Que estàs buscant?
B3_F Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi), per emetre judicis que incorporin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic i ètic
G1 Identificar l'objecte d'estudi de les Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
G4 Descriure els factors fisiològics i biomecànics que condicionen la pràctica de l'activitat física i l'esport
G8 Entendre els fonaments, estructures i funcions de les habilitats i patrons de la motricitat humana
T3_F L'estudiant ha de ser capaç de desenvolupar habilitats en les relacions interpersonals i siguin capaços de treballar dins d'un equip intra i interdisciplinar
Comprender la literatura científica del ámbito de la actividad física y el deporte en lengua inglesa y en otras lenguas de presencia significativa en el ámbito científico
Les Ciències de l'Activitat Física i l'Esport tenen el seu focus d'estudi en el moviment humà. L'ésser humà pot manifestar aquest moviment mitjançant un increïble rang d'habilitats. No obstant, hi ha un conjunt d'aquestes habilitats que són comunes a tots els humans i que es desenvolupen de forma similar. L'assignatura "Manifestacions bàsiques de la motricitat" analitza les habilitats bàsiques (la postura, la marxa, els salts, els llançaments, etc.) a partir de l'estudi del desenvolupament motriu. A la vegada, aquesta assignatura dóna eines de valoració i de construcció de tasques per al correcte desenvolupament de les habilitats bàsiques. És important senyalar que s'observen les habilitats bàsiques i el seu desenvolupament al llarg de tota la vida (infància - adults - gent gran).
L'assignatura es pot dividir en dues parts. La primera estableix les bases conceptuals per al posterior estudi de les habilitats motrius i el seu desenvolupament. Es fa especial èmfasi en els factors de l'organisme, de la tasca i de l'entorn que condicionen el sorgiment de la tasca i l'ús que el docent/entrenador pot fer per ajudar a l'alumne a tenir un correcte desenvolupament motriu. També s'incideix en la importància de fer una bona valoració de les habilitats bàsiques per establir l'estadi de desenvolupament de l'alumne i programar l'entrenament correctament. La segona part es caracteritza per l'estudi concret i aplicació pràctica del que s'han considerat les habilitats motrius bàsiques. En cadascuna de les habilitats motrius bàsiques, després de la seva descripció fonamental i estudi de canvis al llarg de la vida, es presenten eines de valoració i de construcció de tasques que faciliten la programació adequada dels entrenaments i classes d'educació física. A més, donada la importància que tenen en el desenvolupament de totes les habilitats, s'ha inclòs en aquesta segona part l'estudi de l'esquema corporal i la lateralitat.
La metodologia de l’assignatura es durà a terme combinant temps presencials d’aula, amb temps de treball autònom, amb suport de l’entorn virtual d’aprenentatge. El percentatge de temps que l’estudiant dedica es reparteix de la manera següent:
|
Activitats |
ECTS |
Sessions presencials a l’aula (exposició de teoria, seminaris, tutories personalitzades) |
Exposicions teòriques amb suport audiovisual, simulacions, jocs de rol, treball en grups, aplicació de la pràctica a la teoria, aprenentatge basat en problemes (ABP), presentacions per part dels estudiants, simulacions |
2.4 |
Treball autònom
|
Estudi personal, solució de problemes, cerques d’informació (bibliografia, webgrafia),treballs guiats (qüestionaris, wikis, debats, fòrums..), reproducció de models, càpsules de vídeo, solució de problemes |
3.6 |
Tant en les sessions presencials com en el treball autònom, l’estudiant treballarà de forma individual i en grups de treball.
Cada ECTS equival a 25 hores de dedicació de l’estudiant, considerant el temps invertit al total de les activitats relacionades amb el temps presencial i el temps de treball autònom, que el professor de l’assignatura guia, així com els temps de lectura, cerca d’informació, connexió a l’Aula Virtual, elaboració de treballs.
1.1 Concepte i classificació de les habilitats motrius.
1.2 Evolució històrica de les habilitats motrius.
1.3 Condicionants de les habilitats motrius.
1.4 Avaluació de les habilitats motrius.
2. Anàlisi de les habilitats motrius bàsiques.
2.1 La postura.
2.2 La marxa.
2.3 La carrera.
2.4 Els salts.
2.5 La manipulació dels objectes.
2.6 Els llançaments.
3. L'esquema corporal
3.1 Descripció.
3.2 Desenvolupament.
3.3 Valoració.
3.4 Construcció de tasques.
4. La lateralitat
4.1 Descripció.
4.2 Desenvolupament.
4.3 Valoració.
4.4 Construcció de tasques.
Les activitats de l’assignatura segueixen el sistema d’avaluació contínua, és a dir, que al llarg del trimestre el professor/a planteja diverses activitats, que els estudiants han de resoldre i entregar. El treball de cada una de les activitats permet valorar a l’estudiant, el seguiment que fa a l’assignatura i els elements de millora, a partir dels comentaris i notes que el professor/a farà de les activitats.
