White Jacket ha rebut el premi al projecte més innovador en la categoria d’Innovació Social i Urbana pel desenvolupament d’una armilla intel·ligent amb sensors hàptics que facilita la mobilitat autònoma de persones amb discapacitat visual. 

Aquesta tecnologia detecta obstacles i punts d’interès de l’entorn, i transmet la informació a través de vibracions, millorant així l’accessibilitat i la seguretat. L’empresa hi ha participat com a representant de la ciutat de Mataró per mitjà del seu fundador, Albert Loma, acompanyada del primer tinent d’alcalde, Miquel Àngel Vadell, en una jornada que ha reunit 40 municipis i els seus projectes emprenedors més destacats.

Les presentacions s’han fet en format elevator pitch, i han posat el focus en iniciatives orientades a la innovació local i el desenvolupament sostenible. Amb aquest reconeixement, White Jacket consolida el seu compromís amb la tecnologia al servei de les persones i la innovació amb impacte social.

Els dies 2, 3 i 4 de juliol ha tingut lloc la tercera edició de la Universitat d’Estiu del Cooperativisme (UESCOOP), a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d'unes jornades en què s'aposta per aprofundir en els debats que marcaran el futur del cooperativisme, tot consolidant aliances entre el sector, l’àmbit institucional i l’universitari.

Organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, amb el finançament de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, la UESCOOP és un espai de generació de coneixement i de pensament crític del moviment cooperatiu que enguany es basa en un programa al voltant de grans àmbits temàtics com la democràcia econòmica, la transició ecosocial, la innovació i la tecnologia, l’habitatge i les cures, la cultura i les comunitats i la recerca i el món acadèmic, entre d’altres. 

El lema de l'edició d'enguany ha estat "Persones al centre, de què?", que ha plantejat un interrogant per reforçar els continguts col·lectius que sustenten el moviment cooperatiu. Davant la generalització del discurs de “posar les persones al centre”, la UESCOOP ha proposat revisar críticament el paper que aquestes han d’assumir en la transformació social, i fer-ho des del cooperativisme com a eina col·lectiva i emancipadora. 

260 persones han participat en l'esdeveniment al llarg dels tres dies en què s'ha desenvolupat. La Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus ha estat present a la UESCOOP, amb la participació dels professors Eloi Serrano i Miguel Guillén en dues taules rodones. Guillén ha participat, dimecres dia 2 de juliol, en la taula rodona "Cultura digital: l’impacte de la tecnologia, els algoritmes i la intel·ligència artificial en l’Economia Cooperativa Cultural", en què ha compartit debat amb Raquel Bonell (Quepo), Alejandra Gallardo (Platoniq) i Eloi Aymerich (FCTC-CulturaCoop). Per la seva banda, Serrano ha participat, dijous dia 3 de juliol, a la taula rodona "Universitat i cooperativisme: col·laboració, innovació i recerca", en què ha debatut amb Yolanda Montagut (Universitat de Lleida), Hector Sala (UAB), Simona Cerri (Arqbag), Lluïsa Serrano (FCAC) i Raquel Ríos (Premi del Treball de Final de Postgrau 2023 d’Economia Social i Solidària).

Participació en el llibre "Sociedades laborales: 40 años de innovación social”

Per altra banda, els professors Eloi Serrano i Miguel Guillén han elaborat un capítol del llibre “Sociedades laborales: 40 años de innovación social”, que acaba de ser publicat per CIRIEC-Espanya a encàrrec de la Federació Empresarial de Societats Laborals i Participades (Laborpar). El llibre va ser presentat el passat 26 de juny en un acte que va tenir lloc a Múrcia, Capital Espanyola de l’Economia Social 2025.  Aquest capítol té el títol “Las sociedades laborales en Cataluña. El caso de TUSGSAL”. El llibre va ser presentat el passat 26 de juny en un acte que va tenir lloc a Múrcia, Capital Espanyola de l’Economia Social 2025.

El volum ha estat editat per CIRIEC-Espanya, promogut des del seu nou grup de treball d'Història, i ha estat elaborat per un grup de vuit investigadors i vuit representants del moviment de les societats laborals a Espanya, coordinat per Manuel García Jiménez, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Còrdova, i Sebastián Reyna Fernández, vicepresident de CIRIEC-Espanya i exdirector general de Cooperatives i Societats Laborals del Ministeri de Treball i Seguretat Social. 

El llibre ha estat finançat pel Ministeri de Treball i Economia Social i per Laborpar. A l'acte de presentació van assistir també la presidenta de CIRIEC-Espanya, Adoración Mozas, i el president de la Comissió Científica de CIRIEC-Espanya, Rafael Chaves.  

La professora Ester Bernadó ha presentat, conjuntament amb el professor Klaus Sailer (Strascheg Center for Entrepreneurship, Hochschule München), l’article “The Seven Steps to a Systemic, Entrepreneurial University”, que proposa un marc d’actuació estructurat per guiar les institucions d’educació superior en la seva transformació cap a universitats emprenedores. A partir d’un anàlisi de 64 casos d’estudi europeus i dades extretes d'una enquesta a 25 institucions d'educació superior, els autors identifiquen un itinerari de desenvolupament institucional en set perfils de maduresa emprenedora.

L’estudi destaca la importància de realitzar una transformació sistèmica amb accions coordinades i interrelacionades en les dimensions de la universitat emprenedora, i fa una aportació pràctica a l’estratègia institucional amb una metodologia innovadora. Per altra banda, la doctoranda i tècnica de projectes Marta Carceller ha liderat conjuntament amb la professora Ester Bernadó el workshop “Responsibility in Action: Transforming Entrepreneurship Education through the Humanities & Arts”, on es convida a explorar dilemes ètics en emprenedoria a través d’una metodologia innovadora que combina la filosofia i l’expressió artística. 

En aquest taller, els participants han analitzat un cas real utilitzant diferents perspectives filosòfiques i en segon terme han representat visualment els conflictes ètics mitjançant creacions inspirades en l’obra de Joan Miró. El resultat: una proposta educativa interdisciplinària que busca reforçar la reflexió ètica i la creativitat en la formació d’emprenedors responsables a través de les humanitats i l'art. Aquesta participació en el marc de la Conferència 3E reforça el compromís del TecnoCampus amb la recerca i la innovació pedagògica en educació emprenedora, amb una mirada humanista i transformadora.

L’EANS Summer School, que se celebra del 30 de juny a l’11 de juliol, és un programa formatiu de tres anys destinat a doctorands en ciència de la infermeria. A través de conferències magistrals, sessions de networking, debats i presentacions de pòsters, els participants aprofundiran en temàtiques com la recerca en salut pública, l’ètica i les tecnologies aplicades a la pràctica clínica. 

Els darrers dies de la trobada, concretament el 9 i 10 de juliol, se celebrarà la conferència científica anual d’estiu de l’EANS, que inclourà conferències, tallers, ponències i una sessió de pòsters. Es tracta d’una trobada científica de primer nivell que permetrà visibilitzar la recerca en infermeria realitzada des de Catalunya i reforçar el lideratge del territori en l’àmbit europeu. Amb el lema "Salut mental i benestar: el paper de la infermeria en resposta als reptes globals", la conferència posarà el focus en un dels grans desafiaments de salut pública actuals: la salut mental. 

La iniciativa la lidera Esther Cabrera, coordinadora del grup GRACIS i directora de la Càtedra d’Envelliment i Qualitat de Vida del TecnoCampus, i compta amb un ampli equip organitzador format per docents i investigadors del grau en infermeria de TecnoCampus. A més del programa acadèmic, l’esdeveniment inclourà diversos actes institucionals i socials. El dilluns 7 de juliol, tindrà lloc una recepció oficial a la Nau Gaudí, presidida per l'alcalde de Mataró, David Bote, amb representants de la Universitat i membres del Comitè directiu l’EANS. 

