22034 - FISIOTERAPIA GERIÀTRICA

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Montserrat Girabent Farrés

Trimestre: Tercer trimestre

Crèdits: 4

• Català
• Castellano

L'assignatura de Fisioteràpia en Geriatria forma part de la formació obligatòria del Grau en Fisioteràpia. Aquesta assignatura vol aproximar a l'estudiant als temes relacionats amb la salut de les persones grans, per tal d'aconseguir els coneixements per a un abordatge integral en l'atenció de l'envelliment. Cada cop es presenta un augment de la població més gran de 65 anys, i és un repte socio-sanitari global el fet d'aconseguir un envelliment actiu. L'assignatura té com a principal objectiu adquirir els coneixements bàsics i específics per atendre, valorar i tractar desde l'àmbit de la Fisioteràpia, les diferents patologies agudes i cròniques associades al procés d'envelliment així com conèxier les diferents manifestacions clíniques i síndromes geriàtriques d'aquesta etapa de la vida. El contingut teòrico-pràctic de l’assignatura, pretén donar una visió basada en la evidència clínica i fonamentada en l’evidència científica publicada.

Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid 19. D'aquesta forma es facilitarà l'assoliment dels coneixements i competències que s'especifiquen en aquest pla docent. No obstant i això, en relació amb aquells continguts pràctics de l'assignatura en què resulti imprescindible l'adquisició de competències procedimentals i actitudinals per part dels alumnes, es pot considerar, si la situació sanitària ho requereix, la suspensió parcial i temporal d'aquesta amb el consegüent ajornament en la seva continuïtat fins que la situació de salut ho permeti.

• Identifica els principals tractaments utilitzats en les intervencions de fisioteràpia en geriatria. Classificar-los segons el seu efecte i importància i establir ordre de prioritats en la seva aplicació terapèutica    

• Analitza els efectes produïts per les intervencions. Avalua beneficis i riscos i estableix un criteri d’intervenció en funció de les prioritats i efectes perseguits

• Analitza les expectatives del pacient respecte a la seva evolució, demandes i necessitats

• Avalua l’estat físic i mental del pacient. Determina el nivell de severitat, disfuncions, minusvàlues i limitacions tant a nivell individual com social 

• Interactua amb els altres professionals de la salut i de l’activitat física per a fonamentar un pla d’intervenció basat en els diagnòstics clínics específics

• Aplica les tècniques manuals i instrumentals avançades pel tractament de les disfuncions músculo-esquelètiques

• Identifica les principals patologies respiratòries, cadíaques i neurològiques. Aprendre les intervencions medico-quirúrgiques, efectes i resultats. Aportació de la fisioteràpia en el tractament i millora d’aquestes intervencions

TEORIA DE FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA

- Introducció a la geriatria i aspectes generals aplicats a la fisioteràpia.

- El procés d'envelliment fisiològic i patològic.

- Valoració geriàtrica integral. Escales de valoració.

- Grans síndromes geriàtriques.

- Atenció integral centrada en la persona.

- Activitat física. Gerontopsicomotricitat.

- Atenció al final de la vida. Cures pal·liatives.

- Abordatge de les principals patologies de l'àmbit geriàtric.

PRÀCTICA DE FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA

- Introducció a la Fisioteràpia en Geriatria.

- Transferències i mobilització de malalts.

- Escales de valoració funcional.

- Reeducació del síndrome de desequilibri posterior.

- Reeducació de la marxa i productes de suport per a la deambulació.

- Prevenció i tractament de les caigudes.

- Dinàmiques d'activitat física en grup.

- Fragilitat i sarcopènia. Treball de la força en gent gran.

- Demències, oncogeriatria i final de vida.

- Casos clínics en geriatria.

Per aprovar l’assignatura és necessari obtenir una nota igual o superior al 5 a l’examen final. La nota final de l'assignatura és resultat de la suma de percentatges de totes les qualificacions obtingudes durant el trimestre (segons taula de ponderació). Si la mitja de les mateixes no surt aprovada, l'assignatura serà suspesa encara que s'hagi aprovat l'examen de Convocatòria Ordinària o Recuperació.

Les qualificacions obtingudes en l’avaluació continua seran conservades com part de la nota final de l’assignatura, tant les superades como les no superades, per preservar els criteris de l’avaluació continua, mantenint la mateixa ponderació que en la Convocatòria Ordinària.

D'acord amb la normativa vigent, només es pot optar a la recuperació, si s'ha suspès l'assignatura. Si la qualificació és de No presentat/da, no s'hi podrà optar a la recuperació.

La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No presentat/da" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense prejudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.

Jose Carlos Millán Calenti. (2007). Gerontología y Geriatría. Valoración e intervención. Editorial Medica Panamericana.

Stefania Giordano. (2020) Orthogeriatrics. The management of older patients with fragility fractures. Springer.

Manual pràctic de canvis posturals. Benilde Martínez i Carme Macià. Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Comissió de Fisioteràpia en Geriatria.

Guccione, A., Wong, R., Avers, D. (2011) Geriatric Physical Therapy (3 ed.). St. Louis: Elsevier.

Carbonell Baeza A, García-Molina VA, Fernández MD. Involución de la condición física por el envejecimiento. Apunt Med l’Esport. 2009;44(162):98–103.

Fried LP, Tangen CM, Walston J, Newman AB, Hirsch C, Gottdiener J, et al. Frailty in Older Adults: Evidence for a Phenotype. Journals Gerontol Ser A Biol Sci Med Sci. 2001;56(3):M146–57.

Morley JE, Vellas B, Kan GA van, Anker SD, Bauer JM, Bernabei R, et al. Frailty conensus: a call to action. J Am Med Dir Assocation. 2013;14(6):392–7.

Cruz-Jentoft AJ, Bahat G, Bauer J, Boirie Y, Bruyère O, Cederholm T, et al. Sarcopenia: revised European consensus on definition and diagnosis. Age Ageing. 2019;48(1):16–31.

Martinez-Gomez D, Guallar-Castillon P, Higueras-Fresnillo S, Garcia-Esquinas E, Lopez-Garcia E, Bandinelli S, et al. Physical Activity Attenuates Total and Cardiovascular Mortality Associated With Physical Disability: A National Cohort of Older Adults. J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 2017;00(00):1–8.

Giné-Garriga M, Roqué-Fíguls M, Coll-Planas L, Sitjà-Rabert M, Salvà A. Physical exercise interventions for improving performance-based measures of physical function in community-dwelling, frail older adults: A systematic review and meta-analysis. Arch Phys Med Rehabil. 2014;95(4).

Wicker P, Frick B. Intensity of physical activity and subjective well-being: An empirical analysis of the WHO recommendations. J Public Heal (United Kingdom). 2017;39(2):e19–26.

Ashworth NL, Chad KE, Harrison EL, Reeder BA, Marshall SC. Home versus center based physical activity programs in older adults. Cochrane database Syst Rev (Online  Updat Software). 2005;(1):CD004017.

Livingston G, Huntley J, Sommerlad A, Ames D, Ballard C, Banerjee S, et al. Dementia prevention, intervention, and care: 2020 report of the Lancet Commission. Lancet. 2020;396(10248):413–46.

Grund S, Gordon AL, Van Balen R, Bachmann S, Cherubini A, Landi F, et al. European consensus on core principles and future priorities for geriatric rehabilitation: consensus statement. Eur Geriatr Med. 2020;11(2):233–8.

F.M. Lam, et al. Physical exercise improves strength, balance, mobility, and endurance in people with cognitive impairment and dementia: a systematic review, J. Physiother. 64 (2018) 4–15.

Inzitari M, Pérez LM, Enfedaque MB, Soto L, Díaz F, Gual N, et al. Integrated primary and geriatric care for frail older adults in the community: Implementation of a complex intervention into real life. Eur J Intern Med [Internet]. 1 de octubre de 2018 [citado 13 de febrero de 2020];56:57-63.

Inzitari M, Calle A, Esteve A, Casas Á, Torrents N, Martínez N. ¿Mides la velocidad de la marcha en tu práctica diaria? Una revisión. Rev Esp Geriatría Gerontol 2016.

Pérez Bazán LM, Enfedaque-Montes MB, Cesari M, Soto-Bagaria L, Gual N, Burbano MP, et al. A Community Program of Integrated Care for Frail Older Adults: +AGIL Barcelona. J Nutr Health Aging 2020;23(8):710-6.

