Informació general


Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Montserrat Girabent Farrés

Trimestre:1

Crèdits: 6

Professorat: Aleix Gibert Buxeda

Descripció


La present assignatura servirà per analitzar l'exercici físic, activitat física i esport com uns dels fenòmens socials més importants de la societat contemporània. Bé com a manifestació del moviment humà al llarg de la història o com a espectacle de masses, aquests fenòmens han passat a formar part essencial en la vida i cultura de l'home modern.

Deia Cagigal que l'esport és un fenomen cultural global, un fenomen omnipresent. En efecte, l'esport abasta molts àmbits de la realitat social, com ara l'educació física, els estils de vida de la societat, la salut i la qualitat de vida, el gaudir del medi natural a través de les activitats recreatives; l'esport espectacle, en bona mesura gràcies als mitjans de comunicació de masses; unit a aquest, la competició i l'alt rendiment, etc. L'objectiu d'aquesta assignatura és analitzar aquestes diferents formes d'expressió del fenomen esportiu, per comprendre millor la naturalesa de l'esport.

L'objectiu d'aquesta assignatura és analitzar aquestes diferents formes d'expressió del fenomen esportiu, per comprendre millor la naturalesa de l'esport.

També reflexionarem sobre el significat de l'estudi històric de l'activitat física i l'esport en el context del procés de civilització. 

També comprendrem la naturalesa contradictòria i ambivalent de l'esport. L'activitat física i l'esport poden ser font d'educació, de salut, de benestar social, d'integració social, de tolerància i solidaritat. Però també poden ser-ho d'ignorància, de malaltia, d'alienació, de conflictes, de violència, d'intolerància i d'exclusió.

Aquesta assignatura pretén afavorir la capacitat de reflexió crítica de l'alumnat envers l'àmbit de l'activitat física i l'esport a la societat actual. Activitats pràctiques a classe i amb diferents col·lectius socials ens permetran apropar-nos a aquestes realitats, socials i laborals.

Per acabar, aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.

Resultats d'aprenentatge


  • Interpretar, basat en el coneixement, les característiques dels ciutadans i dels contextos socioculturals, amb l'objectiu d'adequar les intervencions en diversos àmbits d'activitat professional, garantint l'igualtat d'oportunitats en l'accés a la pràctica físico-esportiva.
  • Aplicar, basat en el coneixement de les expressions del fet esportiu social en cada cultura per poder intervenir en els canvis necessaris per a l'igualtat d'oportunitats, l'igualtat de gènere i garantir els principis ètics i de joc net.
  • Analitzar amb un enfoc epistemològic i crític els diferents objectes d'estudi, principis i teories de les ciències de l'activitat física i de l'esport
  • Interpretar, basat en el coneixement dels processos històrics principals de la història de l'activitat física i de l'esport en quant a la seva influència en la societat contemporània, amb l'aproximació necessària al cas d'Espanya i Catalunya, i la presència diferenciada dels homes i de les dones.

Metodologia de trabajo


La metodologia de l’assignatura es durà a terme combinant temps presencials d’aula amb temps de treball autònom, amb suport de l’entorn virtual d’aprenentatge. El percentatge de temps que l’estudiant dedica es reparteix de la manera següent:

Activitat

ECTS

Metodologia

Competències

Sessions presencials a l'aula i presencials virtuals

1,2

Exposicions teòriques amb suport audiovisual,  treballs en grup, presentacions per part dels estudiants, debats.

G1, G2, G5, G7, G12, T3,
T5, T7, T8, T9,
E2, E6.

Treball autònom

4,8

Estudi personal, cerques d'informació (bibliografia, webgrafia), treballs guiats (qüestionaris, wikis, debats, fòrums)

CB2, CB3, CB5,
G1, G11,
T1, T3, T4, T6, T7, T8, T9,
E6.

Com a recordatori, La càrrega setmanal es reparteix de la següent manera:

  • 2 hores setmanals de sessions presencials teòriques
  • 1 hora setmanal (promig) d'aprenentatge virtual presencial (distribuïdes en 2 hores una setmana, 0 hores la següent i així successivament)
  • 3 hores setmanals (promig) d'aprenentatge guiat (distribuïdes en 2 hores una setmana, 4 hores la següent i així successivament)
  • La resta d'hores (9h) es consideren d'aprenentatge autònom no presencial

El total d'hores de dedicació de l'estudiant serà de 150 h. durant el trimestre. 

Continguts


  1. Introducció
  2. Evolució històrica de l'Activitat Física i l'Educació Física
    1. Prehistòria
    2. L'edat antiga
      1. Les primeres civilitzacions
      2. L'Antiga Grècia
      3. L'Imperi romà
    3. L'edat mitjana
    4. L'edat moderna
    5. L'edat contemporània
      1. S.XIX
      2. S.XX: El moviment olímpic
  3. Àmbits estratègics
    1. La indústria de l'esport
    2. Els esdeveniments esportius
    3. L'esport professional
    4. El fitness
  4. Cultura esportiva i socialització
    1. Definició i continguts de la cultura
    2. Procés de socialització i procés d’individualització
    3. Socialització en l’esport d’alt nivell
  5. Hàbits esportius de la població
    1. Hàbits esportius de la població
    2. Factors socials condicionants de la pràctica físico-esportiva
  6. Organització del sistema esportiu
    1. Tipologia d’organitzacions esportives: públic, privat, comercial
    2. Associacionisme esportiu
    Transversalitat de l'esport:
    1. Mitjans de comunicació i esport
    2. Política i esport
    3. Dopatge
    4. Integració social: violència i socialització
    5. Integració social: discapacitat i esport
    6. Dona, gènere i esport

Activitats d'aprenentatge


Les activitats de l’assignatura segueixen el sistema d’avaluació contínua, és a dir, que al llarg del trimestre el professor/a planteja diverses activitats, que els/les estudiants han de resoldre i entregar. El treball de cada una de les activitats permet valorar a l'alumna/e, el seguiment que fa a l’assignatura i els elements de millora, a partir dels comentaris i notes que el professor/a farà de les activitats.

Les activitats que es plantegen poden ser individuals o en grups de treball. El professor/a dóna les indicacions per tal que els/les alumnes les puguin elaborar i entregar. 

Sistema d'avaluació


La qualificació final de l'alumna/e és el resultat d'una avaluació continuada a través de diferents activitats avaluatives. L'aprovat de l'assignatura es obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10 punts) d'acord amb la següent taula de ponderació:

0 - 4,9: Suspès/a

5,0 - 6,9: Aprovat/da

7,0 - 8,9: Notable

9,0 - 10: Excel·lent

L'adquisició de competències per part de l'alumne/a serà valorada mitjançant el sistema d'avaluació contínua.

A continuació es descriuen les activitats avaluadores, les competències que impliquen, i la ponderació en l'avaluació.

Activitat Avaluadora

Ponderació

Competències avaluades

 Treball grupal

 20%

CB2, CB3, CB4, CB5, G1, G2, G5, G7,G11, G12, T1, T2, T3, T4, T5, T6, T7, T8,T9, E2, E6 

 Treballs individuals

 80%

CB2, CB3, CB4, G1, G12, T4, T5, T6, T7, T8, T9, E2, E6. 

Consta de quatre (4) activitats i la següent ponderació en la nota final:

  • Dos (2) exercicis individuals: 40% (20% cada un)
  • Un (1) treball grupal: 20%
  • Un (1) treball final individual: 40%

REQUISITS PER SUPERAR L'AVALUACIÓ CONTÍNUA:

Totes les activitats han de tenir una nota igual o superior a 5 punts per fer mitjana i que l’avaluació continuada sigui considerada apte. Les activitats suspeses en primera correcció opten a reavaluació. 

La nota total de l'assignatura sortirà de la suma de la nota ponderada de cada activitat avaluadora (individual i grupal).

IMPORTANT:
Per què l'avaluació continuada sigui considerada apte i així s'eviti fer l'examen de recuperació, la nota global de cada alumna/e ha de ser superior a 5 punts. En l'examen de recuperació la nota màxima serà d’un 5. 

En cas de suspendre l'avaluació continuada per la no realització dels treballs, l'alumna/e no té dret a recuperació i suspendrà l'assignatura.

La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.

RECUPERACIÓ: EXAMEN

L’examen en període de recuperació serà per escrit i contemplarà tot el conjunt de continguts treballats durant el període lectiu. De l’estructura de l’examen s’informarà amb antelació.

Bibliografia


Bàsic

RODRÍGUEZ LOPEZ, J.. (2002) "Historia del deporte". Barcelona. INDE publicaciones. 

MILLER, T., LAWRENCE, G., McKAY, J. y ROWE, D. (2001). "Globalization and Sport”, London: Sage Publications 

GARCIA FERRANDO, M., PUIG, N., LAGARDERA, F., LLOPIS, R., VILANOVA, A. (comps.) (2017) "Sociología del deporte", Madrid, Alianza editorial, (el libro universitario). 4ª edició.

Complementary

HORNE, J. & MANZEIREITER, W. (2006) “Sports Mega-Events. Social Scientific Analyses of a Global Phenomenon”; Londres: Blackwell Publishing. 

Revistes: Journal of Sport and Social Issues, International Review for the Sociology of Sport, Sociology of Sport Journal, European Journal of Sport and Society, Revista Española de Investigaciones Sociológicas., Revista Española de Sociología, Revista Internacional de Sociología. 

http://www.aeisad.org Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte (AEISAD) 

http://www.issa.otago.ac.nz Asociación Internacional de Sociología del Deporte (International Sociology of Sport Association)

http://cis.es Centro de Investigaciones Sociológicas 

HOBSBAWN, E. (2011) "Historia del siglo XX". Ed. Critica

http://www.nasss.org Asociación Norteamericana de Sociología del Deporte (North American Society for the Sociology of Sport)

SÁNCHEZ MARTÍN, R. (coord.) (1996). "La actividad física y el deporte en un contexto democrático (1976-1996)", Pamplona: Asociación Española de Investigación Social aplicada al Deporte, 

LaFEBER, W. (1999) "Michael Jordan and the New Global Capitalism", New York: w.w. Norton&Company Ltd. 

http://www.eass-sportsociology.eu Asociación Europea de Sociología del Deporte (European Association for the Sociology of Sport)

HEINEMANN, K. (1999) "Sociología de las organizaciones voluntarias. El ejemplo del club deportivo" Valencia, Tirant lo Blanch, Asociación Española de Investigación social aplicada al Deporte.

PUIG, N.; VIÑAS, J. (2003). Guia per a determinar els hàbits esportius de la població dels municipis de la província de Barcelona, Barcelona, Diputació de Barcelona. La podeu trobar a Internet: www.diba.es (esports/gestió/recerca i formació)

DUNNING, E. (2003). "El fenómeno deportivo. Estudios sociológicos en torno al deporte la violencia y la civilización", Paidotribo, Barcelona. 

CROTEAU & HOYNES, (2000). "Media Society. Industries, Images, and Audiences". Second Edition. Thousand Oaks,California: Pine Forge Press.

ELIAS, N. & DUNNING, E. (1992). Deporte y ocio en el proceso de civilización. México: Fondo de Cultura Económica.

GARCÍA FERRANDO, M. (2006). "Postmodernidad y deporte: entre la individualización y la masificación. Encuesta sobre hábitos deportivos de los espanyoles, 2005", Madrid, Consejo Superior de Deportes, Centro de Investigaciones Sociológicas.

MOSQUERA, M.J.; GAMBAU, V.; SÁNCHEZ MARTÍN, R.; PUJADAS, X. (2003) "Deporte y postmodernidad", Madrid, Esteban Sanz Librerias Deportivas, S.L. (Investigación Social y Deporte, 6).

Unió Europea (2005) "Hàbits esportius de la població europea" http://europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/eb_special_en.htm

VIÑAS, J. & PÉREZ, M. (2014) "El mercat de treball en el context de l’esport a Catalunya". Barcelona: INDE

CASTELLS, M. (2011). "La era de la información”, Madrid, Alianza editorial, vol.I “La sociedad red“, edició actualitzada.

MANDELL, R. (1986). Historia cultural del deporte. Barcelona: Ed. Bellaterra.

MAZA, G. (2002). El deporte y su papel en los mecanismos de reproducción social de la población inmigrada extranjera. Apunts. Educació Física i Esport (68), 58-66.

PUIG, N., VILANOVA, A., INGLÉS, E. MAYO, D. (2009). "Hàbits esportius a Catalunya". Observatori català de l’esport. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

PUIG, N. (2002). "Esport i immigració" monogràfic Apunts. Educació fisica i esports, (68).

PUJADAS, X. & SANTACANA, C. (1995). "Història il·lustrada de l'esport a Catalunya (Vol. I i II)". Barcelona: Columna.

VILANOVA, A.; CASILLO, J.; FRAILE, A. et al. (Eds) (2009) "Deporte, salud y medio ambiente para una sociedad sostenible". Madrid: Esteban Sanz (Investigación Social y Deporte, 9).