Que estàs buscant?
L'idioma que s´utilitzarà durant l'assignatura serà el català. A més, treballarem amb documents en castellà i anglès.
Poder transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
Realitzar els processos d'ensenyament-aprenentatge relatiu a l'activitat física i de l'esport, amb atenció a les característiques individuals, col.lectives i contextuals de les persones
Programar el procés d'entrenament de les habilitats motrius en els seus diferents nivells i entorns de pràctica
Identificar els riscos que es deriven per a la salut, de la pràctica d'activitats físiques i esportives inadequades i proposar alternatives
Descriure els factors fisiològics i biomecànics que condicionen la pràctica de l'activitat física i l'esport
Reconèixer els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre l'estructura i funció del cos humà
Entendre els fonaments del joc i de l'esport
Aplicar els coneixements a la seva feina, de forma professional, amb l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes a l'àrea de l'Activitat Física i de l'Esport
Incorporar hàbits de l'excel.lència i de qualitat per a l'exercici professional
L’assignatura d’esports individuals compren l’atletisme i la natació. Es presenta com una eina per a l’adquisició de coneixements bàsics per la realització de l’anàlisi dels factors determinants del rendiment en accions pròpies de diferents disciplines atlètiques i, a partir d’aquí, s’establirà una proposta didàctica d’aprenentatge i correcció de l’execució tècnica de les mateixes. De la mateixa manera és coneixeran els elements bàsics de la natació competitiva (història, reglament, programa de proves,...), així com les tècniques pròpies d'aquest esport (tècnica d'estils, sortides i viratges), i aprendre la metodologia de la iniciació a l'entrenament bàsic de la natació. Es pretén que l’alumne/a sigui capaç de transferir la metodologia d’anàlisi i establiment de proposta didàctica a qualsevol esport i/o activitat física.
Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.
- Identificar, els requisits psico i sociomotors de les habilitats de diversos esports i activitats esportives, coneixent els elements tècnic-tàctics que els estructuren i executar-los bàsicament.
- Programar processos bàsics d'ensenyament-aprenentatge de diversos esports i activitats esportives, amb atenció a les seves peculiaritats didàctiques, tenint en consideració la diversitat: gènere, edat, discapacitat.
La metodologia de l’assignatura es durà a terme combinant temps presencials d’aula, amb temps de treball autònom, amb suport de l’entorn virtual d’aprenentatge. El percentatge de temps que l’estudiant dedica es reparteix de la manera següent:
|
Activitats |
ECTS |
Sessions presencials a l’aula (exposició de teoria, seminaris, tutories personalitzades) |
Exposicions teòriques amb suport audiovisual, simulacions, jocs de rol, treball en grups, aplicació de la pràctica a la teoria, aprenentatge basat en problemes (ABP), presentacions per part dels estudiants |
2.4 |
Treball autònom
|
Estudi personal, solució de problemes, cerques d’informació (bibliografia, webgrafia),treballs guiats (qüestionaris, wikis, debats, fòrums..), reproducció de models, càpsules de vídeo, solució de problemes |
3.6 |
Tant en les sessions presencials com en el treball autònom, l’estudiant treballarà de forma individual i en grups de treball.
Cada ECTS equival a 25 hores de dedicació de l’estudiant, considerant el temps invertit al total de les activitats relacionades amb el temps presencial i el temps de treball autònom, que el professor de l’assignatura guia, així com els temps de lectura, cerca d’informació, connexió a l’Aula Virtual, elaboració de treballs.