El 10 de juliol, se celebrarà el tradicional sopar de gala de l’acadèmia a Mas Pujol (Cabrera de Mar). Amb aquesta acollida, el TecnoCampus reforça el seu compromís amb la recerca aplicada i la projecció internacional del coneixement generat en l’àmbit de la salut, alhora que consolida Mataró com a ciutat universitària i científicament activa.

El passat dimarts 17 de juny va tenir lloc a l'Ateneu Barcelonès l'acte "Economia social en acció: reflexions sobre banca cooperativa i tradicional", organitzat per Caixa Enginyers, que va servir per presentar l'estudi "La banca cooperativa davant dels reptes contemporanis: una identitat basada en la competitivitat, la sostenibilitat, l'ètica i els valors com a garantia de futur". 

L'informe, elaborat per la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus mitjançant un encàrrec de la mateixa Caixa Enginyers, va ser presentat pel professor Eloi Serrano, director de la Càtedra. L'esdeveniment va comptar, en la seva obertura, amb la participació de la Consellera d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, i el director general de Caixa Enginyers, Juanjo Llopis. 

Amparo Merino, secretària d'Estat d'Economia Social, també va adreçar unes paraules al públic mitjançant un vídeo. Tot seguit, va ser el torn d'Eloi Serrano, que va explicar les línies mestres de l'estudi que ha elaborat conjuntament amb un altre professor del TecnoCampus, Miguel Guillén. Serrano va fer un repàs del panorama general de la banca cooperativa europea, que compta actualment amb una quota de mercat del 22% en dipòsits i el 23% en crèdits. 

A Espanya aquesta xifra disminueix fins al 10% per als dipòsits i el 9,5% en els crèdits, amb 3,5 milions d'usuaris. El país líder en banca cooperativa al nostre continent és França, on la quota de mercat arriba fins al 63% per als dipòsits i el 64% per als crèdits, i dóna servei a 29,7 milions d'usuaris. 

Serrano també va explicar que, mentre els grans bancs havien de ser rescatats amb més de 66.000 milions d'euros després de la Gran Recessió, la banca cooperativa a Espanya no només va aguantar el tipus, sinó que li va anar millor sense rebre ajuts públics. És a dir, aquestes entitats no van tancar oficines ni acomiadar treballadors de forma massiva i, a més, van guanyar molt més negoci en comparació amb la resta del sector. 

Després de la intervenció d'Eloi Serrano va tenir lloc una taula rodona en què, a més de Serrano, van participar Maria Teixidor, directora general del Grup Clade; Anna Saltavella, directora de l'Àrea de Negoci de Caixa Enginyers; Vanessa Servera, consellera delegada de l'Institut Català de Finances (ICF); i Cristina Freijanes, secretària general de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC). Durant la taula rodona, conduïda per la presentadora Ana Boadas, es va debatre sobre la situació actual de la banca cooperativa i, en general, de l'economia social. 

L'acte va finalitzar amb unes paraules de David Bonvehí, director general d'Economia Social i Solidària i Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, i Félix Masjuan, president del Grup Caixa Enginyers.

Durant la jornada del 17 de juny es va desenvolupar la sessió tècnica de treball, on tres parcs convidats —entre ells, TecnoCampus— van compartir bones pràctiques en eficiència energètica i sostenibilitat. En aquest marc, el representant del parc, Carles Fillat, va exposar diverses iniciatives com l’ús d’energia 100% verda, els serveis de càrrega per a vehicles elèctrics, la certificació Biosphere dels espais congressuals, la recollida selectiva, la compra sostenible, i programes propis alineats amb la sostenibilitat.

A la tarda, en la segona taula de debat, es van abordar propostes concretes perquè els parcs tinguin un paper actiu en el desplegament de la nova Llei d’Indústria. Juntament amb Belén Talavera (FUNDECYT – PCTEX) i Javier Taibo (Tecnópole), Carles Fillat va defensar la necessitat d’impulsar programes de suport a la indústria verda, la digitalització, la col·laboració entre parcs i empreses i la formació de nous perfils professionals.

