104313 - REALITZACIÓ TELEVISIVA CONTEMPORÀNEA

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Jorge Oter González

Trimestre: Primer trimestre

Crèdits: 4

• Castellano
• Català

Les sessions teòriques s'impartiran en català. Les sessions pràctiques, en català i castellà.

El materials podran proporcionar-se tant en català com en castellà o anglès.

Realització Televisiva Contemporània forma part de la matèria Imatge i complementa de forma autònoma l’assignatura “Televisió” del segon curs del Grau en Mitjans Audiovisuals. L’assignatura vol acostar el pensament i la praxis sobre televisió en diferents aspectes com ara la política, la cultura, els esports, els nous públics o els reptes tecnològics i socials que enfronta la televisió contemporània a Catalunya, Espanya i la resta del món.

L’assignatura, a partir dels coneixements tècnics, narratius i de treball en equip ja apresos amb anterioritat, planteja el desenvolupament de l’esperit crític sobre la televisió que és possible produir avui, enmig de les transformacions tecnològiques i la necessitat d'un equilibri entre mercat, experimentació, innovació i diversitat cultural.

L’assignatura preveu, a partir d’aquest coneixement de context, el desenvolupament per grups d’estudiants de projectes de format televisiu innovadors i de qualitat en sessions pràctiques en què es portarà a terme la ideació, la producció i la realització de programes pilot en exteriors i, si és necessari, en els equipaments de plató i control de la universitat.

CONTINGUT 1. Història de la Televisió Contemporània: Del context social i polític a les possibilitats d'experimentació amb l'arxiu televisiu.

Descripció

Aquest mòdul planteja el context social i històric de la televisió a partir del seu origen i el desenvolupament dels principis de la televisió com a servei públic. Es busca una primera aproximació a les possibilitats d'una televisió que des de la universitat experimenti amb les possibilitats d'innovar en el mitjà.

1.1. La 3a edat d'or de la televisió (Història, evolució i actualitat).

1.2. Els usos de la televisió (Context social).

1.3. La televisió i l'arxiu (Fonts d’arxiu obert).

1.4. Experiments amb la televisió (Found footage-Vídeo assaig).

CONTINGUT 2. Cultures de la pantalla: Televisió i innovació estètica.

Descripció

2.1. Televisió, art i cultura. La trobada de la televisió amb altres formes d'expressió i disciplines artístiques.

2.2. Els programes literaris i científics.

2.3. Gènere i multiculturalitat.

2.4. La televisió com a performance artística i vídeo-instal·lació.

CONTINGUT 3. Televisió política, memòria i proximitat.

Descripció

3.1. La televisió política. Participació ciutadana, humor i sàtira política, activismes televisius.

3.2. Relacions entre televisió, història i memòria.

3.3. La televisió de proximitat. Mitjans locals i comunitaris.

3.4. Proximitat global.

CONTINGUT 4. Crossmèdia, transmèdia i resistència cultural.

Descripció

Com pensar i fer televisió contemporània per a un entorn multiplataforma, transmèdia i canviant?

4.1. La televisió infantil com a font d'innovació narrativa i formal per a nous públics.

4.2. Crossmèdia i transmèdia a la televisió de qualitat.

4.3. La televisió connectada: present i futur del social media transversal televisiu (prosumers, comunitats i resistència cultural).

CONTINGUT 5. Programació i distribució de continguts.

Descripció

5.1. Estratègies de producció, programació i distribució de la televisió de qualitat en l’entorn digital.

5.2. El Miniput, aprenentatge sobre formats de qualitat a la televisió contemporània.

5.3. Noves perspectives, interfícies i aplicacions tecnològiques de la televisió: iptvs, HD, 4K, 3D i VR.

L’assignatura parteix amb la voluntat de completar la visió sobre la televisió i el seu fenomen comunicatiu i social; es valorarà molt l’aprenentatge, l’evolució de l’alumne i la seva creativitat, però també la capacitat analítica crítica aplicada a un projecte final sòlid i amb voluntat d’innovació i excel·lència. La capacitat de treballar en equip, de contribuir a solucionar problemes i de plantejar estratègies de producció efectives i realistes amb els recursos disponibles són factors claus en la valoració de les pràctiques.

L’avaluació de l’assignatura comptarà amb la separació entre contingut i pràctica de laboratori. El contingut teòric serà avaluat en un sol examen i amb activitats d'avaluació continuada (algunes, presencials a classe). L’examen final comptarà un 30% de la nota global de l’assignatura, i caldrà obtenir en la seva avaluació una nota mínima de 5 sobre 10 per poder fer mitjana amb la resta de qualificacions de l’assignatura. Les activitats a classe i els exercicis individuals i en grup (Miniput, presentació del format escollit), per tant la feina continuada i l’assistència, comptaran un 20%.