Les activitats que es plantegen poden ser individuals o en grups de treball. El professor/a dóna les indicacions per tal que els estudiants les puguin elaborar i entregar. Totes les activitats que es plantegen estan pensades perquè els estudiant tinguin una perspectiva pràctica dels temes que es desenvolupen a llarg de les deu setmanes del trimestre.
Les activitats d'aprenentatge són:
1) Els seminaris seran desenvolupats en grups (de 4 persones màxim) durant les sessions pràctiques, tallers o seminaris. Cadascun dels seminaris se centrarà en una de les habilitats bàsiques estudiades. Així, hi haurà diferents fitxes de treball relacionades amb:
2) Treball en grup (màxim de 5 persones) Consisteix en passar la bateria de tests "Gross Motor Function Measure" a un nen i realitzar un treball escrit a partir dels resultats del test. Realitzant un anàlisi de l'estat de desenvolupament motor del subjecte i propostes d'intervenció per la millora d'aquest. Aquest treball s’entregarà en suport digital i sense presentar-lo oralment. Per tant, només s'avaluaria el treball escrit.
3) Treball individual Realitzar una presentació oral a classe (5 minuts de durada + respondre 1 pregunta) a partir d'un article científic assignat de forma aleatòria pel professor. S'avaluarà únicament la presentació de l'article a classe i la capacitat de resolució de les preguntes.
Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:
0 - 4,9: Suspès
5,0 - 6,9: Aprovat
7,0 - 8,9: Notable
9,0 - 10: Excel·lent
La qualificació final de l'alumne/a és el resultat de l'avaluació contínua a través de les diferents activitats avaluadores. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10) d'acord amb la següent taula de ponderació:
Activitat avaluadora |
Ponderació | Competències avaluades |
Examen teòric |
50% | G1, G4, G8, |
Seminaris |
30% | B3, G4, T4, |
Treball en grup |
10% | B3, G4, T4 |
Treball individual |
10% | B3, T3, G11, T4, |
Criteris necessaris pe fer mitjana entre les activitats avaluadores:
Activitat avaluadora | Criteris per fer mitjana |
Examen teòric | Igual o més de 5/10 punts |
Seminaris | Només es permet un màxim de tres seminaris puntuats amb una nota inferior al 3,5. Més de tres notes inferiors al 3,5 implica suspendre l'assignatura |
Treball en grup | Pondera la nota |
Treball individual | Pondera la nota |
Requisits per a superar la avaluació contínua.
Realització mínima obligatòria com a mínim 6 seminaris. Si no es pot realitzar la pràctica per malaltia o lesió, s'ha de portar un justificant mèdic..
IMPORTANT: Si no es supera l'avaluació contínua per l'incompliment d'algun del requisits necessaris descrits anteriorment, l'alumne/a suspendrà l'assignatura.
Recuperació.
Dins del mateix curs, existeix la possibilitat de recuperar les competències no assolides durant l'assignatura.
D'acord amb la normativa vigent, en l'activitat avaluadora de l'examen, només es podrà optar a la recuperació de l'assignatura, si s'ha suspès. En cas de No Presentat/da, no es podrà optar a recuperació.
Activitat avaluadora en període de recuperació | Ponderació | Competències avaluades |
Examen teòric | 50% |
G1, G4, G8, |
Shumway-Cook, A. i Woollacott, M.H. (2007). Motor Control: Translating Research into Clinical Practice (3ª ed.). Baltimore, MD: Lippincott Williams & Wilkins
Piek, J. (2005). Infant motor development. Champaign, Illinois: Human Kinetics.
Haywood, K.M. i Getchell, N. (2008). Life span motor development (5ª ed.). Champaign, Illinois: Human Kinetics.
Ruiz, L. M., Gutiérrez, M., Graupera, J. L., Linaza, J. L., i Navarro, F. (2001) Desarrollo, comportamiento motor y deporte. Madrid, Espanya: Editorial Síntesis.
Famose, J-P. (1992). Aprendizaje motor y dificultad de la tarea. Barcelona, Espanya: Editorial Paidotribo.
Contreras, O. R., Torre, E. de la, i Velázquez, R. (2001). Iniciación deportiva. Madrid, Espanya: Editorial Sintesis.
Haywood, K.M., Roberton, M. i Getchell, N. (2011). Advanced analysis of motor development. Champaign, Illinois: Human Kinetics.
Johnson, J. (2011). Postural assessment. Champaign, Illinois: Human Kinetics.
Oña, A., Martínez, M., Moreno, F., i Ruiz, L. M. (1999). Control y aprendizaje motor. Madrid, Espanya: Editorial Síntesis.
Malina, R. M., i Bouchard, C. (1991). Growth, maturation, and physical activity. Champaign, Illinois: Human Kinetics.
Schinca, M. (2008). Técnica y expresión del movimiento. Reforma integral de la educación básica secundaria. Madrid, Espanya: Cisspraxis.
Trew, M. i Everett, T. (2006) Fundamentos del movimiento humano (5ª ed.). Barcelona, Espanya: Masson-Elsevier.