Que estàs buscant?
L'esdeveniment, organitzat per la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus i l'Ajuntament de Mataró amb el suport de la Diputació de Barcelona, va comptar amb la participació de diferents agents de l'economia social i de l'administració pública municipal
El dimecres 17 de desembre es va celebrar al TecnoCampus la 6a Trobada d'Empreses d'Economia Social, dedicada als reptes de present i futur de l'economia social en la contractació pública estratègica i responsable. L'esdeveniment és una iniciativa de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Miguel Guillén, coordinador de la Càtedra, va ser l'encarregat d'obrir la trobada, remarcant el paper que les entitats de l’economia social poden jugar en la contractació pública estratègica i responsable. En aquest sentit, va recordar que la Càtedra forma part, junt amb Facto Cooperativa, L’Escamot i l’Associació juvenil Ariadna, del Centre d’Estudis per l’Impuls de la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya (CEICERC), i que durant el seu primer any de vida s’han desenvolupat diferents activitats per al foment d’una contractació estratègica i responsable a l’administració pública, amb formacions, cursos i assessoraments.
Després va ser el torn de Sergi Morales, segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Ocupació i Empresa i Economia Social de l'Ajuntament de Mataró, que va apuntar a la necessitat de millorar la consciència per part de l’administració local cap a la contractació estratègica i responsable, i va posat en valor el paper de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). També va explicar que cal que les entitats de l’economia social i l’administració vagin de la mà a l’hora de generar mercat, perquè cal aconseguir incrementar la facturació d’aquest tipus d’empresa. Sergi Morales va recordar que durant l’any 2026 Mataró serà la capital espanyola de l’economia social, un repte molt important i il·lusionant que representarà una oportunitat per a les entitats del territori i per a la ciutat.
A continuació, es van presentar les accions territorials que s’han desenvolupat durant el darrer any per part del citat CEICERC. En representació d’aquest centre van intervenirt Albert Papell i Laura Martínez, que van repassar les diferents activitats que han tingut lloc a diversos punts del territori català durant els darrers mesos. Papell va insistir en la necessitat que augmenti el pes de l’economia social en la contractació pública, ja que estem parlant d’un mercat ampli d’uns 9.000 milions d’euros anuals a Catalunya. Per la seva part, Laura Martínez va fer referència a accions com la presentació de l’Anàlisi de la contractació pública a Catalunya i el seu impacte a l’economia social, les quatre jornades d’intercooperació que s’han organitzat, a més de dos cursos al voltant d’aquesta temàtica.
Per part de l’Ajuntament de Mataró, la tècnica d’economia social Sílvia Lizana va fer referència a diferents polítiques públiques que l’administració municipal ve desenvolupant en els darrers anys, com ara el contracte reservat per a la gestió del Cafè Nou, que gestiona la Fundació Maresme, o les diferents accions formatives i desenvolupament de l’economia social.
Tot seguit, va tenir lloc una taula rodona amb la participació principal d’Eva Noguera, fundadora i directora d’ESMediacio, Gestió Integral de Conflictes, entitat que es dedica a la gestió de la convivència i els conflictes aportant a la societat, i a les diferents comunitats, estratègies i eines per la millora de les relacions i la convivència des de la intervenció social i comunitària. Noguera va explicar el cas concret de la seva entitat a l’hora de concórrer a licitacions públiques al llarg dels darrers anys, i va fer referència a casos concrets de dificultats quotidianes que les empreses es troben a l’hora de participar en concursos de l’administració. Va insistir en la necessitat de saber identificar les dificultats i compartir-les, i també en l’oportunitat que representa la intercooperació i l’aliança entre entitats particularment a l’hora de concursar.