161113 - HISTÒRIA I ESTÈTICA DELS MITJANS

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Jorge Oter González

Trimestre: Primer trimestre

Crèdits: 4

Curs acadèmic: 2026

Curs d'impartició: 1

• Català

En aquesta assignatura es farà un recorregut pel desenvolupament històric, estètic i tecnològic dels mitjans audiovisuals. En concret, s’abordarà l’aparició i evolució de la ràdio, la televisió, Internet i els videojocs.

En aquest recorregut s’identificaran les etapes fonamentals i els autors i les obres cabdals de la història dels audiovisuals, tot relacionant-les amb el seu context històric i sociocultural. Així mateix, a partir de les característiques expressives de cadascun dels mitjans, s’aprofundirà en la descripció i interpretació dels diferents estils, gèneres, formats i contingut dels productes audiovisuals.

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres.

1. LA RÀDIO

1.1 Antecedents, invenció i primers passos de la ràdio

1.2 Consolidació de la ràdio com a mitjà i naixement dels dos grans models

1.3 La ràdio en temps de guerra (1918-1945)

1.4 La postguerra i la fi de l’edat d’or (dècada dels 50)

1.5 FM, música i llibertat (1960-1983)

1.6 De la ràdio global a la digitalització

2. LA TELEVISIÓ

2.1 Antecedents, invenció i primeres emissions

2.2 L’edat d’or (1945-1960)

2.3 Naixement de la televisió a Espanya

2.4 Satèl·lits, globalització i televisió en directe (1960-1983)

2.5 Liberalització i digitalització (1984-2000)

2.6 L’Era de la Hipertelevisió

3. INTERNET I ELS VIDEOJOCS

3.1 Orígens i història d'Internet

3.1.1  La Guerra Freda i ARPANET

3.1.2 La teoria del packet-switching, el Galactic Network i la xarxa de Baran

3.1.3 El correu electrònic i la World Wide Web

3.1.4 La Web 2.0

3.2 Orígens i història dels videojocs

3.2.1 Pioners i primers arcades

3.2.2 L'edat d'or i l'imperi d'Atari

3.2.3 El crack de 1983

3.2.4 La recuperació: Japó al rescat

3.2.5 L'arribada del CD-ROM i el 3D

3.2.6 L'era del joc en línia

El sistema d'avaluació conté dues parts diferenciades: la part teòrica i la part corresponent a les activitats d'avaluació continuada.
La part teòrica (examen parcial 20% i examen final 40%), correspon al 60% de la nota final i ha de tenir una mitja ponderada igual o superior a 5 per tal
d’aprovar l’assignatura. En cas contrari, i independentment de la nota de la resta d'activitats, l’estudiant suspendrà l’assignatura. La part de teoria és
recuperable en període de recuperació sempre i quan l'estudiant hagi realitzat l'examen en la convocatòria ordinària.
La part d'avaluació continuada val el 40% de la nota final restant i consisteix en les següents activitats (no recuperables) amb els corresponents percentatges
d'avaluació:
Activitat 1 - Quizs de seguiment: 5%
Activitat 2 - Seminari: 5%
Activitat 3 - Puzle (activitat vinculada a la competència transversal d'autonomia i pensament crític - CTT 5.1): 10%
Activitat 4 - Presentació oral del treball final sobre història dels mitjans locals: 20%

Per la naturalesa de l'assignatura, la qualitat de l'expressió escrita és avaluable, així doncs les faltes d'ortografia, sintaxi i puntuació seran penalitzades descomptant
0,25 punts cadascuna en els treballs escrits i 0,10 en els exàmens.

La identificació de plagi es considera una circumstància greu que pot comportar una qualificació de suspens a una activitat. En cas de detecció de plagi s’informarà a la coordinació del grau per tal que es puguin prendre les mesures disciplinàries corresponents.

Qualsevol forma de frau acadèmic serà sancionada d’acord amb la normativa d’avaluació del centre. En cas que es detectin indicis de frau, inclòs l’ús indegut d’eines d’intel·ligència artificial generativa, el professorat de l’assignatura podrà convocar l’estudiant a una entrevista individual amb l’objectiu de verificar-ne l’autoria.

Baget Herms, Josep Maria (1994). Història de la televisió a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Centre d'Investigació de la Comunicació.

Bustamante, Enrique (2013). Historia de la Radio y la Televisión en España. Una asignatura pendiente de la democracia. Editorial Gedisa.

Kent, L. Steve. (2016). La Gran historia de los videojuegos: de Pong a Pokémon y mucho más-- : un adictivo viaje al interior de los juegos con los que creciste y nunca has olvidado. B, Grupo Zeta.

Altés, Elvira (2021). Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones. Pagès Editors.

Arboledas, Luis & Bonet, Montse (2014). The Radio in Spain: European Appearance, Franco’s Legacy. Javnost-The Public, 21(4): 67-82.

Bonet, Montse (2005). La radio española 1994-2004. Una década de consolidación y desencanto. Sphera Pública, (5), 59-70.

Brinson, Susan (2005), From Marconi to Cop Rock. An introduction to Broadcasting history. A: Winn, Emmet & Brinson, Susan (eds), Transmitting the Past. Historial and Cultural Perspectives on Broadcasting. Tuscaloosa: The University of Alabama Press, p. 1-15.

Castells, Manuel (2001). La Galaxia internet. Plaza&Janés.

De la Torre, Toni. (2016). Historia de las series. Roca.

Franquet, Rosa (2001). Història de la ràdio a Catalunya al segle XX: de la ràdio galena a la ràdio digital. Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de Radiodifusió i Televisió.

Navalbos, Lourdes (1998). Los efectos de la guerra de los mundos en la audiencia. Factores desencadenantes del "pánico radiofónico". Semiosfera,8, p. 119-137.

Postman, Neil (1993). L’era del “show business”. A: Divertim-nos fins a morir. Llibres de l'Index, p. 107-125.