Rubén Copado és un investigador del grup Tractament del Senyal i Dades del TecnoCampus. El seu treball explora com la informació continguda en diferents senyals biomètrics, i en especial en la signatura manuscrita, pot aportar indicadors rellevants no només per verificar identitats, sinó també per detectar possibles alteracions en l’estat neurològic de les persones.

L’anàlisi de la dinàmica de l’escriptura —com ara la velocitat del traç, la pressió o la regularitat del moviment— permet identificar patrons subtils associats a determinades condicions neurològiques. Aquest enfocament obre noves línies de recerca amb aplicacions potencials tant en l’àmbit de la seguretat com en el de la salut, sempre des d’una perspectiva tecnològica basada en el processament de senyals i l’anàlisi de dades. 

La biometria fa referència a l’ús de característiques físiques o de comportament —com la veu, el rostre o la signatura manuscrita— per identificar persones de manera fiable. Aquest conjunt de tècniques és cada cop més present en el nostre dia a dia, especialment en aplicacions relacionades amb la seguretat i la verificació d’identitat. 

Descobreix el vídeo que ha fet Copado sobre la seva investigació.

Durant la trobada, va compartir amb els estudiants la seva experiència professional i el procés de tirar endavant projectes audiovisuals independents, en un diàleg proper i enriquidor. Beteta viu un moment especialment destacat de la seva trajectòria. El seu curtmetratge de ficció Ángulo muerto (2025) ha estat nominat als Premis Goya i recentment ha estat guardonat amb un Premi Forqué, reconeixements que consoliden el seu nom dins del panorama emergent del cinema espanyol. 

La gala dels 40 Premis Goya se celebra, a més, a la ciutat de Barcelona, el 28 de febrer. El cineasta va desenvolupar el seu Treball Final de Grau amb Themesis (2019), un projecte que acabaria evolucionant cap a un llargmetratge en què van col·laborar companys d’estudis i professorat del TecnoCampus. 

Des d’aleshores, ha dirigit diversos curtmetratges que han acumulat premis i seleccions en festivals, i que es poden veure en plataformes d'streaming reconegudes. Entre aquests destaquen Ayúdame (2022) i Mi zona (2023), del qual ja prepara una versió llarga. 

La visita de Beteta ha permès als estudiants conèixer de primera mà el recorregut d’un creador jove que, amb determinació i talent, ha sabut obrir-se camí en la indústria audiovisual i situar-se com una de les veus més prometedores del sector.

Foto: https://pufa.es/

La capitalitat, que té com a lema “Reduir desigualtats, crear futur”, s’ha inaugurat amb un acte al TecnoCampus que ha comptat amb la presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero; i l’alcalde de Mataró, David Bote. Tots tres han compartit taula rodona amb Ana María Martínez, presidenta delegada del Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona; i el president de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social, Juan Antonio Pedreño. El regidor de Promoció Econòmica i Economia Social, Sergi Morales, ha estat l'encarregat de donar la benvinguda a l'acte.

En el transcurs de l’acte, s’ha presentat el Centre d’Anàlisi i Desenvolupament de l’Economia Social de Catalunya (CADESC) per part d’Eloi Serrano, director del CADESC i de la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus, i de Juanjo Llopis, director general de Caixa d'Enginyers i president del CADESC. L'acte l'ha tancat l’ex primer ministre d’Itàlia i actual degà de la IE School of Politics, Economics and Global Affairs i president de l’Institut Delors, Enrico Letta, amb la conferència “Principals reptes d’Europa com a oportunitat per a l’Economia Social”. 

Els actes han continuat a la tarda, amb la primera reunió de la Xarxa de Joves per a l’Economia Social, amb la presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra de Treball i Economia i la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, a més de diferents organitzacions de joventut i economia social. La designació com a Capital Espanyola de l’Economia Social posiciona la ciutat com el node de referència estatal en el desenvolupament del model econòmic, social i cooperatiu. 

Mataró serà al llarg de l’any punt de trobada de debats i projectes davant els reptes d'Espanya i Catalunya, i visibilitzarà l'economia social com a alternativa econòmica real que genera ocupació de qualitat. Un dels actes destacats de l’any serà el Congrés Català del Treball, que se celebrarà a finals d'any, a més de la Jornada institucional per a la creació de xarxa de municipis, Jornada acadèmica de la Xarxa d'universitats, la Jornada Dones emprenedores en economia social i el Dia internacional de les cooperatives, entre d'altres. 