La trobada va culminar amb l’Assemblea General d’APTE del dia 18, on es va presentar el balanç d’activitat dels parcs durant 2024. També es va presentar detall de l’informe anual de la inversió en R+D dels parcs espanyols, on destaquen dades agregades d’un increment del 24% en la inversió en R+D (2.116,89 M€), una facturació global de més de 31.500 milions d’euros, i la generació de més de 168.000 llocs de treball, dels quals més de 42.000 dedicats a R+D. 

En aquesta assemblea es va convidar a participar-hi el responsable de desenvolupament estratègic del parc Dhaharan Techno Valley (DTV) d’Arabia Saudita, amb l’objectiu de signar un conveni per fomentar la col·laboració entre les empreses i entitats d’R+D d'aquest parc i de la resta de parcs d’Aràbia Saudita amb les dels parcs espanyols, així com intercanviar informació sobre esdeveniments i activitats.

El TecnoCampus va rebre recentment la visita d’una delegació d’Ucraïna en el marc del programa europeu TIPS4UA (Training and Internship Programmes of Support for Ukrainian Municipalities), una iniciativa pilot impulsada pel Comitè Europeu de les Regions amb l’objectiu d’enfortir les capacitats dels governs locals ucraïnesos en matèria de governança i gestió de projectes europeus. 

La visita es va dur a terme amb el suport de la Diputació de Barcelona, una de les 20 entitats locals participants al programa. Entre el 2 i el 13 de juny, la Diputació va acollir representants municipals de les ciutats de Vinnytsia i Khmilnyk. En el marc d’aquesta estada, el TecnoCampus va comptar amb la presència de Serhiy Morgunov, alcalde de Vinnytsia, i Yanna Chaikovska, directora de l’Institute for Urban Development de l’Ajuntament de Vinnytsia. 

Durant la trobada, es va presentar el model de col·laboració públic-privat que es desenvolupa al TecnoCampus, especialment en els àmbits de l’educació superior, l’emprenedoria i la innovació. La jornada també ha servit per explorar possibles vies de col·laboració futura amb el Vinnytsia Innovation Technology Park, reforçant així el compromís amb la cooperació internacional com a motor de transformació i desenvolupament territorial.

L’acte va comptar amb la participació d’empreses catalanes i peruanes del sector del software, que van compartir experiències, identificar sinergies i explorar noves oportunitats de col·laboració internacional. 

La iniciativa es va dur a terme amb el suport de la Cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE) com a espai de connexió empresarial i creixement compartit, reforçant els vincles entre Catalunya i el Perú, posant en valor el paper de la cooperació com a eina clau per afrontar nous reptes globals.

L'alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote, va ser l'encarregat de presidir la trobada.

El TecnoCampus de Mataró ha estat l’escenari, els dies 13 i 14 de juny, de la primera edició del Congrés Internacional de Tecnologia Aplicada a l’Esport, una trobada que ha reunit al voltant de 220 professionals, investigadors, empreses i estudiants del sector esportiu per compartir els darrers avenços en tecnologia aplicada a l’entrenament, la recuperació i el rendiment esportiu.

El congrés ha comptat amb ponents de prestigi internacional que han destacat per la seva trajectòria tant en l’àmbit acadèmic com en l’alta competició. Entre ells, Iñigo Mujika, assessor del Centre d’Alt Rendiment del Japó; el Julio Tous, responsable de la preparació física del primer equip del FC Barcelona; i Carlos Ramírez, científic esportiu cap de la selecció escocesa de rugbi i investigador a la Leeds Beckett University. Les seves ponències han combinat coneixement científic i aplicació pràctica, oferint una mirada global i actual sobre la tecnologia esportiva.

