Informació general


Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Adso Fernández Baena

Trimestre:1

Crèdits: 4

Professorat: Antonio José Planells de la Maza

Descripció


L'assignatura de Narrativa realitza una aproximació holística (literatura, cinema i joc) al fenomen d'explicar, viure i jugar històries en el marc de la matèria de Disseny i Creació de Jocs. D'aquesta manera, resulta clau entendre no només els elements formals de la tradició narratològica (personatges, trames, temporalitat i espai) sinó també els debats contemporanis que es plantegen des de les actuals posicions ludològiques. A més a més, l’assignatura té un fort vincle amb el marc cultural i social del videojoc, generant així una lectura text/context que pren en consideració tant la funció cultural del mitjà com la seva capacitat per a presentar nous imaginaris. Aquesta aproximació teòrica es complementa amb la realització de diferents pràctiques, totes elles orientades a la creació conceptual d’un petit joc de marcat caràcter narratiu.

Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.

Resultats d'aprenentatge


En acabar l’assignatura els estudiants han de ser capaços de:

E1.6. Avaluar els punts forts i dèbils d'un videojoc de manera raonada i exemplificada.

E2.1. Dissenyar mecàniques i regles de joc que en el seu conjunt es denomina jugabilitat

E2.2. Dissenyar nivells incloent estratègies, definició del puzle o la missió a completar, de manera que s'assoleixin els objectius que marca el guió.

E2.3. Dissenyar la narrativa d'un videojoc i especificar el guió interactiu.

Metodologia de trabajo


L'assignatura utilitza les següents metodologies de treball: 

Classe Magistral, Càpsules de vídeo, Presentacions.

 

Continguts


1. Hi ha una narrativa en els videojocs? 

1.1. De l'Hipertext al Cibertext i el debat entre Narratologia versus Ludologia
1.2. Aclarint termes: Narrativa, Relat, Ficció, Experiència i joc.
1.3. La ludoficció

2. Ficció i experiència jugable 

2.1. El joc: entre la joguina i el relat
2.2. Els mons de ficció
2.3. Cap els mons ludoficcionals del videojoc

3. El videojoc com hereu cultural: arquetips i arguments universals

3.1. Les llavors inmortals en el videojoc
3.2. Els grans arguments hegemònics
3.3. Els grans arguments pendents

4. La ludoficció en el marc de l'oci digital

4.1. Coneixement i acció 
4.1.1. El narrador en els videojocs: graus d'existència i tipologia
4.1.2. A qui segueix el narrador? El focus i la focalització
4.1.3. Trencant les regles: la metalepsis
4.2. Articulació espai-temporal
4.2.1. L'espai 
4.2.2. La temporalitat narrativa en el videojoc 
4.3. El personatge
4.3.1 Concepte de personatge interactiu
4.3.2 Identificació i control de l'usuari
4.3.3 Configuració i arc de transformació
4.3.4 Caracterització emocional, psicològica i accions
4.4. Funció narrativa de l'estil 
4.4.1 El so
4.4.2 El disseny de la interfície
4.4.3 Abstracció i hiperrealisme
4.4.4 Tensió emocional narrativa i tensió emocional del joc
4.5. Estructures narratives i models de joc 
4.5.1 L'acció com a motor narratiu
4.5.2 Trames, conflicte i objectius
4.5.3 La relació de les trames amb les regles
4.5.4 Estructura d'actes i nivells
4.5.5 Ritme de joc i ritme narratiu
4.5.6 Clímax, resolució i balanç quantitatiu del joc

5. Narració i creació de jocs: el Narrative Designer

5.1 Narrative Designer i figures afins: guionista, dialoguista, escriptor i dissenyador de jocs.
5.2 Tipologies de textos i la noció de disseny de mons
5.3. Els diàlegs
5.4. El disseny de missions o quests i el disseny de trencaclosques narratius

6. Els models de representació històrics en els videojocs

6.1. El Model de Representació Primitiu (MRP) cinematogràfic i la seva relació amb el videojoc
6.2. El Model de Representació Institucional (MRI) cinematogràfic i la seva relació amb el videojoc
6.3. Els Films jugables i els nous paradigmes narratius

Activitats d'aprenentatge


Amb l'objectiu de recollir evidència de l'assoliment dels resultats d'aprenentatge esperats es realitzaran les següents activitats de caràcter avaluatiu (Relacionades amb totes les competències comunes):

Activitat 1. Documentació Narrativa: Concept, Story, Backstory i fitxes de personatges  (Evidència del resultats d'aprenentatges E2.2, E2.3)

Els alumnes hauran de crear una proposta de joc, desenvolupar la història i el backstory. Igualment, hauran de crear fitxes de personatges.

