Que estàs buscant?
B4_Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especilitzat
B5_Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
E6_Valorar el diagnòstic de cures de fisioteràpia segons les normes i amb els instruments de validació reconeguts internacionalment
E8_Executar, dirigir i coordinar el pla d'intervenció de fisioteràpia, utilitzant les eines terapèutiques propies i atenent a la individualitat de l'usuari
E11_Proporcionar una atenció de fisioteràpia eficaç, oferint una assistència integral als pacients
T2_Demostrar capacitat d'organització i planificació
T3_L'estudiant ha de ser capaç de desenvolupar habilitats en les relacions interpersonals i siguin capaços de treballar dins d'un equip intra i interdisciplinar
Per a poder cursar aquesta assignatura no s’estableixen requisits previs relacionats amb la superació d’altres assignatures del pla d’estudis.
Els trastorns craniomandibulars tenen una prevalença molt elevada a la població general amb una màxima incidència a l’adolescència i en els adults, especialment relacionada amb el sexe femení (la ràtio d’afectació és aproximadament quatre dones per a cada home). Aquests trastorns poden incloure alteracions relacionades amb les articulacions temporomandibulars, la musculatura del sistema masticatori o zones properes com la regió cervical i el mateix crani. Els símptomes són molt diversos i poden fer referència a dolor articular, sorolls articulars durant la funció mandibular, alteracions de la dinàmica mandibular o limitacions de la mobilitat bucal; dolor tensional en les àrees musculars del sistema masticatori, alteracions de la mobilitat i dolor miofascial cervical i altres alteracions referides a les oïdes (otàlgia, tinnitus, etc.) i el crani en forma de cefalees i dolor orofacial.
Resulta fonamental un abordatge pluridisciplinari per a tractar adequadament aquests trastorns i, per tant, la col·laboració entre els odontòlegs, fisioterapeutes, psicòlegs i metges maxil·lofacials resulta primordial. El paper de la fisioteràpia resulta bàsic i necessita el coneixement anatòmic i biomecànic articular per tal d’aplicar una correcta avaluació funcional. Les tècniques de tractament resulten molt variades: mobilitzacions articulars específiques, tècniques antiàlgiques d’electroteràpia, aplicació de procediments miofascials, indicació d’exercici terapèutic i inclús l’aplicació de tècniques invasives com la punció seca.
L’objectiu d’aquesta assignatura serà introduir àmpliament els alumnes en aquest àmbit del coneixement perquè puguin adquirir els coneixements necessaris i les habilitats procedimentals per a poder avaluar aquest tipus de trastorns i poder arribar a fer un plantejament adequat en el disseny de la intervenció terapèutica des del punt de vista de la fisioteràpia. La impartició de la docència tindrà en compte la perspectiva de gènere i sexe, diferenciant aquelles entitats clíniques o manifestacions clíniques en les quals s'observa una incidència relacionada amb el sexe.
RA 22. Estableix el protocol d’intervenció en funció de la negociació conjunta entre el terapeuta i pacient.
RA 23. Realitza el diagnòstic fisioterapèutic per a determinar les disfuncions i minusvàlues que requeriran d’una intervenció específica de fisioteràpia.
RA 28. Identifica els principals tractaments utilitzats en les intervencions de fisioteràpia per a cadascuna de les especialitats clíniques. Classificant-los segons la seva importància i establint un ordre de prioritat en la seva aplicació terapèutica.
RA 29. Analitza els efectes produïts per les intervencions. Avalua beneficis i riscos i estableix un criteri d'intervenció en funció de les prioritats i efectes perseguits.
RA 33. Realitza el diagnòstic de fisioteràpia específic per a cadascuna de les especialitats clíniques amb la finalitat de determinar les disfuncions i minusvalidesesque requeriran d'una intervenció específica de fisioteràpia.
Activitats formatives
|
TIPOLOGIA ACTIVITAT |
HORES
|
AF1. Classes teòriques |
16,17 hores |
|
AF2. Seminaris / Tallers |
8 hores |
|
AF3. Classes pràctiques |
17,50 hores |
|
AF6. Estudi i treball en grup |
5,33 hores |
|
AF7. Estudi i treball autònom, individual |
53 hores |
|
Total |
100 hores |
Tema 1. Anatomia i biomecànica temporomandibular:
- Superfícies òssies articulars
- Disc articular
- Elements de contenció capsulars i lligamentaris.
- Vascularització i innervació articular
- Musculatura masticatoria
- Fisiologia del moviment articular
Tema 2. Disfunció craniomandibular:
- Concepte i epidemiologia
- Classificació de les entitats clíniques articulars
- Classificació de les entitats clíniques miofascials sistema masticatori
Tema 3. Exploració clínica:
- Avaluació del dolor articular
- Avaluació i registre dels moviments mandibulars
- Exploració articular
- Exploració miofascial sistema masticatori
Tema 4. Fisioteràpia en els trastorns craniomandibulars
- Tècniques manuals de mobilització articular
- Agents físics en el tractament del dolor
- Tècniques de tractament miofascial
Tema 5. Proves diagnòstiques complementàries:
- RMN.
