Que estàs buscant?
E1. Demostrar coneixements de la història dels videojocs i analitzar els videojocs referents amb arguments fonamentats en base a criteris d'avaluació contextualitzats en el marc històric i cultural.
E2. Dissenyar les mecàniques, regles, estructura i narrativa de videojocs seguint els criteris de jugabilitat i balanceig per oferir la millor experiència de joc possible.
G1. Demostrar tenir i comprendre coneixements avançats de la seva àrea d'estudi que inclouen els aspectes teòrics, pràctics i metodològics, amb un nivell de profunditat que arriba fins a l'avantguarda del coneixement.
G2. Resoldre problemes complexos del seu àmbit laboral, mitjançant l'aplicació dels seus coneixements, l'elaboració d'arguments i procediments, i l'ús d'idees creatives i innovadores.
G3. Reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
G4. Comunicar informació, idees, problemes i solucions a un públic especialitzat com no especialitzat.
T1. Comunicar en un tercer idioma, que serà preferentment l'anglès, amb un nivell adequat de forma oral i per escrit i d'acord amb les necessitats que tindran els graduats i graduades.
T2. Treballar com a membre d'un equip interdisciplinari ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos i tenint en compte els recursos disponibles.
L'assignatura de Narrativa realitza una aproximació holística (literatura, cinema i joc) al fenomen d'explicar, viure i jugar històries en el marc de la matèria de Disseny i Creació de Jocs. D'aquesta manera, resulta clau entendre no només els elements formals de la tradició narratològica (personatges, trames, temporalitat i espai) sinó també els debats contemporanis que es plantegen des de les actuals posicions ludològiques. A més a més, l’assignatura té un fort vincle amb el marc cultural i social del videojoc, generant així una lectura text/context que pren en consideració tant la funció cultural del mitjà com la seva capacitat per a presentar nous imaginaris. Aquesta aproximació teòrica es complementa amb la realització de diferents pràctiques, totes elles orientades a la creació conceptual d’un petit joc de marcat caràcter narratiu.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
En acabar l’assignatura els estudiants han de ser capaços de:
E1.6. Avaluar els punts forts i dèbils d'un videojoc de manera raonada i exemplificada.
E2.1. Dissenyar mecàniques i regles de joc que en el seu conjunt es denomina jugabilitat
E2.2. Dissenyar nivells incloent estratègies, definició del puzle o la missió a completar, de manera que s'assoleixin els objectius que marca el guió.
E2.3. Dissenyar la narrativa d'un videojoc i especificar el guió interactiu.
L'assignatura utilitza les següents metodologies de treball:
Classe Magistral, Càpsules de vídeo, Presentacions.
