La Càtedra d'Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus ha participat en la jornada "Construcció circular: present i futur", organitzada per Construcía i La Vanguardia el dia 28 de setembre. 

La Càtedra d'Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus ha participat en la jornada "Construcció circular: present i futur", organitzada per Construcía i La Vanguardia el dia 28 de setembre. 

La jornada s’ha realitzat en el Círculo Ecuestre de Barcelona, i ha reunit diverses empreses dels sectors de la construcció i financer, per parlar i debatre sobre els reptes i les oportunitats de la transformació del sector, i compartir experiències sobre els projectes actuals líders i exemplificadors, dels compromisos de les empreses ponents, i també dels reptes que hi ha per endavant. En representació de la càtedra hi ha participat la professora Mar Isla.

El sector de la construcció és un sector econòmicament i ambientalment important. Genera al voltant del 9% del PIB d’Europa (dades del 2020), i ocupa uns 18 milions de persones. Així mateix, se li atribueix una gran part del problema ambiental: més del 30% del residus totals, més del 50% del consum de matèries verges, més del 40% del consum energètic, entre d’altres, es deu a l’activitat d’aquest sector, fet que el fa absolutament insostenible sota els paràmetres dels models lineals.

És per això que no hi haurà, ha apuntat Isla, canvi cap a un nou model econòmic i social sense comptar amb el sector de la construcció. I es per això també que el plans d’economia circular de la Unió Europea i d’Espanya col.loquen la construcció entre els sectors estratègics que tenen un tracte diferenciat.

Però al darrera dels projectes de transformació ambiental, de la descarbonització i l’economia circular, hi ha enormes necessitats de finançament. Cal un sector conscient i responsable per incorporar la sostenibilitat en la seva política d’inversió, per evitar riscos, però també visionari de les oportunitats de fer-ho.

Els assistents han apuntat que són molts els reptes de tots els agents. També per l’administració pública, que ha de facilitar un marc regulatori, fiscal i econòmic que faci viable apostar per edificis sostenibles. I també, naturalment, per les universitats i els centres tecnològics, que han de contribuir a generar més coneixement i metodologies per a l’optimització de l’ús de materials i dels processos, a dissenyar bones mètriques per mesurar valors fins ara no comptabilitzats , a formular noves eines per la gestió i la governança, i a formar també els nous professionals sota els nous principis de la sostenibilitat, econòmica, ambiental i social.


Anterior

Estudiants del Grau en Mitjans Audiovisuals, seleccionats en els Premis SGAE Nova Autoria del Festival de Sitges

Següent

El professor Eloi Serrano defensa una tesi doctoral sobre economia social