Estudis universitaris en les àrees de tecnologia, empresa i salut amb un enfoc professionalitzador i de foment de l'emprenedoria

El professor de la UOC i de la Universitat de Leicester Salvador Macip va pronunciar ahir al vespre la lliçó inaugural del curs 2021-2022 al TecnoCampus, en un acte que va reunir unes 150 persones a l’Auditori. Macip va fer un anàlisi exhaustiu de la gestió i la situació actual del que va qualificar com “la primera gran pandèmia del segle XXI”, per ressaltar que no és la primera d’aquest segle, sinó la primera d’aquesta magnitud. En aquets sentit, Macip va posar l’èmfasi en les “malalties oblidades”, com la malària o la tuberculosi, que causen estralls en molts països pobres, o en d’altres, com la SIDA o la grip, que ocasionen un gran nombre de morts cada any, també en els països occidentals. 

Després de fer una introducció històrica de fenòmens del passat, com la pesta negra, a l’Edat Mitjana, o els morts per infeccions causades per microbis a Amèrica amb l’arribada dels europeus, Salvador Macip es va centrar en la gestió de la covid-19. Va apuntar que la descoordinació a escala mundial, amb els països més rics acaparant vacunes, la mala gestió de polítics populistes com Trump o Bolsonaro i l’oposició de part de la població a vacunar-se, són alguns dels principals enemics en el control de la malaltia. “Tenim una gran quantitat de vacunes i no sempre la més eficaç és la millor, sinó que intervenen altres factors com el preu o la menor o major dificultat per conservar-la”, va apuntar, per concloure que “hem fallat en la comunicació, ja que les teories de la conspiració han arrelat i tenim segments de la població que no es volen vacunar”.  

Pel que fa a les perspectives de futur, el professor Macip va advertir: “tenim pandèmia per estona”. Mentre el virus es transmeti, i ho seguirà fent mentre la vacunació massiva no arribi a tots els països, el virus anirà mutant i fent-se més contagiós, va explicar.  

Balanç del curs anterior 

En l’acte d’inauguració del curs també van intervenir-hi la directora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut, Carme Rosell, que va destacar el paper clau dels professionals sanitaris en la crisi sanitària, i el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, que va fer un repàs del curs 2020-2021 i va apuntar que la institució ha estat capaç d’adaptar-se a un context advers i mantenir les seves activitats universitària i empresarial.  

Finalment, l’alcalde de Mataró i president de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, David Bote, va cloure l’acte apuntant que "cal posar en valor allò públic, perquè si ens n’estem sortint d'aquest malson és perquè hi ha serveis i polítiques públiques".  

La iniciativa tindrà lloc dins la Setmana del Talent Audiovisual i la seva activitat principal és la presentació de projectes dels estudiants davant dels productors de la indústria. El format de presentació és el pitching, que consisteix en una presentació de 7 minuts per part dels projectes, i 7 minuts de preguntes i comentaris dels productors als autors. Las sessions es realitzen davant de públic format professionals del sector, representants institucionals de l’audiovisual i l’àmbit acadèmic i els estudiants de les universitats participants. El Pitching Audiovisual tindrà lloc el 2 i 3 de desembre. La Setmana del Talent Audiovisual s’allarga del 30 de novembre al 3 de desembre.

Els projectes del Grau en Mitjans Audiovisuals seleccionats són:

• Principal 2ªB, de Cel Calafell, Pau Casanovas, Laura López, Elena Luna, Estel·la Pons, Maria Romero, Noelia Serrano
• Explorer soul, d’Alberto Cañamero i Xavier Mora
• A tomar x culo las bragas, d’Ona Sánchez i Pol Pastor

Els projectes del Grau en Disseny i Producció de Videojocs són:

• Dartford Street, de Víctor Ibáñez, J. Miguel Arranz, Emma Montserrat, Roger Montané, Júlia Camba, i Álvaro Vidal.
• Cat’s Alley, per Marc Mas, Ariel Valera, Ricard Peláez i Ainoa Tabares.
• The Lightkeeper, per Aitor García Diez, Jan Cano, Albert Loma, Sergi Sánchez Duran, Eric Fradera i Sergi Salas.
• Balls of Steel, per Samuel Nuez, Victor Rubio, Anaïs Salla, Estefania Taboada, Marçal Tineo i Joel Torrent.

Els ajuts que atorga aquesta convocatòria estan dirigits a fomentar la generació i l’avenç significatiu del coneixement científic i la recerca de qualitat contrastada, així com a avançar cap a la cerca de solucions als reptes de la societat. Sota aquesta premissa general, la convocatòria preveu el finançament de projectes en dues modalitats; “Generación de conocimiento”, per a projectes sense orientació temàtica prèviament definia que tenen per objectiu primordial l’avenç del coneixement; i “Retos Investigación”, que recull els projectes orientats a la resolució de problemes vinculats als vuit gran reptes de la societat que s’inclouen en Pla Estatal de Recerca.

Es en aquest context que el projecte “Precios de la vivienda: diferencias de género en las decisiones hipotecarias y la medición del impacto de la economía colaborativa y la criminalidad (IMPACTHPrice)”, liderat pel professor Josep Maria Raya, i presentant sota la modalitat de “Retos investigación” ha rebut finançament per ser executat durant els tres propers anys. L’objectiu d'aquest projecte és mesurar, a través dels preus de l’habitatge l'impacte de diversos fenòmens d'actualitat: l'economia col·laborativa i la criminalitat. Així mateix, es considera el preu com un element clau a l'hora de mesurar diferències de gènere en el comportament financer relatiu a l’habitatge. Addicionalment, l’efecte de la pandèmia sobre aquests impactes també serà objecte d’estudi. 

En aquesta mateixa modalitat també ha rebut finançament el projecte liderat pel professor Marcos Faundez Zanuy “Técnicas Avanzadas de preprocesado de escritura online para interoperabilidad de dispositivos (TAPEO-ID)”. La recerca, desenvolupament i aplicació de tècniques per a millorar la interoperabilitat  entre diferents dispositius d’adquisició de senyals manuscrites online, es l’objectiu científic d’aquesta investigació. L’adquisició online es refereix a la digitalització simultània mentre l’usuari realitza l’escriptura, esdevenint aquesta l’alternativa moderna als sistemes clàssics on l’usuari realitza l’escriptura i posteriorment es digitalitza.  

Per altra banda, dins la modalitat de “Generación de Conocimiento”, s’ha concedit finançament pel projecte “Mito e ideología en los videojuegos contemporáneos (LUDOMYTHOLOGIES)”, en el qual en són investigadors principals els professors Antonio José Planells de la Maza i Víctor Navarro Remesal. Durant els quatre anys que es desenvoluparà el projecte, es pretén analitzar la presència i importància dels mites en el videojoc des d'una doble perspectiva: com actualització d'una herència cultural transcendent, composada per mites clàssics que es reinterpreten en clau lúdica, i com a teixit mític conformat per rituals lúdics i recursos comuns. El projecte pretén mostrar la vigència dels mites, fins i tot en les formes de cultura més contemporànies, i la constant creació de noves estructures mítiques per donar sentit al món. 

Amb el finançament i execució d’aquests projectes, es consolida la participació dels grups de recerca del TecnoCampus en convocatòries que impulsen, a més dels propis objectius científics, la creació d’una massa crítica necessària per afrontar els desafiaments als que s’enfronta la investigació i societat en general. En aquest sentit, el caràcter multi i interdisciplinari de la investigació que es promou des d’aquests programes així com el foment de l’associació i coordinació d’equips de recerca, representen un estímul per a la consecució de projectes més ambiciosos per part dels investigadors.  

La crisi financera mundial de 2007-2008 i la següent gran recessió, comunament atribuïda a l'esclat de les bombolles immobiliàries en diversos països, ha demostrat com de perjudicials poden ser els efectes d'un col·lapse dels preus d'uns actius per a l'economia real.

Aquest episodi ha renovat el debat sobre la postura que haurien d'adoptar els bancs centrals en resposta a una creixent bombolla especulativa i molts autors i responsables polítics van apostar per un paper més fort dels bancs centrals en la prevenció dels preus dels actius sobrevalorats mitjançant l’estratègia monetària "Leaning Against the Wind". Una política d'aquest tipus especifica que la taxa d'interès s'elevi en resposta als augments del preu dels actius que es consideren purament especulatius. El fonament d'aquestes polítiques és que les taxes d'interès més altes augmenten el cost d'oportunitat de mantenir un actiu inflat, en redueixen la demanda i, com a conseqüència, redueixen el tamany de la bombolla.

Mitjançant un experiment de laboratori, els tres investigadors estudien els efectes que aquest tipus de política monetària té en un mercat financer. Un dels principals resultats que obtenen mostra que un tipus de política basada en augmentar la taxa d'interès en resposta a un fort increment de preus té l'efecte de reduir la mida de la bombolla en el curt termini. No obstant això, també troben que en el mitjà termini l'efecte és l'oposat i conclouen amb algunes recomanacions per als bancs centrals a la llum dels resultats obtinguts.

L'article que es titula "Monetary Policy and Asset Price Bubbles: A Laboratory Experiment", es va publicar al Journal of Economics Dynamics and Control, una de les principals revistes científiques especialitzades en macroeconomia a nivell internacional.

Disposar d’un conjunt adequat d’indicadors clau és essencial per la millora de l’operativa dels processos i operacions d’una organització. I també per garantir l’aplicació d’un pla estratègic, posant el focus en el que realment és important, és necessari disposar d’un conjunt d’indicadors significatius, que permetin fer un seguiment de com evolucionen els resultats de les nostres operacions i, que ens permetin prendre decisions de forma raonada.  

La jornada, realitzada en format no presencial, ha comptat amb una ponència general a càrrec del professor Jordi Ayza, del Grup de Recerca en Fabricació Intel·ligent i Innovació Industrial (FI 4.0), de l’Escola Superior Politècnica del Tecnocampus. També hi han participat Josep Moré, de Hidrocolor SL, i Agustí Escarré, d’Escarré Automatización y Servicios. Ambdues empreses han participat en els treballs pel Disseny de la Menció 4.0, que actualment s’està impartint al centre. 

El professor Jesús Martínez Marín, coordinador del grau de Logística i Negocis Marítims i director del Màster en Logística, Cadena de Subministrament i Negocis Marítims, va moderar el passat dimecres un debat sobre canvi climàtic i l’impacte en les infraestructures portuàries, en el marc de la Barcelona New Economy Week, BCNEW. 

L'esdeveniment va reunir representants dels organismes internacionals vinculats amb la matèria. Podeu trobar més informació aquí.

La Càtedra d’envelliment i Qualitat de Vida del TecnoCampus organitza, conjuntament amb l’institut de recerca IDIAP Jordi Gol, una competició dream big per generar idees que millorin l’alfabetització digital i pensament crític de la gent gran. Aquesta sessió es durà a terme al Foyer de TecnoCampus el dimecres 20 d’octubre a les 16h. És oberta a estudiants, en particular els de l’Escola Superior de Ciències de la Salut, i  cal inscripció prèvia. En aquest enllaç hi trobareu més informació sobre l’esdeveniment, en el qual participarà l’emprenedor Xavier Verdaguer.

Col·laboració amb deu ajuntaments del Maresme per transformar el sector de la construcció 

El passat 30 de setembre el Tecnocampus va acollir la jornada sobre “Construcció tecnosostenible al Baix Maresme”, en la qual la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat el Tecnocampus va exposar els reptes i les oportunitats de transformació d’aquest sector a partir de dos eixos principals: la implementació d’Estratègies d’Economia Circular i l’ús de la Indústria 4.0 per aconseguir-ho. 

La cadena de valor de la construcció  (edificació, rehabilitació d’edificis i infraestructures) és un sector tradicional que serà objecte d’una transformació radical cap a la sostenibilitat energètica i mediambiental gràcies a la innovació, l’aplicació de noves tecnologies i la capacitació d’empreses i de persones. Els treballs de diagnosi realitzats per la Càtedra apunten que, si be es tracta d’un sector amb un pes econòmic important, també es tracta d’un sector d’activitat amb uns impactes ambientals insostenibles: per tant caldrà incorporar noves eines i estratègies que permetin la modernització, sostenibilitat, millora de la qualificació  i de les expectatives de futur per aquest motor de l'economia de la zona.

El projecte de Construcció Tecnosostenible  té per objecte dur a terme actuacions de promoció de l’ocupació i de la reactivació econòmica, basades en l’impuls de la tecnologia i en l’acompanyament a la transició digital de les persones i les d’empreses cap a un model socioeconòmic sostenible, inclusiu competitiu i igualitari en el marc de la cadena de valor vinculada a la construcció.