Que estàs buscant?
Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment en la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que inclouen una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic
Promoure la formació d'hàbits perdurables i autònoms de pràctica de l'activitat física i de l'esport
Posar en funcionament programes d'activitat física i esport adreçat a poblacions especials
Identificar els riscos que es deriven per a la salut, de la pràctica d'activitats físiques i esportives inadequades i proposar alternatives
Descriure els factors comportamentals i socials que condicionen la pràctica de l'activitat física i de l'esport
Reconèixer els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre l'estructura i funció del cos humà
Identificar els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre els aspectes psicològics i socials de l'ésser humà
Aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'ámbit de les Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
Aplicar els coneixements a la seva feina, de forma professional, amb l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes a l'àrea de l'Activitat Física i de l'Esport
Desenvolupar habilitats de lideratge, relació interpersonal i treball en equip
L'educació per a la salut ha de ser entesa com un procés orientat a l'ús d'estratègies efectives per ajudar els individus a adoptar o modificar conductes que millorin la seva salut o els previnguin dels problemes de salut. En aquest sentit, malgrat l’educació per a la salut s’ha d’abordar necessàriament des d’una perspectiva multidimensional complexa, actualment la societat reconeix en la pràctica d’activitat física i esport un medi per fomentar la salut, tant des d’una vessant física com psicològica. Són moltes les institucions implicades en la tasca de planificar i gestionar les accions en educació per a la salut. Són un exemple els programes mundials a càrrec de l'OMS, els que desenvolupa la Unió Europea o els propis d’àmbit nacional o estatal.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
- Reconèixer les bases de l'activitat física saludable i la seva relació amb el sedentarisme al llarg del cicle vital i, particularment, de l'educació per a la salut en el context escolar: ser capaç de prescriure exercici físic orientat a la prevenció d'alteracions morf-funcionals (de l'aparell locomotor, metabòliques i cardiovasculars) considerant les diferències per gènere.
- Aplicar els aspectes bàsics de l'alimentació i nutrició en relació amb l'activitat física i l'esport, i per millorar la salut i la qualitat de vida.
Aquesta és una assignatura semipresencial. Això vol dir que hi ha una part % de l’assignatura que es fa de forma presencial, a l’aula, amb diferents activitats individual o en grups d’estudiants i un % de l’assignatura que es treballa de forma autònoma, fóra de l’aula.
La metodologia en assignatures semipresencials requereix de la responsabilitat de l’estudiant, i de la seva bona gestió del temps.
La metodologia de l’assignatura es durà a terme combinant temps presencials d’aula, amb temps de treball autònom, amb suport de l’entorn virtual d’aprenentatge. El percentatge de temps que l’estudiant dedica es reparteix de la manera següent:
|
Activitats |
ECTS |
Sessions presencials a l’aula (exposició de teoria, seminaris, tutories personalitzades) |
Exposicions teòriques amb suport audiovisual, simulacions, jocs de rol, treball en grups, aplicació de la pràctica a la teoria, aprenentatge basat en problemes (ABP), presentacions per part dels estudiants |
1.2 |
Treball autònom
|
Estudi personal, solució de problemes, cerques d’informació (bibliografia, webgrafia),treballs guiats (qüestionaris, wikis, debats, fòrums..), reproducció de models, càpsules de vídeo |
4.8 |
Tant en les sessions presencials com en el treball autònom, l’estudiant treballarà de forma individual i en grups de treball.
Cada ECTS equival a 25 hores de dedicació de l’estudiant, considerant el temps invertit al total de les activitats relacionades amb el temps presencial i el temps de treball autònom, que el professor de l’assignatura guia, així com els temps de lectura, cerca d’informació, connexió a l’Aula Virtual, elaboració de treballs.
Tema 1. Marc teòric de l'EpS. Determinats de la salut. Bases polítiques.
Tema 2. La salut educable. Estils de vida saludables.
Tema 3. Teories del Comportament (TC) i teories del Canvi.