Sobre l’economia social 

L’economia social engloba entitats de naturalesa jurídica diversa que comparteixen uns criteris ètics —primacia de les persones per damunt del capital, gestió democràtica i participació activa, reinversió dels beneficis en la pròpia entitat, compromís amb el territori i el desenvolupament local, així com solidaritat i cohesió social. Es calcula que a Espanya, amb dades de 2024, són al voltant de 70.000 entitats. 

Les cooperatives, les societats laborals, les mutualitats, les empreses d’inserció, els centres especials de treball d’iniciativa social, les confraries de pescadors, les societats agràries de transformació, i les associacions i fundacions vinculades a l’economia social són entitats que conformen aquest model econòmic, on l’eficiència empresarial es combina amb els valors de la solidaritat, la responsabilitat i la cohesió social. Són empreses que competeixen en els mercats internacionals, i algunes d’elles són líders en el seu sector d’activitat, tant a escala internacional com estatal, autonòmica o territorial.

El passat octubre la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia, Yolanda Díaz, va fer l’anunci que Mataró havia estat escollida com a capital espanyola de l’Economia Social 2026. Així, avui comença a desplegar-se aquest any que té per objectiu posicionar Mataró i el seu ecosistema d’empreses (cooperatives, societats laborals, centres especials de treball d’iniciativa social, empreses d’inserció o mutualitats, entre altres) com un node de referència estatal en el desenvolupament del model econòmic, social, cooperatiu i solidari. 

L’Ajuntament de Mataró compta amb el suport de la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus (TCM). Aquesta iniciativa està impulsada pel Ministeri de Treball i Economia Social amb la participació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona i hi col·laboren la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (XMESS) i la Confederació Empresarial Espanyola d’Economía Social (CEPES).

Mataró pren el relleu de Múrcia i abans ho van ser València, Sant Sebastià, Santiago de Compostel·la i Terol. És la primera ciutat catalana que compta amb aquest títol i la primera també que l’obté sense ser capital de província. La capitalitat, que té com a lema “Reduir desigualtats, crear futur”, començarà el programa anual el proper dilluns 9 de febrer, a les 11.30 h, amb un acte al TecnoCampus. 

L’acte serà la presentació oficial i d’inauguració de la capitalitat i constarà de diferents parts. S’iniciarà amb la benvinguda i presentació per part del segon tinent d’alcalde i regidor de Ciutat Pròspera, Generació de riquesa i Treball digne, Sergi Morales, i seguirà amb les intervencions de la ministra, Yolanda Díaz; la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero; l’alcalde de Mataró, David Bote; la presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell; i el president de CEPES, Antoni Pedreño. 

En el transcurs de l’acte, es farà la presentació del Centre d’Anàlisi i Desenvolupament de l’Economia Social de Catalunya (CADESC) per part d’Eloi Serrano, director del CADESC i de la Càtedra d’Economia Social, i de Juanjo Llopis, president del CADESC. A continuació, l’ex primer ministre d’Itàlia i actual degà de la IE School of Politics, Economics and Global Affairs i president de l’Institut Delors, Enrico Letta, oferirà la conferència “Principals reptes d’Europa com a oportunitat per a l’Economia Social”. 

A la tarda, es farà el llançament de l’Aliança de la Xarxa de joves per a l’Economia Social amb la presència de la ministra de Treball i Economia i la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, a més de diferents organitzacions de joventut i economia social. 

El tret de sortida l’han donat avui a la Nau Gaudí l’alcalde, David Bote, el regidor de Promoció Econòmica, Sergi Morales, i el director de la Càtedra d’Economia Social i Solidària del TecnoCampus i comissionat d’aquesta capitalitat, Eloi Serrano, que en roda de premsa han presentat la iniciativa. L’acte també ha comptat amb les intervencions del director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, David Bonvehí, i la cap de l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, M. Sol Lage.

El periodista Pep Andreu ha estat l'encarregat de conduir l'entrevista, en la qual Checa ha destacat projectes de futur, com la construcció d'un nou edifici per a usos mixtos (Universitat, allotjament empresarial, aparcament i espais per a congressos) a la zona del Rengle, que permetran al TecnoCampus seguir ampliant l'activitat. Checa ha destacat que, per primer cop, s'han superat els 4.000 estudiants matriculats de grau i màster oficial, als quals cal afegir els que cursen altres tipologies de postgraus, com els cursos d'especialització.

En l'àmbit empresarial, Checa ha posat en valor la plena ocupació, amb unes 130 empreses allotjades, així com els serveis de creixement, accelaració i creació de noves start ups, mitjançant programes específics en salut, fabricació additiva, tèxtil o mobilitat.

En l'àmbit institucional, Checa ha destacat les negociacions obertes amb la Generalitat de Catalunya perquè s'impliqui en el finançament del TecnoCanmpus, en base al servei públic que presta, i en la inversió necessària per a la construcció del nou edifici que complementarà les instal·lacions actuals.

La jornada va oferir un espai perquè cada institució presentés les línies d’investigació i projectes que actualment té en marxa en el marc de l’eix de recerca del CareCityLab. En aquest context, el TecnoCampus hi va exposar onze projectes de recerca vigents. El projecte WATERWRITTEN, projecte centrat en la seguretat de senyals manuscrits digitals, va obrir la participació del TecnoCampus dins el primer bloc. Seguidament es van donar a conèixer eVoiceNet, xarxa europea dedicada al desenvolupament de biomarcadors vocals; NOLCFA-S, sobre avaluació de la fatiga coordinativa en l’esport; NOT ALONE, que analitza la soledat no desitjada en dones grans; la col·laboració amb la secció de triatló del Centre Natació Mataró; així com la col·laboració realitzada amb EURECAT per la validació d’un vestit de resistència desenvolupat per una de les empreses participants en el projecte Reimagine Textile.

En l’àmbit de projectes futurs, el TecnoCampus va destacar GEPE-HES, orientat a incorporar la perspectiva de gènere en la formació sanitària; un estudi sobre els serveis socials i l’atenció de llarga durada a Catalunya; una recerca sobre la predicció del risc de caigudes mitjançant l’anàlisi del moviment que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat Chicago-illinois; el projecte StrongArm per a la validació d’una nova pròtesi orientada a la pràctica de l’exercici físic; i la nova Càtedra CARISMATICA, focalitzada en la ciberseguretat en l’àmbit sanitari. 

La participació del TecnoCampus en aquesta jornada consolida el seu compromís amb la recerca col·laborativa i la transferència de coneixement, contribuint a impulsar projectes que generen impacte en la salut i el benestar de la ciutadania.

El número aborda les diverses formes en què la música es manifesta en diferents contextos, amb especial atenció a les xarxes socials i els entorns multimèdia, concebuts com a espais propicis per al desenvolupament de la creativitat interconnectada dels productors i productures de música i els seus públics.

Inclou articles de Juan Bermúdez, Thomas Michel (Université Paris Cité, França), Elizabeth Falade (University of Groningen, Països Baixos), Paula Aguilera Martínez (Universitat Autònoma de Barcelona), Beatriz Medeiros (Universidad Mayor, Santiago de Xile), Lucas Bazzara (Universidad de Buenos Aires, Argentina) i Ariel Grez Valdenegro (Universidad de Santiago de Chile), i ressenyes de Maritxu Alonso (Universidad de Oviedo), Ana Sedeño-Valdellós (Universidad de Málaga) i Cande Sánchez-Olmos (Universitat d’Alacant). JoSSIT 9 (PDF i EPUB).

En un acte que va reunir un centenar de persones al Foyer, el TecnoCampus va lliurar ahir al migdia les beques i reconeixements acadèmics de diversos tipus que premien l’excel·lència acadèmica d’estudiants de grau, màster, així com els millors treballs de final de grau del curs passat. 

Després de la benvinguda protocolària a càrrec del director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, i del vicerector de la Universitat Pompeu Fabra Pablo Pareja, es va iniciar el repartiment de diplomes corresponents a les beques Talent, que s’atorguen als millors expedients d’entre tots els que accedeixen als diversos graus i dobles graus del TecnoCampus. 

A continuació, es van lliurar les beques Impulsa i Procare, en aquest cas per a màsters universitaris, així com les beques que es financen totalment o parcialment gràcies a les aportacions d’empreses i institucions: Aquahotel, Fecunmed, Tusgsal, Fundació Caixa Enginyers, Club Esportiu Futsal Mataró, Centre Natació Mataró, CB Boet i Club Hoquei Mataró. 

En la segona part de l’acte, es van lliurar els premis als millors Treballs de Final de Grau (TFG) de diversos àmbits. Aquest curs s’han lliurat per primer cop dos premis que reconeixen la trajectòria de dos docents del TecnoCampus. Per una banda el Premi Léonard Janer, professor de l’àmbit de la tecnologia, i, per l’altra, el Premi Núria Fernández, de l’àmbit de l’economia i l’empresa. 

Els diplomes als guanyadors d’aquests dos premis els van lliurar familiars dels dos professors, que van destacar que mitjançant aquests guardons es preserva la seva memòria i l’empremta que van deixar en diverses promocions d’estudiants universitaris. 

En el cas del Premi Léonard Janer, dedicat a la ciberseguretat, ha comptat amb el finançament de la Fundació Incyde, mentre que en el cas del Premi Núria Fernández, ha estat la seva família qui ha aportat la dotació econòmica. A més d’aquests premis, també es van lliurar reconeixements als millors TFG’s de l’àmbit de la promoció de la salut (Campus Saludable), emprenedoria i promoció de la diversitat i la igualtat (Unitat d’Igualtat i Diversitat). 

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote, que va destacar que l’acte vol donar visibilitat al talent i fer un reconeixement a l’excel·lència. Les beques i premis concedits ahir sumen un import aproximat de 120.000 euros, i formen part dels aproximadament dos milions d’euros que la Fundació TecnoCampus dedica a beques, descomptes i bonificacions a la matrícula tant de graus com de màsters o diplomes d’especialització.

Consulta el llistat de guardonats

Consulta i descarrega les fotografies de l'acte

El dimecres 17 de desembre es va celebrar al TecnoCampus la 6a Trobada d'Empreses d'Economia Social, dedicada als reptes de present i futur de l'economia social en la contractació pública estratègica i responsable. L'esdeveniment és una iniciativa de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Miguel Guillén, coordinador de la Càtedra, va ser l'encarregat d'obrir la trobada, remarcant el paper que les entitats de l’economia social poden jugar en la contractació pública estratègica i responsable. En aquest sentit, va recordar que la Càtedra forma part, junt amb Facto Cooperativa, L’Escamot i l’Associació juvenil Ariadna, del Centre d’Estudis per l’Impuls de la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya (CEICERC), i que durant el seu primer any de vida s’han desenvolupat diferents activitats per al foment d’una contractació estratègica i responsable a l’administració pública, amb formacions, cursos i assessoraments. 

Després va ser el torn de Sergi Morales, segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Ocupació i Empresa i Economia Social de l'Ajuntament de Mataró, que va apuntar a la necessitat de millorar la consciència per part de l’administració local cap a la contractació estratègica i responsable, i va posat en valor el paper de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). També va explicar que cal que les entitats de l’economia social i l’administració vagin de la mà a l’hora de generar mercat, perquè cal aconseguir incrementar la facturació d’aquest tipus d’empresa. Sergi Morales va recordar que durant l’any 2026 Mataró serà la capital espanyola de l’economia social, un repte molt important i il·lusionant que representarà una oportunitat per a les entitats del territori i per a la ciutat.

A continuació, es van presentar les accions territorials que s’han desenvolupat durant el darrer any per part del citat CEICERC. En representació d’aquest centre van intervenirt Albert Papell i Laura Martínez, que van repassar les diferents activitats que han tingut lloc a diversos punts del territori català durant els darrers mesos. Papell va insistir en la necessitat que augmenti el pes de l’economia social en la contractació pública, ja que estem parlant d’un mercat ampli d’uns 9.000 milions d’euros anuals a Catalunya. Per la seva part, Laura Martínez va fer referència a accions com la presentació de l’Anàlisi de la contractació pública a Catalunya i el seu impacte a l’economia social, les quatre jornades d’intercooperació que s’han organitzat, a més de dos cursos al voltant d’aquesta temàtica. 

Per part de l’Ajuntament de Mataró, la tècnica d’economia social Sílvia Lizana va fer referència a diferents polítiques públiques que l’administració municipal ve desenvolupant en els darrers anys, com ara el contracte reservat per a la gestió del Cafè Nou, que gestiona la Fundació Maresme, o les diferents accions formatives i desenvolupament de l’economia social. 

Tot seguit, va tenir lloc una taula rodona amb la participació principal d’Eva Noguera, fundadora i directora d’ESMediacio, Gestió Integral de Conflictes, entitat que es dedica a la gestió de la convivència i els conflictes aportant a la societat, i a les diferents comunitats, estratègies i eines per la millora de les relacions i la convivència des de la intervenció social i comunitària. Noguera va explicar el cas concret de la seva entitat a l’hora de concórrer a licitacions públiques al llarg dels darrers anys, i va fer referència a casos concrets de dificultats quotidianes que les empreses es troben a l’hora de participar en concursos de l’administració. Va insistir en la necessitat de saber identificar les dificultats i compartir-les, i també en l’oportunitat que representa la intercooperació i l’aliança entre entitats particularment a l’hora de concursar. 

