Que estàs buscant?
Els materials complementaris poden estar també en anglès
Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
B2. Aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
E7 Identificar els riscos que es deriven per a la salut, de la pràctica d'activitats físiques i esportives inadequades i proposar alternatives
E8 Avaluar la condició física, prescriure i desenvolupar exercicis físics orientats a la salut i en condicions de seguretat per a aquests practicants
E9 Realitzar programes d'activitats físiques i esportives
E11 Seleccionar el material i equipament esportiu, adequat per a cada tipus d'activitat i població i en condicions de seguretat
G1 Identificar l'objecte d'estudi de les Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
G6 Reconèixer els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre l'estructura i funció del cos humà
G9 Entendre els fonaments del condicionament físic per a la pràctica de l'activitat física i l'esport
T2 Aplicar las tecnologías de la información y comunicación (TIC) al ámbito de las Ciencias de la Actividad Física y del Deporte
T4 Aplicar los conocimientos a su trabajo de forma profesional con la elaboración y defensa de argumentos y de resolución de problemas dentro del área de las Ciencias de la Actividad Física y del Deporte
T7 Incorporar hábitos de excelencia y calidad para el ejercicio profesional
Com a professional de l’exercici físic, l’alumne del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport és el responsable de la prescripció, valoració, programació i quantificació de les càrregues d’un procés d’entrenament.
L’assignatura de teoria i pràctica de l’entrenament (II) aborda els fonaments metodològics per a la programació de l’entrenament de la força i la velocitat integrant la perspectiva de gènere.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
1. Demostrar les bases i fonaments de l'entrenament esportiu, la resposta i adaptació biològica a la càrrega, per conèixer, classificar, dissenyar i executar de forma eficient i segura mètodes d'entrenament de la força i de la resistència, amplitud de moviments i velocitat, amb l'estudi particular dels més adequats per a nens i joves, per a la seva millora i que afavoreixin el seu màxim rendiment en l'edat adulta.
2. Realitzar la correcta administració de protocols de camp, idonis per a l'avaluació de les manifestacions de la força i de la resistència en nens i joves per determinar de forma eficient l'administració personalitzada dels mètodes i dels diversos components de la càrrega que els caracteritzin, per a la millora dels aspectes estructurals i formals pretesa.
3. Demostrar tenir coneixement dels fonaments dels avanços científics i tecnològics en l'entrenament de la força i de la resistència per al rendiment esportiu en homes i dones joves i adults/as. Identificar i realitzar la correcta administració de mètodes d'entrenament per al desenvolupament de l'excel·lència en aquestes qualitats aplicada al rendiment esportiu, així com els procediments de control i avaluació per prescriure les càrregues idònies que garanteixin les millores preteses, segons les diferents especialitats esportives.
La metodologia de l’assignatura es durà a terme combinant temps presencials d’aula, amb temps de treball autònom, amb suport de l’entorn virtual d’aprenentatge. El percentatge de temps que l’estudiant dedica es reparteix de la manera següent:
|
Activitats |
ECTS |
Sessions presencials a l’aula (exposició de teoria, seminaris, tutories personalitzades) |
Exposicions teòriques amb suport audiovisual, simulacions, jocs de rol, treball en grups, aplicació de la pràctica a la teoria, aprenentatge basat en problemes (ABP), presentacions per part dels estudiants |
2.4 |
Treball autònom
|
Estudi personal, solució de problemes, cerques d’informació (bibliografia, webgrafia),treballs guiats (qüestionaris, wikis, debats, fòrums..), reproducció de models, càpsules de vídeo, solució de problemes |
3.6 |
Tant en les sessions presencials com en el treball autònom, l’estudiant treballarà de forma individual i en grups de treball.
Cada ECTS equival a 25 hores de dedicació de l’estudiant, considerant el temps invertit al total de les activitats relacionades amb el temps presencial i el temps de treball autònom, que el professor de l’assignatura guia, així com els temps de lectura, cerca d’informació, connexió a l’Aula Virtual, elaboració de treballs.
Esquema:
FORÇA
VELOCITAT
Les activitats de l’assignatura segueixen el sistema d’avaluació contínua, és a dir, que al llarg del trimestre el professor/a planteja diverses activitats, que els estudiants han de resoldre i entregar. El treball de cada una de les activitats permet valorar a l’estudiant, el seguiment que fa a l’assignatura i els elements de millora, a partir dels comentaris i notes que el professor/a farà de les activitats.
