L'Associació Cultural Valors i el parc tecnològic i universitari TecnoCampus, amb el patrocini de Pous Grup i Aliança Mataró, organitzen el 13 de maig a les 19 h. al Foyer del Centre de Congressos del TecnoCampus el primer Fòrum Mataró-Europa. Una trobada de debat i reflexió sobre els grans reptes de l'Europa del present i del futur que tindrà caràcter anual, sempre pels voltants del Dia d'Europa.
La voluntat de la proposta és generar un espai de pensament permanent sobre els grans temes del moment, que passen indefectiblement pel marc europeu, des de l’òptica de les ciutats. Per fer-ho, l’escenari escollit és l’equipament que vincula Mataró amb el futur: el seu parc tecnològic i universitari, el TecnoCampus, impulsat per l’Ajuntament de la ciutat. Consistirà en una taula rodona al foyer del parc tecnològic, on en la qual participaran la periodista Cristina Gallach, l’enginyer i expolític Joan Majó i el professor de la Universitat de Deusto Eduardo Javier Ruiz Vieytez. L’acte el moderarà Carles Parts, periodista de TV3 i excorresponsal a París i Brussel·les.
El debat girarà entorn de set qüestions: la vigència dels valors fundacionals de la Unió Euopea, la crisi de l’Estat de Dret arran de l’entrada al club de països amb passat no democràtic, l’auge de la ultradreta, la deriva cap a un posicionament més bèl·lic dels socis europeus arran de la crisi d’Ucraïna, els efectes que pugui tenir en els valors fundacionals una nova ampliació el 2030, el realisme o la hipocresia de la política migratòria europea i el paper del Vell Continent en el món.
L’acte també servirà per presentar el número de maig de la revista Valors, que porta per títol, On vas, Europa?, en el qual s’entrevista set filòsofs i pensadors europeus, i hi escriuen deu personalitats de diferents àmbits que plantegen els reptes de futur de la Unió Europea.
Cristina Gallach (Sant Quirze de Besora, 1960). Aquesta periodista és l'única catalana que ha ocupat càrrecs de rellevància en les tres grans organitzacions internacionals: la UE, l'ONU i l'OTAN. Durant més d'una dècada va ser cap de premsa de Javier Solana, primer quan era secretari general de l'OTAN (1995-1999) i després com a Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea (1999-2009). Al desembre de 2014 va ser nomenada Secretària General Adjunta de les Nacions Unides per a Comunicació i Informació Publica. Posteriorment, el 2018 va ser nomenada Alta Comissionada del govern espanyol per a l'Agenda 2030 i el 2020 va ser Secretària d'Estat d'Afers Exteriors. És membre de la xarxa internacional Women in International Security (WiiS), creada per promoure les dones en els àmbits de seguretat i defensa i garantir que la perspectiva de gènere es mantingui en l'agenda política de la UE, l'OTAN i els seus estats membres.
Eduardo Javier Ruiz Vieytez (Bilbao, 1968). És vicerector d'Estratègia Universitària de la Universitat de Deusto, on també ha estat degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes i director de l'Institut de Drets Humans durant quinze anys. Prèviament, va exercir com a assessor jurídic de l'Ararteko (Defensor del Poble del País Basc) i va ser president de l'ONG de suport a immigrants estrangers Bilbo Etxezabal entre el 1993 i el 2000. Ha estat Vocal del Fòrum estatal per a la Integració Social dels Immigrants. En el pla acadèmic, ha realitzat estades de recerca i impartit docència a universitats de diversos països, especialment Canadà, Itàlia i Suïssa. Ha estat membre del patronat de la fundació Gernika Gogoratuz (Gernnika, Biscaia) i de l'Institut Internacional de Sociologia Jurídica d'Oñati (Gipúscoa). Ha participat com a expert independent en diverses missions del Consell d'Europa i l' Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) relacionades amb drets de les minories a països com Rússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, Sèrbia i Bòsnia. Les seves publicacions principals tracten sobre la història de les minories nacionals a Europa i els seus drets.
Joan Majó (Mataró, 1939). Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. Fundador de l'empresa que va fabricar el primer ordinador d'Espanya, va ser alcalde de Mataró entre 1979 i 1982, quan va ser nomenat director general d'Electrònica i Informàtica del govern espanyol. El 1985 fou nomenat ministre d'Indústria i Energia, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986. A més de desenvolupar la seva tasca en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Va ser conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, president del Information Society Forum de Brussel·les, del European Institute for Media de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.