1. Hi ha una narrativa en els videojocs?
1.1. De l'Hipertext al Cibertext i el debat entre Narratologia versus Ludologia
1.2. Aclarint termes: Narrativa, Relat, Ficció, Experiència i joc.
1.3. La ludoficció
2. Ficció i experiència jugable
2.1. El joc: entre la joguina i el relat
2.2. Els mons de ficció
2.3. Cap els mons ludoficcionals del videojoc
3. El videojoc com hereu cultural: arquetips i arguments universals
3.1. Les llavors inmortals en el videojoc
3.2. Els grans arguments hegemònics
3.3. Els grans arguments pendents
4. La ludoficció en el marc de l'oci digital
4.1. Coneixement i acció
4.1.1. El narrador en els videojocs: graus d'existència i tipologia
4.1.2. A qui segueix el narrador? El focus i la focalització
4.1.3. Trencant les regles: la metalepsis
4.2. Articulació espai-temporal
4.2.1. L'espai
4.2.2. La temporalitat narrativa en el videojoc
4.3. El personatge
4.3.1 Concepte de personatge interactiu
4.3.2 Identificació i control de l'usuari
4.3.3 Configuració i arc de transformació
4.3.4 Caracterització emocional, psicològica i accions
4.4. Funció narrativa de l'estil
4.4.1 El so
4.4.2 El disseny de la interfície
4.4.3 Abstracció i hiperrealisme
4.4.4 Tensió emocional narrativa i tensió emocional del joc
4.5. Estructures narratives i models de joc
4.5.1 L'acció com a motor narratiu
4.5.2 Trames, conflicte i objectius
4.5.3 La relació de les trames amb les regles
4.5.4 Estructura d'actes i nivells
4.5.5 Ritme de joc i ritme narratiu
4.5.6 Clímax, resolució i balanç quantitatiu del joc
5. Narració i creació de jocs: el Narrative Designer
5.1 Narrative Designer i figures afins: guionista, dialoguista, escriptor i dissenyador de jocs.
5.2 Tipologies de textos i la noció de disseny de mons
5.3. Els diàlegs
5.4. El disseny de missions o quests i el disseny de trencaclosques narratius
6. Els models de representació històrics en els videojocs
6.1. El Model de Representació Primitiu (MRP) cinematogràfic i la seva relació amb el videojoc
6.2. El Model de Representació Institucional (MRI) cinematogràfic i la seva relació amb el videojoc
6.3. Els Films jugables i els nous paradigmes narratius
Amb l'objectiu de recollir evidència de l'assoliment dels resultats d'aprenentatge esperats es realitzaran les següents activitats de caràcter avaluatiu (Relacionades amb totes les competències comunes):
Activitat 1. Documentació Narrativa: Concept, Story, Backstory i fitxes de personatges (Evidència del resultats d'aprenentatges E2.2, E2.3)
Els alumnes hauran de crear una proposta de joc, desenvolupar la història i el backstory. Igualment, hauran de crear fitxes de personatges.
Activitat 2. Missions, diàlegs lineals i no lineals (Evidència dels resultats d'aprenentatges E1.6, E2.1)
A partir del marc del joc proposat a l’Activitat 1 els alumnes hauran de redactar, per un costat, un diagrama de fluxe de missions i la descripció de les missions principals. També caldrà que redactin els diàlegs lineals en format de guió literari (cutscene d’inici i fi del joc) i, com a mínim, un dels diàlegs no lineals que siguin significatius dins del joc fet amb Chat Mapper (per exemple, un diàleg on es plantegi una missió, o de coneixement de personatges...).
Activitat 3. Examen final (Evidència dels resultats d'aprenentatges E1.6, E2.1, E2.2)
Examen teòrico-pràctic on es recullen tots els continguts de l'assignatura.
Criteris generals de les activitats:
La nota de cada alumne es calcularà seguint els següents percentatges:
Activitat 1. Exercici a realitzar a classe o a casa: Documentació Narrativa: Concept, Story, Backstory i fitxes de personatges 20%
Activitat 2. Treball en grup: Missions, diàlegs lineals i no lineals 30%
Activitat 3. Examen final 50%
Nota final = A1 0,2 + A2 0,3 + A3 0,5
Consideracions:
Recuperació:
Lebowitz, J. & Klug, C. (2012). Interactive Storytelling for Video Games: Proven Writing Techniques for Role Playing Games, Online Games, First Person Shooters, and more. Massachusetts: Focal Press.
Walton, M. & Suckling, M. (2012). Video Game Writing: From Macro to Micro. Dulles: Mercury Learning and Information.
Navarro, V. M. (2016). Libertad dirigida Una gramática del análisis y diseño de videojuegos.Santander: Shangrila.
Planells de la Maza, A. J. (2015). Videojuegos y mundos de ficción. Madrid: Ediciones Cátedra.
Aristóteles (2004). Poética. Madrid: Alianza Editorial.
Cuadrado Alvarado, A. & Planells de la Maza, A.J. (2020). Ficción y videojuegos. Teoría y práctica de la ludonarración. Barcelona: UOC Press.
Marx, C. (2007). Writing for animation, comics & games. London: Taylor & Francis.
Anyó, L. (2016). El jugador implicado: Videojuegos y narraciones. Barcelona: Laertes.
Heussner, T., Finley, T., Hepler, J. & Lemay, A. (2015). The Game Narrative Toolbox. Abingdon: CRC Press.
Sheldon, L. (2014). Character development and storytelling for games (2a edició). Boston: Course Technology.
Mckee, R. (2018). El diálogo: El arte de hablar en la página, la escena y la pantalla.Barcelona: Alba Editorial.
McKee, R. (2011). El guión. Story. Barcelona: Alba Editorial.
Campbell, J. (1959). El héroe de las mil caras: psicoanálisis del mito. México: Fondo de Cultura Económica.
Cuadrado Alvarado, A. (2017). Narración Audiovisual. Madrid: Síntesis.
Gaudreault, A. & Jost, F. (1995). El relato cinematográfico. Cine y Narratología. Barcelona: Paidós.
Murray, J. (1999). Hamlet en la Holocubierta. El futuro de la narrativa en el ciberespacio. Barcelona: Paidós.
Thabet, T. (2015). Video Game Narrative and Criticism: Playing the Story. London: Palgrave Macmillan.
Domsch, S. (2013). Storyplaying. Agency and narrative in video games. Berlin: De Gruyter.
Vogler, C. (2002). El viaje del escritor. Madrid: Ma Non Troppo.
King, S. (2018). Mientras escribo. Madrid: Debolsillo.
Balló, J. & Pérez, X. (2006). La semilla inmortal: los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama.
Bordwell, D. (1996). La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós.