Que estàs buscant?
Poden haver materials en anglès.
Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment en la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que inclouen una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic
Promoure la formació d'hàbits perdurables i autònoms de pràctica de l'activitat física i de l'esport
Posar en funcionament programes d'activitat física i esport adreçat a poblacions especials
Identificar els riscos que es deriven per a la salut, de la pràctica d'activitats físiques i esportives inadequades i proposar alternatives
Descriure els factors comportamentals i socials que condicionen la pràctica de l'activitat física i de l'esport
Reconèixer els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre l'estructura i funció del cos humà
Aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'ámbit de les Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
Aplicar els coneixements a la seva feina, de forma professional, amb l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes a l'àrea de l'Activitat Física i de l'Esport
Desenvolupar habilitats de lideratge, relació interpersonal i treball en equip
L'educació per a la salut ha de ser entesa com un procés orientat a l'ús d'estratègies efectives per ajudar els individus a adoptar o modificar conductes que millorin la seva salut o els previnguin dels problemes de salut. En aquest sentit, malgrat l’educació per a la salut s’ha d’abordar necessàriament des d’una perspectiva multidimensional complexa, actualment la societat reconeix en la pràctica d’activitat física i esport un medi per fomentar la salut, tant des d’una vessant física com psicològica. Són moltes les institucions implicades en la tasca de planificar i gestionar les accions en educació per a la salut. Són un exemple els programes mundials a càrrec de l'OMS, els que desenvolupa la Unió Europea o els propis d’àmbit nacional o estatal.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de setembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:
0 - 4,9: Suspès
5,0 - 6,9: Aprovat
7,0 - 8,9: Notable
9,0 - 10: Excel·lent
La qualificació final de l'alumne és el resultat d'una avaluació continuada a través de diverses activitats avaluatives. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10 punts) d'acord amb la següent taula de ponderació:
Activitat avaluadora |
Ponderació |
Competències avaluades |
Treball Grupal |
40% |
G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
Treball Individual |
30% |
G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
Tasques avaluació continuada |
30% | G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
La qualificació final s’obtindrà mitjançant una avaluació continuada valorada amb el 100% de la nota de l’assignatura. Per poder optar a l’avaluació continuada, fer mitjana i poder superar l’assignatura cal:
En període de recuperació:
Activitat avaluadora en període de recuperació |
Ponderació |
Competències avaluades |
Examen teòric |
70% |
G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
D'acord amb la normativa vigent, només es pot optar a la recuperació, si s'ha suspès l'assignatura. Si la qualificació és de No presentat/da, no s'hi podrà optar a la recuperació.
La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.
Estrategia NAOS (Nutrición, Actividad Física y Prevención de la Obesidad). Gobierno de España. https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/nutricion/seccion/estrategia_naos.htm
WHO guidelines on physical activity and sedentary behaviour. (2020) https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/337004/9789240014817-spa.pdf
https://www.who.int/publications/i/item/9789240015128
Serrano M. (2002). La educación para la salud del siglo XXI. Madrid, España: Díaz de Santos.
Pla Nacional de Promoció de l'Activitat Física (PNPAF). Generalitat de Catalunya. https://esport.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/activitat-fisica-i-salut/pla-nacional-de-promocio-de-lactivitat-fisica-pnpaf/index.html
Salleras L. (1985). Educación sanitaria: principios, métodos y aplicaciones. Madrid, España: Díaz de Santos.
Costa M, López E. (1998). Educación para la salud. Una estrategia para cambiar los estilos de vida. Madrid, España: Pirámide.
Delgado M, Tercedor P. (2002). Estrategias de intervención en educación para la salud desde la educación física. Barcelona, España: Inde publicaciones.
Frías A. (2000). Salud pública i educación para la salud. Barcelona, España: Ed. Masson.
Guia PEFS. Guia de prescripció per a la salut d’exercici físGeneralitat de Catalunya. (2022). https://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/activitat_fisica/publicacions/PEFS2022.pdf
Rochon A. (1996). Educación para la salud. Guía práctica para realizar un proyecto,. Barcelona, España: Ed. Masson.
ONU. (2014). Oficina de l’Organització de Nacions Unides sobre l’Esport pel Desenvolupament i la Pau.