Primera part: Atletisme
1. Contextualització
1.1. Breu perspectiva històrica
1.2. L’atletisme com a base d’altres disciplines esportives
1.3. Les disciplines atlètiques
Pista coberta i aire lliure
2. Generalitats
2.1. Cursa
2.1.1. Principis biomecànics
Fases de la cursa: terrestre i aèria
Vol
Amortiment
Sosteniment
Impulsió
Paràmetres del pas: amplitud i freqüència
Fases de la cursa de velocitat
Sortida – Temps de Reacció Simple (TRS)
Acceleració
Velocitat màxima
Resistència a la velocitat
Corba velocitat-temps
2.1.2. Principis fisiològics
Sistemes energètics en funció de la distància de la cursa
ATP + Fosfàgens
Glucòlisi Anaeròbica
Glucòlisi Aeròbica
Lipòlisi Aeròbica
2.1.3. Proposta didàctica
Errors tècnics principals
Sortida
Cursa
Tanques
Exercicis d’aprenentatge i correcció
2.2. Salts
2.2.1. Principis biomecànics
Fases dels salts
Paràmetres determinants del rendiment en els salts
Correlació entre velocitat d’entrada i distància de salt
2.2.2. Principis fisiològics
Ubicació dels salts dins dels sistemes energètics
Repeated Sprint Ability (RSA) – Entrenaments
ATP + Fosfàgens – Competició
2.2.3. Proposta didàctica
Errors tècnics principals
Salts horitzontals: llargada
Salts verticals: alçada
Exercicis d’aprenentatge i correcció
2.3. Llançaments
2.3.1. Principis biomecànics
Fases dels llançaments
Anàlisi dels paràmetres que determinen el rendiment al llançament: el tir parabòlic
La velocitat de sortida de l’artefacte i la força
2.3.2. Principis fisiològics
Ubicació dels llançaments dins dels sistemes energètics
ATP + Fosfàgens
2.3.3. Proposta didàctica
Errors tècnics principals
Exercicis d’aprenentatge i correcció
Segona part: Natació
1. Breu introducció a la història de la natació competitiva.
1.1. Orígens de la Natació.
1.2. La Natació als Jocs Olímpics
1.3. La Natació a l'Estat Espanyol
1.4. Les aigües obertes: àmbit competitiu i àmbit recreatiu.
2. Reglament bàsic de la natació competitiva.
2.1. Programa competitiu de proves.
2.2. Reglament FINA.
2.3. Normatives del banyadors.
3. Tècnica d'estils, sortides i viratges.
3.1. Aspectes generals dels 4 estils de Natació.
3.2. Crol.
3.3. Esquena
3.4. Braça.
3.5. Papallona.
3.6. Estils i proves de relleus.
3.7. Sortides, viratges i nedo subaquàtic.
4. Metodologia d'entrenament bàsica de la natació.
4.1. Fonaments bàsics de la planificació de l'entrenament.
4.2. Metodologia de l'aprenentatge tècnic.
4.3. Metodologia de l'entrenament condicional.
Les activitats de l’assignatura segueixen el sistema d’avaluació contínua, és a dir, que al llarg del trimestre el professor/a planteja diverses activitats, que els estudiants han de resoldre i entregar. El treball de cada una de les activitats permet valorar a l’estudiant, el seguiment que fa de l’assignatura i els elements de millora, a partir dels comentaris i notes que el professor/a farà de les activitats.
Les activitats que es plantegen poden ser individuals o en grups de treball. El professor/a dóna les indicacions per tal que els estudiants les puguin elaborar i entregar. Totes les activitats que es plantegen estan pensades perquè els estudiant tinguin una perspectiva pràctica dels temes que es desenvolupen a llarg de les deu setmanes del trimestre.
Les activitats que faran els alumnes seran les següents:
Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:
0 - 4,9: Suspès
5,0 - 6,9: Aprovat
7,0 - 8,9: Notable
9,0 - 10: Excel·lent
L'assignatura es composa de dos parts diferenciades: atletisme i natació. La nota final s'obté realitzant la mitjana aritmètica de la nota final de cada part. Per poder fer mitjana, cal aprovar per separat cadascuna de les parts. Cada part s'aprova amb un 5 sobre 10. És obligatori el lliurament de totes les activitats avaluadores per poder superar l'avaluació contínua.
Per aprovar l’assignatura serà obligatori que l’alumne/a hagi assistit a un mínim al 80% de les sessions de cadascuna de les parts (atletisme i natació).
L’avaluació continuada (participació, treballs individuals i grupals) de cada part (atletisme o natació) podrà fer mitjana amb l’examen de la respectiva part (atletisme o natació) només amb una nota igual o superior a 5 punts.
Les diferents activitats avaluadores (participació, treballs individuals i grupals de caire teòric-pràctic, l’examen teòric i l'examen pràctic) hauran de ser aprovades amb una nota mínima de 5 punts per poder fer mitja entre elles.
En la taula següent s’especifiquen les diferents competències a assolir, els sistemes d’avaluació i el seu pes en la nota final.
