Informació general


Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Maddalena Fedele

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 6

Professorat: 

Robert Barti Domingo

Competències


Competències específiques
  • E10_Aplicar processos, mètodes i tècniques per a desenvolupar la creativitat i la innovació en la realització audiovisual, en el desenvolupament multimèdia i en la programació de videojocs

  • E12_Planificar estratègies empresarials relacionades amb els fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar i la industria de l'entreteniment digital. Convertir idees en actes de forma creativa i innovadora

Descripció


L'assignatura pretén que els alumnes coneguin els fonaments, els models teòrics més rellevants i els conceptes claus sobre la emprenedoria. L'alumne comença amb el procés emprenedor, des de la generació de la idea emprenedora, fins a l'avaluació i la implementació del projecte. Amb la part pràctica de l'assignatura, l'alumne descobreix les característiques dels emprenedors, i els recursos necessàris per empendre, compendre i saber aplicar els coneixements adquirits per tal de dur a terme un projecte emprenedor.

Resultats d'aprenentatge


Competència bàsiques:

  • Posseir i comprendre els coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i sent incomplerta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements jurídics.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants poseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.

Competències transversals:

  • Liderar un equip i treballar amb equips multidisciplinaris, participant activament en les tasques i negociant davant opinions discrepants fins arribar a posicions de consens.
  • Reconèixer la diversitat de punts de vista, entendre la multiculturalitat i ser capaç de donar a conèixer les opinions pròpies tot respectant les opinions divergents.

Competències específiques:

  • Planificar i gestionar esdeveniments, seminaris i congressos relacionats amb temes d'empreneduria i creació de negocis innovadors.
  • Aplicar eines de planificació i control de projectes emprenedors de caràcter local o internacional i en entorns reals o virtuals.
  • Aplicar la intel·ligència competitiva per detectar senyals de canvi, analitzar tendències, reaccions i estratègies de competidors actuals i/o potencials.
  • Saber aplicar i adaptar la tecnologia per a la creació de prejectes emprenedors.
  • Fomentar el capital relacional mitjançant la creació de xarxes socials i la incorporació a les ja existents per tal de treure el màxim profit possible d'elles en el desenvolupament i aplicació de la seva idea de negoci.

Metodologia de treball


La metodologia de treball combina tres aspestes:

1. Sessions teòriques:

Classe magistral presencial sobre els diferents temes del programa. Les classes compten amb suport audiovisual (presentacions en powerpoint i càpsules de video de suport) als conceptes i aspectes teòrics tractats a classe. Les classes són dinàmiques, amb participació activa de l'alumnat.

2. Aprenentatge individual.

Al llarg del curs, es van proposant diferents activitats relacionades amb la teoria explicada a classe que es resolen individualment. Son activitats no presencials dedicades a lectura de temes complementaris, cerca d'informació, resolució d'exercicis, i investigació. S'entreguen a través del campus virtual, dins d'uns plaços d'entrega establerts prèviament.

3) Aprenentatge dirigit.

Format presencial en petits grups de treball. Es fan diferents pràctiques que tenen per objectiu, aprofondir i fixar els coneixements adquirits amb la teoria, posant a la pràctica allò explicat a classe. Es parteix de material especific que es complementa amb cerca de informació i documentació externa per resoldre les questions pràctiques. Les pràctiques es fan en grups de 2 o 3 alumnes, que aprenen a treballar en grup. El professor pot orientar als diferents grups, perquè aquests assoleixin els objectius de la pràctica. Es fan regularment exposicions davant la resta d'alumnes de classe, dels treballs realitzats al llarg del curs, on desprès de cada presentació, es fan preguntes i suggeriments sobre els resultats obtinguts tant per part del professor com de la resta d'alumnes, fomentant l'intercanvi d'idees i de punts de vista. Aquestes exposicions pretenen millorar les habilitats de l'alumne en l'exposició i defensa del seus treballs, i a l'hora aconseguir una participació més activa dels alumnes.

Continguts


Tema 1. Introducció.

1.1. Objectius del curs.

1.2. Avaluació de l'assignatura.

1.3. Metodologia del curs.

1.4. Que és l'emprenedoria?

1.5. Que és la innovació?

1.6. Exemples de innovacions a la industria audiovisual.

1.7. Tipus de innovació.

1.8. Sessions pràctiques.

 

T2. Generació d'idees. Design Thinking.

2.1. Principis bàsics.

2.2. Factors d'exit al mercat.

2.3. Exemples de persones influents.

2.4. Avaluació del talent.

2.5. Motivació.

2.6. Test de personalitat. Test de Meyers Briggs.

2.7. El lideratge.

2.8. Competències i característiques de l'emprenedor.

 

T3. Innovació.

3.1. Concepte de innovar.

3.2. Exemples d'innovacions.

3.3. L'embut de la innovació.

3.4. Visió de futur.

3.5. Els unicorns.

3.6. Abast de la innovació.

3.7. Tendències i tecnologíes emergents.

3.8. Necessitat de innovar. Rol de l'equip innovador. Procés evolutiu.

3.9. Tipus d'innovació.

3.10. Exemples de tecnologies disruptives més recents.

3.11. Paràmetres fonamentals d'una "startup".

3.12. Exemples de innovacions que tenen èxit i altres que no.

3.13. Adopció de la innovació pel mercat.

3.14. Resultats de la innovació.

3.15. Retorn de la inversió en innovació.

3.16. Innovació oberta.

3.17. Co-creació.

 

T4. Model de negoci.

