La primera de les activitats programades és a la Biblioteca-CRAI, on es pot visitar l'exposició "Els feminismes de Feminal". La mostra fa un recorregut per la primera revista de caràcter feminista publicada a Catalunya. És oberta fins al 13 de març.

En l'àmbit empresarial, el proper 20 de març s'organitza “Dones que emprenen per transformar el futur”, una jornada per visibilitzar el lideratge femení i debatre sobre els reptes i oportunitats de l’emprenedoria femenina a Catalunya.  Constarà de la xerrada “Lideratge femení: realitat empresarial i reptes actuals”, a càrrec de Clara Lapiedra, emprenedora, inversora i consultora en emprenedoria, i la taula rodona "Trajectòries que inspiren, lideratge i barreres superades", amb . Clara Lapiedra, CEO i fundadora d’Aula Magna Business School; Marta Príncep, CEO i fundadora de Princep Ventures; i Sònia Torras, CEO i cofundadora d’Eholo. Inscripcions obertes.

Finalment, el dissabte 18 d’abril, el TecnoCampus acollirà una nova edició de la HackGirl, la hackató tecnològica adreçada a noies d’ESO, batxillerat i cicles formatius que volen apropar-se al món de la innovació i la tecnologia des d’una mirada creativa i amb impacte social. L’esdeveniment forma part del programa TecnoGirl, una iniciativa que busca trencar estereotips de gènere i fomentar vocacions STEAM entre les joves. En aquesta edició, les participants hauran d’afrontar un repte real proposat pel Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró: com millorar la seguretat dels joves —i especialment de les noies— en els espais d’oci nocturn de la ciutat.El format hackató permetrà que, en un sol dia, es generin prototips i iniciatives que podrien tenir continuïtat real en el futur. Inscripcions obertes.

L’objectiu del Fòrum del Talent és apropar el món laboral als estudiants del Grau en Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus, sent un punt de trobada entre empreses col·laboradores que aposten pel talent de TecnoCampus i els nostres estudiants. 

L’acte, que es va programar com una activitat dins l'assignatura de Producció Comercial Audiovisual, va començar amb una breu presentació per part de les empreses assistents i va continuar amb una taula rodona on l'alumnat va poder plantejar dubtes i intercanviar impressions amb les empreses.

El cineasta va desenvolupar el seu Treball Final de Grau amb Themesis (2019), un projecte que acabaria evolucionant cap a un llargmetratge en què van col·laborar companys d’estudis i professorat del TecnoCampus. 

Des d’aleshores, ha dirigit diversos curtmetratges que han acumulat premis i seleccions en festivals, i que es poden veure en plataformes d'streaming reconegudes. Entre aquests destaquen Ayúdame (2022) i Mi zona (2023), del qual ja prepara una versió llarga. 

El curtmetratge de Beteta, protagonitzat pels actors Carlos Santos i Eva Llorach, aborda la temàtica de l'assetjament escolar.

En aquesta entrevista gravada als estudis del TecnoCampus, el podràs conèixer millor:  

Representants dels Fab Labs de la Universidad Francisco de Vitoria, la Universitat Politècnica de València, el TecnoCampus (Universitat Pompeu Fabra), la Universidad de Salamanca, la Universidad de Extremadura, la Universidad de A Coruña, la Universidad de La Laguna, la Universidad Politécnica de Cartagena, la Universidad de Diseño, Innovación y Tecnología, el Instituto de Empresa, la Fundación de la Universidad de Valladolid, la Universidad de Cádiz i la Universidad de Deusto han signat un acord per a crear la Xarxa de Recerca Universitària en Creació i Fabricació Digital (C-Fab) per a promoure la realització d’activitats docents, divulgatives i de difusió, educatives i de recerca científica.

Els objectius son concórrer a convocatòries d’ajuts públics per al desenvolupament de projectes de recerca, promoure la col·laboració entre universitat i empresa, fomentar accions de divulgació per apropar els resultats de les investigacions a la ciutadania, donar suport i potenciar la investigació dels estudiants matriculats en programes de doctorat oficial en fabricació digital, analitzar la possibilitat de crear un programa de doctorat interuniversitari en fabricació digital impartit entre universitats de la xarxa o fomentar estades docents per a investigadors i doctorands entre les institucions de la xarxa. 

Els diferents representants dels centres universitaris van escollir la junta directiva d’aquesta etapa fundacional, formada pel següent equip: president,Fabricio Santos Arias, Universidad Francisco de Vitoria, Pozuelo (Madrid); vicepresident, Manuel Martínez Torán, Universitat Politècnica de València.; secretari, Jordi Ojeda Rodríguez, TecnoCampus, Mataró. 

La primera decisió de la recentment creada xarxa ha estat la d’organitzar el I Congreso Iberoamericano de Creación y Fabricación Digital, que se celebrarà els propers 1, 2 i 3 de juliol de 2026, a les instal·lacions de la Universitat Politècnica de València. Aquest esdeveniment reunirà experts, acadèmics, investigadors, tecnòlegs i estudiants al voltant dels reptes i oportunitats de la fabricació digital com a motor de transformació científica, econòmica, social i cultural.

La fabricació digital serà abordada des d’una perspectiva transversal i aplicada a múltiples sectors: des del disseny industrial, l’arquitectura, l’enginyeria i les arts visuals, fins a la medicina, la sostenibilitat, l’educació, l’agricultura o el patrimoni cultural. El congrés posarà en valor com aquestes tecnologies –impressió 3D, tall làser, disseny paramètric, robòtica, automatització, intel·ligència artificial o realitat augmentada– estan sent adoptades i adaptades per disciplines diverses per donar resposta a problemàtiques complexes i fomentar nous models de producció, aprenentatge i emprenedoria. La crida a la participació (call for papers) es va llançar el passat mes de novembre i està previst recollir propostes de comunicacions fins al proper mes d’abril. El professor Jordi Ojeda, del Departament de Tecnologia, en forma part de l’equip de revisors com a membre del Comitè Científic.

Entre les iniciatives escollides destaca AIMS Medical, empresa allotjada al TecnoCampus, que consolida així el paper de l’ecosistema d’innovació de Mataró com a pol d’atracció de projectes d’alt valor en l’àmbit de la salut i la tecnologia mèdica. 

Les solucions seleccionades —en biotecnologia, salut digital, dispositius mèdics i diagnòstic avançat— ja disposen de tecnologies madures, però afronten reptes clau com la integració al sistema sanitari, la compra pública o l’escalabilitat. En aquest sentit, el CEO de Biocat, Robert Fabregat Fuentes, assenyala: “Volem evitar que les empreses hagin de picar a tantes portes i ajudar-les a fer el camí més eficient i directe cap al sistema de salut”. 

El programa PASS ofereix un itinerari estructurat per avaluar, validar i connectar aquestes solucions amb els agents clau del sistema sanitari català. A més d’AIMS Medical, les deu solucions participants són: ADmit Therapeutics, Aniling, eVISIO (Fundació Salut Empordà), Inbiomotion, Loop Dx, Mediktor, MiWEndo Solutions, Signatera (Palex Group) i REVEAL GENOMICS.

En aquest espai, vuit startups del TecnoCampus podran presentar les seves solucions innovadores. Les empreses que participaran en l’edició d’aquest any són Storymakers Studio SL, SCAI Engineering, Materia No Convencional S.L. (Guaype), Vizitio SL, White Jacket, Moodest, Sweanty i Aims Medical. 

El 4YFN, esdeveniment reconegut com un aparador global per a startups tecnològiques, ofereix oportunitats de visibilitat, networking i captació de talent. Se centra especialment en solucions disruptives i en el desenvolupament de negocis a escala internacional. En aquest espai, les empreses podran mostrar les seves innovacions, establir connexions amb inversors internacionals i trobar nous socis i clients.  

Llegeix l'article de La Vanguardia

La coordinadora d'aquest nou programa serà la professora del departament d'Empresa, Màrian Buil, que en aquest vídeo destaca l'aposta per la internacionalització com un dels eixos de la proposta:

Aquest nou màster oficial s'afegeix als cinc que ja s'impartien, juntament amb els cinc diplomes d’especialització i expert, i disset cursos especialitzats. HUB4T la marca sota la qual el TecnoCampus oferta aquesta formació permanent, adreçada tant a postgraduats com a professionals que ja tenen experiència laboral i volen actualitzar coneixements. 

En l'àmbit de la Intel·ligència Artificial, s’incorporen nous programes i formacions a mida per a empreses en àrees com recursos humans, finances i màrqueting. Internacionalització. Així mateix, el TecnoCampus consolida el programa TecnoCampus Sènior, dirigit a persones majors de 55 anys interessades a continuar ampliant coneixements. HUB4T organitza sessions informatives en línia per informar-se de tota aquesta oferta.

Rubén Copado és un investigador del grup Tractament del Senyal i Dades del TecnoCampus. El seu treball explora com la informació continguda en diferents senyals biomètrics, i en especial en la signatura manuscrita, pot aportar indicadors rellevants no només per verificar identitats, sinó també per detectar possibles alteracions en l’estat neurològic de les persones.

L’anàlisi de la dinàmica de l’escriptura —com ara la velocitat del traç, la pressió o la regularitat del moviment— permet identificar patrons subtils associats a determinades condicions neurològiques. Aquest enfocament obre noves línies de recerca amb aplicacions potencials tant en l’àmbit de la seguretat com en el de la salut, sempre des d’una perspectiva tecnològica basada en el processament de senyals i l’anàlisi de dades. 

La biometria fa referència a l’ús de característiques físiques o de comportament —com la veu, el rostre o la signatura manuscrita— per identificar persones de manera fiable. Aquest conjunt de tècniques és cada cop més present en el nostre dia a dia, especialment en aplicacions relacionades amb la seguretat i la verificació d’identitat. 

Descobreix el vídeo que ha fet Copado sobre la seva investigació.

Durant la trobada, va compartir amb els estudiants la seva experiència professional i el procés de tirar endavant projectes audiovisuals independents, en un diàleg proper i enriquidor. Beteta viu un moment especialment destacat de la seva trajectòria. El seu curtmetratge de ficció Ángulo muerto (2025) ha estat nominat als Premis Goya i recentment ha estat guardonat amb un Premi Forqué, reconeixements que consoliden el seu nom dins del panorama emergent del cinema espanyol. 

La gala dels 40 Premis Goya se celebra, a més, a la ciutat de Barcelona, el 28 de febrer. El cineasta va desenvolupar el seu Treball Final de Grau amb Themesis (2019), un projecte que acabaria evolucionant cap a un llargmetratge en què van col·laborar companys d’estudis i professorat del TecnoCampus. 

Des d’aleshores, ha dirigit diversos curtmetratges que han acumulat premis i seleccions en festivals, i que es poden veure en plataformes d'streaming reconegudes. Entre aquests destaquen Ayúdame (2022) i Mi zona (2023), del qual ja prepara una versió llarga. 

La visita de Beteta ha permès als estudiants conèixer de primera mà el recorregut d’un creador jove que, amb determinació i talent, ha sabut obrir-se camí en la indústria audiovisual i situar-se com una de les veus més prometedores del sector.

Foto: https://pufa.es/

La capitalitat, que té com a lema “Reduir desigualtats, crear futur”, s’ha inaugurat amb un acte al TecnoCampus que ha comptat amb la presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero; i l’alcalde de Mataró, David Bote. Tots tres han compartit taula rodona amb Ana María Martínez, presidenta delegada del Àrea de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona; i el president de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social, Juan Antonio Pedreño. El regidor de Promoció Econòmica i Economia Social, Sergi Morales, ha estat l'encarregat de donar la benvinguda a l'acte.

En el transcurs de l’acte, s’ha presentat el Centre d’Anàlisi i Desenvolupament de l’Economia Social de Catalunya (CADESC) per part d’Eloi Serrano, director del CADESC i de la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus, i de Juanjo Llopis, director general de Caixa d'Enginyers i president del CADESC. L'acte l'ha tancat l’ex primer ministre d’Itàlia i actual degà de la IE School of Politics, Economics and Global Affairs i president de l’Institut Delors, Enrico Letta, amb la conferència “Principals reptes d’Europa com a oportunitat per a l’Economia Social”. 

Els actes han continuat a la tarda, amb la primera reunió de la Xarxa de Joves per a l’Economia Social, amb la presència de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra de Treball i Economia i la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, a més de diferents organitzacions de joventut i economia social. La designació com a Capital Espanyola de l’Economia Social posiciona la ciutat com el node de referència estatal en el desenvolupament del model econòmic, social i cooperatiu. 

Mataró serà al llarg de l’any punt de trobada de debats i projectes davant els reptes d'Espanya i Catalunya, i visibilitzarà l'economia social com a alternativa econòmica real que genera ocupació de qualitat. Un dels actes destacats de l’any serà el Congrés Català del Treball, que se celebrarà a finals d'any, a més de la Jornada institucional per a la creació de xarxa de municipis, Jornada acadèmica de la Xarxa d'universitats, la Jornada Dones emprenedores en economia social i el Dia internacional de les cooperatives, entre d'altres. 

Sobre l’economia social 

L’economia social engloba entitats de naturalesa jurídica diversa que comparteixen uns criteris ètics —primacia de les persones per damunt del capital, gestió democràtica i participació activa, reinversió dels beneficis en la pròpia entitat, compromís amb el territori i el desenvolupament local, així com solidaritat i cohesió social. Es calcula que a Espanya, amb dades de 2024, són al voltant de 70.000 entitats. 

Les cooperatives, les societats laborals, les mutualitats, les empreses d’inserció, els centres especials de treball d’iniciativa social, les confraries de pescadors, les societats agràries de transformació, i les associacions i fundacions vinculades a l’economia social són entitats que conformen aquest model econòmic, on l’eficiència empresarial es combina amb els valors de la solidaritat, la responsabilitat i la cohesió social. Són empreses que competeixen en els mercats internacionals, i algunes d’elles són líders en el seu sector d’activitat, tant a escala internacional com estatal, autonòmica o territorial.

El passat octubre la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia, Yolanda Díaz, va fer l’anunci que Mataró havia estat escollida com a capital espanyola de l’Economia Social 2026. Així, avui comença a desplegar-se aquest any que té per objectiu posicionar Mataró i el seu ecosistema d’empreses (cooperatives, societats laborals, centres especials de treball d’iniciativa social, empreses d’inserció o mutualitats, entre altres) com un node de referència estatal en el desenvolupament del model econòmic, social, cooperatiu i solidari. 

L’Ajuntament de Mataró compta amb el suport de la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus (TCM). Aquesta iniciativa està impulsada pel Ministeri de Treball i Economia Social amb la participació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona i hi col·laboren la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (XMESS) i la Confederació Empresarial Espanyola d’Economía Social (CEPES).

Mataró pren el relleu de Múrcia i abans ho van ser València, Sant Sebastià, Santiago de Compostel·la i Terol. És la primera ciutat catalana que compta amb aquest títol i la primera també que l’obté sense ser capital de província. La capitalitat, que té com a lema “Reduir desigualtats, crear futur”, començarà el programa anual el proper dilluns 9 de febrer, a les 11.30 h, amb un acte al TecnoCampus. 

L’acte serà la presentació oficial i d’inauguració de la capitalitat i constarà de diferents parts. S’iniciarà amb la benvinguda i presentació per part del segon tinent d’alcalde i regidor de Ciutat Pròspera, Generació de riquesa i Treball digne, Sergi Morales, i seguirà amb les intervencions de la ministra, Yolanda Díaz; la consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero; l’alcalde de Mataró, David Bote; la presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell; i el president de CEPES, Antoni Pedreño. 

En el transcurs de l’acte, es farà la presentació del Centre d’Anàlisi i Desenvolupament de l’Economia Social de Catalunya (CADESC) per part d’Eloi Serrano, director del CADESC i de la Càtedra d’Economia Social, i de Juanjo Llopis, president del CADESC. A continuació, l’ex primer ministre d’Itàlia i actual degà de la IE School of Politics, Economics and Global Affairs i president de l’Institut Delors, Enrico Letta, oferirà la conferència “Principals reptes d’Europa com a oportunitat per a l’Economia Social”. 

A la tarda, es farà el llançament de l’Aliança de la Xarxa de joves per a l’Economia Social amb la presència de la ministra de Treball i Economia i la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, a més de diferents organitzacions de joventut i economia social. 

El tret de sortida l’han donat avui a la Nau Gaudí l’alcalde, David Bote, el regidor de Promoció Econòmica, Sergi Morales, i el director de la Càtedra d’Economia Social i Solidària del TecnoCampus i comissionat d’aquesta capitalitat, Eloi Serrano, que en roda de premsa han presentat la iniciativa. L’acte també ha comptat amb les intervencions del director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, David Bonvehí, i la cap de l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, M. Sol Lage.

El periodista Pep Andreu ha estat l'encarregat de conduir l'entrevista, en la qual Checa ha destacat projectes de futur, com la construcció d'un nou edifici per a usos mixtos (Universitat, allotjament empresarial, aparcament i espais per a congressos) a la zona del Rengle, que permetran al TecnoCampus seguir ampliant l'activitat. Checa ha destacat que, per primer cop, s'han superat els 4.000 estudiants matriculats de grau i màster oficial, als quals cal afegir els que cursen altres tipologies de postgraus, com els cursos d'especialització.

En l'àmbit empresarial, Checa ha posat en valor la plena ocupació, amb unes 130 empreses allotjades, així com els serveis de creixement, accelaració i creació de noves start ups, mitjançant programes específics en salut, fabricació additiva, tèxtil o mobilitat.

En l'àmbit institucional, Checa ha destacat les negociacions obertes amb la Generalitat de Catalunya perquè s'impliqui en el finançament del TecnoCanmpus, en base al servei públic que presta, i en la inversió necessària per a la construcció del nou edifici que complementarà les instal·lacions actuals.