La Taula per a la reconstrucció social i econòmica de Mataró ja ha validat les 10 primeres mesures de xoc per afavorir la reactivació de la ciutat, algunes de les quals ja s’han posat en marxa. La Taula, que té per objectiu elaborar el Pla per a la reconstrucció social i econòmica de Mataró, es va constituir divendres 22 de maig i està integrada per l’alcalde, David Bote, els representants dels grups municipals i els membres del Consell Econòmic i Social de Mataró (CESM) que donen suport al pacte (FAGEM, PIMEC, UGT i CCOO).

Les accions acordades s’inclouen en l’eix “Mataró Reconstrucció des de la reactivació econòmica i el foment de l’ocupació” del Pla. Aquest eix es proposa afavorir la reactivació econòmica -especialment dels sectors més afectats com el comerç, la restauració o l’hostaleria-; impulsar una economia saludable i circular; donar suport a la indústria i a l’activitat productiva; i ajudar a les empreses a la transformació digital, entre d’altres.

Per contribuir a la presa de decisions, s’ha creat un observatori específic de l’impacte de la crisi de la Covid-19 a la ciutat, que funciona com a instrument de seguiment i aporta dades a nivell demogràfic, laboral, econòmic, d’habitatge, cohesió social...

Les mesures acordades en la primera reunió de la Taula de reconstrucció social i econòmica són les següents:

1. Realitzar un monitoratge periòdic, a través d’enquestes, per conèixer les necessitats i evolució de les empreses.
2. Facilitar un banc de proveïdors per a la compra de materials necessaris per a la nova realitat.
3. Assessorament per a l’optimització dels costos del subministrament elèctric dels establiments.
4. Distribució de guia de bones pràctiques, per dotar els empresaris de pautes clares a seguir per reobrir els seus negocis i donar seguretat als compradors.
5. Protocols per a establiments segurs ‘Covid free’ per a l’autoavaluació dels establiments de cara a garantir una correcta implementació de les mesures.
6. Tràmit ràpid per a la reactivació de terrasses: Simplificar els processos d’atorgament de llicències i garantir l’ampliació de la capacitatde manera immediata.
7. Impulsar la formació virtual per a persones i empreses..
8. Microcrèdits per a autònoms, pimes i entitats: Destinats al pagament de proveïdors, per fer front a despeses de lloguer, subministrament i inversions associades al compliment normatiu per a la reobertura d’establiments.
9. Dispositiu específic per donar suport a la reactivació econòmica: dispositiu específic d’agents facilitadors, cívics i d’inspeccióper donar suport a la reactivació econòmica, format per a persones de diferents serveis municipals.
10. Fiscalitat resilient: mantenir i ampliar les mesures de flexibilitat fiscal i compensacions en taxes i preus públics més afectats per la crisi.

questes mesures se sumen a les més de 30 accions que el Grup Ajuntament ja ha havien impulsat des que es va decretar l’estat d’alarma.

Veure noticia

Des del Tecnocampus volem ajudar-vos a mantenir una vida saludable.  El Club d’Esports del parc dona suport a iniciatives com la d'Irene Gómez, estudiant de 5è curs del doble Grau en Ade-Màrqueting, que està elaborant el seu projecte de final de grau en cooperació amb el projecte Campus Saludable i Sostenible del Tecnocampus.

L’objectiu d’aquest estudi és conèixer els hàbits d'estil de vida de les persones de la comunitat empresarial i treballadors del parc TecnoCampus, i l’interès d’aquests sobre serveis de promoció de la salut que es podrien implementar al lloc de treball.

És important potenciar l’estil de vida saludable a la feina, ja que, a més de passar-hi aproximadament un terç del nostre dia a dia, ens ajuda a ser més productius i encarar millor la jornada laboral.

Per això ha endegat una enquesta sobre la que us volem demanar la vostra col·laboració, i que trobareu en el següent enllaç : Accés a l’enquesta

Els resultats seran presentats de forma agregada, preservant l’anonimat de qui respon.

Si pots, et demanem que comparteixis la iniciativa amb els treballadors de la teva empresa, perquè també hi participin i permetin assolir una mostra prou àmplia.