Casas Herrero A, Izquierdo M. Ejercicio físico como intervención eficaz en el anciano frágil. An Sist Sanit Navar 2012;35(1):69-85.

Rodríguez P. LA ATENCIÓN INTEGRAL Y CENTRADA EN LA PERSONA. 2013.

Abizanda P, Espinosa JM, Vela R, López A. Documento de consenso sobre Prevención de Fragilidad y Caídas en la Persona Mayor. Estrategia de Promoción de la Salud y Prevención en el SNS.

Carolyn Kisner i Lynn Allen Colby. (2005) Ejercicio terapéutico. Fundamentos y técnicas. Editorial Padiotribo.

Ferran Montagut i Gemma Flotats. (2005) Rehabilitación domiciliaria. Barcelona. Editorial Masson.

Dotte P. (1999 i 2001) Método de manutención manual de los enfermos. Tomo I y II: generalidades y educación gestual específica y aplicaciones clínicas. (5 ed.). Barcelona. Masson.

Bisquerra R. (2001) Educación emocional y bienestar (6 ed.). Barcelona Wolters Kluwer.

Kauffman, TL., Scott, RW., Barr, JO., Moran, ML. (2014). A comprehensive guide to geriatric rehabilitation (3 ed.). London: Churchill Livingstone.

SEGG Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (2017). Manual Terapéutico en Geriatria (2 ed.). Madrid: Panamericana.

Staples, WH (2016). Geriatric Physical Therapy: a case study approach (1 ed.). New York: McGraw-Hill Education/Medical.

Bullo V, Gobbo S, Vendramin B, Duregon F, Cugusi L, Di Blasio A, et al. Nordic Walking can be incorporated in the exercise prescription to increase aerobic capacity, strength and quality of life for elderly: a systematic review and meta-analysis. Rejuvenation Res. 2018;21(2):1–70.

Román Viñas B, Ribas Barba L, Ngo J, Serra Majem L. Validación en población catalana del cuestionario internacional de actividad física. Gac Sanit. 2013;27(3):254–7.

Enrique P, Soca M. El síndrome metabólico: un alto riesgo para individuos sedentarios The metabolic syndrome: a high risk for sedentary persons. Acimed. 2009;20(1):1–8.

Abizanda P, Romero L, Sanchez-Jurado PM, Martinez-Reig M, Alfonso-Silguero SA, Rodriguez-Manas L. Age, frailty, disability, institutionalization, multimorbidity or comorbidity. Which are the main targets in older adults? J Nutr Heal Aging. 2014;18(6):622–7.

Pedersen BK, Saltin B. Exercise as medicine - evidence for prescribing exercise as therapy in 26 different chronic diseases. Scand J Med Sci Sports. 2015;25:1–72.

Carrillo R, Bermejo J, Carlos P, Gabriel U, Cortés C. Fragilidad y sarcopenia. Rev la Fac Med la UNAM. 2011;54(5):12–21.

Lam FM, Huang M-Z, Liao L-R, Chung RC, Kwok TC, Pang MY. Physical exercise improves strength, balance, mobility, and endurance in people with cognitive impairment and dementia: a systematic review. J Physiother. 2018;64(1):4–15.

Tinetti ME. Performance-oriented assessment of mobility problems in elderly patients. J Am Geriatr Soc. febrero de 1986;34(2):119-26.

Podsiadlo D, Richardson S. The timed «Up & Go»: a test of basic functional mobility for frail elderly persons. J Am Geriatr Soc. febrero de 1991;39(2):142-8.

Rockwood K, Stadnyk K, MacKnight C, McDowell I, Hébert R, Hogan DB. A brief clinical instrument to classify frailty in elderly people. Lancet Lond Engl. 16 de enero de 1999;353(9148):205-6.

Cadore EL, Casas-Herrero A, Zambom-Ferraresi F, Idoate F, Millor N, Gómez M, et al. Multicomponent exercises including muscle power training enhance muscle mass, power output, and functional outcomes in institutionalized frail nonagenarians. Age Dordr Neth. abril de 2014;36(2):773-85.