- Tomografia axial computeritzada
- Proves radiològiques
Tema 6. Disfunció craniomandibular i regió cervical
- Relacions funcionals entre a zona cervical i el sistema masticatori
- Disfunció craniomandibular i postura
Metodologies docents:
MD1. Mètode expositiu o lliçó magistral: transmetre coneixements i activar els processos cognitius de l’estudiant mitjançant un aprenentatge unidireccional.
MD2: Estudi de casos: adquirir aprenentatge mitjançant l’anàlisi de casos reals o simulats.
MD3: Resolució d’exercicis i problemes: exercitar, assajar i posar en pràctica els coneixements previs.
MD4: Aprenentatge basat en problemes (ABP): desenvolupar coneixements actius a través de la resolució de problemes.
MD5: Aprenentatge orientat a projectes: realització d’un projecte per resoldre un problema, aplicant habilitats i coneixements adquirits.
MD6: Aprenentatge cooperatiu: fomentar coneixements actius i significatius d’una manera cooperativa.
Aquesta assignatura s’avaluarà seguint els indicadors detallats en el seguen quadre:
Sistemes d’avaluació |
Sistema d’avaluació |
Ponderació mínima |
Ponderació màxima |
SE1. Portafolis electrònic |
10% |
40% |
|
SE2. Exposició oral |
20% |
50% |
|
SE3. Examen |
30% |
60% |
|
SE4. autoavaluació |
5% |
30% |
|
SE5. Avaluació entre iguals (2P2) o coavaluació |
5% |
30% |
En aquesta assignatura es proposen les següents activitats avaluadores:
Examen: prova final pràctica de demostració d’habilitats procedimentals (30%) i prova final escrita (30%)
Portafolis: inclourà un conjunt d’activitats, algunes de les quals es podran realitzar a l’aula i que estaran relacionades amb la resolució d’exercicis, casos clínics i qüestionaris (el conjunt d’aquestes activitats ponderarà un 40% de la nota total de l’assignatura).
La proposta d’activitats d’avaluació no tindrà cap condicionant que impliqui la seva superació per a poder aprovar l’assignatura. És a dir, s’aplicarà el càlcul de la mitjana de les qualificacions obtingudes entre les diferents activitats d’avaluació i es determinarà la qualificació d’aprovat quan aquesta mitjana final sigui igual o superior als 5 punts.
Condicions de la recuperació
Els alumnes que no hagin superat l’assignatura en la primera convocatòria ordinària tindran opció a la convocatòria de recuperació. En aquests casos, s’haurà de tenir en compte que les activitats vinculades al portafolis no es podran recuperar. Per tant, a la recuperació només es podrà avaluar la prova final escrita i la prova final pràctica.
Assistència i Normes de conducta
L'assistència a classe sense respectar les normes bàsiques d'higiene i d'uniformitat en el vestit podrà ser sancionada. Durant les pràctiques en classe i especialment, durant les proves d'avaluació, els alumnes no podran dur objectes que puguin interferir en l'execució de les tècniques, com a anells, rellotges, braçalets, pendents llargs, etc. Així mateix, la higiene de les mans serà fonamental, amb unes ungles tallades curtes i netes sense pintar. Donat el caràcter pràctic de les classes i per a facilitar i realitzar d’una manera correcta els procediments palpatoris manuals i l’execució de les proves d’avaluació, serà necessari portar roba adequada com a pantaló curt i top, considerant que en moltes situacions la regió anatòmica avaluada haurà de quedar desproveïda de roba per a poder observar i palpar els relleus anatòmics. Serà imprescindible complir amb una assistència no inferior al 80% de les hores per a poder aprovar l’assignatura. En cas d’incompliment d’aquesta norma, l’assignatura quedarà suspesa i s’haurà de torna a matricular en el curs acadèmic següent.
Criteris específics de la nota No Presentat
Es considerarà aquesta situació quan l'alumne/a no s'hagi presentat a l'examen final escrit o la prova final pràctica.
Okeson JP. Tratamiento de oclusión y afecciones temporomandibulares. 7ª edición. Barcelona: Elsevier España; 2013.
Fernández de las Peñas C, Mesa Jiménez J. Trastornos de la articulación temporomandibular. Terapia manual, ejercicio y técnicas invasivas. Panamericana: Madrid; 2020.
Pérez Fernández T, Parra González A. Fisioterapia en el trastorno temporomandibular. Barcelona: Elsevier España; 2019.
César de las Peñas C, Arendt-Nielsen L, Grewin R. Cefalea tensional y de origen cervical. Fisiopatología, diagnostico y tratamiento. Barcelona: Elsevier España; 2010.
Isberg A. Disfunción de la articulación temporomandibular. Una guía práctica. Sao Paulo: Artes Medicas; 2003.
Platzer W. Atlas de anatomia con correlacion cínica. Tomo I. Aparato locomotor. 9ª edición. Madrid: Panamericana; 2008.
Palla S. Mioartropatias del sistema masticatorio y dolores orofaciales. Milano: RC Libri; 2013.
Okeson JP. Dolor orofacial según Bell. Barcelona: Quintessence; 1999.