Els resultats ens ajudaran a planificar i proposar les activitats esportives més adients a les teves necessitats, encetant nous espais i recursos que siguin una realitat en els propers mesos, i dels quals us informarem puntualment.

Ens podeu seguir a la Intranet, on també hi ha penjat l’enllaç a l’enquesta

Moltes gràcies per la vostre aportació!

L'equip WiPass, ubicat al Tecnocampus, està format per joves emprenedors que, malgrat la situació actual, no s'han aturat i estan millorant els seus productes.

WiPass Home és un dispositiu que permet acostar el telèfon intel·ligent i connectar els nostres dispositius (tauleta, portàtil o telèfon intel·ligent) a la xarxa Wi-Fi. El model aplicatiu de WiPass Home conté diferents apartats de control sobre la xarxa Wi-Fi que també han anat adequant a aquests dies de convivència a casa.

Amb WiPass Home, en un clic es pot controlar la velocitat de la xarxa llançant un test de velocitat, saber qui està connectat al nostre Wi-Fi i eliminar a aquells que no hagin estat convidats, com el veí que intenta estalviar-se la seva tarifa i robar-nos el Wi-Fi. També  pensant en els pares, de manera que s´ha afegit una funcionalitat on poder establir horaris de connexió i amb això aconseguir que els més petits desconnectin de les pantalles. Cadascun d'aquests apartats troba la seva màxima expressió en l'aplicació WiPass Home per a tots els dispositius.

Per altra banda, WiPass continua treballant en el vessant WiPass Business, una solució pensada per al sector retail, hosteleria i restauració, de manera que els negocis del futur facilitin l'accés a la xarxa i facin l'estada dels seus clients més agradable i innovadora.

Webbing, situada al parc empresarial TecnoCampus, és una agència especialitzada en màrqueting digital i desenvolupament web formada per un conjunt de professionals certificats en totes les àrees digitals. Es va crear a partir de la necessitat imminent de la digitalització de les empreses. Inicialment eren tres emprenedors que van unir les seves capacitats tècniques amb les de disseny i màrqueting, ara fa 8 anys.

A l’article aparegut a La Vanguardia, assenyalen que la presència digital cada vegada guanya més terreny, i el  màrqueting digital té un paper cabdal a les empreses.

T’ha caducat el carnet de família nombrosa?

Durant l’estat d’alarma has de tenir en compte que:

• Si et va caducar entre l'1 de novembre de 2019 i el 31 de maig de 2020, se'n prorroga automàticament la validesa per 1 any.
• Si et caduca entre l'1 de juny de 2020 i el 31 d’octubre de 2020, se'n prorroga automàticament la validesa per 6 mesos.

Important! En cas que el títol caduqui durant el període prorrogat, les famílies tenen l'obligació de sol·licitar-ne la renovació quan hagi finalitzat l'estat d'alarma provocat per la crisi del Covid-19.

Consulta més informació en la Resolució TSF/819/2020, de 7 d'abril (DOGC núm. 8106, de 08/04/2020).

Realitza els tràmits del teu carnet de família nombrosa en aquest enllaç

El campus d'estiu Xnergic, projecte de sensibilització i foment de les vocacions tecnològiques impulsat pel TecnoCampus, és ja una tradició i aquest any no faltarà a la cita. S’adreça a nois i noies de 12 a 18 anys, als quals acosta la tecnologia d’una manera amena entre el 29 de juny i el 24 de juliol.

En aquesta edició, la programació inclou tota mena de tallers: construcció d’un joc de plataformes amb Unity3D, tacats de tinta (tints termocròmics), disseny de roba 3D amb Marvelous Designer, creació d’un món de fantasia amb Unreal Engine, curs de disseny de mods per a Minecraft, construcció d’un videojoc FPS en Unity3D, modelatge i escultura digital amb Maya..., i molt més!

Si per motius relacionats amb el COVID-19 s’hagués de suspendre alguna de les activitats, es retornaria l’import total de la matrícula.

Tota la informació sobre aquesta edició del campus d’estiu d’Xnergic es pot consultar aquí.
 

José Luis Martínez-González, professor col·laborador del TecnoCampus  a l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa del TecnoCampus, també professor d’Economia Ambiental i Història Econòmica a la UAB i investigador de la UB, ha publicat un article a Climatic Change. Aquesta revista científica, de l’editorial Springer, és una de les més emblemàtiques a nivell mundial en aquest àmbit. Els seus objectius principals són el tractament de la variabilitat i el canvi climàtic: descripcions, causes, implicacions i interaccions entre ells.

La idea principal de l’article es que una petita edat de gel, la Little Ice Age, occorreguda els segles XVII i XVIII, i les adaptacions econòmiques i socials que va generar, van incidir en l’inici de la revolució agrària anglesa, la transició energètica cap la industrialització i l’inici de la divergència econòmica entre els països del nord i el sud d’Europa.  En l’entorn actual, aquest article és una mostra clara que no es pot separar la evolució del clima i el creixement econòmic.

L’article es pot trobar en aquets enllaç i a Researchgate.

Después de que las instalaciones del parque empresarial reabrieran ya, parcialmente, con la entrada de la zona sanitaria a la que pertenece el TecnoCampus en la fase 1, el TecnoCampus da un paso más en el regreso escalonado a las actividades presenciales con el Plan de desescalada del conjunto de los edificios del parque, que prevé la reapertura en escalnoada según la fase de desescalada (a partir del lunes 8 de junio, fase 2).

Este plan permitirá reabrir algunos servicios que afectan a los estudiantes (servicio de préstamo de material audiovisual SERMAT, laboratorios, entre otros) cumpliendo todas las medidas de seguridad para preservar la salud de trabajadores y usuarios.

En el ámbito universitario, hasta la finalización del curso tanto la docencia como la evaluación del tercer trimestre se llevarán a cabo online. El TecnoCampus reafirma su compromiso con la presencialidad en la docencia. No obstante, se está elaborando toda la planificación con la previsión de empezar el curso 2020-2021 con un modelo híbrido en el que, durante un tiempo, se compagine la presencialidad, especialmente en actividades donde es indispensable, como son las prácticas, con la docencia online, en aquellas actividades más teóricas.

Un total de 1.440 estudiants del TecnoCampus han participat en la votació del disseny de la carpeta del curs 2020-2021. Cada participant ha pogut votar una de les cinc propostes escollides pel jurat com a finalistes d'entre les 53 propostes presentades. La guanyadora és l'estudiant Mariona Gonzalez Garcia, amb el disseny "Futur tecnològic. El present" (a la imatge), que ha obtingut un total de 545 vots. El premi està dotat amb 300 euros i la utilització del disseny per a la carpeta, que durà la seva firma. 

El professor del Grau en Mitjans Audiovisuals Eloi Aymerich ha publicat un article a la revista Crític on reivindica  una cultura plural, comunitària i sense afany de lucre en el període post COVID-19. 

L'article reclama posar la cultura i la comunicació com a eixos centrals del nou debat postcoronavirus en un paradigma que ja és plenament digital. Així, posa en valor  la cultura micro enmig de l'oceà digital; i reivindica internet com una oportunitat per la cultura més petita i independent. També s'exposa la insostenibilitat de la precarietat laboral del sector. "La cultura ja patia els mals de la precarietat, la desigualtat o la concentració de poder en poques mans. Ara lloem com una història d'èxit la situació precoronavirus, que no era ni justa ni suportable" explica l'autor.

El professor també reivindica la cultura local, de km0, artesana, sense afany de lucre, micro, associativa, que respòn de forma col·lectiva i que es reconeix des d’una perspectiva econòmica plural. Unes pràctiques que segons l'autor esdevenen contrahegemòniques perquè aposten per una altra escala econòmica de la cultura, més social i horitzontal. I explica que només es podran construir futurs sostenibles per a la cultura i la comunicació si es construeixen escenaris de resistència: "la resistència tindrà lloc no tan sols per a oposar-se o per a anar en contra. La resistència s’esdevé també per poder continuar existint, per a sobreviure. Per continuar llaurant nous futurs".

Aymerich defensa que la prioritat de les noves polítiques culturals i de la comunicació hauria de ser apostar per "una cultura de servei públic, plural, comunitària, de paradigma democràtic. Molt més equilibrada i sostenible, d’arrel local, capaç de bastir aliances, feta molt més en xarxa i que deixi d’entendre la cultura com una mercaderia". 

Imatge de Free-Photos a Pixabay

La Universitat Pompeu Fabra ha signat un acord amb la plataforma de cursos edX que permetrà als estudiants del TecnoCampus obtenir els certificats dels cursos de forma gratuïta. Com a centres adscrits a la UPF, les tres escoles universitàries del TecnoCampus i els seus estudiants es poden beneficiar d’aquest acord amb la plataforma de cursos MOOC.

Aquest acord consisteix en més de 800 cursos  MOOC gratuïts de prestigioses universitats internacionals com Harvard, Berkeley i el Massachusetts Institute of Technology (MIT).

S’imparteixen cursos en diferents àmbits com comunicació, dret, economia i finances, enginyeria, història, humanitats, literatura, etc. i en diferents nivells: principiant, intermedi i avançat. A més, els cursos estan disponibles en diferents idiomes com el castellà, anglès, francès, italià, etc.

Els alumnes no han de pagar cap matrícula d’inscripció als cursos i, gràcies a aquest acord, tampoc haurà de pagar cap tarifa d’obtenció del certificat de finalització del curs (fet que pot suposar un estalvi de fins a 450$).

Si voleu beneficiar-vos d’aquesta promoció com a estudiants del TecnoCampus, heu de demanar un codi d’accés i registrar-vos al curs abans del 30 de juny del 2020. Es pot sol·licitar un sol codi per persona, que podrà ser aplicat a un curs. Es crearà una llista d’espera pels membres de la comunitat que vulguin registrar-se a més d’un curs i, per tant, necessitin més d’un codi. Tingueu en compte que, tot i que el curs al qual us voleu inscriure comenci més tard, heu de fer el registre abans del 30 de juny per obtenir el certificat gratuït.

Podeu sol·licitar aquest accés enviant un correu a sqai@tecnocampus.cat i rebràs un codi amb les instruccions per dur a terme el registre.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha reconegut el tercer tram (sexenni) de recerca a la professora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus Esther Cabrera. En aquesta entrevista repassa els reptes de la professió, especialment pel que fa a la recerca.

P. Què significa en l’àmbit de la infermeria la recerca científica?

R. Tradicionalment, a les infermeres se’ns reconeix un paper fonamental en l’assistència, al costat dels malalts, però sovint s’oblida que la infermeria, com a ciència, ha d’avançar mitjançant la recerca. La investigació que realitzem ara ja moltes infermeres és una recerca aplicada. Intentem trobat respostes a problemes de salut del nostres pacients que permetin millorar la seva qualitat de vida.

P. Com es pot compaginar la recerca i l’assistència en el cas de les infermeres?

R. Doncs és molt complicat. No hi ha espai dins de les jornades laboral als hospitals per fer recerca, a diferència d’altres disciplines. Les infermeres treballen en torns de 7 a 12h al costat del malalt, i no es dona temps per llegir evidència científica, fer estudis, treballar en projectes multidisciplinaris. Ho has de fer fora de la teva jornada laboral, i es molt difícil. S’ espera d’una bona infermera que tingui experiència assistencial però no en recerca, encara que, poc a poc, cada vegada més es veuen infermeres amb responsabilitat en recerca als hospital, però no és habitual. Per altra banda, hauria d’estar integrat en la praxis diària  de totes les infermeres i no d’unes poques.

P. On estaria la solució?

R. Doncs un bon començament seria poder tenir places vinculades en universitats i hospitals. Això permetria tenir bons professionals assistencials que, a més, treballessin a les universitats fent docència i recerca. Per als professionals seria estimulant i gratificant i, per als estudiants, un valor afegit, ja que tindrien docents ben qualificats i amb contacte amb una realitat assistencial.

