El TecnoCampus convoca per segon any consecutiu el concurs “Dissenya la carpeta del TecnoCampus” per escollir de manera participativa com serà la carpeta que es lliurarà als nous estudiants matriculats el curs 2019-2020. El període de presentació de propostes és del 5 d'abril al 5 de maig del 2017.

Poden participar-hi tots els estudiants matriculats al TecnoCampus durant el curs 2018-2019. Entre tots els projectes rebuts, un jurat farà una selecció d’un màxim de cinc propostes finalistes, que es publicaran a la pàgina web del TecnoCampus. Entre els finalistes, es farà una votació oberta a tots els estudiants per escollir la proposta guanyadora. El període de votació de les propostes finalistes serà del dia 9 al 15 de maig. La proposta guanyadora serà anunciada el dia dijous 18 de maig.

L’estudiant que guanyi el concurs rebrà un xec regal per valor de 300 euros. La seva proposta, revisada pel dissenyador del TecnoCampus, serà el disseny de les carpetes del curs acadèmic 2019-2020, i s’inclourà la signatura de l’autor a la solapa de la carpeta.
Trobaràs tota la informació relativa a la convocatòria aquí. A continuació, et facilitem les plantilles a seguir per presentar la proposta:
• Plantilla
• Mides

La mida màxima per penjar la proposta és de 5 megabytes i per aquest motiu, en la fase de valoració només es demanarà a l’estudiant que enviï l’arxiu en format .jpg. Només es demanarà la proposta en format vectorial a l’estudiant guanyador.

Tota la informació aquí.
 

El TecnoCampus ha acollit aquest dijous al matí la setena edició de la Matinal de la Reempresa, un matí d’activitats i conferències destinades a persones que busquen vendre la seva empresa i a emprenedors que busquen agafar el relleu d’un negoci que ja està en funcionament.

L’acte, que ha reunit a un centenar d’assistents, ha estat coordinat conjuntament per l’Ajuntament de Mataró, el Tecnocampus, l’Ajuntament del Masnou i el Centre Innova de l’Ajuntament de Pineda de Mar en la seva qualitat de punts d’atenció de Reempresa.

David Bote, alcalde de Mataró i president del TecnoCampus; Roger Pumares, cap del Servei de Teixit Productiu de la Diputació de Barcelona; Antoni Abad, president del Centre de Reempresa de Catalunya i de la patronal Cecot i Albert Colomer, director del Centre de Reempresa de Catalunya, han estat presents a l’acte de benvinguda de la matinal.

A la jornada també hi ha assistit la primera tinenta d’alcalde de la ciutat, Núria Moreno, així com la presidenta de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM), Roser Moré, entre diversos tècnics i tècniques i caps de promoció econòmica dels diferents punts d’atenció participants a la matinal i altres representants d’entitats i associacions de la comarca.

L’alcalde de Mataró, David Bote, ha posat en valor que Reempresa serveix per “mantenir viu el teixit empresarial del nostre territori” i ha destacat que “des del 2013, 58 negocis mataronins no han hagut de tancar gràcies a aquest servei”.

Per altra banda, el president de Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, Antoni Abad, ha agraït el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Mataró així com també d’entitats i associacions empresarials del territori “que comparteixen un mateix objectiu: fer créixer econòmicament la ciutat i la comarca”.

Aquesta acció de treball en xarxa promoguda des de la Diputació de Barcelona i coordinada pel Centre de Reempresa de Catalunya, s’emmarca en el conveni de col·laboració que el 2016 van renovar la Diputació i la patronal Cecot per consolidar un mercat organitzat i transparent de compravenda de petites i mitjanes empreses mitjançant els 35 punts d’atenció de la demarcació de Barcelona.

L’acte s’ha estructurat en diverses activitats: dues conferències amb l’objectiu d’assessorar possibles cedents i reemprenedors interessats en el programa, un elevator pitch on diferents empresaris han pogut presentar la seva empresa a diferents emprenedors en poc més d’un minut i mig i un espai de matchings, on els participants han disposat de 30 minuts per poder-se entrevistar amb diferents cedents que busquen vendre el seu negoci. 
Durant l’espai de matchings, les persones cedents d’una empresa també han tingut l’oportunitat de reunir-se amb Gestors de Negoci de CaixaBank i han pogut resoldre dubtes relacionats en com poder finançar la compra d’una empresa.

 

El Grupo de Investigación del Sonido, Silencio, Imagen y Tecnología (SSIT) de la Escuela Superior Politécnica del TecnoCampus, coordinado por el profesor Daniel Torras, realiza un proyecto de investigación para documentar la tipología de sonidos que existían a principios del siglo XX en los días de mercado a la plaza a Amposta.

La investigación, que se ha impulsado a través de un acuerdo con el Ayuntamiento de Amposta, se lleva a cabo mediante la consulta de archivos, sonidos grabados y entrevistas con expertos de la zona. Después de esta fase de investigación, se graban los sonidos velando para que se respete el tipo de contexto y espacio acústico original para intentar recrear una escena histórica tal y como se sentía en su momento. Posteriormente, estos paisajes sonoros recuperados se exhibirán en la Festa del Mercat a la Plaça, que se celebra del 17 al 19 de mayo, haciendo también la fiesta extensiva a colectivos con dificultades visuales.

Este proyecto se enmarca dentro de la línea de investigación sobre paisajes sonoros que ha abierto el grupo SSIT en colaboración con la Universitat Autònoma de Barcelona, el grupo MUSC y los investigadores Fernando Madonado y Robert Bartí.

Las autoras de las imágenes son de Cinta Montañés y Júlia Idiarte, respectivamen,y forman parte del libro "El Antes de Amposta. Compilación gráfica 1875-1975", de Maite Subitats, Cinta Montañés y Júlia Idiarte.

Los estudiantes del Grado en Ingeniería Electrónica Industrial y Automática de la Escuela Superior Politécnica realizarán simulacros de programación de robótica con una pinza neumática universal de tres dedos cedida por la empresa alemana Schunk, alojada en la torre TCM3 del parque tecnológico del TecnoCampus.

Se trata de un modelo de última generación JGZ, que ya se ha instalado este mes de marzo el robot IRB120, de la empresa ABB, a los laboratorios de ingeniería del centros universitarios del TecnoCampus. La nueva pinza permite una programación más precisa y se adapta mejor a la geometría de las piezas con las que el robot está diseñado para trabajar. Además, tiene usos muy diversos en la industria, desde la construcción y el manejo de máquinas, hasta el acoplamiento y la automoción. El material con el que está elaborada -aleación de aluminio de alta resistencia- hace que su peso sea muy bajo, característica que, junto con las dimensiones compactas, permiten una mayor precisión de cogida.

La robótica cada vez será más imprescindible en un escenario donde las profesiones vinculadas al sector tecnológico serán las más demandadas durante los próximos años. No es de extrañar, pues, que empresas como la alemana Schunk, referente mundial en técnicas de sujeción y cogida, aproveche su ubicación en el TecnoCampus de Mataró para conectar con los futuros profesionales del sector.

Sinergias entre el mundo académico y el profesional
La entrega de esta pinza robótica se suma a un conjunto de colaboraciones existentes entre el TecnoCampus y Schunk, sucursal de la compañía alemana en España. Ambas entidades han firmado varios acuerdos para generar sinergias, uno de ellos vinculado a la jornada Máster Linnk en Mecatrónica, que se celebra al Tech-Center de la compañía, un taller dirigido a estudiantes de bachillerato tecnológico y de segundo de ciclos formativos de grado superior especializados donde los alumnos pueden tratar la robótica y la mecánica desde una vertiente práctica.

Recorda que per poder continuar gaudint d’aquesta bonificació per al curs 19/20, el teu carnet de família nombrosa ha d’estar vigent a data de començament del curs. 

Per tant, ens has de fer arribar el títol renovat el més aviat possible, per poder introduir les dades al teu expedient i així quan facis l’automatrícula del curs 19/20 ja et consti i puguis gaudir d’aquesta bonificació.
Et recordem que pots sol·licitar la renovació al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Procediment de tramitació: mitjançant l’e-Secretaria (bonificacions i descomptes). Cal que adjuntis la documentació acreditativa escanejada en format .pdf.
Consulta tota la informació a la web del TecnoCampus: Dret a bonificacions.
 

El TecnoCampus ha celebrado este sábado 16 de marzo la primera edición de la HackGril, donde unas treinta chicas de entre 12 y 18 años han trabajado propuestas tecnológicas para mejorar la recogida selectiva de residuos.

Durante todo el día estudiantes de la Escuela Superior Politécnica acompañaron como mentores las participantes de la primera hackatón en femenino de Mataró, que también asistieron a talleres de dinamización y definición de proyectos, prototipatge de aplicaciones, diseño 3D y programación y robótica.

Los grupos trabajaron en los proyectos hasta las seis de la tarde, cuando se celebró la entrega de premios en un acto abierto a las familias y a la ciudadanía en general. El premio Hedy Lamarr al proyecto más creativo lo ganaron Anna Muñoz, Eva Maderulo, Gloria López, Andrea Peña i Clara Vives con un juego de realidad aumentada para aprender a tirar los residuos en el contenedor correspondiente. El premio Ada Lovelace al proyecto más innovador fue por Marissa Collarín, Ivet Malé, Xènia Malé, Michelle Jané i Laura Ruiz por una aplicación móvil dirigida a familias que reciclaje y a través de la cual puedes obtener descuentos en establecimientos colaboradores. Por último, el premio Frances Elizabeth Allen al proyecto más comprometido socialmente se otorgó a Clara Ramos, Jalila Kasmi, Yasmin la Harrak, Irene Alcaide y Laia Vida, que presentaron unas basuras sostenibles para la ciudad que están conectadas a una app que permite escanear el código QR de los productos y te indica donde tirarlos.

La iniciativa se enmarca dentro del proyecto TecnoGirl para fomentar las vocaciones científicas y tecnológicas entre las más jóvenes, impulsada por TecnoCampus con el apoyo del Ayuntamiento de Mataró, la Diputación de Barcelona, la Red de Bibliotecas Municipales y las bibliotecas de Mataró Pompeu Fabra i Antoni Comas. La directora de la Escuela Superior Politécnica, Ester Berandó; la gerente del Servicios de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona, Marta Cano; y la regidora de Urbanismo, Desarrollo Económico y Cultura del Ayuntamiento de Mataró, Núria Moreno, coincidieron en señalar en sus respectivos discursos que proyectos como el TecnoGirl permiten posar en valor el papel de las mujeres en los ámbitos de la ciencia y la tecnología e incentivar las vocaciones tecnológicas entre las más jóvenes, clave para reducir la brexta de género al mundo laboral en el ámbito STEM, vinculado a la ciencia, la tecnología y las matemáticas.

Algunos medios se han hecho eco de la jornada de este fin de semana, como por ejemplo TV3, que emitió una pieza en el TN cap de setmana de TV3 de ayer, que se puede ver a partir del minuto 18‘ 53”.

El director general del Tecnocampus, Josep Lluís Checa; el director de Negoci de MicroBank, Àngel Soto; i la directora d’Àrea de Negoci de CaixaBank al Maresme Centre, Nuria Montolio, han signat un conveni de col·laboració per a facilitar el finançament de projectes empresarials a través de microcrèdits. Amb la signatura d'aquest acord s'estableix una línia de finançament d'un milió d'euros per a potenciar l'autoocupació i incentivar l'activitat emprenedora, afavorint la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, nous residents, persones amb discapacitat i amb especial atenció als col·lectius més vulnerables.

Sobre la base d'aquest acord, es finançarà la creació o ampliació de microempreses, negocis d'autònoms i projectes d'autoocupació amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament del teixit productiu i al progrés social del Maresme.

Els beneficiaris seran professionals autònoms i microempreses amb menys de deu treballadors i una facturació anual inferior a dos milions d'euros. Els sol·licitants podran optar a microcrèdits per un import màxim de fins a 25.000 euros. Els projectes hauran de comptar amb un pla d'empresa i l'informe favorable de viabilitat elaborat per la Fundació Tecnocampus.

El criteri de concessió de microcrèdits per part de MicroBank atén fonamentalment a la confiança en la persona o l'equip que sol·licita el préstec i a la viabilitat del projecte, i poden accedir-hi persones que no disposen de garanties i avals.

En virtut d'aquest conveni, el Tecnocampus es compromet a detectar les necessitats de finançament, amb la finalitat de promoure l'autoocupació i l'establiment, consolidació o ampliació de microempreses i negocis d'autònoms, i dirigir les persones físiques o jurídiques assessorades a MicroBank perquè aquest analitzi, i si s’escau, aprovi les sol·licituds de finançament.

MicroBank és l'únic banc a Espanya dedicat principalment al finançament de projectes a través de microcrèdits. Participat íntegrament per CaixaBank, completa el compromís de l'entitat amb una manera de fer banca socialment responsable i de generar amb la seva activitat un impacte positiu en la societat. El banc ofereix microcrèdits destinats a autònoms, emprenedors i microempreses; i microcrèdits personals i familiars, que tenen com a objectiu atendre necessitats que permeten superar una dificultat temporal i faciliten el desenvolupament personal i familiar.

En la concessió dels microcrèdits, a més de la xarxa de més de 4.400 oficines de CaixaBank, hi col·laboren entitats que aporten coneixement de les persones destinatàries dels crèdits, a més d'assessorar i realitzar el seguiment dels projectes. Fins avui, MicroBank ha signat convenis amb 598 entitats col·laboradores de tot Espanya que vetlen per la viabilitat dels projectes finançats. Les entitats col·laboradores són organitzacions de tot tipus amb experiència en accions d'assistència econòmica o social dirigides a potenciar la creació de microempreses, fomentar l'autoocupació i incentivar l'activitat emprenedora.
 

