Un estudi identifica diferències en el risc de mortalitat durant les onades de calor en persones dependents segons l’entorn d'atenció i cures

03 juliol 2026

L'estudi, presentat a les XLV Jornadas de Economía de la Salud celebrades a la Universitat de Sevilla, analitza més de 182.000 casos de persones grans amb dependència a Catalunya i aporta noves evidències per orientar les polítiques d'atenció de llarga durada davant el canvi climàtic.

Helena M. Hernández-Pizarro durant la presentació de estudi sobre onades de calor i dependència Helena M. Hernández-Pizarro durant la presentació de estudi sobre onades de calor i dependència

Els investigadors del grup de recerca GRAEFES de TecnoCampus i del grup de recerca CRES UPF Helena M. Hernández-Pizarro i Albert Prades-Colomé han presentat la ponència Too Hot to Cope? The Role of Long-Term Care Against Heatwave Health Risks en el marc de les XLV Jornadas de Economía de la Salud (AES), celebrades del 17 al 19 de juny a la Universitat de Sevilla sota el lema “Datos, evidencia, decisiones: generando valor para la gestión y las políticas sanitarias". 

Aquest congrés és una de les trobades científiques de referència a Espanya en l'àmbit de l'economia de la salut i reuneix investigadors, professionals sanitaris, gestors i responsables de polítiques públiques per debatre els principals reptes dels sistemes de salut. 

L'estudi analitza com l’entorn on s’ofereixen les cures de llarga durada (atenció a la dependència) influeix en el risc de mortalitat associat a les onades de calor entre les persones grans amb necessitats de dependència, una qüestió de gran rellevància davant l'augment de la freqüència i la intensitat dels episodis de calor extrema derivats del canvi climàtic. La recerca utilitza dades administratives de més de 182.000 persones majors de 60 anys amb dependència de grau II o III a Catalunya, corresponents al període 2015-2024, combinades amb informació meteorològica i ambiental. 

Mitjançant tècniques economètriques avançades, els investigadors estimen l'efecte causal del tipus d'atenció rebuda —atenció residencial o atenció en l’entorn domiciliari— sobre la mortalitat durant les onades de calor. Els resultats indiquen que, en comparació amb l’atenció domiciliària, les persones en centres residencials presenten un increment significativament superior de la mortalitat durant els episodis de calor extrema i els dies immediatament posteriors. L'estudi apunta que aquest efecte podria estar relacionat amb limitacions en la climatització dels equipaments, les característiques dels edificis o determinats condicionants organitzatius, com ara la disponibilitat de personal i la formació específica davant situacions de calor extrema.

A partir d'aquests resultats, els investigadors destaquen la necessitat d'incorporar l'adaptació al canvi climàtic en les polítiques d'atenció a la dependència, reforçant mesures com la millora dels sistemes de refrigeració i ventilació, els protocols d'actuació davant onades de calor i la formació dels professionals, tant en l'àmbit residencial com en l'atenció domiciliària. 

La participació de TecnoCampus en aquest congrés internacional contribueix a reforçar la visibilitat de la recerca que es desenvolupa a la institució en els àmbits de l'economia de la salut, l'envelliment i les polítiques públiques, i posa en valor la generació d'evidència científica per afrontar els efectes del canvi climàtic sobre la salut de la població més vulnerable. 

Aquesta recerca s'emmarca també en el doctorat industrial que desenvolupa Albert Prades-Colomé, en col·laboració amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, un projecte finançat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que promou la transferència de coneixement entre la universitat i l'administració pública.


Anterior

Mataró reforça el seu lideratge europeu en el sector tèxtil durant la missió institucional d'ACTE a Brussel·les