Que estàs buscant?
Els materials podran proporcionar-se tant en català com en castellà o anglès.
E1. Demostrar coneixements de la història dels videojocs i analitzar els videojocs referents amb arguments fonamentats en base a criteris d'avaluació contextualitzats en el marc històric i cultural.
E2. Dissenyar les mecàniques, regles, estructura i narrativa de videojocs seguint els criteris de jugabilitat i balanceig per oferir la millor experiència de joc possible.
G1. Demostrar tenir i comprendre coneixements avançats de la seva àrea d'estudi que inclouen els aspectes teòrics, pràctics i metodològics, amb un nivell de profunditat que arriba fins a l'avantguarda del coneixement.
G2. Resoldre problemes complexos del seu àmbit laboral, mitjançant l'aplicació dels seus coneixements, l'elaboració d'arguments i procediments, i l'ús d'idees creatives i innovadores.
G3. Reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
G4. Comunicar informació, idees, problemes i solucions a un públic especialitzat com no especialitzat.
T1. Comunicar en un tercer idioma, que serà preferentment l'anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i d'acord amb les necessitats que tindran els graduats i graduades.
T2. Treballar com a membre d'un equip interdisciplinari ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos i tenint en compte els recursos disponibles.
L'assignatura de Narrativa realitza una aproximació holística (literatura, cinema i joc) al fenomen d'explicar, viure i jugar històries en el marc de la matèria de Disseny i Creació de Jocs. D'aquesta manera, resulta clau entendre no només els elements formals de la tradició narratològica (personatges, trames, temporalitat i espai) sinó també els debats contemporanis que es plantegen des de les actuals posicions ludològiques. A més a més, l’assignatura té un fort vincle amb el marc cultural i social del videojoc, generant així una lectura text/context que pren en consideració tant la funció cultural del mitjà com la seva capacitat per a presentar nous imaginaris. Aquesta aproximació teòrica es complementa amb la realització de diferents pràctiques, totes elles orientades a la creació conceptual d’un petit joc de marcat caràcter narratiu.
En acabar l’assignatura els estudiants han de ser capaços de:
E2.1. Dissenyar mecàniques i regles de joc que en el seu conjunt es denomina jugabilitat
E2.2. Dissenyar nivells incloent estratègies, definició del puzle o la missió a completar, de manera que s'assoleixin els objectius que marca el guió.
E2.3. Dissenyar la narrativa d'un videojoc i especificar el guió interactiu.
E5.1. Escriure i mantenir el conjunt de documents que en la seva totalitat es coneix com el "Game Design Document" (GDD)
L'assignatura utilitza les següents metodologies de treball:
Aprenentatge Col·laboratiu, Classe Magistral, Càpsules de vídeo, Presentacions.
1. Hi ha una narrativa en els videojocs?
1.1. Aclarint termes: Narrativa, Relat, Ficció, Experiència i joc
1.2. La ludoficció i la ludonarrativa
2. La ludoficció en el marc de l'oci digital
2.1. Estructures narratives i models de joc
2.1.1 L'acció com a motor narratiu
2.1.2 Trames, conflicte i objectius
2.1.3 La relació de les trames amb les regles
2.1.4 Estructures narratives: dels models clàssics als storylets
2.1.5 Ritme de joc i ritme narratiu
2.1.6 Clímax, resolució i balanç quantitatiu del joc
2.2. El personatge
2.2.1 Concepte de personatge interactiu
2.2.2 Identificació i control de l'usuari
2.2.3 Configuració i arc de transformació
2.2.4 Caracterització emocional, psicològica i accions
2.3. Coneixement i acció
2.3.1. El narrador en els videojocs: graus d'existència i tipologia
2.3.2. A qui segueix el narrador? El focus i la focalització
2.3.3. Trencant les regles: la metalepsis
2.4. Articulació espai-temporal
2.4.1. L'espai
2.4.2. La temporalitat narrativa en el videojoc
3. Narració i creació de jocs: el Narrative Designer
3.1 Narrative Designer i figures afins: guionista, dialoguista, escriptor i dissenyador de jocs.
3.2 Tipologies de textos i la noció de disseny de mons
3.3. Els diàlegs i la posada en escena
3.4. El disseny de missions o quests i el disseny de trencaclosques narratius
4. El videojoc com hereu cultural: arquetips i arguments universals
4.1. Les llavors inmortals en el videojoc
4.2. Els grans arguments hegemònics
4.3. Els grans arguments pendents
Amb l'objectiu de recollir evidència de l'assoliment dels resultats d'aprenentatge esperats es realitzaran les següents activitats de caràcter avaluatiu (Relacionades amb totes les competències comunes):
A1. Creació d'un guió audiovisual i un curtmetratge (Evidència del resultats d'aprenentatge E5.1)
Els alumnes han de fer un guió audiovisual i després fer-ne un curtmetratge.