Un dels punts centrals de la visita ha estat la presentació i validació d’SleepScan -solució de monitoratge proposada per l’empresa— a dos centres de referència: l’Hospital del Mar i l’Hospital Mútua de Terrassa. 

En aquestes sessions, professionals de les àrees d’UCI i anestesiologia han pogut conèixer de primera mà la tecnologia i aportar valoracions clíniques per a la seva futura implementació. L’agenda ha inclòs també reunions amb actors clau de l’ecosistema català d’innovació en salut, com Biocat – BioRegion of Catalonia, BCNMedicare i CRB Health Tech SGEIC. 

Aquestes trobades han permès aprofundir en els mecanismes de suport a startups internacionals, vies d’entrada al mercat i programes de finançament especialitzat. La delegació ha participat igualment en una sessió de treball al CareCityLab, el living lab urbà de salut del TecnoCampus. En paral·lel, s’ha mantingut una trobada amb Pierre Couturier, representant de Neoloji Technopole, en el marc del conveni de softlanding que facilita l’aterratge de projectes internacionals al territori. 

Aquesta immersió ha generat resultats significatius: Somno Engineering està valorant l’obertura d’una filial a Catalunya a partir de 2026, fet que reforça la posició del TecnoCampus como a porta d’entrada de talent i tecnologia al sistema català d’innovació.

El viatge, organitzat per l’Oficina d’Oportunitats de l’Ajuntament de Mataró amb el suport de la Diputació de Barcelona, tenia com a objectiu conèixer projectes europeus vinculats a la salut i a l’economia de les cures, cercar aliances estratègiques i reforçar el posicionament internacional de la ciutat i del seu ecosistema d’innovació. 

La delegació, encapçalada per la regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Laura Seijo i l’equip tècnic de l’ajuntament (Alejandra Lara, Júlia Sánchez i Lídia Nadal), també va comptar amb la participació d’algunes de les entitats membre de l’espai Mataró Cuida – Carecitylab, entre elles TecnoCampus, amb la participació de Yolanda Fernández, responsable de creixement empresarial del departament de transferència, innovació i empresa; Carles Fradera, gerent territorial d’Eurecat; David Verde, coordinador de l’Agència d’Innovació de la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina; i Alfred Batet, director general de la Fundació Hospital, a més de diverses tècniques de l’Ajuntament. Apropant experiències europees al model de l’espai Mataró Cuida - CareCityLab Durant el procés de construcció i disseny del futur Espai Mataró Cuida–CareCityLab, node central de l’estratègia “Mataró, Ciutat Cuidadora”, el municipi es va inspirar en diversos referents europeus de l’àmbit de l’atenció sociosanitària. La missió ha permès, ara, visitar alguns d’aquests models innovadors in situ. 

Entre les institucions visitades destaquen: el LivingLab In4Care, el Health Campus Limburg DC (Diepenbeek), l'Innovation Playground (Gant), el LiCalab (Geel), el Clúster de tecnologia sanitària provincial de Flandes o el Centre d’Expertesa en cures i benestar de la Universitat de Ciències Aplicades Thomas More Aquests espais, que combinen recerca aplicada, innovació i col·laboració entre agents públics i privats, han estat una font d’inspiració per als socis de l’Espai Mataró Cuida - CareCityLab, i la visita reforça el vincle amb centres d’innovació amb una llarga trajectòria creant impacte en la qualitat de vida i l’atenció a les persones.

Més informació.

El Premi Especial Indústria és una iniciativa que sorgeix de diverses empreses sòcies del Clúster Audiovisual, i que té l’objectiu de contribuir, a través dels seus serveis, a la conclusió d’una obra de no ficció. Matrescencia havia estat seleccionada al Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, l’acte principal de la Setmana del Talent. 

Durant dos dies, projectes procedents d’assignatures, treballs de final de carrera i màster de centres universitaris catalans i estatals es mostren davant una taula formada per professionals del sector en les categories de ficció, no ficció, entreteniment, videojocs i noves tecnologies i experiències immersives. 

En aquesta edició, fins a cinc projectes del Grau en Mitjans Audiovisuals i del Grau de Disseny i Producció de Videojocs havien estat seleccionats per participar en aquest certamen organitzat per Clúster Audiovisual de Catalunya.