4.1. Visió.

4.2. Evolució interna.

4.3. Anàlisi PESTEL.

4.4. Anàlisi VRIO.

4.5. Anàlisi DAFO.

4.6. Exemples de DAFO.

4.7. Model de negoci.

4.8. Mètode Canvas.

4.9. Classificació del model de negoci.

4.10. Exemples de Canvas.

4.11. Estratègia de negoci.

4.12. Concepte de oceà blau i oceà vermell.

4.13. Desenvolupament d'un oceà blau.

4.14. Oceà blau: quatre accions.

4.15. Estratègia Canvas.

4.16. Exemples d'estratègies Canvas oceà blau.

 

T5. Màrqueting.

5.1. Definició de màrqueting.

5.2. Tipus de màrqueting.

5.3. Anàlisi de viabilitat.

5.4. Orientació del màrqueting.

5.5. Màrqueting massiu i màrqueting "one to one".

5.6. Valor entregat al client.

5.7. Segmentar i localitzar el client.

5.8. Anàlisi RFM.

5.9. Diagrama de Pareto.

5.10. Comportament del client.

5.11. Mercat. Anàlisi dels competidors.

5.12. Anàlisi PEST.

5.13. Anàlisi de les cinc forces.

5.14. Descripció general del mercat. Mercat de referència.

5.15. Criteris i estratègies de segmentació del mercat.

5.16. Creixement del mercat. Matriu BCG.

5.17. Exemple d'aplicació de la matriu BCG.

5.18. Atractivitat del mercat i posició competitiva. Matriu de GE/McKinsey.

5.19. Factors relatius a l'atractiu del mercat i a la posició competitiva.

5.20. Exemple de càlcul de la matriu GE/McKinsey.

5.21. Anàlisi dels competidors.

5.22. Pla de màrqueting.

5.23. Mapa de posicionament.

5.24. Exemples de mapes de posicionament.

5.25. Màrqueting mix.

5.26. Cicle de vida del producte.

 

T6. Finances.

6.1. Pla econòmic i financer.

6.2. Previsió d'ingressos.

6.3. Previsió de despeses.

6.4. Finançament.

6.5. Concepte de valor actiu i passiu.

6.6. Amortitzacions.

6.7. Exemple de càlcul d'amortització.

6.8. Anàlisi cost - benefici.

6.9. Costos fixos i variables.

6.10. Costos directes i indirectes.

6.11. Costos de producció.

6.12. Punt d'equilibri.

6.13. Càlcul del punt d'equilibri.

Activitats d'aprenentatge


Els alumnes fan tres tipus d'activitats:

  1. Aprenentatge a classe, on s'imparteixen tant els conceptes teòrics com els exercicis de suport.
  2. Activitats individuals, on l'alumne fa cerca d'informació, o fa exercicis.
  3. Treball en grup, on l'alumne apren a treballar en grup en casos pràctics.

Sistema d'avaluació


Avaluació continua al llarg del trimestre. Els alumnes han d'aprovar obligatòriament l'avaluació continuada per poder aprovar l'assignatura complerta.

  • Activitats individuals 30%. Es tracta d'activitats relacionades amb els temes tractats a classe, fetes de forma individual. Han de superar els treballs amb una nota mínima de 5/10.
  • Pràctiques en grup 30%. Es tracta de pràctiques relacionades amb la teoria vista a classe. Les pràctiques es fan en grups de 2 a 3 persones per grup, i la nota és pel grup de pràctiques. Han de superar els treballs amb una nota mínima de 5/10 per grup.
  • Exàmen final 40%. Cal superar l'examen final amb una nota mínima de 5/10. Els alumnes han d'aprovar l'exàmen final per aprovar l'assignatura complerta.

Avaluació durant el període de recuperació:

  • Es recupera l'exàmen final, amb l'exàmen de recuperació.
  • Les pràctiques i els exercicis individuals no es recuperen.

 

Bibliografia


Bàsic

Business Model Generation. Alenxandre Osterwalder.

The Startup Owner's Manual. Steve Blank, Bob Dorf.

Guia de gestió de la innovació: Diagnosi. Cidem 2002.

Lean Startup. Eric Ries

Guia de gestió de la innovació: La gestió de projectes. Cidem 2002.

Innovation and entrepreneurship. Peter F. Drucker.

Blue Ocean Strategy. W. Chan Kim, René Mauborgne.

Complementary

Entrepreneurship.  David A. Kirby.

Innovation as a learning process: Embedding Design Thginking. Sara L. Beckman, Michael Barry.

El libro negro del emprendedror: no digas que nunca te lo advirtieron. Fernando Trias de Bes.

Causas de fracaso de los emprendedores. Jaume Valls, Claudio Cruz, Albert Torruella, Eduardo Juanes, Miguel Canessa, Esther Hormiga.

Mini guía: una introducción al design Thinking. Hasso Plattner.