23210 - PSICOMOTRICITAT I CONTROL MOTOR

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Marc Terradellas Fernández

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 6

Curs acadèmic: 2025

Curs d'impartició: 2

• Castellano

L'assignatura també s'imparteix en alguns dels seus continguts en castellà

L'assignatura de psicomotricitat i control motor forma part de la formació bàsica del grau de fisioteràpia, en ella es vol aproximar a l'alumnat als coneixements més bàsics i tradicionals sobre motricitat, igual que als coneixements més vanguardistes de les neurociències.

L'assignatura  té com a objectiu principal adquirir els coneixements bàsics i específics que permetin a l'alumnat, analitzar i raonar sobre que és el moviment i l'activitat motriu, com es desenvolupa en l'ésser humà, com s'organitza des del punt de vista neurofisiològic, com es modifica en relació amb el cicle vital i en relació amb els diferents estats de salut. L'alumnat podrà experimentar de manera conscient i des de diferents punts de vista (motor, sensitiu i cognitiu) diverses activitats motrius, que formen part del desenvolupament motriu de l'ésser humà, així com també diferents propostes d'exercicis propioceptius.

El contingut de l'assignatura pretén fomentar unes bones bases perquè els futurs fisioterapeutes encarin el tractament de les diverses condicions motores a tractar, d'una manera més global i completa.

La distribució dels continguts teòrics i/o pràctics de l’assignatura, es podran consultar al cronograma i seccions de l’aula virtual corresponent abans del seu inici.   

Aquesta assignatura vetlla per introduir la perspectiva de gènere en el seu contingut i desenvolupament. A més els objectius estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. 

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres.  

Tema 1: Introducció a la psicomotricitat i control motor

Tema 2: Teories del control motor

Tema 3: Tipus de moviment

Tema 4: Components de l'acció

• Components sensitius de l'acció
• Components motor de l'acció
• Components cognitius de l'acció

Tema 5: Desenvolupament motor

Tema 6: Aprenentatge motor

Aquesta assignatura podrà considerar en la seva proposta d'avaluació els següents indicadors detallats a la taula: 

S'utilitza un sistema de qualificació quantitativa (de 0 a 10) i qualitativa (suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d'honor) segons RD 1125/2003.  

Les assignatures tindran activitats d'avaluació i recuperació d'acord amb a la guia docent i el pla d’aprenentatge de l’assignatura, publicats a la seva aula virtual i que  establiran els requisits necessaris per poder-hi concórrer.  

D'acord amb la normativa UPF vigent, podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que, havent participat a les activitats d'aprenentatge i avaluació durant el trimestre, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral. No hi podran concórrer els que no hagin participat en les activitats d'aprenentatge i avaluació o hagin renunciat a l'avaluació. Si la qualificació és de "no presentat/da", no podrà optar a la recuperació i per tant l'assignatura s'haurà de tornar a cursar íntegrament al curs acadèmic següent. 

Qualsevol forma de frau acadèmic serà sancionada d’acord amb la normativa d’avaluació del centre. En cas que es detectin indicis de frau, inclòs l’ús indegut d’eines d’intel·ligència artificial generativa, el professorat de l’assignatura podrà convocar l’estudiant a una entrevista individual amb l’objectiu de verificar-ne l’autoria.

L’ús de la intel·ligència artificial (IA) en aquesta assignatura es troba regulat al Pla d’Aprenentatge. Cal consultar-lo per a conèixer les condicions específiques d’ús. 

Anne Shumway-Cook; Marjorie Woollacott. Control motor; Teoría y aplicaciones prácticas. Baltimore: Williams&Wilkins,1995.

Francisco Tarantino Ruiz. Entrenamiento propioceptivo. Editorial Médica Panamericana, 2017. 

Roberto Cano de la Cuerda, Martínez; Rosa Maria Martínez Piédrola; Juan Carlos Miangolarra Page. Control y aprendizaje motor: Fundamentos, desarrollo y reeducación del movimiento humano. Madrid: Editorial médica panamericana, 2017.

Defne Kaya; Baran Yosmauglu; Mahmut Nedim Doral. Proprioception in orthopaedics, sports medicine and rehabilitation. Springer, 2018.

Frans Bosch. Strength training and coordination: An integrative approach. Ten Brink, The Netherlands: 2015.

Garcia-Baró JA. Vaticón, Herreros. M.D. Organización funcional del sistema motor. En fisiologia del ejercicio (35-81). Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2006.

Roberto Cano de la Cuerda, Susana Collado Vázquez. Neurorrehabilitación: métodos especificos de valoración y tratamiento. Madrid: Panamericana, 2012.

Stéphane Barsi. La propioception - Principes fondamentaux de la rééducation propioceptive. Sauramps Medical, 2012.

Susan S. Alder; Dominiek Beckers; Math Buck. Facilitación Neuromuscular propioceptiva en la práctica. Panamericana, 2003.