P. En el seu cas concret, és de les poques docents i investigadores d’aquest àmbit amb tres trams de recerca reconeguts per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari?

R. Sí, la meva trajectòria ha estat una mica diferent. Jo vaig renunciar a la pràctica assistencial després de 10 anys treballant a l’Hospital de Sant Pau, per anar-me’n als EUA, on vaig  iniciar-me en la recerca. Quan vaig tornar, vaig compaginar l’activitat de recerca a la Fundació de  Recerca a Sant Pau amb l’activat assistencial, fins que vaig haver d’escollir, fer docència i recerca o continuar treballant com a infermera. Vaig començar a la Universitat fent docència i recerca a l’any 1998, i des de llavors ha estat així i he tingut la sort de treballar amb equips molt bons en recerca a nivell nacional. Aquests últims anys han estat més complicat perquè he hagut de compaginar la recerca amb les tasques de gestió com a directora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus, però suposo que quan una cosa t’agrada treus temps d’on sigui....

Però encara avui, trobo molt a faltar els pacients, i més en aquests dies. Tenir cura es l’essència de la nostra professió i ho portem molt integrat, les infermeres.  Aprofito per donar les gràcies a les meves companyes de l’escola, que han treballat aquests dies amb pacients de COVID-19 i als nostres estudiants de quart curs. Ens han representat a totes, han fet una tasca fantàstica en moments molts difícil. Moltes gràcies!

P. En quin àmbit concret s’ha centrat la seva recerca?

R. Jo vaig començar fa molt anys a treballar com podíem millorar les condicions de les persones amb un alt grau de dependència i cóm ajudar els seus familiars. Primer, amb una xarxa nacional RIMARED, i després, amb diferents projectes de l’Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Sanidad ) i projectes  marcs europeus vinculats a la demència i els cuidadors. Amb aquesta línia de treball continuem en el grup de recerca GRACIS (Atenció a la Cronicitat i Innovació en Salut) i, més recentment, amb la Càtedra d ‘Envelliment i Qualitat de Vida que dirigeixo.

Volem aprofundir i trobat millors maneres de treballar per poder garantir que les persones grans tenen un bon envelliment. Envellir ha de convertir-se en una oportunitat per viure millor i no en una amenaça com em vist aquest dies. Hem d’anticipar-nos a problemes que estem veient que fan a la població gran més vulnerable. No podem permetre que persones grans i familiars pateixin situacions d’abandonament social i sanitari.

P. Com canviarà la recerca en infermeria, i la pròpia professió, arran de al crisi del coronavirus?

R. Doncs com canviarà en la gran majoria de disciplines de salut. Ara mateix la recerca i els recursos per fer-la estan focalitzats a trobar una vacuna per immunitzar la població. Ens hem adonat que, a més, la població gran es la més vulnerable. Haurem de tenir en compte aquest factor. Per altra banda, la situació viscuda a les residencies em fan pensar que potser no tenim un model ben preparat i amb els recursos necessaris. Potser si culturalment en el nostre país (com s’ha vist en molts estudis europeus) les persones grans volem envellir a casa nostra, hauríem de dedicar més esforços a intentar que sigui així, amb qualitat, amb garanties, amb recursos.

P. Com animaríeu les infermeres i els infermers d’avui i del futur a dedicar-se a la recerca?

R. La recerca que fem les infermeres es molt àmplia. Avaluació d’intervencions en salut, impacte emocional en els pacients, qualitat de les cures, impacte social i sanitari dels processos crònics, l’envelliment i les seves repercussions socials i sanitàries, la família i les cures informals... I cada vegada més en entorns multidisciplinaris i en projectes internacionals on és molt valorada la nostra participació. A més, el lideratge en molts projectes ens ha fet cada vegada més visibles. El grup GRACIS té diferents línies de treball on intentem implicar el PDI associat i estudiants del Màster en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’Envelliment, en diferents projectes, com són el projecte europeu I-BOX i STEMM i el projecte Mataró et cuida. Pensem que aquesta es un bona manera d’iniciar-se en la recerca i començar a caminar.