L’avaluació de l’assignatura també tindrà en compte les activitats pràctiques. En el seu conjunt de tasques avaluables, (tasques 1, 2, 3 i 4) comptabilitzen un 20% en total.

Finalment, i amb voluntat d’avaluar de forma evolutiva el progrés del procés televisiu, l’activitat 3 (Pitching del format televisiu treballat, que inclou l’elaboració i presentació del dossier final del projecte de format de programa de televisió així com les seves estratègies de programació) té un 30% del valor de la nota final de l’assignatura.

Només es podrà recuperar la part teòrica amb un examen de recuperació.

Els alumnes que no participin en la part pràctica (col·laborant adequadament i equitativa amb la resta de companys del seu grup o productora) o que no assisteixin a les sessions mínimes obligatòries, obtindran un 0, que constarà com un No Presentat (NP). Així mateix, aquells alumnes que hagin suspès les pràctiques, no podran recuperar-les.

En cas d'haver suspès, però tenir una part de l'assignatura aprovada, no es guardaran notes d'un l'any per a l'altre. Qui hagi suspès la teoria, haurà de repetir la teoria i les pràctiques l'any següent. El mateix passarà en cas de suspendre les pràctiques: haurà de repetir tant les pràctiques com la teoria al llarg del curs següent.

Sobre les faltes d’ortografia i la correcció en la redacció.

En el context universitari i d’educació superior, la redacció i la qüestió formal en els documents lliurats en llengua catalana i castellana són objecte d’avaluació. Les faltes d’ortografia es penalitzen amb un 0,25 per falta, sense comptar duplicacions. Les incorreccions greus en la redacció o la impossibilitat en la comprensió del text també poden penalitzar, sense límit pel que fa a la nota. La redacció en anglès ha d’ésser apropiada i correcta, si bé els errors puntuals no seran tinguts en compte a nivell d’avaluació (no així la reiteració o greus errades).

Sobre el plagi.

És responsabilitat de l’alumne evitar el plagi en totes les seves formes. En el cas de detectar un plagi, independentment del seu abast, el lliurable en qüestió i tota l’activitat que en formi part passarà automàticament a tenir una nota de 0. A més a més, el professor comunicarà al Cap d’estudis la situació per a que es prenguin les mesures aplicables en matèria de règim sancionador.

Lliuraments.

Els treballs presentats fora de termini obtindran un 0.

Resum

Activitat 1 - Tasques 1,2, 3 i 4: 20% (pràctica)

Activitat 2 - Pitch i dossier final: 30% (pràctica)

Activitat 3 - Presentació formats escollits: 10% (teoria)

Activitat 4 - Exercici Miniput: 10% (teoria)

Activitat 5 - Examen final de l’assignatura: 30% (teoria)

Cassetti, Francesco i Di Chio, Federico. (1999). Análisis de la televisión. Paidós. 

Guardiola, Ingrid (2018). L'ull i la navalla. Arcàdia.

Clares-Gavilán, Judith (coord.). (2019). La revolución over the top. Del video bajo demanda (VOD) a la televisión por internet. UOC.

López, Joan (2016). Hablar de todo y no saber de nada. Debate.

Williams, Raymond (2005). Television: technology and cultural form. Routledge.

Tubella, Imma; Tabernero, Carlos i Dwyer, Vincent (2008). Internet i televisió: la guerra de les pantalles. Ariel (UOC).

De la Cueva, Cecilia (2007). Alternativas a la televisión actual. Gedisa.

Kellner, Douglas (2011). Cultura mediática: estudios culturales, identidad y política entre la modernidad y la posmodernidad. Akal.

Jenkins, Henry (2009). Fans, blogueros y videojuegos: la cultura de la colaboración. Paidós.

Hartley, John (2000). Los usos de la televisión. Paidós.

Bonet, Eugeni; Mercader, Antoni i Muntadas, Antoni (2010) En torno al video. Universidad del País Vasco

Martín, Jesús (2010). La televisió: una qüestió d'espais entre proximitats i distàncies. Quadern del CAC (35), 5-11. https://www.cac.cat/sites/default/files/2019-02/Q35_Martin%20Barbero_ES.pdf

Hidalgo-Marí, Tatiana (coord.). (2018). Mujer y televisión. Géneros y discursos femeninos en la pequeña pantalla. UOC.

Scolari, Carlos (2013). Narrativas transmedia: Cuando todos los medios cuentan. Deusto.

Neira, Elena (2015). La otra pantalla. Redes sociales, móviles y la nueva televisión. UOC.

Lamelo, Carlos (2016). Televisión social y transmedia. Nuevos paradigmas de producción y consumo televisivo. UOC.

Valck, Marijke; Teurlings, Jan (2018). After the Break. Television Theory Today. Amsterdam University Press.