2023 - ACTIVITATS FÍSIQUES A LA SALA DE FITNESS

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Jordi Sanchez Grau

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 6

Curs acadèmic: 2026

Curs d'impartició: 3

• Castellano

L'assignatura també s'impartirà en català i alguns conceptes en anglès.

L'assignatura d'activitats físiques a les sales de fitness té l'objectiu de formar al professional en el coneixement de mètodes, tècniques, activitats i noves tendències en l'àmbit del fitness.

Aquesta assignatura aporta els coneixements per a poder dissenyar, planificar i dinamitzar sessions d'activitat física a la sala de fitness, tant activitats dirigides amb i sense suport musical com a entrenaments personals per a cada persona en funció de l'objectiu i el tipus d'activitat.

Aquesta assignatura vela per a introduir la perspectiva de gènere en el seu contingut i desenvolupament. A més, els objectius estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, transfobas i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on puguem equivocar-nos i aprendre sense haver de sofrir prejudicis d'uns altres.

L'ús de la IA en aquesta assignatura es troba regulat al pla d'aprenentatge.

• Introducció al Fitness
  • Centres de Fitness: Sales, material i activitats Fitness i entrenament.
  • Professions relacionades en el Fitness.
  • Evolució i noves tendències del Fitness.
• Activitats dirigides
  • Activitats coreografiades amb suport musical.
  • Activitats amb suport musical no coreografiades.
  • Activitats holístiques.
  • Noves tendències en activitats dirigides.
• Actvitats a la sala de fitnes
  • Tècniques d'aïllament muscular
• Mètodes i tendències de l'entrenament
  • Tècniques i eines de l'entrenament
  • Entrenament personal i Small Group Training

Sistema de qualificació (Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, pel qual s'estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa en tot el territori estatal):

0 - 4,9: Suspens (SS)

5,0 - 6,9: Aprovat (AP)

7,0 - 8,9: Notable (NT)

9,0 - 10: Excel·lent (SB)

La qualificació final de l'alumne és el resultat d'una avaluació contínua i una avaluació final. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10 punts) d'acord amb la següent taula de ponderació.

Criteris per a poder fer mitjana entre les qualificacions de les activitats avaluadores:

L'examen final comprendrà els continguts teoricopràctics que s'han impartit durant el curs, tant a les classes teòriques com a les pràctiques, i es realitzarà en finalitzar l'assignatura, durant el període avaluador del trimestre en què s'imparteix i/o durant el període de recuperació.

Les tasques grupals no són recuperables, per la qual cosa s'han de superar en la data assignada, i s'exposaran durant la primera setmana d'inici de l'assignatura.

REQUISITS PER SUPERAR L'AVALUACIÓ CONTINUADA:

Realització mínima obligatòria del 70% de les sessions. En aquest marge de faltes permeses ja estaran incloses les faltes per malaltia o lesió.

Lliurament a Moodle dels treballs individuals/grupals dins el termini establert.. 

IMPORTANT: Si no se supera l'avaluació continuada, s'haurà de recuperar a l'examen de recuperació.

En cas de còpia, plagi o ús il·legítim de la intel·ligència artificial generativa en qualsevol activitat avaluativa, es regirà per la Normativa d'avaluació dels ensenyaments de Grau i Màster del Centre Universitari TecnoCampus.

Recuperació:

Dins del mateix curs hi ha la possibilitat de recuperar les competències no assolides durant l'assignatura. D'acord amb la normativa vigent, només es pot optar a la recuperació si s'ha suspès l'examen. Si la qualificació és de No presentat/ada, no es podrà optar a la recuperació. Així doncs, l'examen es recuperarà mitjançant un altre examen en una data concreta indicada pel professor.

American College of Sports Medicine (2009). ACSM´s Guidelines for Exercise Testing and Prescription. Eight Edition. Philadelphia: Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins.

American College of Sports Medicine (2009). Position stand: progression models in resistance training for health adults. Medicine and Science in Sports Medicine; DOI: 10.1249/MSS.0b013e3181915670.

