Que estàs buscant?
Els materials podran proporcionar-se tant en català com en castellà o anglès.
B1_Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que tingui la seva base en l'educació secundaria general, i s'acostumi a trobar a un nivell que, tot i que amb el suport de llibre de text avançats, inclogui també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de la vanguardia del seu camp d'estudi
B2_Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i tinguin les comptències que demostren mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi
B3_Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi), per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científica o ètica
B4_Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
V1. Demostrar coneixements de la història dels videojocs i analitzar els videojocs referents amb arguments fonamentats en base a criteris d'avaluació contextualitzats en el marc històric i cultural.
V2. Dissenyar les mecàniques, regles, estructura i narrativa de videojocs seguint els criteris de jugabilitat i balanceig per oferir la millor experiència de joc possible.
T1_Que els estudiants coneixin un tercer idioma, que serà preferentment l'anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit, d'acord amb les necessitats que tindran les graduades i els graduats a cada titulació
T2_Que els estudiants tinguin capacitat per a treballar com a membres d'un equip interidisciplinar ja sigui com un membres més, o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos tenint en compte els recursos disponibles
L'assignatura de Narrativa realitza una aproximació holística (literatura, cinema i joc) al fenomen d'explicar, viure i jugar històries en el marc de la matèria de Disseny i Creació de Jocs. D'aquesta manera, resulta clau entendre no només els elements formals de la tradició narratològica (personatges, trames, temporalitat i espai) sinó també els debats contemporanis que es plantegen des de les actuals posicions ludològiques. A més a més, l’assignatura té un fort vincle amb el marc cultural i social del videojoc, generant així una lectura text/context que pren en consideració tant la funció cultural del mitjà com la seva capacitat per a presentar nous imaginaris. Aquesta aproximació teòrica es complementa amb la realització de diferents pràctiques, totes elles orientades a la creació conceptual d’un petit joc de marcat caràcter narratiu.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
El Tecnocampus posarà a l’abast del professorat i l’alumnat les eines digitals necessàries per poder dur a terme l’assignatura, així com guies i recomanacions que facilitin l’adaptació a la modalitat no presencial.
En acabar l’assignatura els estudiants han de ser capaços de:
E1.6. Avaluar els punts forts i dèbils d'un videojoc de manera raonada i exemplificada.
E2.1. Dissenyar mecàniques i regles de joc que en el seu conjunt es denomina jugabilitat
E2.2. Dissenyar nivells incloent estratègies, definició del puzle o la missió a completar, de manera que s'assoleixin els objectius que marca el guió.
E2.3. Dissenyar la narrativa d'un videojoc i especificar el guió interactiu.
L'assignatura utilitza les següents metodologies de treball:
Classe Magistral, Càpsules de vídeo, Presentacions.
1. Hi ha una narrativa en els videojocs?
1.1. Aclarint termes: Narrativa, Relat, Ficció, Experiència i joc
1.2. La ludoficció
2. La ludoficció en el marc de l'oci digital
2.1. Coneixement i acció
2.1.1. El narrador en els videojocs: graus d'existència i tipologia
2.1.2. A qui segueix el narrador? El focus i la focalització
2.1.3. Trencant les regles: la metalepsis
2.2. Articulació espai-temporal
2.2.1. L'espai
2.2.2. La temporalitat narrativa en el videojoc
2.3. El personatge
2.3.1 Concepte de personatge interactiu
2.3.2 Identificació i control de l'usuari
2.3.3 Configuració i arc de transformació
2.3.4 Caracterització emocional, psicològica i accions
2.4. Funció narrativa de l'estil
2.4.1 El so
2.4.2 El disseny de la interfície
2.4.3 Abstracció i hiperrealisme
2.4.4 Tensió emocional narrativa i tensió emocional del joc
2.5. Estructures narratives i models de joc
2.5.1 L'acció com a motor narratiu
2.5.2 Trames, conflicte i objectius
2.5.3 La relació de les trames amb les regles
2.5.4 Estructura d'actes i nivells
2.5.5 Ritme de joc i ritme narratiu
2.5.6 Clímax, resolució i balanç quantitatiu del joc
3. Narració i creació de jocs: el Narrative Designer
3.1 Narrative Designer i figures afins: guionista, dialoguista, escriptor i dissenyador de jocs.
3.2 Tipologies de textos i la noció de disseny de mons
3.3. Els diàlegs
3.4. El disseny de missions o quests i el disseny de trencaclosques narratius
4. El videojoc com hereu cultural: arquetips i arguments universals
4.1. Les llavors inmortals en el videojoc
4.2. Els grans arguments hegemònics
4.3. Els grans arguments pendents
Amb l'objectiu de recollir evidència de l'assoliment dels resultats d'aprenentatge esperats es realitzaran les següents activitats de caràcter avaluatiu (Relacionades amb totes les competències comunes):
A1. Lectura d'articles acadèmics i de recerca (Evidència del resultats d'aprenentatge E1.6)
Els alumnes han de llegir articles acadèmics vinculats amb l'assignatura i seran avaluats a l'inici de les sessions teòriques.
A2. Documentació Narrativa: Concept, Story, Backstory i documentació (Evidència del resultats d'aprenentatge E2.2, E2.3)
Els alumnes hauran de crear una proposta de joc, desenvolupar la història i el backstory. Igualment, hauran de desenvolupar la documentació de disseny del joc (fitxes de personatges, descripció i diagrama de flux de les missions, entre d'altres).
A3. Prototipat: Missions, diàlegs lineals i no lineals (Evidència dels resultats d'aprenentatge E1.6, E2.1)
A partir del marc del joc proposat a l’Activitat 2 els alumnes hauran d'implementar els continguts. També caldrà que redactin els diàlegs lineals en format de guió literari (cutscene d’inici i fi del joc) i, com a mínim, un dels diàlegs no lineals que siguin significatius dins del joc.
A4. Examen final (Evidència dels resultats d'aprenentatge E1.6, E2.1, E2.2)
Examen teòrico-pràctic on es recullen tots els continguts de l'assignatura.
Criteris generals de les activitats:
La nota de cada alumne es calcularà seguint els següents percentatges:
A1. Exercici a realitzar a classe o a casa: Lectura d'articles 10%
A2. Pràctica de laboratori - Grupal: Documentació Narrativa: Concept, Story, Backstory i documentació 20%
A3. Pràctica de laboratori - Grupal: Prototipat: Missions, diàlegs lineals i no lineals 20%
A4. Examen final 50%
Nota final = A1 0,1 + A2 0,2 + A3 0,2 + A4 0.5
Consideracions:
Recuperació:
Lebowitz, J. & Klug, C. (2012). Interactive Storytelling for Video Games: Proven Writing Techniques for Role Playing Games, Online Games, First Person Shooters, and more. Massachusetts: Focal Press.
Walton, M. & Suckling, M. (2012). Video Game Writing: From Macro to Micro. Dulles: Mercury Learning and Information.
Navarro, V. M. (2016). Libertad dirigida Una gramática del análisis y diseño de videojuegos.Santander: Shangrila.
Planells de la Maza, A. J. (2015). Videojuegos y mundos de ficción. Madrid: Ediciones Cátedra.
Aristóteles (2004). Poética. Madrid: Alianza Editorial.
Cuadrado Alvarado, A. & Planells de la Maza, A.J. (2020). Ficción y videojuegos. Teoría y práctica de la ludonarración. Barcelona: UOC Press.
Bateman, C. (Ed.). (2021). Game writing: Narrative skills for videogames. New York: Bloomsbury.
King, S. (2018). Mientras escribo. Madrid: Debolsillo.
Marx, C. (2007). Writing for animation, comics & games. London: Taylor & Francis.
Mckee, R. (2018). El diálogo: El arte de hablar en la página, la escena y la pantalla.Barcelona: Alba Editorial.
McKee, R. (2011). El guión. Story. Barcelona: Alba Editorial.
Anyó, L. (2016). El jugador implicado: Videojuegos y narraciones. Barcelona: Laertes.
Heussner, T., Finley, T., Hepler, J. & Lemay, A. (2015). The Game Narrative Toolbox. Abingdon: CRC Press.
Sheldon, L. (2014). Character development and storytelling for games (2a edició). Boston: Course Technology.
Campbell, J. (1959). El héroe de las mil caras: psicoanálisis del mito. México: Fondo de Cultura Económica.
Cuadrado Alvarado, A. (2017). Narración Audiovisual. Madrid: Síntesis.
Gaudreault, A. & Jost, F. (1995). El relato cinematográfico. Cine y Narratología. Barcelona: Paidós.
Murray, J. (1999). Hamlet en la Holocubierta. El futuro de la narrativa en el ciberespacio. Barcelona: Paidós.
Thabet, T. (2015). Video Game Narrative and Criticism: Playing the Story. London: Palgrave Macmillan.
Domsch, S. (2013). Storyplaying. Agency and narrative in video games. Berlin: De Gruyter.
Vogler, C. (2002). El viaje del escritor. Madrid: Ma Non Troppo.
Balló, J. & Pérez, X. (2006). La semilla inmortal: los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama.
Bordwell, D. (1996). La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós.