El passat 16 de desembre, en el marc del programa d’acceleració d’start-ups del sector salut StartHealth, el TecnoCampus va organitzar un fòrum d’inversió en què van participar deu start-ups que participen en aquest programa.

La benvinguda de l’acte va anar a càrrec d'Antònia González, cap de suport a emprenedors i creixement empresarial del TecnoCampus. Durant l’acte, que va ser conduit per Yolanda Fernández, responsable de creixement empresarial de TecnoCampus, les start-up van presentar els seus projectes en format virtual davant d’empresaris i inversors, amb un format de pitch de 5 minuts i torn de preguntes. En acabat, Toni Ruiz, en representació d’ACCIÓ, va tancar l’acte.

Finalment, mitjançant formularis de contacte i interès, es va facilitar el networking entre emprenedors, inversors i empresaris assistents a l’acte.

Les start-ups que van participar al fòrum són els següents:

• Berdac: Presentada per Roger Guasch. Es tracta d’un dispositiu de dispensació automàtica de medicaments, que pretén augmentar l’adherència als tractaments farmacològics i reduir els errors en l’administració de medicació. Es composa d’un hardware (dispensador + blisters) i un software per a la monitorització de l’adherència terapèutica en temps real. Permet evitar oblits en la presa de la medicació i errors en la medicació. A més, preveu el risc de recaiguda.

• AIMS Medical: Presentada per Alberto Martín. Sistema de cribratge que permet millorar el diagnòstic i la gestió del risc dels pacients de patir disfàgia orofaríngia. La disfàgia és prevalent en determinades malalties, com les neurodegeneratives, càncer de faringe i lesions cerebrals. Per mitjà de la intel·ligència artificial, aquest sistema d’ús hospitalari proporciona informació a temps real al personal clínic sobre el nivell de risc de patir disfàgia que presenten els pacients.
   
• Loop Diagnostics: Presentada per Enrique Hernández. Es tracta d’un dispositiu que, mitjançant la utilització de biomarcadors, permet detectar i diagnosticar la sèpsia en estadis inicials i de manera molt ràpida. La ràpida identificació de la sèpsia és essencial, ja que en cas de no ser tractada pot progressar cap a un xoc sèptic. La eina diagnòstica desenvolupada per Loop permet que, en un marge de temps curt, els professionals sanitaris puguin prendre les decisions clíniques adequades.
   
• Dinbeat: Presentada per Talía Bonmatí. Dispositiu que permet monitoritzar en remot, a temps real i per connexió sense fils les constants vitals (electrocardiograma, freqüència cardíaca i respiratòria, temperatura, oximetria), activitat i posició dels pacients. Disposen d’un wearable comercialitzat per a aplicació en veterinària, i properament, llançaran al mercat Dinbeat Life per a humans.
   
• Sycai Medical: Presentada per Júlia Rodríguez. Software basat en intel·ligència artificial que, per mitjà de l’anàlisi d’imatges de TACs ajuda els radiòlegs en la detecció, caracterització i seguiment de lesions pre-canceroses pancreàtiques. No només permet augmentar el nombre de diagnòstics accidentals, sinó que també ofereix informació estadística que permet realitzar prediccions de l’evolució de la lesió, i facilitar el diagnòstic i presa de decisions relatives al tractament.
   
• DeltaQon: Presentada per Patricio Sáez. Es tracta d’un dispositiu mèdic portàtil i fàcil d’utilitzar que proporciona mesures d’alta precisió del moviment articular del cos humà mitjançant sensors inercials. Gràcies a la tecnologia IOT i intel·ligència artificial, permet detectar anomalies en el moviment articular i monitoritzar l’evolució del tractament de rehabilitació. Les aplicacions més rellevants d’aquesta tecnologia són per a les malalties degeneratives, accidents i lesions esportives. 
   
• PostOpAtHome: Presentada per Sergio Vitale. Eina de telemedicina (mhealth) dissenyada per a la monitorització extrahospitalària del dolor durant el període postoperatori; d’aplicació principalment en les intervencions ambulatòries, que són cada vegada més freqüents. L’aplicació permet la comunicació del pacient directament amb l’equip sanitari per tal d’optimitzar la gestió del grau de dolor a temps real.