Activitat 2. Missions, diàlegs lineals i no lineals (Evidència dels resultats d'aprenentatges E1.6, E2.1)

A partir del marc del joc proposat a l’Activitat 1 els alumnes hauran de redactar, per un costat, un diagrama de fluxe de missions i la descripció de les missions principals. També caldrà que redactin els diàlegs lineals en format de guió literari (cutscene d’inici i fi del joc) i, com a mínim, un dels diàlegs no lineals que siguin significatius dins del joc fet amb Chat Mapper (per exemple, un diàleg on es plantegi una missió, o de coneixement de personatges...).

Activitat 3. Examen final (Evidència dels resultats d'aprenentatges E1.6, E2.1, E2.2)

Examen teòrico-pràctic on es recullen tots els continguts de l'assignatura.

Criteris generals de les activitats:

  • El professor presentarà un enunciat per cada activitat i els criteris d’avaluació i/o rúbriques.
  • El professor informarà de les dates i format del lliurament de l’activitat

Sistema d'avaluació


La nota de cada alumne es calcularà seguint els següents percentatges:

Activitat 1. Exercici a realitzar a classe o a casa: Documentació Narrativa: Concept, Story, Backstory i fitxes de personatges 20%

Activitat 2. Treball en grup: Missions, diàlegs lineals i no lineals 30%

Activitat 3. Examen final 50%

Nota final = A1 0,2 + A2 0,3 + A3 0,5

Consideracions:

  • Cal obtenir una nota superior a 5 a l’examen final per a aprovar l’assignatura.
  • Una activitat no entregada o lliurada amb retard i sense justificació (citació judicial o assumpte mèdic) compta com un 0.
  • És responsabilitat de l’alumne evitar el plagi en totes les seves formes. En el cas de detectar un plagi, independentment del seu abast, en alguna activitat correspondrà a tenir una nota de 0. A més, el professor comunicarà a la Cap d’estudis la situació per a que es prenguin mesures aplicables en matèria de règim sancionador.

Recuperació:

  • Cal obtenir una nota superior a 5 a l’examen final de recuperació per a aprovar l’assignatura.
  • La nota de l’examen de recuperació s’aplicarà només a la nota de l’activitat A3.
  • En cas de superar la recuperació, la nota final màxima de l’assignatura serà de 5.

Bibliografia


Bàsic

Lebowitz, J. & Klug, C. (2012). Interactive Storytelling for Video Games: Proven Writing Techniques for Role Playing Games, Online Games, First Person Shooters, and more. Massachusetts: Focal Press.

Walton, M. & Suckling, M. (2012). Video Game Writing: From Macro to Micro. Dulles: Mercury Learning and Information. 

Navarro, V. M. (2016). Libertad dirigida Una gramática del análisis y diseño de videojuegos.Santander: Shangrila. 

Planells de la Maza, A. J. (2015). Videojuegos y mundos de ficción. Madrid: Ediciones Cátedra.

Aristóteles (2004). Poética. Madrid: Alianza Editorial.

Cuadrado Alvarado, A. & Planells de la Maza, A.J. (2020). Ficción y videojuegos. Teoría y práctica de la ludonarración. Barcelona: UOC Press.

Complementary

King, S. (2018). Mientras escribo. Madrid: Debolsillo.

Marx, C. (2007). Writing for animation, comics & games. London: Taylor & Francis.

Anyó, L. (2016). El jugador implicado: Videojuegos y narraciones. Barcelona: Laertes.

Heussner, T., Finley, T., Hepler, J. & Lemay, A. (2015). The Game Narrative Toolbox. Abingdon: CRC Press.

Sheldon, L. (2014). Character development and storytelling for games (2a edició). Boston: Course Technology. 

Mckee, R. (2018). El diálogo: El arte de hablar en la página, la escena y la pantalla.Barcelona: Alba Editorial.

McKee, R. (2011). El guión. Story. Barcelona: Alba Editorial.

Campbell, J. (1959). El héroe de las mil caras: psicoanálisis del mito. México: Fondo de Cultura Económica.

Cuadrado Alvarado, A. (2017). Narración Audiovisual. Madrid: Síntesis.

Gaudreault, A. & Jost, F. (1995). El relato cinematográfico. Cine y Narratología. Barcelona: Paidós.

Murray, J. (1999). Hamlet en la Holocubierta. El futuro de la narrativa en el ciberespacio. Barcelona: Paidós.

Thabet, T. (2015). Video Game Narrative and Criticism: Playing the Story. London: Palgrave Macmillan.

Domsch, S. (2013). Storyplaying. Agency and narrative in video games. Berlin: De Gruyter.

Vogler, C. (2002). El viaje del escritor. Madrid: Ma Non Troppo.

Balló, J. & Pérez, X. (2006). La semilla inmortal: los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama.