28517 - INFERMERIA DE L'ESPORT I L'ACTIVITAT FÍSICA

Tipus d'assignatura: Optativa

Coordinador: Carolina Chabrera Sanz

Trimestre: Primer trimestre

Crèdits: 5

La pràctica d’activitat física és un dels principals determinants de salut. Actualment, el sedentarisme és la quarta causa de mort al món i augmenta el risc de patir nombroses malalties cròniques, com malalties cardiovascular, diabetis tipus II, obesitat i certs tipus de càncers. Els i les professionals  d’infermeria  tenen un  rol primordial en la promoció de la salut mitjançant el consell i assesorament d’activitat física. El rol de la infermera en l’entorn de la medicina de l’esport s’ha d’abordar des d’una perspectiva multidisciplinària. Caldrà treballar conjuntament amb diversos professionals que engloben les diverses àrees i factors que condicionen la pràctica esportiva, tant si té per objecte el rendiment esportiu (competitiu) o la salut i el manteniment d’una òptima qualitat de vida. En aquesta assignatura s’abordaran els principis generals de la promoció de l’activitat física i les recomanacions d’una pràctica d’activitat física i alimentació saludables, així com també el coneixement de les diferents estratègies per a la seva promoció. També s’introduirà a l’alumnat en l’àrea de coneixement de la valoració funcional de l’esportista, incidint especialment l’anàlisi dels aspectes dietètics i nutricionals i la seva composició corporal. L’alumnat tindrà l’oportunitat, si així ho desitja, d’acreditar-se internacionalment per la International Society for the Advancement of Kinanthropometry (ISAK).

Aquesta assignatura disposa de recursos metodològics i digitals per fer possible la seva continuïtat en modalitat no presencial en el cas de ser necessari per motius relacionats amb la Covid-19. D’aquesta forma s’assegurarà l’assoliment dels mateixos coneixements i competències que s’especifiquen en aquest pla docent.

L’alumnat, al final de l’assignatura, ha de ser capaç de: 
1. Comprendre el concepte d’activitat física saludable i les recomanacions actuals. 
2. Conèixer els beneficis de l’activitat física per a la salut. 
3. Donar consells d'activitat física saludable a diferents grups de població.  
4. Conèixer el rol infermer en els diversos àmbits de l’esport i l’activitat física. 
5. Valorar la composició corporal, el somatotipus i la proporcionalitat de l’esportista. 
6. Interpretar variables ergoespiromètriques bàsiques en l’esport. 
7. Donar pautes i recomanacions dietètiques i nutricionals en relació a l’esport i la pràctica d’activitat física. 

Les activitats formatives i la metodologia fomentaràn el rol actiu de l’alumnat en el seu aprenentatge i la seva interacció amb els companys i companyes per treballar efectivament en equip. A continuació es detallen les activitats realitzades en relació a la metodologia utilitzada:

Sessions plenàries (2,5 ECTS): classes magistrals; classes dirigides al debat i a l'aclariment de continguts.

Seminaris (2,5 ECTS): classes pràctiques i treballs en grup per a l’estudi de casos; treball d’aprenentatge basat en problemes (ABP). 

Treball autònom: lectures, articles, guies recomanades; estudi dels continguts de la matèria i preparació de l’avaluació.

 Activitat física i exercici físic per a la salut

Epidemiologia del sedentarisme

Beneficis de l'activitat física i recomanacions

Prescripció d'exercici físic per a la salut

Tècniques i estratègies d'Adherència a programes d'exercici físic per a la salut

Infermeria de l’esport 

Nutrició Esportiva

Mètode Antropomètric

Treballs individuals.

Treballs escrits/orals en grup.

Assistència i participació a les sessions plenàries i classes pràctiques.

Treballs individuals i grupals (40%)

Examen pràctic del mètode antropomètric (50%)

Assistència a les classes pràctiques (10%)

Totes les parts de l'avaluació hauran de ser superades amb una nota mínima de 5 punts (sobre 10). Les dues activitats són reavaluables segons la normativa acadèmica.

La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà un "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.

American College of Sports Medicine. (2017). ACSM's guidelines for exercise testing and prescription. Wolters Kluwer.

American College of Sports Medicine. (2016). ACSM's exercise management for persons with chronic diseases and disabilities. Champaign (IL): Human Kinetics.

Burke L, Deakin V. (2016). Clinical sports nutrition (Australia Healthcare Medical). McGraw-Hill.  

Cabañas MD, Esparza F. (2009). Compendio de Cineantropometría. Madrid: CTO Editorial. 

Burke L. (2007). Practical sports nutrition. Champaign (IL): Human Kinetics.

Norton K, Olds T. (2004). Anthropometrica. A text book of body measurement for sports and health courses. Australia: UNSW Press. 

Alvero JR, Cabañas MD, Herrero A, Martínez L, et al. (2009). Protocolo de valoración de la composición corporal para el reconocimiento médico-deportivo. Documento de consenso del GREC de la FEMEDE. Arch. Med Dep, 26(131):166-179. 

Departament de Salut i Secretaria General de l’Esport. (2007). Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut.Generalitat de Catalunya.

MSCBS.GOB. Actividad física para la salud y reducción del sedentarismo (2015). Recomendaciones para la población. Estrategia de promoción de la salud y prevención en el SNS.

Organización Mundial de la Salud. (2018). Recomendaciones mundiales sobre actividad física para la salud. Ginebra: Ediciones de la OMS. 

Departament de Salut i Secretaria General de l'Esport. (2019). Pla d'Activitat Física, Esport i Salut (PAFES). Generalitat de Catalunya.

Ivy J. (2004). Nutrient timing: the future of sports nutrition. California (USA): Basic Health Publication.