Tema 4. Plantejament d'objectius. Adherència i Entrevista Motivacional.
Tema 5: Competències del professional de l'activitat física i salut. Personals (habilitats per a la vida) i professionals.
Tema 6: Disseny i planificació d'accions en diferents àmbits (sanitari, educatiu, laboral i comunitari).
Tema 7: Model d'intervenció de l'Agent de Salut., "Peer to Peer". Hàbits tòxics i riscos associats.
Tema 8. Comportaments de risc. Avaluació d'una intervenció en Educació per a la Salut.
Tema 9: La comunicació en EpS. (Disseny de campanyes, recursos didàctics, etc.).
Tema 10: EpS en la planificació i disseny de sessions d'exercici físic.
Les activitats de l’assignatura segueixen el sistema d’avaluació contínua, és a dir, que al llarg del trimestre el professor/a planteja diverses activitats, que els estudiants han de resoldre i entregar. El treball de cada una de les activitats permet valorar a l’estudiant, el seguiment que fa a l’assignatura i els elements de millora, a partir dels comentaris i notes que el professor/a farà de les activitats.
Les activitats que es plantegen poden ser individuals o en grups de treball. El professor/a dóna les indicacions per tal que els estudiants les puguin elaborar i entregar. Totes les activitats que es plantegen estan pensades perquè els estudiant tinguin una perspectiva pràctica dels temes que es desenvolupen a llarg de les deu setmanes del trimestre.
Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de setembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:
0 - 4,9: Suspès
5,0 - 6,9: Aprovat
7,0 - 8,9: Notable
9,0 - 10: Excel·lent
La qualificació final de l'alumne és el resultat d'una avaluació continuada a través de diverses activitats avaluatives. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10 punts) d'acord amb la següent taula de ponderació:
Activitat avaluadora |
Ponderació |
Competències avaluades |
Treball Grupal |
40% |
G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
Treball Individual |
30% |
G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
Tasques avaluació continuada |
30% | G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
La qualificació final s’obtindrà mitjançant una avaluació continuada valorada amb el 100% de la nota de l’assignatura (treball individual i treballs en grups). Per poder optar a l’avaluació continuada, fer mitjana i poder superar l’assignatura cal:
En període de recuperació:
Activitat avaluadora en període de recuperació |
Ponderació |
Competències avaluades |
Treball individual |
30% |
G7,G6,B3,G5,T2,T4,T5,E2,E3,E7 |
D'acord amb la normativa vigent, només es pot optar a la recuperació, si s'ha suspès l'assignatura. Si la qualificació és de No presentat/da, no s'hi podrà optar a la recuperació.
La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.
Gobierno de España. (2014). Estrategia de Nutrición y Actividad Física para la Prevención de la Obesidad (NAOS)
OMS. (2010). Recomendaciones Mundiales sobre Actividad Física para la Salud.
Serrano M. (2002). La educación para la salud del siglo XXI. Madrid, España: Díaz de Santos.
OMS. (2008). El Aumento de la Actividad Física Reduce el Riesgo de Enfermedades Cardíacas y la Diabetes.
Salleras L. (1985). Educación sanitaria: principios, métodos y aplicaciones. Madrid, España: Díaz de Santos.
Costa M, López E. (1998). Educación para la salud. Una estrategia para cambiar los estilos de vida. Madrid, España: Pirámide.
Delgado M, Tercedor P. (2002). Estrategias de intervención en educación para la salud desde la educación física. Barcelona, España: Inde publicaciones.
Frías A. (2000). Salud pública i educación para la salud. Barcelona, España: Ed. Masson.
Generalitat de Catalunya. (2007). Guia de Prescripció d’Exercici Físic per a la Salut (PEFS)
Generalitat de Catalunya. (2014). Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES)
Rochon A. (1996). Educación para la salud. Guía práctica para realizar un proyecto,. Barcelona, España: Ed. Masson.
ONU. (2014). Oficina de l’Organització de Nacions Unides sobre l’Esport pel Desenvolupament i la Pau.