A més de les conferències, el programa ha inclòs quatre tallers pràctics sobre l’aplicació de diferents tecnologies en contextos professionals, facilitant als assistents una experiència directa i aplicada. (Veure ponents i tallers)

Un dels punts destacats del congrés ha estat la presentació de 27 treballs científics per part de grups de recerca d’arreu de l’Estat, centrats en temàtiques com la monitorització de la càrrega d'entrenament i l’ús de sensors i aplicacions intel·ligents. (Consulta els abstracts)

L’esdeveniment ha estat possible gràcies al suport de diverses empreses patrocinadores i col·laboradores, que han tingut una presència activa a la zona d’expositors i han participat en els espais de networking. (Veure empreses col·laboradores)

Aquesta primera edició consolida el TecnoCampus com a espai de referència per a la formació, la transferència de coneixement i la innovació tecnològica aplicada a l’esport.

Impulsat per la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus i amb títol oficial de la Universitat Pompeu Fabra, aquest és el primer màster oficial d’aquest àmbit a Catalunya, i permet l'accés a programes de doctorat. 

Caixa Enginyers i TUSGSAL aporten quatre beques (tres i una respectivament) per un valor total de 12.000 euros. Les dues entitats estan molt compromeses amb l’àmbit de l’economia social i volen apostar clarament per persones que puguin estudiar en aquest camp. Les beques de la Fundació Caixa Enginyers tenen una dotació total de 9.000 €, distribuïts en tres beques de 3.000 € cadascuna, així com un Premi al millor treball final de màster per al curs acadèmic 25/26 dotat amb 1.000 euros. TUSGSAL ofereix una beca de 3.000 € per a estudiants del màster per al curs 2025-26. 

Les beques s’adrecen a estudiants admesos al màster, que hauran de presentar una carta de motivació i el certificat acadèmic. La nota d’expedient dels sol·licitants serà un aspecte rellevant en la valoració. El termini per presentar les sol·licituds per a aquestes beques finalitza el 5 de setembre de 2025 a les 14 hores. Aquestes convocatòries representen una oportunitat única per als interessats en formar-se en un àmbit amb un gran impacte social i professional.

Aquest reconeixement posa en valor la trajectòria acadèmica, docent i investigadora del professor Fernández-Valdés, així com la seva contribució al desenvolupament del sistema universitari català. 

L’acreditació de catedràtic és el màxim reconeixement que concedeix l’AQU en el marc del sistema universitari i suposa una important garantia d’excel·lència i lideratge acadèmic. Bruno Fernández-Valdés és professor permanent al Centre Universitari TecnoCampus en l’àrea de les ciències de l’activitat física i l’esport i és coordinador del grup de recerca Tecnologia Aplicada a l’Alt Rendimient i la Salut (TAARS). 

És autor de 25 articles de recerca en revistes indexades al Web of Science, 13 de les quals en el primer quartil i les seves publicacions han rebut en conjunt més de 750 citacions. També té experiència en la participació i lideratge de projectes de recerca i de transferència amb empreses i entitats. La seva àrea de recerca són les ciències de l'esport, focalitzada en l’anàlisi de la variabilitat del moviment, la valoració i control de l’entrenament de la força i la validació de sistemes tecnològics. 

D’acord amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya l’any 2023 només un 7,41% de docents del sistema universitari públic disposen d’aquesta acreditació.

Durant el fòrum, diversos experts del sector van compartir la seva visió sobre les competències més valorades, les oportunitats laborals emergents i els reptes de futur de la professió. 

Hi van participat Núria Domènech (FisioSalut Mataró), Francesc Montoya (Meditrauma Mataró), Òscar Hernández (IntegroSalus) i Ramon Aiguadé, degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. La jornada ha combinat les intervencions de les persones convidades en format taula rodona i un torn obert de preguntes que ha permès un diàleg enriquidor entre estudiants i professionals.

Durant l’acte es van abordar qüestions clau per al futur dels nous fisioterapeutes, com ara les habilitats més valorades a l’hora d’accedir a un lloc de treball, la importància de la iniciativa i la responsabilitat en entorns reals, i la necessitat de potenciar competències transversals des de la Universitat. 

També es va posar el focus en la trajectòria professional dins del sector, les possibilitats d’emprenedoria, especialment en l’àmbit digital, i les oportunitats de creixement en un mercat cada cop més exigent i diversificat.