• Breaz: Presentada per James Hugall. Dispositiu per detectar de manera precoç la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)  que bloqueja progressivament les vies respiratòries que provoca problemes respiratoris greus. El dispositiu està dissenyat específicament per a l’atenció primària (on hi ha la majoria de pacients no diagnosticats) com a eina per al cribratge ràpid de la malaltia pulmonar obstructiva crònica.
   
• B.Right: Presentada per Álvaro Frias. Es tracta d'una aplicació mòbil basada en un algoritme psicoterapèutic d’intel·ligència artificial dirigida a ajudar als pacients amb trastorn límit de la personalitat i altres trastorns psiquiàtrics a autogestionar les seves crisis emocionals. L’aplicació és utilitzada pel pacient en el moment en què afronta una situació d’inestabilitat emocional, i mitjançant una sèrie d’algoritmes psicoterapèutics, se li proporcionen les pautes psicològiques més pertinents en funció del tipus, intensitat i el moment de la crisi.
   
• Exheus: Presentada per Teresa Tarragó. Ofereix informació en temps real a través de l’anàlisi de l’expressió dels gens (RNA) i la intel·ligència artificial que permet mesurar i controlar amb precisió els canvis que pateix el cos en funció de la nutrició i l'exercici realitzat mitjançant biomarcadors genètics, reduint els problemes de salut derivats i millorant el rendiment i la recuperació de forma personalitzada.

Del 25 al 31 de gener, pots sol·licitar un plaça de mobilitat per marxar a estudiar a l’estranger el proper curs 2021-2022 del 25 al 31 de gener.
Qui pot sol·licitar-la?

• Estudiants que no heu sol·licitat plaça en el primer període de convocatòria
• Estudiants que heu fet una mobilitat anteriorment, o que heu renunciat a una plaça assignada en convocatòries de cursos anteriors
• Estudiants que esteu en llista d’espera (no us han assignat cap plaça en 1a convocatòria). A més, teniu l’opció de canviar les seves preferències

Recorda que els requisits són els mateixos: has de tenir 60 crèdits aprovats en el moment de fer la teva sol·licitud i adjuntar el certificat de nivell d’idioma de docència requerit segons la destinació

Quan?
Sol·licitud del 25 al 31 de gener (fins a les 23:59 hores).

Com?

Pots presentar la sol·licitud aquí. Accedeix amb les teves credencials habituals i clica a: Gestions de Relacions Internacionals > Sol·licitud d’intercanvi outgoing. A tenir en compte:

• Podràs escollir fins a tres universitats (per ordre de preferència). El llistat d’universitats només mostrarà aquelles destinacions disponibles segons el grau i curs que estàs estudiant.
• Marca el període de preferència d’estada (1r semestre, 2n semestre o curs complet).
• No oblidis adjuntar el certificat del nivell d’idioma (mínim de B2), excepte per a places que són en castellà (en format PDF).

Pots descarregar-te la guia de com sol·licitar una plaça

Comunicat del Comitè Acadèmic del TecnoCampus en data 6/1/2021:

"Com ja vam avançar en el darrer comunicat abans de les festes de Nadal, i com confirmen les indicacions de les autoritats sanitàries fetes públiques ahir, l'inici de les classes del segon trimestre s'haurà de fer amb modalitat online, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.

Volem fer de nou una crida a la responsabilitat individual i col·lectiva en aquesta fase de la pandèmia. S'han pres totes les mesures perquè els espais del TecnoCampus siguin segurs; és important que tots i cadascun de nosaltres mantinguem sempre i a tot arreu les mesures d'higiene i de distància, i fem un ús adequat de la mascareta quan ens desplacem als edificis dels campus per fer-hi alguna de les activitats permeses.

Cordialment,

Comitè Acadèmic del TecnoCampus."

El TecnoCampus va rebre la darrera a finals de desembre la visita del president del Clúster Nàutic de Barcelona, Toni Tió, encarregat de la posada en marxa del futur Clúster Nàutic de La Ciotat (França). Va ser rebut per Jesús Martínez Marín, responsable dels estudis universitaris de logística i negocis marítims, que el va acompanyar en una visita per les instal·lacions del TecnoCampus. Tots dos van analitzar la importància del Clúster Nàutic per a l’economia blava i les sinergies entre la universitat i el clúster en assignatures propias del Grau de logística i negocis marítims i en la jornada anual que organitza el grau. També van destacar l'impuls als premis BluAct, per part de l’Ajuntament de Mataró, juntament amb sis ciutats portuàries europees com el Pireu (Grècia), Ostende (Bèlgica), Galati (Rumanía), Matosinhos (Portugal), Burgas (Bulgaria) i Salern (Italia), amb l’objectiu de compartir bones pràctiques en emprenedoria en l'anomenada "economia blava".