Costa, RM., Pinsach, P., Heredia, JR., Isidro, F. (2007). Manual del entrenador personal. Del fitness al wellness. Barcelona: Paidotribo.

Guo Z, Li M, Cai J, Gong W, Liu Y, Liu Z. Effect of High-Intensity Interval Training vs. Moderate-Intensity Continuous Training on Fat Loss and Cardiorespiratory Fitness in the Young and Middle-Aged a Systematic Review and Meta-Analysis. Int J Environ Res Public Health. 2023 Mar 8;20(6):4741. doi: 10.3390/ijerph20064741. PMID: 36981649; PMCID: PMC10048683.

Heyward V. (2008). Evaluación de la aptitud física y prescripción del ejercicio. Buenos Aires: Editorial Panamericana.

Hrkać A, Bilić D, Černy-Obrdalj E, Baketarić I, Puljak L. Comparison of supervised exercise therapy with or without biopsychosocial approach for chronic nonspecific low back pain: a randomized controlled trial. BMC Musculoskelet Disord. 2022 Nov 8;23(1):966. doi: 10.1186/s12891-022-05908-3. PMID: 36348309; PMCID: PMC9641911.

Wilson, J. M., Marin, P. J., Rhea, M. R., Wilson, S. M., Loenneke, J. P., & Anderson, J. C. (2012). Concurrent training: a meta-analysis examining interference of aerobic and resistance exercises. Journal of strength and conditioning research, 26(8), 2293–2307. https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e31823a3e2d

Włodarczyk M, Adamus P, Zieliński J, Kantanista A. Effects of Velocity-Based Training on Strength and Power in Elite Athletes-A Systematic Review. Int J Environ Res Public Health. 2021 May 14;18(10):5257. doi: 10.3390/ijerph18105257. PMID: 34069249; PMCID: PMC8156188.

van Middelkoop, M., Rubinstein, S. M., Verhagen, A. P., Ostelo, R. W., Koes, B. W., & van Tulder, M. W. (2010). Exercise therapy for chronic nonspecific low-back pain. Best practice & research. Clinical rheumatology, 24(2), 193–204. https://doi.org/10.1016/j.berh.2010.01.002

Delavier, F. (2010). Guía de los movimientos de musculación: descripción anatómica. Barcelona: Paidotribo.

Diéguez Papí, Julio. (2007). Entrenamiento funcional en programas de fitness : Método integrado de entrenamiento para actividades de fitness / salud. Vol.I, Bases teórico-prácticas / Julio Diéguez Papí . 1ª ed. Barcelona : Inde.

Earle, RW., Baechle, TR. (2012). Manual NSCA. Fundamentos del entrenamiento personal. Barcelona: Paidotribo.

Fernández González, Iraima. (2005). Manual de aeróbic y step / autores, Iraima Fernández González, Blanca López 26337 - Nuevas tendencias del fitness y wellness  Erquicia, Susana Moral González . 2ª ed. Barcelona : Paidotribo : FEDA.

Isidro F., Heredia J. R., Pinsach P. y Ramón M. (2007) Manual del entrenador personal del fitness al wellness. Paidotribo. (Tema 1)

López Miñarro, P.A. (2000). Ejercicios desaconsejados en la actividad física: detección y alternativas. Madrid: Inde.

Ligouri, G. (2014). ACSM. Recursos para el especialista en fitness y salud. Madrid: Lippincott.

Thibadeau, C. (2007). El libro negro de los secretos de entrenamiento. Editorial F.Lepine.

Thompson, W. R. (2016). WORLDWIDE SURVEY OF FITNESS TRENDS FOR 2017. ACSM’s Health & Fitness Journal, 20(6). Retrieved from http://journals.lww.com/acsm-healthfitness

http://journals.lww.com/acsm-healthfitness

http://www.acsm.org  (American College of Sports Medicine)

http://www.exerciseismedicine.org

http://www.exrx.net/Exercise.html

https://www.acefitness.org/default.aspx