Les activitats que es plantegen poden ser individuals o en grups de treball. El professor/a dóna les indicacions per tal que els estudiants les puguin elaborar i entregar. Totes les activitats que es plantegen estan pensades perquè els estudiants tinguin una perspectiva pràctica dels temes que es desenvolupen a llarg de les deu setmanes del trimestre.
Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:
0 - 4,9: Suspès
5,0 - 6,9: Aprovat
7,0 - 8,9: Notable
9,0 - 10: Excel·lent
La qualificació final de l'alumne és el resultat d'una avaluació contínua a través de diferents activitats avaluadores. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10) d'acord amb la següent taula de ponderació:
Activitat avaluadora | Ponderació | Competències avaluades |
Resolució de casos pràctics | 15% | G9, T7, E8, E11, G6, T2, E9 |
Treballs individuals i/o grupals | 35% | G9, T7, E8, E11, B2, G6, B3, G1, T2, T4, E9, E7 |
Examen | 50% | G9, E8, B2, G6, B3, T4, E9 |
Criteris per fer mitjana entre les qualificacions de les activitats avaluadores:
Activitat avaluadora | Criteri |
Resolució de casos pràctics |
5/10 |
Treballs individuals i/o grupals | 5/10 |
Examen | 5/10 |
Recuperació
Durant el mateix curs, existeix la possibilitat de recuperar competències no assolides durant l'assignatura.
D'acord amb la normativa vigent, a l'activitat avaluadora de l'examen, només es podrà optar a la recuperació de l'assignatura si s'ha suspès. En cas de No Presentat/ada, no es podrà optar a la recuperació.
L’activitat avaluadora en període de recuperació és un examen (prova escrita) presencial. Aquest examen pondera el 50% de l’avaluació i s’haurà de superar amb un 5/10 per poder avaluar la totalitat de l’assignatura. La nota obtinguda durant l’avaluació continuada es mantindrà.
Activitat avaluadora en període de recuperació | Ponderació | Competències avaluades |
Resolució de casos pràctics | 15% (No recuperable) | G9, T7, E8, E11, G6, T2, E9 |
Treballs individuals i/o grupals | 35% (No recuperable) | G9, T7, E8, E11, B2, G6, B3, G1, T2, T4, E9, E7 |
Examen | 50% | G9, E8, B2, G6, B3, T4, E9 |
La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.
Cardinale, M., Newton, R. y Nosaka, K. (2011). Strength and Conditioning. Biological Principles and Practical Applications. Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell
Bosco, C. (2000). Fuerza muscular. Aspectos metodológicos. Barcelona: Inde.
González Badillo, J. y Gorostiaga, E. (1997). Fundamentos del entrenamiento de la fuerza. Barcelona: Inde.
Solé, J. (2008). Teoría del entrenamiento deportivo. Barcelona: Sicropat Sport.
NSCA -National Strength & Conditioning Association. McGuigan, M.R. (2017). Developing Power. Champaign: Human Kinetics.
Bompa, T. (2006). Periodización. Teoría y metodología. Barcelona: Hispano Europea.
González Badillo, J. y Ribas, J. (2002). Programación del entrenamiento de la fuerza. Barcelona: Inde.
García Manso, JM,. Navarro, M. y Ruíz, J.A (1996). Bases teóricas del entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos.
Boyle, M. (2016). New Functional Training for Sports. Champaign: Human Kinetics.
García Manso, JM. (1999). La fuerza. Madrid: Gymnos.
Siff, M. y Verkhoshansky, Y. (2000). Superentrenamiento. Barcelona: Paidotribo.
Cometti, G. (2002). El entrenamiento de la velocidad. Barcelona: Paidotribo.
Tous, J. (1999). Nuevas tendencias en fuerza y musculación. Barcelona: Ergo.
NSCA -National Strength & Conditioning Association. Dawes, J. Roozen, M. (2012). Developing Agility and Quickness. Champaign: Human Kinetics
NSCA -National Strength & Conditioning Association. Jeffreys, I. (2013). Developing Speed. Champaign: Human Kinetics.