El Clúster Nàutic de Barcelona ??és un referent internacional en la seva àrea i el TecnoCampus, com a membre del Clúster, hi col·labora per impulsar la relació entre la universitat i el món de l'empresa.

El Govern de la Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra i el TecnoCampus van  presentar ahir el programa de foment de la cultura de la innovació oberta entre universitats i empreses Demola Catalunya, que té com a finalitat incorporar de manera sistemàtica les eines d’innovació oberta per tal d’afavorir un canvi de mentalitat que permeti, d’una banda, la connexió entre l’acadèmia i el sector productiu i econòmic, així com la creació d’ocupació i la incorporació d’activitats innovadores en les pimes.

L'acte de presentació d'ahir va comptar amb les intervencions, per part del TecnoCampus, del seu president i alcalde de Mataró, David Bote, i el director general, Josep Lluís Checa. Per part de la Generalitat, va intervenir el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, i per part de la UPF, el professor Vicente Ortún. Des de Finlàndia, va fer-ho Ville Kairamo, director general de DEMOLA project. La presentació es va poder veure en directe per You Tube, on es pot recuperar la gravació.

El programa es desenvoluparà inicialment amb una prova pilot que es farà durant aquest curs 2020-2021 al TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la voluntat d’estendre’s a tot Catalunya en edicions posteriors. Per impulsar aquest projecte, el Govern, mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, ha confiat en la plataforma Demola, una metodologia avalada internacionalment en l’àmbit de la innovació oberta entre universitats i empreses que ja està implementada a 18 països.

L’objectiu del llançament d’aquest pilot és testejar aquesta metodologia de cocreació, identificar les bones pràctiques i assentar les bases per a un desenvolupament posterior del programa a tot el sistema universitari català. El model Demola proporciona les eines i els processos de cocreació per adoptar un model d’innovació col·laborativa on el talent i la motivació dels estudiants universitaris permet oferir respostes innovadores als reptes plantejats per empreses i organitzacions.

La UPF i el TecnoCampus tenen un perfil òptim per al llançament d’aquest pilot ja que, d’una banda, la UPF té una clara orientació a la internacionalització, la sostenibilitat, el treball en xarxa i la interlocució amb el món productiu, mentre que el TecnoCampus té una sòlida trajectòria en projectes d’innovació, cocreació i emprenedoria. Com a elements que aporten valor en el desplegament del pilot, destaquen els tres centres universitaris del TecnoCampus i el parc tecnològic, gestionats de forma compacta per estimular les sinergies entre la universitat i l’empresa.

Cocreació per millorar la innovació 

La prova de pilot del programa Demola Catalunya es posa en marxa en el marc de les accions definides en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), l’objectiu principal de les quals és millorar la capacitat d’innovació de Catalunya fins que es converteixi en un dels motors principals de l’economia catalana i, en conseqüència, del benestar social. En aquesta línia, el PN@SC recull la necessitat d’enfortir la connexió entre el sistema de creació de coneixement i el d’aplicació, així com d’incloure el talent jove en aquest procés de millora.

El programa Demola Catalunya posa el focus en la Generació Z per tal que el talent i les aportacions dels líders i consumidors del futur siguin una font d’innovació, creativitat i modernització per a les empreses i les organitzacions catalanes que els permeti integrar nous conceptes, serveis i/o productes.

Aquest programa, inclòs en el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO), és una oportunitat per, gràcies a la cocreació, generar valor en entorns d’alta diversitat, un element clau amb un paper rellevant en la reactivació del sector productiu i econòmic del país en aquests temps complexos i incerts en plena crisi per la pandèmia de Covid-19. Incideix també en l’esperit emprenedor del jovent, a més d’afavorir una major ocupació i autoocupació juvenil per la participació activa de l’estudiantat.

El programa Demola Catalunya

El programa Demola Catalunya està dissenyat per implementar processos de cocreació en els quals participin estudiants de les universitats catalanes, així com estudiants internacionals gràcies a les aliances pròpies dels centres catalans i de la xarxa internacional Demola. El model es basa en la formació d’equips internacionals i multidisciplinaris que, sota la supervisió d’experts, donen resposta als reptes plantejats per les empreses i organitzacions locals que participen en el projecte. Des del 2008, aquest model s’ha erigit com a un instrument eficaç per a la innovació ja que en el 80% dels casos les empreses i organitzacions validen les solucions presentades pels equips d’estudiants, que passen a posteriors fases de desenvolupament. 

En aquest sentit, el programa Demola Catalunya d’innovació oberta té com a objectius:

• •        Impulsar la competitivitat del teixit industrial de Catalunya incorporant el talent format a les universitats en els seus processos innovadors.
• •        Impulsar una relació més estreta entre universitat i empreses i altres organitzacions, per millorar les competències de l’estudiantat de formació universitària.
• •        Preparar les empreses de Catalunya pels reptes globals.
•  
• El programa també permetrà potenciar la identitat i les habilitats professionals dels estudiants universitaris i augmentar-ne l'ocupabilitat, impulsar la innovació oberta entre universitats i empreses, augmentar les capacitats d’aquestes empreses per generar oportunitats amb nous productes i serveis més preparats per al futur.
•  
• En definitiva, el programa vol crear condicions per a la creació de noves empreses (start-ups establertes pels equips dels projectes), nous llocs de treball als sectors empresarials de Catalunya, contribuir a les estratègies d’especialització intel·ligent a través de la interacció entre universitats i empreses, connectar Catalunya amb una xarxa de hubs innovadors seguint l’estratègia dels ecosistemes d’innovació que impulsa la Comissió Europea, contribuir a la internacionalització del nostre sistema d’innovació, i respondre des de la cocreació i la generació de noves idees a la recuperació de la crisi postcovid. 
•  
• El projecte pilot 
• En el marc del projecte pilot, es crearan una desena de grups de treballs als quals se’ls plantejaran reptes de partida que es corresponguin a les necessitats del teixit industrial de l’entorn del TecnoCampus, incorporin la capacitat d’aquest centre adscrit a la UPF, i que s’alineïn amb les estratègies europees de transició energètica i digital, sostenibilitat i intel·ligència artificial. Des de la UPF i Tecnocampus, activaran la participació d’estudiants, investigadors i empreses de l’entorn, als quals se’ls hi sumarà la xarxa internacional de Demola. El procés estarà en tot moment supervisat per professionals en innovació i cocreació. 
•  
• El model Demola 
• La plataforma Demola va ser creada a la regió de Tampere (Finlàndia) el 2008  i, al llarg d’aquests dotze anys s’ha estès per universitats de tot el món. Actualment,  proporciona l’expertesa de la implementació del seu model a 18 països diferents i ha posat en contacte més de 50 universitats, 750.000 estudiants i centenars d’empreses de tot el món. Aquest programa ha estat reconegut per l’OCDE i per la Comissió Europea com un dels programes d’innovació oberta per universitats més potents i de major impacte.

Un article publicat al Frontiers in Psychology firmat pels professor de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa Josep Maria Raya, Roberto Dopeso i Josep Torres conclou que cada euro invertit al TecnoCampus té un retorn social de 2,39€.

L'article pretén mesurar el valor econòmic i social del TecnoCampus a la seva regió d’influència (ciutat de Mataró i regió del Maresme. Els resultats mostren que l’impacte del TecnoCampus té una relació socioeconòmica cost-benefici de 2,39. És a dir, cada euro invertit té un retorn social de 2.39€. La mesura de l’impacte requereix un enfocament divers. Tot i que els mètodes utilitzats no són nous, la combinació d’ells presenta un enfocament nou per mesurar l’impacte d’una institució de docència, recerca i innovació d’aquestes característiques. Hem mesurat el valor econòmic amb el model Input-Output (IO), inclosa la Matriu de Comptabilitat Social (SAM).

