Informació general


Tipus d'assignatura: Optativa

Coordinador: Jorge Oter González

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 6

Professorat: 

Carlota Frisón Fernández
Lluís De Sola Llovet 

Curs acadèmic: 2025

Curs d'impartició: 4

Llengües d'impartició


  • Català

Competències / Resultats d'aprenentatge


Competències específiques
  • E5_Dissenyar i realitzar un producte audiovisual (format per imatges fixes o en moviment), atenent tant als seus aspectes tècnics com artístics, en tots els seus components

  • E10_Aplicar processos, mètodes i tècniques per a desenvolupar la creativitat i la innovació en la realització audiovisual, en el desenvolupament multimèdia i en la programació de videojocs

Competències transversals
  • T2_Que els estudiants tinguin capacitat per treballar com a membres d'un equip interdisciplinar ja sigui com a un membre més, o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos tenint en compte els recursos disponibles

Presentació de l'assignatura


L'assignatura optativa “Direcció cinematogràfica” es duu a terme al llarg del segon trimestre. El caràcter de l'assignatura és fonamentalment pràctic i l'objectiu és la realització de curtmetratges de ficció.
Es proporcionarà coneixements teòric i pràctic perquè l'alumne aprofundeixi en el que significa la direcció cinematogràfica com a expressió d'una idea a partir d'eleccions tècniques i creatives. Es treballarà des de l'elaboració d'un guió fins al seu rodatge i finalitzant amb una primera versió de muntatge. Aquest procés comporta l'anàlisi reflexiva i crítica dels diferents departaments tècnic-artístics (art, fotografia, direcció d'actors, so, etcètera) fins al desenvolupament dels treballs necessaris per a la realització (estil visual de la imatge, storyboard, localitzacions, càsting, etcètera).
L'elaboració dels curtmetratges es realitzarà per grups de treball d'entre 4 i 5 persones, en el qual cada alumne assumirà la responsabilitat d'un departament determinat (art, fotografia etcètera) per a tirar endavant el curtmetratge. L'objectiu és que els alumnes treballin de manera professional i, per tant, prendran decisions tant tècniques com creatives, expressives i organitzatives al llarg de tot el procés.

En aquesta assignatura es duu a terme una col·laboració amb el Festival Panòptic.

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres. 

Continguts


TEORIA

Lluís de Sola
i Carlota Frisón 


Introducció teòrica i tècnica al concepte de direcció

  1. L'ofici de director de cinema a partir d'una lectura etimològica i històrica.
  2. Cinema i espectador. El principi d'empatia. El punt de vista.
  3. Les diverses possibilitats del cinema. De la narració a una altra cosa. 
  4. Tècniques teatrals aplicades a l'audiovisual.
  5. Definició de personatges i la seva construcció. 
  6. Temps i espai en coreografia.
  7. Posada en escena i/o posada en imatges.
  8. Revisió crítica de les lleis del llenguatge cinematogràfic: eix, angulacions, raccord, escales...
  9. Del guió a la representació Variables de depuració i estil personal
  10. La fotografia: llums, ombres i colors.
  11. El rodatge. Estructura i criteris de funcionament.
  12. La relació entre el director i els actors.
  13. Muntar mentre es pensa. El muntatge no és el final. 
  14. Teoria i tècnica del muntatge.


PRÀCTIQUES

Lluís de Sola
 i Carlota Frisón

 

Taller de desenvolupament de curtmetratge

  1. La idea, eines per a trobar-la i desenvolupar-la.
  2. L'honestedat.
  3. Principis del guió i processos d'escriptura. El conflicte.
  4. Elaboració de personatges.
  5. Procés i confecció del càsting.
  6. Storyline, sinopsis, escaleta i tractament.
  7. L'estil narratiu.
  8. Del guió literari al guió tècnic: découpage o planificació d'escenes i seqüències.
  9. Lectura i comprensió de guions: definició de personatges.
  10. Descripció i tasques dels diferents departaments.
  11. Processos d'assaig amb els actors.
  12. El pla de rodatge.
  13. Rodatge amb els actors.
  14. El pla d'edició i la supervisió de la primera versió del muntatge.

Activitats i sistema d'avaluació


Teoria (30%):

Activitat 1: Examen teòric individual (30%). Inclou preguntes sobre teoria, pràctica i direcció d'actors (NOTA INDIVIDUAL).

 

Pràctiques (70%):

Activitat 2: Storyline i pitching individual (5%). (NOTA INDIVIDUAL).

Activitat 3: Guió del  curtmetratge (15%). (NOTA GRUPAL). 

Activitat 4: Storyboard o guió tècnic (5%). (NOTA GRUPAL).

Activitat 5: Desenvolupament creatiu i tècnic del curtmetratge (30%). (NOTA GRUPAL). 

Activitat 5: Memòria individual per rol (5%). (NOTA INDIVIDUAL).

Activitat 6: Dossier i cartell del curtmetratge  (10%). (NOTA GRUPAL). 

 

Per a poder fer mitjana, la nota de l'examen teòric haurà de ser com a mínim d'un 5. 
Per a poder fer mitjana, la nota del conjunt de les 5 pràctiques haurà de ser com a mínim d'un 5. 

-És necessari haver presentat el curtmetratge per a poder presentar-se a l'examen final.

-La recuperació tindrà la forma d'un exercici de curtmetratge entre els alumnes implicats i un examen escrit individual. Mai podrà superar el 6 com a nota final en tenir-se en compte solament les notes de "Resultat final del curtmetratge" i "Examen". 

-No s'admeten treballs lliurats fora del terme que s'estableixi
-És necessari assistir un 80% de les sessions pràctiques perquè es pugui fer mitjana amb els lliuraments que estiguin en relació amb les pràctiques.
-Es considera necessària, i es tindrà en consideració per a la nota final, la participació activa de l'alumne/a.

- Qualsevol forma de frau acadèmic serà sancionada d’acord amb la normativa d’avaluació del centre. En cas que es detectin indicis de frau, inclòs l’ús indegut d’eines d’intel·ligència artificial generativa, el professorat de l’assignatura podrà convocar l’estudiant a una entrevista individual amb l’objectiu de verificar-ne l’autoria.

 

 


Bibliografia


Bàsic

Català, J.M. (2019). La puesta en imágenes. Shangrila.

Rosales, J. (2018). El lápiz y la cámara, La Huerta Grande. 

Serna, A. (1999). El trabajo del actor de cine. Cátedra.

Complementària

Almendros, N. (1993). Días de una cámara. Seix Barral.

Aumont, J. (2012). El cine y la puesta en escena,. Ediciones Colihue.

Bresson, R. (1997). Notas sobre el cinematógrafo. Ardora Ediciones.

Carney, R. (2004). Cassavetes por Cassavetes. Anagrama.

Carver, R. (1998). 3 roses grogues. Anagrama. 

Dardenne, L. y J.P. (2016). Detrás de nuestras imágenes. Plot.

Donellan, D. (2002).  El actor y la diana. Editorial Fundamentos.

Dorsky, M. (2016). El cine de la devoción. Asociación Lumière.

Feldman, S. (2004). El director de cine. Gedisa.

Godard, J.L. (2010). Pensar entre imágenes. Intermedio.

Green, E. (2020). Poética del cinematógrafo. Shangrila.

Hanoun, M. (2014). Cine, cineasta. Shangrila.

Herzog, W. (2018). La conquista de lo inútil. Blackie Books.

Lowenstein, S. (2009). La meva primer pel·lícula. Alba Editorial.

Lumet, S. (1999). Així es fan les pel·lícules. Editorial Rialp.

Lynch, D. (2016). Atrapa el pez dorado. Reservoir Books.

McKee, R. (2002). El Guió. Alba Editorial. 

Ray, Nicholas (2024). Me quitaron de enmedio. ECAM

Savater, F. (1991). Ètica per a Amador. Ariel.

Stanislavski, C. (1999). La construcció del personatge. Alianza Editorial.

Subirós, P. (2015). El productor accidental. Anagrama. 

Tarkovsky, A. (2014). Atrapad la vida. Errata Naturae.

Tarkovsky, A. (2016). Esculpir en el tiempo. Rialp.

Truffaut, F. (2016). El cine según Hitchcock. Alianza.