A2. Disseny i implementació d'una aventura gràfica (Evidència del resultats d'aprenentatge E2.1, E2.2, E2.3, E5.1)
Els alumnes hauran de dissenyar una aventura gràfica. Caldrà fer toda la documentación narrativa per a, posteriorment, fer-ne una breu implementació (un prototip) en un motor específic.
A3. Examen final (Evidència dels resultats d'aprenentatge E2.1, E2.2)
Examen teòrico-pràctic on es recullen tots els continguts de l'assignatura.
Criteris generals de les activitats:
La nota de cada alumne es calcularà seguint els següents percentatges:
A1. Pràctica de laboratori: Creació d'un guió audiovisual i un curtmetratge 30%
A2. Pràctica de laboratori: Disseny i implementació d'una aventura gràfica 40%
A3. Examen final 30%
Nota final = A1 0,3 + A2 0,4 + A3 0,3
Consideracions:
Recuperació:
Lebowitz, J. & Klug, C. (2012). Interactive Storytelling for Video Games: Proven Writing Techniques for Role Playing Games, Online Games, First Person Shooters, and more. Massachusetts: Focal Press.
Walton, M. & Suckling, M. (2012). Video Game Writing: From Macro to Micro. Dulles: Mercury Learning and Information.
Navarro, V. M. (2016). Libertad dirigida Una gramática del análisis y diseño de videojuegos.Santander: Shangrila.
Planells de la Maza, A. J. (2015). Videojuegos y mundos de ficción. Madrid: Ediciones Cátedra.
Aristóteles (2004). Poética. Madrid: Alianza Editorial.
Cuadrado Alvarado, A. & Planells de la Maza, A.J. (2020). Ficción y videojuegos. Teoría y práctica de la ludonarración. Barcelona: UOC Press.
Nicklin, H. (2022). Writing for Games: Theory and Practice. Boca Ratón: CRC Press.
Katz, S. (2005). Plano a plano: de la idea a la pantalla. Madrid: Plot.
Bateman, C. (Ed.). (2021). Game writing: Narrative skills for videogames. New York: Bloomsbury.
King, S. (2018). Mientras escribo. Madrid: Debolsillo.
Marx, C. (2007). Writing for animation, comics & games. London: Taylor & Francis.
Anyó, L. (2016). El jugador implicado: Videojuegos y narraciones. Barcelona: Laertes.
Heussner, T., Finley, T., Hepler, J. & Lemay, A. (2015). The Game Narrative Toolbox. Abingdon: CRC Press.
Sheldon, L. (2014). Character development and storytelling for games (2a edició). Boston: Course Technology.
Mckee, R. (2018). El diálogo: El arte de hablar en la página, la escena y la pantalla.Barcelona: Alba Editorial.
McKee, R. (2011). El guión. Story. Barcelona: Alba Editorial.
Campbell, J. (1959). El héroe de las mil caras: psicoanálisis del mito. México: Fondo de Cultura Económica.
Cuadrado Alvarado, A. (2017). Narración Audiovisual. Madrid: Síntesis.
Gaudreault, A. & Jost, F. (1995). El relato cinematográfico. Cine y Narratología. Barcelona: Paidós.
Murray, J. (1999). Hamlet en la Holocubierta. El futuro de la narrativa en el ciberespacio. Barcelona: Paidós.
Thabet, T. (2015). Video Game Narrative and Criticism: Playing the Story. London: Palgrave Macmillan.
Domsch, S. (2013). Storyplaying. Agency and narrative in video games. Berlin: De Gruyter.
Vogler, C. (2002). El viaje del escritor. Madrid: Ma Non Troppo.
Balló, J. & Pérez, X. (2006). La semilla inmortal: los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama.
Bordwell, D. (1996). La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós.