Que estàs buscant?
Valeria Bernardo i Jordi Perdiguero García, en un moment de la presentació de l'estudi
La professora del TecnoCampus Valeria Bernardo va presentar el passat 15 d’octubre al Palau Robert de Barcelona els resultats de l’estudi Anàlisi dels increments dels preus en la distribució minorista de carburants a Catalunya, elaborat conjuntament amb Jordi Perdiguero García, professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona.
L’estudi ha estat encarregat per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) amb l’objectiu d’aportar evidència empírica sobre com els increments del preu del petroli es traslladen als preus finals de la gasolina i el dièsel a les estacions de servei catalanes, així com analitzar fins a quin punt l’estructura i el nivell de competència dels mercats locals condicionen aquesta transmissió.
L’anàlisi pren especial rellevància en un context en què l’encariment del petroli pot tenir conseqüències directes sobre la renda disponible de les llars i, indirectament, sobre el cost d’altres béns i serveis a través de l’augment dels costos de transport.
La presentació dels resultats va tenir lloc en el marc d’una jornada organitzada per l’ACCO que va comptar amb la intervenció del seu president, Roger Loppacher, i va incloure una taula rodona amb representants de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, la indústria dels carburants i altres experts del sector. La cloenda va anar a càrrec de Francesc Trillas, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya.
Un moment de l'Investment Day, que va reunir inversors i start-ups
El director general de TecnoCampus, Josep Lluis Checa, va fer la benvinguda de l’acte i seguidamenes va iniciar la pitch competition, en el qual els tres projectes finalistes d’emprenedoria universitària de TecnoCampus van presentar els seus projectes:
El projecte guanyador, escollit pel jurat -format per Jose Ramon Martín, director de Bstartup de Banc Sabadell; Fernando Pruñonosa, CEO de Imaxel i inversor i Antonia González, i Anahí Moyano, de TecnoCampus- va ser RelevX. El premi inclou l’accés a la preincubadora del TecnoCampus, dues entrades al Mobil World Congress 2027 i un paquet d’assessorament expert per accelerar el llançament del seu projecte.
En la segona part de la jornada, amb el reverse pitch, van ser els inversors que van sortir a l’escenari a presentar la seva tesi inversora. Van participar-hi Alex Vives, dealflow manager de Bcombinator; Pedro Gil, VC investor de Bynd VC; Roger Almuni, de Next Tier Ventures; i Eva Estrella, financial director d’Ona capital i Investment Director de D-Ona
Finalment, va tenir lloc l’activitat principal, el fòrum d’inversió, on set emprenedors van exposar les seves startups davant de l’auditori d’inversors. Les startups participants van ser:
Un cop acabades les presentacions, es va habilitar un espai de networking perquè els emprenedors poguessin mostrar els seus productes i interactuessin amb els inversors.
Josep Lluís Checa, director general del TecnoCampus
Josep Lluís Checa, que va accedir al càrrec ara fa vuit anys, s'incorporarà el gener a la seva nova responsabilitat, de manera que fins llavors es podrà dur a terme un procés ordenat de transició en la direcció general.
Enginyer industrial de formació i amb una llarga trajectòria directiva, Josep Lluís Checa remarca que "l'organització es troba en un moment de plena maduresa i preparada a tots els nivells per assumir nous reptes".
En un comunicat enviat al personal docent i investigador i al personal d'administració i serveis, Checa els ha agraït la implicació i el compromís, que han permès consolidar tant l'oferta universitària, a través del centre universitari TecnoCampus, adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, com l'activitat de suport al teixit empresarial, articulada mitjançant l'àrea de Transferència, Innovació i Empresa.
Un moment de la defensa de la tesi doctoral.
La investigació se centra en l’estudi dels períodes d’intensitat submàxima que es produeixen durant els partits de futbol professional masculí, una dimensió de la competició que permet aprofundir en la comprensió de les demandes físiques del joc més enllà dels moments de màxima intensitat.
L’anàlisi d’aquests períodes pot aportar informació rellevant per a la planificació i el control de l’entrenament, així com per entendre millor les exigències físiques a què estan sotmesos els futbolistes durant la competició. La defensa va comptar amb la participació de Lluís Albesa Albiol, professor del Centre Universitari TecnoCampus , com a president del tribunal, format també per Jordi Vicens Bordas, de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya, com a secretari; i Gabriel Daza Sobrino, d’INEFC Barcelona, com a vocal.
La tesi ha estat supervisada per Antonio Caparrós Pons, d’INEFC Barcelona, i Miguel Ángel Campos Vázquez, de la Universidad Pablo de Olavide, i tutoritzada per Gerard Moras Feliu, d’INEFC Barcelona.
Els investigadors Marcos Faúndez i Rubén Copado, acompanyats de la neuròloga Lola Díaz-Feliz i un membre del seu equip
Els investigadors del grup de recerca Tractament del Senyal i Dades del TecnoCampus, Marcos Faúndez i Rubén Copado, han visitat a Las Palmas de Gran Canaria, la neuròloga Lola Díaz-Feliz, especialista en trastorns del moviment dels Hospitales Universitarios San Roque i investigadora vinculada a la Unidad de Investigación en Enfermedades Neurodegenerativas de la Universidad Fernando Pessoa Canarias.
La trobada ha permès revisar les col·laboracions científiques en curs, centrades en l'aplicació de tècniques avançades de tractament del senyal manuscrit online a l'estudi de la malaltia de Parkinson, així com explorar noves oportunitats de recerca conjunta. L'anàlisi de l'escriptura manuscrita digital permet registrar paràmetres com la velocitat, l'acceleració, la pressió del llapis i les característiques dels traços. Aquestes dades poden aportar informació objectiva sobre les alteracions de la motricitat fina associades al Parkinson i contribuir a l'avaluació de la progressió de la malaltia i de la resposta als tractaments.
Un dels aspectes destacats de la visita ha estat l'exploració de noves línies de col·laboració orientades a l'estudi de les alteracions de la marxa en persones amb Parkinson mitjançant l'ús de sensors inercials. Aquests dispositius permeten registrar informació sobre el moviment corporal, com ara les acceleracions i les velocitats angulars, i ofereixen la possibilitat d'analitzar quantitativament diferents característiques de la marxa, com el ritme, la regularitat, l'asimetria i l'estabilitat del moviment.
L'aplicació de tècniques de tractament digital de senyals a aquestes dades podria contribuir a desenvolupar noves eines per a la caracterització i el seguiment dels símptomes motors de la malaltia. Aquesta línia complementaria els treballs desenvolupats fins ara en l'àmbit de l'escriptura digital i obriria noves possibilitats per estudiar diferents manifestacions motores del Parkinson mitjançant tecnologies de mesura objectives i no invasives.
La col·laboració entre Marcos Faúndez i Lola Díaz-Feliz ja ha donat lloc a diverses publicacions científiques internacionals. Entre aquestes destaca un estudi publicat el 2024 a la revista Parkinsonism & Related Disorders, centrat en l'avaluació informatitzada de l'escriptura en pacients amb Parkinson de diagnòstic recent. Més recentment, el setembre de 2026, han participat en un nou treball publicat a Movement Disorders Clinical Practice, que aprofundeix en el potencial de l'escriptura digital per avaluar les alteracions motores, la resposta al tractament dopaminèrgic i la progressió de la malaltia.
La trobada reforça una col·laboració interdisciplinària que combina l'experiència clínica en neurologia amb el coneixement tecnològic en processament de senyals i anàlisi de dades. Alhora, posa de manifest el compromís del TecnoCampus amb la recerca aplicada a la salut i el desenvolupament de tecnologies que puguin contribuir a millorar l'avaluació i el seguiment de les malalties neurodegeneratives
Vista general de la sala on es va dur a terme l'acte.
L’acte el va obrir el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, que va destacar la importància d’un acte institucional d’aquest tipus, ja que reuneix tots els actors d’un projecte de caire universitari i empresarial com el TecnoCampus.
