Que estàs buscant?
B4_Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especilitzat
B5_Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
E5_Valorar l'estat funcional del pacient, considerant els aspectes físics, psicològics i socials
E23_Identificar els efectes de la pràctica de l'exercici físic sobre els aspectes psicològics i socials de l'ésser humà
E24_Entendre els fonametns del condicionament físic per la pràctica de l'activitat física i l'esport
T2_Demostrar capacitat d'organització i planificació
T3_L'estudiant ha de ser capaç de desenvolupar habilitats en les relacions interpersonals i siguin capaços de treballar dins d'un equip intra i interdisciplinar
Aquesta assignatura forma part de la formació obligatòria del grau en Fisioteràpia, la qual pretén que l’estudiant obtingui uns coneixements bàsics sobre els fonaments psicològics que sustenten el comportament humà. El/la futur/a professional de Fisioteràpia, necessita comptar amb aquests coneixements per comprendre millor la complexitat de la relació assistencial i poder utilitzar estratègies i habilitats que li permetin realitzar intervencions efectives i humanes. L’objectiu fonamental de l’assignatura és ajudar a l’estudiant a adquirir els coneixements bàsics que estableixen la base de la conducta humana, de manera que sigui capaç de reconèixer les funcions psicològiques i assolir una major comprensió de l’ésser humà en la seva totalitat.
Respecte als resultats d'aprenentatge esperats, l'estudiant al final de la matèria haurà de:
|
Hores |
Magistral |
50 hores |
Treball en grup |
15 hores |
Tutoria grupal |
2 hores |
Treball individual |
8 hores |
Estudi personal |
75 hores |
TEMARI DE L'ASSIGNATURA
UNITAT 1: PSICOLOGIA DE L’ESPORT
Tema 1. Què és la psicologia de l’esport?
Tema 2. Principis psicològics bàsics del rendiment esportiu.
Tema 3. L’equip esportiu
Tema 4. Valors, fortaleses i esport
Tema 5. Comunicació
Tema 6. Atenció psicològica a pacients crònics i pal·liatius
Tema 7. El dolor
Tema 8. Impactes psicològics en l’esport
Tema 9. El procés d’adaptació a la discapacitat.
Activitats d'aprenentatge |
|
Classe Magistral |
Classes magistrals, dirigides al debat i aclariment de continguts, i a discussió sobre lectures. |
Treball grupal |
Sessions presencials amb material audiovisual. Preparació i exposició de situacions simulades. Activitats d'aprenentatge cooperatiu. Role-playings |
Treball autònom |
Lectures d'articles i llibres recomanats. |
L'adquisició de competències per part de l'alumne/a serà valorada a través del sistema d'avaluació contínua i a través d’un examen final escrit.
Avaluació Continua
Té una ponderació total del 50% de la nota global de l’assignatura. Per tal de tenir dret a l’examen final, l’estudiant ha d’aprovar l’avaluació continuada (nota mínima un 5). Si es suspèn l’avaluació continuada, automàticament es suspèn l’assignatura.
Activitat avaluadora |
Ponderació |
Treballs en grup després de cada classe. |
10% |
Treball individual (lideratge i treball en equip) |
20% |
Treball individual. Gestió de la por |
20% |
Examen final |
50% |
Activitat avaluadora en període de recuperació |
Ponderació |
Examen |
50% |
D'acord amb la normativa vigent, només es pot optar a la recuperació, si s'ha suspès l'assignatura. Si la qualificació és de No presentat/da, no es podrà optar a la recuperació.
Es guardaran les notes de seminaris, treballs per fer mitja amb l'examen de recuperació. En el cas de suspendre hauran de cursar l'assignatura al següent any i no es guardarà cap nota.
Martí, J. (1994). Vida i desenvolupament del grup esportiu. Apunts d’Educació Física, 35 (21-25).
Arbinaga, F. i Cantón, E. (2013). Psicología del deporte y la salud: una relación compleja. Madrid: Editorial EOS.
Valdés, H.M. (1998). Personalidad y deporte. Barcelona: INDE Publicaciones.
Weinberg, R. S., i Gould, D. (1996). Fundamentos de psicología del deporte y el ejercicio físico. Barcelona: Ariel Psicología.
Weinberg, R. S., i Gould, D. (1996). Fundamentos de psicología del deporte y el ejercicio físico. Barcelona: Ariel Psicología.
Balaguer, I. (1994). Entrenamiento Psicológico en el Deporte. Valencia: Albatros Educación.
Cruz, J. (1997). Psicología del deporte. Madrid: Sintesis Psicología.
Dosil, J.(2008). Psicologia de la actividad física y del deporte. Segunda edición. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España.
Buceta, J. M. (1998). Psicología del entrenamiento deportivo. Madrid: Dykinson-Psicología.
Balaguer , I. (2002). Estilos de vida en la adolescencia. Valencia: Promolibro.
Márquez, Sara. (2004). Ansiedad, estrés y deporte. Madrid: Editorial EOS
Williams, J. (1991). Psicologia aplicada al deporte. Madrid: Biblioteca nueva.
Renom, J., i Violan, J.A. (2002). Entrenamiento Psicologico en Vela. Barcelona: Paidotribo.
Riera, J. (1985). Introducción a la psicología del deporte. Barcelona: Martinez Roca.
Vilanou, C. (2004). Emili Mira i els orígens de la psicologia de l’esport. Esplugues de Ll.: Consell Català de l’Esport.
Clèries, X. (2006). La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud. Barcelona: Elsevier.
Garfield, C., i Benet, D. (1987). Rendimiento máximo. Barcelona: Martinez Roca.
Glyn, C.R. (1992). Motivation in sport and exercise. Illinois: Champaigns.
Remor, E., Arranz, P. i Ulla, S. (Editores). (2003). El psicólogo en el ámbito hospitalario. Bilbao: Desclée De Brouwer, Biblioteca de Psicología.
Martens, R., Christina, R.W., Harvey, J.S., i Sharkey, B.J. (1989). El entrenador. Barcelona: Hispano Europea.
Vives, J. (2011). Entrenando al entrenador: Ideas y trucos para una comunicación constructiva y eficaz. Madrid: Bubok.
Munné, F., i Codina, N. (1996). Psicología social del ocio y del tiempo libre. En A. Garrido, J.L. Pérez, G. Cruz, J., i Roca, J. (1995). Psicología y deporte. Alianza: Madrid.
Pastor, Y., Balaguer,I., i Garcia-Merita, M.L. (1999). Estilos de vida y salud. Valencia: Albatros Educación.
Gil, J. (2004). Psicología de la Salud. Aproximación histórica, conceptual y aplicaciones. Pirámide: Madrid.
Harris, D. V., i Harris, B.L. (1992). Psicologia del deporte. Barcelona: Hispano Europea.
Marí, P. (2011). Aprender de los campeones. Barcelona: Plataforma editorial.
Miangolarra, J.C. (2003). Rehabilitación clínica integral. Funcionamiento y discapacidad. Masson: Barcelona.
Stebbins, R. A. (1992). Amateurs, professionals, and serious leisure. Montreal: McGill-queen's Univ. Press.
Tenenbaum, G., i Eklund, R. (2007). Handbook of sport pychology. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc.
Vázquez, C. i Hervás, G. (Coordinadores). (1999). La ciencia del bienestar. Fundamentos de una psicología positiva. Madrid: Alianza Editorial.
Caballo, V. (Director) (2005). Manual para la evaluación clínica de los trastornos psicológicos. Estrategia de evaluación, problemas infantiles y trastornos de ansiedad. Madrid: Psicología Pirámide.