Activitat avaluadora |
Ponderació |
Competències avaluades |
Treballs individuals i grupals de caire teòric-pràctic |
50% |
G4, E1, E5, T4, T7, B4 |
Exàmens |
50% |
G6, G10, E1, ES, E7 |
Cada part de l'assignatura (natació i atletisme) podrà tenir un nombre diferent d'activitats avaluadores continuades, tot mantenint la proporció en el volum de dedicació i de les ponderacions (percentatges) que consten en aquest Pla Docent d'Assignatura.
Activitat avaluadora en període de recuperació |
Ponderació |
Competències avaluades |
Exàmens |
50 % |
G6, G10, E1, ES, E7 |
Els no presentats a l’examen no tenen dret a recuperació.
Si hi ha una part (Natació o Atletisme) suspesa, només es realitzarà l’examen de recuperació d’aquella part, guardant la nota de l’altra part aprovada. No es guardaran notes pel curs següent en cas de repetir l’assignatura. Si alguna de les parts de l'examen (teòric o pràctic) queda suspesa, només es realitzarà l’examen de recuperació d’aquella part, guardant la nota de l’altra part aprovada.
La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.
Rius, J. (2005). Metodología y Técnicas del Atletismo. Barcelona: Paidotribo.
Sweetenham, B. i Atkinson, J. (2003). Championship Swim Training. Champaign, Illinois: Human Kinetics.
Navarro, F., Arellano, R., Carnero, C., Gosalvez, M. (1990). Natación. Madrid: Comité Olímpico Español.
Ferro, A. (2001). La Carrera de Velocidad: Metodología del Análisis Biomecánico. Madrid: Esteban Sanz.
Arellano, R. (2010). Entrenamiento técnico de Natación. Colección Natación de Alto Rendimiento, número 1. Madrid: Cultivalibros.
Navarro, F., Oca, A. y Rivas, A. (2010). Planificación del entrenamiento y su control. Colección Natación de Alto Rendimiento, número 3. Madrid: Cultivalibros.
Cuartero, M., Del Castillo, J.A., Torrallardona, X., i Murio, J. (2010). Entrenamiento de las especialidades de Natación. Colección Natación de Alto Rendimiento, número 2. Madrid: Cultivalibros.
Bucher, W. (2006). 1000 ejercicios y juegos de natación y actividades acuáticas: natación, buceo, natación sincronizada, salvamento, waterpolo, saltos. Barcelona: Hispano Europea.
Cholet, D. (2003). Natación deportiva. Barcelona: INDE.
Costill, D.L., Maglischo, E.W., i Richardson, A.B. (1994). Natación. Barcelona: Hispano Europea.
Hannula, D., i Thornton N. (2007). Entrenamiento óptimo en Natación. Barcelona: Hispano Europea.
Jardi, C. (1996). Movernos en el agua. Barcelona: Paidotribo.
Lanuza, F. Y Torres, A. (2011). 1060 ejercicios y juegos de natación. Barcelona: Paidotribo.
Moreno Murcia, J.A. (2001). Juegos acuáticos educativos. Colección actividades acuáticas. Barcelona: INDE.
Reischle, K. (1993). Biomecánica de la natación. Madrid: Gymnos Editorial.
Schmitt, P. (1995). Nadar: del descubrimiento al alto nivel. Barcelona: Hispano Europea.
Thomas, D. (2006). Guía completa de natación: programas progresivos, paso a paso, desde la iniciación hasta los niveles avanzados para todas las edades. Madrid: Tutor.
Boixeda, A. (2008): Apren a nedar. Barcelona: Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona.
Bucher, W. (1995): 1000 ejercicios y juegos de natacion y actividades acuáticas. Barcelona: Hispano Europea.
López Del Amo, J. L. (2006). Análisis de la Salida de Tacos en Atletismo mediante la creación de un Sistema de Medición Instrumentalizado. Tesis Doctoral. Universidad de Barcelona. Barcelona.
Padullés, J. M. (2010). Valoración de los parámetros de carrera. Desarrollo de un nuevo instrumento de medición. Tesis doctoral, Barcelona: Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.
Pascua Piqueras, M. (1998). Manual Técnico de la Escuela Nacional de Entrenadores. Carreras de Velocidad. Madrid: RFEA.