Checa va destacar que enguany, com a novetat, s’ha encarregat el cartell del curs, una obra original de l’artista Joe Dart, autor enguany del cartell de Les Santes, la festa major de Mataró. L’obra es va exposar i els assistents en van rebre una còpia com a record.
Per la seva banda, el director acadèmic del TecnoCampus, Enric Ordeix, va repassar les xifres de la memòria del curs anterior, de la qual es va lliurar un exemplar als assistents. Ordeix va apuntar a la consolidació del centre universitari TecnoCampus, amb prop de 5.000 estudiants de grau i màster; el creixement de l’oferta acadèmica; i la projecció com a centre universitari de ciències aplicades, un model singular en el panorama català.
En la ponència inaugural, Cristian Canton va mostrar-se “optimista i il·lusionat” amb l’expansió de la IA, sempre que es tingui la capacitat de posar-hi límits (com es va fer en el seu moment amb les armes nuclear o la possibilitat de clonar humans, va recordar) i es formi la ciutadania en esperit crític i no es delegui en les màquines la facultat de pensar. “El nostre cervell, no ho oblidem, és molt més ràpid i capaç de processar informació que la millor IA, per molt que, recopilant informació, ens pugui superar”, va reblar.
David Bote alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, va cloure l’acte apuntant als reptes com a institució (la construcció d’un nou edifici en l’horitzó 2030 o la voluntat que el centre rebi finançament del govern de la Generalitat per la seva tasca formativa)a però remarcant, alhora, la necessitat de valorar i celebrar el recorregut fet des de la inauguració del parc, l’any 2010, i els esforços institucionals i humans que l’han fet possible.
Un moment de la presentació de propostes de TFG amb reptes reals a estudiants de tecnologia
La sessió va comptar amb la participació d’Aigües de Mataró, OrtoCanis, Urbidermis i Quota Vita, que van presentar diferents propostes de TFG vinculades a les seves activitats i als reptes que afronten actualment.
Aigües de Mataró, empresa responsable de la gestió del servei d’abastament d’aigua i del sanejament a Mataró, va presentar propostes relacionades amb els reptes tecnològics i d’enginyeria vinculats a la gestió de l’aigua i les seves infraestructures. OrtoCanis, empresa especialitzada en el desenvolupament de productes d’ortopèdia i rehabilitació per a animals de companyia, va donar a conèixer propostes vinculades al desenvolupament de producte i a l’aplicació de la tecnologia en l’àmbit veterinari.
Per la seva banda, Urbidermis, empresa dedicada al disseny de solucions per a l’espai públic, va presentar propostes relacionades amb àmbits com el mobiliari urbà, la il·luminació i la transformació dels espais urbans.
Finalment, Quota Vita, empresa orientada a la valorització del sèrum procedent de la indústria formatgera i al desenvolupament de productes proteics, va presentar propostes de TFG vinculades als seus processos i reptes d’innovació.
La participació de les empreses permet als estudiants conèixer de primera mà necessitats i reptes reals del món professional i plantejar els seus TFG a partir de problemes i oportunitats concretes de l’entorn empresaria
La sessió també va incloure diverses propostes de TFG plantejades pel professorat (tecnologia, acústica, diversitat i neurociència) dels estudis industrials, que van permetre ampliar el ventall de temàtiques i àmbits de recerca disponibles per als estudiants.
Un moment de l'acte de benvinguda als nous estudiants de màsters universitaris
La principal novetat d’aquest curs és l'estrena del Màster Universitari en Management for Global Business, un nou programa impartit íntegrament en anglès que amplia i reforça l’aposta del TecnoCampus per la internacionalització d
La diversitat internacional és un dels trets més destacats d’aquesta nova promoció. Amb 22 nacionalitats representades, amb els estudiants xinesos com la més nombrosa (38 estudiants), seguida del Perú, el TecnoCampus rep estudiants de països tan diversos com Bolívia, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Paraguai, Mèxic, Uruguai, Equador, Costa Rica, Cuba, França, Alemanya, Vietnam, Romania, Iran, Turquia, Rússia i Armènia.
Aquesta diversitat d’orígens contribueix a enriquir l’experiència acadèmica i universitària, afavorint l’intercanvi de perspectives, experiències i cultures entre estudiants.
El TecnoCampus continua avançant en la consolidació d’una oferta de màsters universitaris oficials, orientada a la professionalització i connectada amb les necessitats d’un entorn empresarial en transformació. La incorporació del nou Màster Universitari en Management for Global Business, juntament amb l’increment del nombre d’estudiants i la creixent diversitat de nacionalitats, reforça aquesta aposta i contribueix a construir una comunitat acadèmica cada vegada més diversa, oberta i connectada amb l’entorn internacional.
Estrena de l'i-Talent
Mentre segueix reforçant l'oferta de màsters, el TecnoCampus, a través del seu centre de formació permanent (HUB4T), articula també programes com l'i-Talent. El passat dimecres 30 de setembre es va fer la benvinguda de l'edició 2026-2027 d'aquest curs, que aposta per formar joves amb discapacitat intel·lectual de la comarca i augmentar les seves opcions d'inserció laboral. Organitzat conjuntament amb la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, amb el suport de la Fundació Maresme i el finançament de la Fundació ONCE i el Fons Social Europeu, arriba ja a la sisena edició.
El projecte Jolgorio, de Laura Fernández-Llamares, ha estat guardonat amb el Premi a la Innovació Plus
Mataró ha acollit una nova edició del Reimagine Textile Day, una jornada de referència per debatre sobre els reptes i les oportunitats d’innovació en el sector tèxtil. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Mataró, Eurecat i TecnoCampus, ha reunit professionals, empreses i representants de l’ecosistema tèxtil per reflexionar sobre la transformació tecnològica, el talent i els nous models de negoci que marcaran el futur de la indústria.
Sergi Morales, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, vicepresident de la Fundació TecnoCampus i president d’ACTE a Europa, ha destacat la necessitat de fer un pas més enllà de la incorporació tecnològica: «Ara ens toca crear nous models de negoci. Aquesta combinació de tecnologia i humans és clau perquè el sector tèxtil segueixi avançant».
Per la seva banda, Carles Fradera, gerent territorial d’Eurecat a Mataró, ha remarcat que «el talent humà és el que dona valor a la IA» i ha subratllat la importància de l’ecosistema col·laboratiu existent, que «impulsa la innovació» i afavoreix la transferència de coneixement entre els diferents agents del sector.
Francesc Casas, president d’ASEGEMA, també ha reivindicat el potencial de la indústria tèxtil i la seva capacitat d’adaptació als nous reptes: «El tèxtil no és una indústria del passat i ha de ser capaç de generar noves oportunitats, negocis i aliances».
La jornada ha inclòs una conferència inaugural a càrrec d’Ariadna Arnés, especialista en l’aplicació de la IA a la industria de la moda i ha exposat com aquesta tecnologia ja està transformant el sector, amb tendències com els shootings híbrids i els bessons digitals (Digital Twins).
Tot seguit hi ha hagut un monòleg editorial a càrrec de Modaes i una taula rodona dedicada al talent emergent i als perfils professionals que contribuiran a definir el futur de la indústria. Hi han participat Pepe Barguñó, CEO de Thinking MU; Marina Aizcorbe, cap de disseny de Lagaam; Alba Domínguez, fundadora de Llur, i Rubén Fernández, fundador d’Unroute. La conversa ha estat moderada per Christian De Angelis, cofundador de Modaes, i ha permès compartir experiències i visions sobre els reptes empresarials, la creativitat i les noves oportunitats de creixement.
En la mateixa línia, Pim Esperalba, CEO de Bobo Choses, ha assenyalat el talent i la identitat de marca com a factors clau per créixer i consolidar-se en el mercat global.
