22026 - TEORIA I PRÀCTICA DE L'ENTRENAMENT II

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Sara González Millán

Trimestre: Tercer trimestre

Crèdits: 6

• Castellano
• Català

Els materials complementaris poden estar també en anglès

Com a professional de l’exercici físic, l’alumne del Doble Grau en Fisioteràpia i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport és el responsable de la prescripció, valoració, programació i quantificació de les càrregues d’un procés d’entrenament.

L’assignatura de teoria i pràctica de l’entrenament (II) aborda els fonaments metodològics per a la programació de l’entrenament de la força i la velocitat. 

1. Demostrar les bases i fonaments de l'entrenament esportiu, la resposta i adaptació biològica a la càrrega, per conèixer, classificar, dissenyar i executar de forma eficient i segura mètodes d'entrenament de la força i de la resistència, amplitud de moviments i velocitat, amb l'estudi particular dels més adequats per a nens i joves, per a la seva millora i que afavoreixin el seu màxim rendiment en l'edat adulta.

2. Realitzar la correcta administració de protocols de camp, idonis per a l'avaluació de les manifestacions de la força i de la resistència en nens i joves per determinar de forma eficient l'administració personalitzada dels mètodes i dels diversos components de la càrrega que els caracteritzin, per a la millora dels aspectes estructurals i formals pretesa.

3. Demostrar tenir coneixement dels fonaments dels avanços científics i tecnològics en l'entrenament de la força i de la resistència per al rendiment esportiu en homes i dones joves i adults/as. Identificar i realitzar la correcta administració de mètodes d'entrenament per al desenvolupament de l'excel·lència en aquestes qualitats aplicada al rendiment esportiu, així com els procediments de control i avaluació per prescriure les càrregues idònies que garanteixin les millores preteses, segons les diferents especialitats esportives.

La metodologia de l’assignatura es durà a terme combinant temps presencials d’aula, amb temps de treball autònom, amb suport de l’entorn virtual d’aprenentatge. El percentatge de temps que l’estudiant dedica es reparteix de la manera següent:

Tant en les sessions presencials com en el treball autònom, l’estudiant treballarà de forma individual i en grups de treball.

Cada ECTS equival a 25 hores de dedicació de l’estudiant, considerant el temps invertit al total de les activitats relacionades amb el temps presencial i el temps de treball autònom, que el professor de l’assignatura guia, així com els temps de lectura, cerca d’informació, connexió a l’Aula Virtual, elaboració de treballs.

Esquema:

• Entrenament de la FORÇA i la VELOCITAT

FORÇA

• Contextualització
  • Manifestacions de la força
  • Indicadors de càrrega
• Fonaments de l’entrenament de la força
  • Procés d’entrenament de la força
    • Anàlisi funcional de la disciplina esportiva
  • Mitjans, mètodes i continguts
  • Estructuració temporal, programació, valoració i control
    • Aprenentatge de la tècnica
    • Adaptació anatòmica
    • Hipertròfia
      • Arquitectura muscular
    • Força màxima
    • Potència
      • Explosiva / Elàstica / Reactiva
      • Resistència a la força
• Entrenament de la força en nens/es i adolescents
• Entrenament de la força en els esports col·lectius

VELOCITAT

• Contextualització
• Fonaments de l’entrenament de la velocitat
  • Procés d’entrenament de la velocitat
    • Anàlisi funcional de la disciplina esportiva
  • Manifestacions de la velocitat
  • Indicadors de càrrega
  • Mitjans, mètodes i continguts
  • Estructuració temporal, programació, valoració i control
• Entrenament de la velocitat en els esports col·lectius

Les activitats de l’assignatura segueixen el sistema d’avaluació contínua, és a dir, que al llarg del trimestre el professor/a planteja diverses activitats, que els estudiants han de resoldre i entregar. El treball de cada una de les activitats permet valorar a l’estudiant, el seguiment que fa a l’assignatura i els elements de millora, a partir dels comentaris i notes que el professor/a farà de les activitats.

Les activitats que es plantegen poden ser individuals o en grups de treball. El professor/a dóna les indicacions per tal que els estudiants les puguin elaborar i entregar. Totes les activitats que es plantegen estan pensades perquè els estudiant tinguin una perspectiva pràctica dels temes que es desenvolupen a llarg de les deu setmanes del trimestre.

Sistema de qualificació (Real decreto 1125/2003, de 5 de septiembre) que estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori estatal:

0 - 4,9: Suspès

5,0 - 6,9: Aprovat

7,0 - 8,9: Notable

9,0 - 10: Excel·lent

La qualificació final de l'alumne és el resultat d'una avaluació contínua a través de diferents activitats avaluadores. L'aprovat de l'assignatura s'obté amb una qualificació igual o superior a 5 punts (sobre 10) d'acord amb la següent taula de ponderació:

Criteris per fer mitjana entre les qualificacions de les activitats avaluadores:

Recuperació

Durant el mateix curs, existeix la possibilitat de recuperar competències no assolides durant l'assignatura (Examen).

D'acord amb la normativa vigent, a l'activitat avaluadora de l'examen, només es podrà optar a la recuperació de l'assignatura si s'ha suspès. En cas de No Presentat/ada, no es podrà optar a la recuperació.

L’activitat avaluadora en període de recuperació és un examen (prova escrita) presencial. Aquest examen pondera el 50% de l’avaluació i s’haurà de superar amb un 5/10 per poder avaluar la totalitat de l’assignatura. La nota obtinguda durant l’avaluació continuada es mantindrà.

Bosco, C. (2000). Fuerza muscular. Aspectos metodológicos. Barcelona: Inde.

González Badillo, J. y Gorostiaga, E. (1997). Fundamentos del entrenamiento de la fuerza. Barcelona: Inde. 

Solé, J. (2008). Teoría del entrenamiento deportivo. Barcelona: Sicropat Sport. 

Cardinale, M., Newton, R. y Nosaka, K. (2011). Strength and Conditioning. Biological Principles and Practical Applications. Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell  

Platonov, V. (1988). El entrenamiento deportivo; teoría y metodología. Barcelona: Paidotribo.

Tous, J. (1999). Nuevas tendencias en fuerza y musculación. Barcelona: Ergo. 

Siff, M. y Verkhoshansky, Y. (2000). Superentrenamiento. Barcelona: Paidotribo.

Cometti, G. (2002). El entrenamiento de la velocidad. Barcelona: Paidotribo.

García Manso, JM,. Navarro, M. y Ruíz, J.A (1996). Bases teóricas del entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos.

Boyle, M. (2016). New Functional Training for Sports. Champaign: Human Kinetics. 

Bompa, T. (2006). Periodización. Teoría y metodología. Barcelona: Hispano Europea.

González Badillo, J. y Ribas, J. (2002). Programación del entrenamiento de la fuerza. Barcelona: Inde.

Verkhoshansky, Y. (1991). Entrenamiento deportivo. Barcelona: Martínez Roca.

Weineck, J. (2005). Entrenamiento total. Barcelona: Paidotribo.

Billat, V. (2002). Fisiología y metodología del entrenamiento. De la teoría a la práctica. Barcelona: Paidotribo.

García Manso, JM. (1999). La fuerza. Madrid: Gymnos.