Per als càlculs del valor social s'ha usat l’anàlisi cost-benefici (CBA), que afegeix mesures de localització de les empreses per estimar els efectes de les externalitat de, per exemple, recerca o emprenedoria. Els principals resultats presenten un valor econòmic superior al 0,054% del PIB català, mentre que l’impacte en l’ocupació representa gairebé el 0,37% de l’ocupació total de la regió. S'estima que el multiplicador econòmic total de l'activitat del Tecnocampus és d'1,89.

El valor social del TecnoCampus genera 0,50 euros addicionals a aquest multiplicador econòmic . Aquest valor social addicional suposa un augment de la productivitat estimat en 20 milions d’euros d’ingressos operatius per a les empreses catalanes i la creació de set empreses addicionals a la regió del Maresme com a conseqüència dels vessaments de coneixement. El valor social també inclou la reducció de la sobreeducació provocada per una millor concordança entre graduats i empreses, una aplicació més directa de la investigació i un augment de l’excedent del consumidor. Finalment, l'article analitza implicacions polítiques de les conclusions extretes per promoure inversions en aquest tipus d’infraestructures.

El TecnoCampus reforça la seva aposta pel suport a l’emprenedoria i innovació en salut convertint-se en un nou membre del Barcelona Health Hub.

Des de la seva creació, ara fa 10 anys, el TecnoCampus s’ha posicionat com a campus emprenedor, caracteritzat per la interrelació entre la universitat i l’empresa. El TecnoCampus dóna suport i aporta valor a un gran nombre d’emprenedors i empreses de diferents sectors i en especial en els àmbits estratègics per al TecnoCampus com és el sector salut.

En aquest sentit, TecnoCampus es proposa el repte de consolidar un Hub al voltant del clúster de salut on es concentrin tots els agents de la cadena de valor del sector per integrar i compartir recursos d’una manera col·laborativa per esdevenir un referent en el sector i oferir millors solucions sociosanitaris a les persones.

L’acord amb el Barcelona Health Hub (BHH) reforça aquesta aposta de TecnoCampus per l’emprenedoria i innovació en el sector salut. El BHH, situat al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, és una associació que reuneix a empreses i startups del sector tecnològic i de la salut amb l’objectiu de promoure el coneixement, divulgació i innovació en la salut digital.

La vinculació del TecnoCampus amb el BHH permetrà, entre d’altres, la col·laboració d’ambdues entitats en l’intercanvi d’iniciatives relacionades amb la innovació en salut i la promoció econòmica de Catalunya; així com augmentar la presència del TecnoCampus en l’ecosistema d’innovació en salut.

Berdac ha desenvolupat un dispensador intel·ligent de medicació que permet evitar oblits i errors en la presa de medicació. És un dispositiu que alerta als pacients de l’hora en la que s’han de prendre la medicació, i que dispensa la dosi que li pertoca en cada moment. El pacient només ha de prémer un botó per a retirar la medicació. A més, el sistema disposa de sensors que permeten detectar i enregistrar els oblits de medicació per tal d’avisar a familiars i/o cuidadors.

L’empresa, constituïda al 2019, ja ha rebut més de 0.6M € en finançament públic i privat, i ha estat reconeguda com a empresa emergent innovadora i d’alt impacte en el sector salut. Mentre que ja va ser premiada amb els Premios Emprendedor XXI de CaixaBank en la categoria Sénior, aquest any ha rebut també el 3er premi en la categoria de salut i biotecnologia dels premis Expansión Startup 2020. Seguint els protocols de seguretat sanitària, l’acte va reunir a un centenar d’emprenedors, directius de grans empreses i altres membres rellevants de l’ecosistema. Un altre reconeixement important per a una empresa d’alt impacte en el sector salut.
 

El proper mes de febrer de 2021 comença al TecnoCampus la cinquena edició del Postgrau en Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social. Aquesta formació està impulsada i organitzada per la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus, amb el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el finançament del Ministeri de Treball i Economia Social del Govern d’Espanya.

L’objectiu fonamental del curs és formar professionals per realitzar les seves activitats en el camp de l'economia social i cooperativa. Per una banda, millora els nivells de capacitació dels professionals que actualment estan exercint el seu treball en aquestes d’organitzacions; per l'altra, forma joves professionals que vulguin desenvolupar la seva carrera professional en aquestes organitzacions.