La jornada ha culminat amb el lliurament dels Premis Reimagine Textile, que reconeixen projectes innovadors amb capacitat per aportar noves perspectives i oportunitats al sector. El projecte Jolgorio, de Laura Fernández-Llamares, ha estat guardonat amb el Premi a la Innovació Plus. Es tracta d’una marca d’arquitectures tèxtils adreçades a infants d’entre 2 i 6 anys, que explora noves possibilitats d’aplicació del tèxtil a través del disseny i la creativitat.
Els projectes Unroute i Llur han rebut els accèssits, en reconeixement de les seves propostes innovadores.
Amb aquesta nova edició, el Reimagine Textile Day consolida Mataró com un espai de trobada per connectar talent, tecnologia i empresa, i per impulsar noves oportunitats de desenvolupament en una indústria tèxtil que continua evolucionant a través de la innovació, la col·laboració i la creativitat.
L’acte ha comptat amb el patrocini de Bobo Choses i Lphantcode, el finançament de la Diputació de Barcelona i la col·laboració d’ACTE (European Textile Collectivities Association), ASEGEMA, Modacc, Pacte per la Moda Circular, PIMEC i Acció..
Imatge de la sala on es va dur a terme l'acte que va donar el tret de sortida al nou grau
L’acte es va celebrar a la sala d’actes de l’espai ThinkIn 3D, i va reunir van reunir els alumnes de la primera promoció d’aquest nou grau amb experts i professionals del sector.
El coordinador del grau, Josep López Xarbau, i el director del departament de Tecnologia, Julian Horrillo, van reiterar, com a missatge unànime de tots els ponents, en la necessitat que cal molt d’esforç per arribar molt lluny en aquest sector, i que cal ser ambiciosos en assolir els objectius professionals.
Martín Simon va explicar que Theker és una start-up de robòtica i que ha aconseguit “aixecar” finançament per un valor de 85 milions de dòlars. Actualment, es troba en un procés d’expansió pel qual necessitaran incorporar talent en un futur proper, i va recomanar als estudiants “constituir una associació d’estudiants de IA i robòtica al TecnoCampus.
Josep Lopez Xarbau va pronosticar que “el 2030 hi haurà robots humanoides a les casa que podran fer bona part de les feines domèstiques”, i les necessitats de les en termes de logística i robotització creixeran exponencialment.
Carla Gómez, cofundadora de l’empresa Theker, per la seva banda, va destacar que el 20% dels estudiants matriculats en el nou grau son noies, fet que demostra que encara hi ha molta feia a fer per la promoció de les enginyeries entre les nenes i noies de la comarca.
Va cloure l’acte l’alcalde Mataró, David Bote, reforçant el compromís del consistori mataroní amb el projecte Tecnocampus i la voluntat de continuar impulsant-lo en el futur.
Estudiants del TecnoCampus, en el primer dia de classe del curs 2026-2027
Una de les principals novetats d’aquest curs és la posada en marxa del nou Grau en Intel·ligència Artificial i Robòtica Aplicades, que s’estrena amb una quarantena d’estudiants. La titulació és fruit d’un procés de reflexió estratègica iniciat fa dos anys entre el professorat del centre i representants del teixit empresarial i industrial del territori, amb l’objectiu de donar resposta a les noves necessitats del mercat laboral.
Pel que fa a la demanda acadèmica, Infermeria es manté com el grau amb més estudiants matriculats, amb 428 alumnes en el conjunt dels cursos, dels quals 108 s’incorporen aquest any a primer. L’àmbit de la salut continua registrant nivells molt elevats de demanda, en particular en titulacions com Fisioteràpia o Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
A l’àrea d’empresa, destaquen un any més els estudis d’Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació, amb 321 estudiants matriculats, i el doble grau d’ADE i Màrqueting, amb 310 alumnes. Mentrestant, les enginyeries consoliden la recuperació de matrícula dels darrers anys i incorporen aquest curs la nova titulació vinculada a la intel·ligència artificial.
1.031 estudiants de grau de nou accés s'estrenen aquest curs a les aules del TecnoCampus, que, en el conjunt de tots els cursos de les titulacions de grau, acullen 4.017 alumnes. S'hi sumen els 149 estudiants de nou accés de màsters universitaris oficials, que, afegint-hi els que s'espera que passin per les aules en altres cursos de formació permanent, com els diplomes d'especialització, fan que la comunitat universitària estigui formada el curs 2026-2027 per uns 5.000 estudiants.
La IA, una competència transversal
El director acadèmic del TecnoCampus, Enric Ordeix, destaca que la creació del nou grau en Intel·ligència Artificial i Robòtica Aplicades respon a una decisió estratègica anticipada a l’actual auge de la intel·ligència artificial. Segons explica, el projecte ha estat possible gràcies a un treball conjunt de la comunitat acadèmica i professionals del sector tecnològic per definir una formació alineada amb les necessitats presents i futures. Ordeix subratlla que la IA no només és l’eix d’una nova titulació, sinó que esdevé una competència transversal per a totes les àrees de coneixement del centre.
En aquest sentit, el TecnoCampus treballa per incorporar l’ús i la comprensió de la intel·ligència artificial en el conjunt de la seva oferta acadèmica, fomentant la interacció entre disciplines i la formació de professionals amb una visió multidisciplinària. Aquesta aposta quedarà també reflectida en l’acte oficial d’inauguració del curs, previst per al 15 d’octubre al Centre de Congressos del TecnoCampus, que comptarà amb la conferència “Quo vadis IA? Passat, present i futur d’un món IA-cèntric”, a càrrec de Cristian Canton, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC).
Més internacionalització i ampliació del campus
Aquest curs també s’incorpora per primera vegada el Màster Universitari en Gestió d’Empreses Globals, impartit íntegrament en anglès i orientat a formar professionals capaços d’impulsar processos d’internacionalització empresarial. Paral·lelament, el TecnoCampus continua avançant en el projecte d’ampliació de les seves instal·lacions.
El nou edifici previst per al 2030 permetrà reforçar la capacitat docent, investigadora i de transferència de coneixement del campus amb nous laboratoris, espais de simulació, àrees d’R+D+i i una futura residència d’estudiants. Actualment, el parc empresarial del TecnoCampus acull més de 120 empreses, fet que evidencia l’alt nivell d’ocupació dels espais actuals.
Segons Ordeix, l’objectiu de l’ampliació no és augmentar significativament el nombre de places, sinó fer un salt qualitatiu en els àmbits de la investigació aplicada, la innovació i l’aprenentatge pràctic, reforçant un model universitari estretament connectat amb l’empresa i el territori.
Marc Martinell, CEO de Minoryx
La cALD és una forma agressiva de l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X (X-ALD) que provoca lesions cerebrals progressives, deteriorament neurològic sever i, sovint, la mort en un termini de 3 a 4 anys. Afecta principalment nens entre 2 i 12 anys.
La leriglitazona està autoritzada per a nens de sexe masculí d’entre 2 i 12 anys amb cALD que presentin lesions cerebrals inicials sense captació de gadolini (Gd negatives), és a dir, en fases primerenques de la malaltia. Fins ara no existien tractaments farmacològics per intervenir precoçment en aquesta malaltia. L’única opció era el trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques, un procediment invasiu que només és viable en determinades circumstàncies i per a una part dels pacients.
La leriglitazona ofereix una alternativa terapèutica menys invasiva i amb potencial per frenar la progressió de la malaltia. Es preveu que el primer llançament europeu tingui lloc a Alemanya abans de finals de 2026, amb desplegaments posteriors a la resta de països europeus a mesura que es completin els processos de reemborsament nacionals.
La biotecnològica catalana Minoryx Therapeutics, desenvolupadora de la leriglitazona, i el grup farmacèutic Neuraxpharm han anunciat conjuntament l’aprovació. Segons l’acord de llicència entre ambdues companyies, Neuraxpharm serà l’encarregada de comercialitzar el medicament a Europa.
El desenvolupament clínic continuarà amb l’assaig fase III CALYX en adults amb cALD més avançada i l’assaig fase IIa TREE en pacients pediàtriques amb síndrome de Rett.