45222 - APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT MOTOR

Tipus d'assignatura: Bàsica

Coordinador: Víctor Illera Domínguez

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 6

Curs acadèmic: 2026

Curs d'impartició: 2

• Català

Els materials complementaris poden estar també en anglès i castellà

Les classes podran ser impartides en castellà i català

Aquesta assignatura estudia els fonaments neurofisiològics i neuropsicològics aplicats al moviment humà i el seu desenvolupament. A partir de les teories del control i aprenentatge motor i l'estudi dels seus factors i influències, el professional de les Ciències de l'Activitat Física i l'Esport coneixerà i aplicarà els instruments i metodologies de mesura i desenvolupament del comportament motor humà. D'altra banda, l'alumnat tindrà l'oportunitat de conèixer els processos bàsics que intervenen en la coordinació dels moviments i com aquests es modifiquen a partir de l'aprenentatge i el creixement.

Els continguts de l'assignatura estan relacionats amb altres assignatures del grau com Pedagogia i Psicologia de l'esport.

L'aula (física o virtual) és un espai segur, lliure d'actituds masclistes, racistes, homòfobes, trànsfobes i discriminatòries, ja sigui cap a l'alumnat o cap al professorat. Confiem que entre totes i tots puguem crear un espai segur on ens puguem equivocar i aprendre sense haver de patir prejudicis d'altres. 

L´ús de la IA en aquesta assignatura està regulat en el pla d'aprenentatge.

TEMA 1. Habilitats motrius: estudi i classificació.

1.1. Classificació i descripció HHMM

1.2. Avaluació del rendiment motor

TEMA 2. Introducció al Control Motor

2.1. Bases neurofisiològics del moviment

2.2. Teories del control motor

2.3. Components del control motor: cognitius, sensitius i motors.

2.4. Control motor i esport: aplicacions pràcticas

TEMA 3: Estudi del procés de l'Aprenentatge  i desenvolupament Motor

3.1. Plasticitat Neuronal.

3.2. Conceptes i fonamentació teòrica de l'aprenentatge motor

3.3. Principis del Desenvolupament Motor.

3.4. Procediments d'ensenyament: Factors que influeixen en l'aprenentatge motor: atenció, memoria, feedback…

3.5. Principals teories sobre el desenvolupament motor

3.6. Seqüenciació del desenvolupament motor

La qualificació final de l'alumne és el resultat d’una avaluació continuada i una avaluació final. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10 punts) d’acord amb la següent taula de ponderació:

Criteris NECESSARIS per fer mitjanes entre les activitats avaluadores:

Requisits per avaluar el treball en grup i fer mitjana:

- Realització mínima obligatòria a les pràctiques del 65%. L’assistència a les pràctiques obligatòria del 65% per poder ser avaluat en aquest ítem. Les faltes d'assistència no es podran justificar.

Requisits per avaluar els seminaris i fer mitjana:

-Les tasques lligades als seminaris només es comptabilitzaran en cas d'haver assistit a la pràctica en qüestió. Si un membre del grup no assisteix a una pràctica, aquest quedarà exclòs del lliurament de l'informe de pràctiques i tindrà una qualificació de 0/10 en aquest informe.

Avaluació en període de recuperació:

Si la nota de l'examen final és inferior a 5/10 i, per tant, queda suspesa l'assignatura, s'haurà de recuperar l'examen final i superar la qualificació de 5/10. Es poden donar els següents escenaris:
- Examen final suspès: assignatura suspesa independentment de la nota final de l'assignatura. S'ha de recuperar l'examen amb una nota superior a 5.
- Examen final aprovat i nota final de l'assignatura suspesa a causa de l'avaluació contínua: assignatura suspesa. L'avaluació contínua no es pot recuperar i si la nota final de l'assignatura és inferior a 5/10, encara que s'aprovi l'examen final, l'assignatura quedarà suspesa.

Segons normativa UPF, els estudiants que tenen opció a realitzar la recuperació de l’assignatura són aquells que hagin obtingut una qualificació de “suspens”, que són les úniques susceptibles de modificació en el procés de recuperació. Si la qualificació és de No presentat/da, no s'hi podrà optar a la recuperació.

Cronograma i Guia d’activitats.

Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:

0 - 4,9: Suspès

5,0 - 6,9: Aprovat

7,0 - 8,9: Notable

9,0 - 10: Excel·lent

Cano, de la Cuerda. R. Martínez, Piédrola. RM. Miangolarra, Page. JC. (2017) Control y aprendizaje motor: Fundamentos, desarrollo y reeducación del movimiento humano. Madrid: Editorial médica panamericana.

Rigal, R. (2006) Educación motriz y educación psicomotriz en Preescolar y Primaria. Barcelona: INDE.

Shumway-Cook, A. Woollacott, M.. (2019). Control Motor. De la Investigación a la Práctica Clínica. España: Editorial: Lippincott.

Batalla, A.; Ruiz, L.M. y Torralba, M.A. (2006). Models teòrics explicatius de l’aprenentatge motor. Temps d’Educació. 30, 253-272

Díaz Lucea, J. (1999). La enseñanza y aprendizaje de las habilidades y destrezas motices básicas. Barcelona: INDE.

Famose,J.P. (1992). Aprendizaje motor y dificultad de la tarea.Barcelona. Ed. Paidotribo

Gallego Izquierdo T. (2007) Bases teóricas y fundamentos de la Fisioterapia. Madrid: Editorial Médica Panamericana.¿

García-Baró J.A. Vaticón, Herreros. M. D. (2006) Organización funcional del sistema motor. En Fisiología del Ejercicio (35-81). Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Granda, J. y Alemany, I (2001). Manual de aprendizaje y desarrollo motor. Barcelona. Paidós

Kandel E. (2001). Principios de neurociencia. Madrid: McGraw-Hill  Interamericana de España.¿

Magill, R.A. (2011). Motor learning and control. McGraw Hill. New York

Malina, R.M., Bouchard, C. y Bar-Or, O. (2004). Growth, maturation and physical activity. Champaign IL. Human Kinetics.

Oña, A., Martínez, M., Moreno, F. y Ruiz, L.M. (1999). Control y Aprendizaje Motor. Madrid: Síntesis.

Riera, J. (1989) Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportivas. Barcelona: INDE.

Riera, J. (2005). Habilidades en el deporte. Barcelona. INDE.

Rizzolatti, G. Singaglia, C. (2006) Las neuronas espejo; los mecanismos de la empatia emocional. Barcelona: Paidos Iberica.

Ruiz, L.M. (1994). Deporte y Aprendizaje: Procesos de adquisición y desarrollo de habilidades. Madrid: Visor

Ruiz, L.M. (1995). Competencia motriz. Madrid. Gymnos

Ruiz, L.M. (coord) (2001). Desarrollo, comportamiento motor y deporte. Barcelona: Inde

Ruiz, LM. (1987) Desarrollo motor y actividades físicas. Madrid: Gymnos.

Schmidt, R. A. y Lee, T.D. (2011). Motor control and learning. Champaign IL. Human Kinetics.

Solà, J. (2009). Taxonomía funcional del comportamiento motor humano. Kronos. 8 (16). 25-32

VVAA. (2011). El diseño de contextos de enseñanza-aprendizaje para el desarrollo de la motricidad. Tándem, Didáctica de la Educación Física. 36. 27-35