El curs proporcionarà a l'alumnat les competències necessàries per crear, desenvolupar, gestionar, investigar, innovar i liderar cooperatives i empreses d'economia social, així com per facilitar la cooperació entre elles.
Es tracta d’un programa eminentment pràctic, que facilita i dóna a conèixer les eines necessàries per al bon funcionament intern de les entitats de l'economia social i les cooperatives i promou les competències emprenedores i innovadores com a motors de canvi d’aquestes organitzacions.

Per conèixer en detall el programa, accediu la pàgina web del Postgrau en Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social.

Engimas Tour,  millor iniciativa liderada per donesen els Premis Creatic, organitzats pel TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró,  ha desenvolupat una web app per a permetre als turistes recórrer diferents llocs a través de jocs, i a les persones locals conèixer millor les seves pròpies ciutats.El premi està dotat amb 6.000 euros i estada bonificada en la incubadora del parc empresarial del TecnoCampus

Enigmes Tour és una empresa que pretén convertir els carrers que recorrem en un enigma, en una espècie de fuita room a l'aire lliure. Va ser creada fa dos anys per Anna Biosca, CTO; Laura Agut, CEO i responsable de la part creativa i Isabel Vico, que gestiona la part comercial.

Engimas Tour ha desenvolupat una app per a permetre als turistes conèixer una ciutat a través d'un catàleg de jocs gratuïts, enigmes que es resolen al llarg d'una ruta que passa pels llocs emblemàtics de cada ciutat per a viatjar d'una forma diferent.

A més d'usar-se per a recórrer ciutats, l'app pot emprar-se en l'àmbit educatiu o dels esdeveniments. “Pot ser molt interessant per a centres educatius i centres d'esdeveniments, per a col·legis i fires…perquè podem personalitzar els enigmes i jocs”, exemplifica Biosca.

Llegir article sencer a la Vanguardia.

El Comitè Acadèmic del TecnoCampus ha informat la comunitat educativa que el segon trimestre del curs 2020-2021 s'haurà d'iniciar, previsiblement, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.

Catalunya no va entrar el passat dilluns 7 de desembre al tram 2 del “Pla d’obertura progressiva d’activitats”, ja que les autoritats sanitàries van considerar que no es reunien les condicions epidemiològiques per fer-ho. Això fa pensar que difícilment el 7 de gener s'assolirà el tram 4, que és el moment en què les universitats podran tornar a la presencialitat. 

El Comitè Acadèmic ha reiterat la voluntat del TecnoCampus de retornar a la presencialitat de la docència el més aviat possible, ja sigui de la manera tradicional o seguint el model híbrid presencial i virtual en el cas que encara persisteixin restriccions. Sigui com sigui, la institució està preparada per garantir una docència de qualitat i per acompanyar els estudiants amb les millors condicions en el seu procés d’aprenentatge.

Recentment, Sycai Medical ha estat reconeguda com el millor projecte amb impacte social en els Premis Creatic, organitzats pel TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró.

El premi està dotat amb 6.000 euros i estada bonificada en la incubadora del parc empresarial del TecnoCampus. La companyia també va participar en l'edició d'aquest any del programa StartHealth per a startups de salut.

Sycai Technologies és una empresa especialitzada a oferir solucions de visió artificial que apoderin al personal sanitari, principalment als radiòlegs, encara que tenen algun projecte per a altres professionals.

“Creiem que la tecnologia ha de servir abans de res per a millorar la vida de les persones. En un any com aquest hem estat molt conscients de l'importants que són els nostres sanitaris. Volem oferir-los eines que els permetin ajudar als pacients i millorar la seva qualitat de vida”, afirma Sara Toledano Sáez, CEO de l'empresa. Juntament amb Javier García López (CTO), Júlia Rodríguez Comas (CSO), i Julia Arribas Anta (Medical Advisor) lideren aquesta companyia que, a més d'ajudar en el diagnòstic de malalties, també prediu l'evolució dels pacients.

Sycai Medical és una aplicació que ajuda els radiòlegs a detectar lesions que poden ser precursores de càncer de pàncrees i les classifica en funció de la seva probable evolució.

“És un programari que s'integra en els sistemes de l'hospital per a estalviar temps als radiòlegs i ajudar-los a extreure informació dels TACs i ressonàncies de manera senzilla”, apunta Toledà.

Llegeix article sencer a la Vanguardia.