alumne ha de ser capaç de poder:
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
El Tecnocampus posarà a l’abast del professorat i l’alumnat les eines digitals necessàries per poder dur a terme l’assignatura, així com guies i recomanacions que facilitin l’adaptació a la modalitat no presencial.
En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
Les classes es divideixen en sessions teòriques i pràctiques.
A les sessions teòriques s'alternen conceptes teòrics amb la realització d'exercicis pràctics. De manera genèrica es fan exercicis pràctics en grup i exercicis individuals, per tal de que els alumnes assimilin els principals conceptes teòrics.
A les sessions pràctiques de laboratori s'aprofundeix en conceptes teòrics. Aquestes pràctiques són avaluables.
Els estudiants disposen de tota la informació necessària per seguir les explicacions del professor i l'assignatura a la intranet de l'escola, on disposen d'apunts teòrics dels conceptes explicats a classe, així com exercicis resolts perquè l'alumne pugui practicar de manera individual.
De manera genèrica els continguts de l'assignatura es poden agrupar en les següents temàtiques:
3. Tensions i deformacions en bigues.
De manera específica, l'assignatura constarà dels següents temes:
Tema 1. Introducció i conceptes generals.
1.1. - Resistència de materials. Conceptes generals.
1.2. - Tipus d'esforços interns. Classificació.
1.3. - Diagrama tensió - deformació d'un material.
1.3.1. - Obtenció del diagrama tensió - deformació.
1.3.2. - Introducció als conceptes de tensió i deformació.
1.3.3. - Comportament elàstic i comportament plàstic d'un material.
1.3.4. - Interpretació del diagrama tensió - deformació de l'acer. Mòdul de Young. Llei de Hooke. Dúctilitat. Fragilitat. Plastificació.
1.3.5. - Interpretació del diagrama tensió - deformació d'altres materials. Alumini. Ceràmica. Formigó. Fusta.
1.4. - Premisses de la resistència de materials.
1.5. - Exercicis diagrama tensió deformació.
Tema 2. Geometria de masses.
2.1. - Centre de gravetat.
2.2. - Àrea.
2.3. - Moment estàtic.
2.4. - Moment d'inèrcia.
2.5. - Teorema de Steiner.
2.6. - Mòdul resistent.
2.7. - Moment d'inèrcia polar.
2.8. - Ràdio de gir.
2.9. - Producte d'inèrcia
2.10. - Exercicis.
Tema 3. Esforç axil.
3.1. - Definició de esforç axil.
3.2. - Càlcul tensional.
3.3. - Càlcul de deformacions. Deformació unitària. Llei de Hooke.
3.4. - Esforços tèrmics.
3.5. - Mòdul d'elasticitat transversal o mòdul de Coulomb. L’efecte Poisson.
3.6. - Paràmetres característics del comportament dels materials.
3.7. - Estructures isostàtiques, hiperestàtiques i mecanismes.
3.8. - Exercicis.
Tema 4. Flexió pura.
4.1. - Definició de flexió. Fibra neutra.
4.2. - Flexió pura.
4.3. - Càlcul tensional. Hipòtesi de Navier. Mòdul resistent.
Tema 5. Flexió simple.
5.1. - Definició de flexió simple.
5.2. - Esforços normals Vs tensions normals. Esforços tangencials Vs.tensiones tangencials.
5.3. - Esforç tallant. Relació flexió Vs tallant.
5.4. - Esforç rasant. Càlcul tensional. Expressió de Jouravski - Colignon. Llei de Cauchy.
5.5. - Casos particulars d´esforç tallant. Secció rectangular, circular, perfil laminat. tensió mitjana a tallant.
5.6. - Tipologies a flexió en funció de la llum. Casuística.
5.7. - Tipologies a tallant.
5.8. - Tipologies a rasant
5.9. - Exercicis flexió simple i pura.
Tema 6. Flexió composta.
6.1. - Definició de flexió composta.
6.2. - Casuística de flexió composta. Axil excèntrica, càrrega obliqua, axil i vent, murs de contenció, postensat /pretensat d'un element de formigó.
6.3. - Càlcul tensional.
6.3. - Equació de la línia neutra.
6.6. - Exercicis flexió composta.
Tema 7. Flexió esbiaixada.
7.1. - Definició de flexió esbiaixada.
7.2. - Casuística de flexió esbiaixada. Càrrega excèntrica, corretges de coberta, suports.
7.3. - Càlcul tensionals.
7.4. - Equació de la línia neutra.
7.5. - El nucli central. propietats. Obtenció del nucli central. Casos genèrics: rectangular, circular, anular, perfil laminat.
7.6. - Quadre resum tipus de flexió. Elements comuns de l'edificació.
7.7. - Exercicis flexió esbiaixada.
Tema 8. Torsió.
8.1. - Definició esforç torsor.
8.2. - Casuística de esforç torsor.
8.3. - Diagrames de moment torsor.
8.4. - Càlcul tensionals per al cas de seccions circulars.
8.5. - Càlcul deformacional per al cas de seccions circulars. Giro torsional.
8.6. - Torsió uniforme i torsió no uniforme.
8.7. - Seccions Vs torsió. Rigidesa torsional d'una secció.
8.8. -Disseny de peces sotmeses a torsió.
8.9. - Exercicis esforç torsor.
- A l'aula s'alternaran l'exposició de conceptes teòrics i la resolució d'exercicis pràctics. Al laboratori els estudiants treballaran en grups de dos o tres alumnes.
- Els estudiants disposaran de la documentació necessària per seguir l'assignatura.
- Els estudiants han de dedicar el temps no presencial a l'estudi, la resolució d'exercicis, treballs i informes de pràctiques, així com a la preparació de les proves escrites.
El professor es reserva el dret d'avaluar o no avaluar les pràctiques de laboratori i/o el treball final depenent de l'evolució i de l'adquisició de coneixements per part l'alumnat durant el curs. En cas de no avaluar les practiques, la prova escrita tindrà un valor del 100% sobre la nota final.
L'avaluació serà continuada i contemplarà les propostes i mecanismes de recuperació dels coneixements i competències. Tot això dins del període que comprèn la matèria.
Per superar l'assignatura la nota final ha de ser superior a 5 i haver realitzat totes les pràctiques.
La manca de realització d'alguna pràctica sense causa justificada serà causa de suspens directe de l'assignatura.
Mecánica de Materiales. Gere&Timoshenko. Ediciones Paraninfo
Apunts de Resistència de Materials.
Mecánica de Materiales. Hibbeler. Editorial Pearson.