Marina Mercado y Eva Teixidó, estudiantes de cuarto curso del Grado en Enfermería de TecnoCampus, han realizado una estancia de prácticas al hospital Aatmiya Community Hospital de Nepal del 24 de enero al 4 de marzo. La iniciativa ha estado posible gracias al convenio de colaboración que la Escuela Superior de Ciencias de la Salud tiene con la Associació Pont Solidari al Món, y que cuenta con el patrocinio del centro cinecològic y obstétrico de Mataró CGO Mèdic.

“He aprendido a trabajar en un ámbito sanitario sin tener tantos recursos, a llegar al mismo resultado desde otras maneras, explica Mercado. Durante la estancia han tenido la oportunidad de aprender a trabajar en el laboratorio y a realizar una campaña de prevención e higiene a 28 estudiantes de una escuela de Nepal, sobre todo para sensibilizar los más pequeños de la importancia de lavarse las manos y los dientes. “Los avances son más lentos porque se tiene que hacer un gran trabajo de sensibilización para conseguir que las personas vean el hospital y la sanidad como próximos, y no como el último recurso cuando el margen de error que tiene el sanitario ya es mínimo”, añade Mercado.

Este es el segundo año consecutivo que estudiantes de último curso pueden dar servicio integral de salud curativa a la población nepalesa. Mercado valora muy positivamente que desde la universidad se ofrezca la oportunidad de trabajar en otros entornos: “En este viaje quizás no aprendes técnicas innovadoras, pero te enseña una realidad muy valiosa como profesional y sobre todo, trabajas mucho la relación con el paciente”. 

Mariano de la Vega és graduat en Enginyeria Tècnica Industrial, especialitzat en Electrònic Industrial al TecnoCampus (1996), i és membre del Consell Alumni com a representant de l’àmbit d’enginyeria industrial. Amb més de 26 anys de trajectòria a Talgo, actualment és el Director de les Bases de Manteniment Talgo a Barcelona. Ha treballat en diferents projectes nacionals i internacionals, un dels més recents com a cap de projecte de l’AVE d’Aràbia Saudí entre les ciutats sagrades de Meca i Medina.

Et vas graduar en Enginyeria Tècnica Industrial el 1996, dins de l’especialitat d’Electrònica Industrial. Com ha canviat el sector des de llavors?
El sector ha evolucionat molt des de llavors, s’ha produït una revolució tecnològica important on l’electrònica convencional ha donat pas a sistemes intel·ligents integrats i programables. A més, cal tenir en compte que la competència entre proveïdors cada cop és més dura degut a la globalització.

Portes més de 26 anys treballant a Talgo, empresa líder del sector ferroviari espanyol. Actualment ets el director de les Bases de Manteniment Talgo a Barcelona. En què consisteix la seva feina?
Soc responsable de la gestió i de l’organització d’operacions de manteniment dels trens de Talgo a Barcelona, tant dels trens convencionals com els d’alta velocitat. Com a responsable de dos centres de manteniment de trens el que més m’agrada és la gestió de l’equip humà i de tots els recursos, tècnics i materials, que tenim a disposició. M’omple de satisfacció veure com tots treballem de manera col·laborativa per assolir uns reptes i objectius comuns.

Una de les seves funcions és gestionar les persones de les dues bases, unes 200 persones. Quines són les claus per gestionar un equip humà amb èxit?
No crec en una fórmula magistral que doni bons resultats a tot arreu, però considero que la motivació del personal és fonamental. Això s’aconsegueixi oferint reptes professionals de manera contínua, transmetent la informació de manera transversal a tots els nivells i amb una gestió honesta i responsable. És per això que la direcció i els caps de departament han de ser un exemple per a la resta de l’equip.

Has tingut la oportunitat de treballar en diferents projectes nacionals i internacionals. De fet, l’últim projecte ha estat com a cap de projecte de l’AVE d’Aràbia Saudí entre les ciutats sagrades de Meca i Medina. Tot un repte, no?
Les dimensions del projecte, més de 6.000 milions d’euros, la complexitat pròpia del país i la part tècnica del projecte l’han convertit en un gran repte professional i en una experiència vital en tots els sentits. Hi havia un repte tècnic que consistia a dissenyar el primer tren en el món a circular a 300 km/h al desert. Per aconseguir-ho, es van fer una sèrie d’adequacions dels trens AVE d’Espanya per al desert, creant un paquet de “desertització” que constava de mesures tècniques per evitar l’efecte de la sorra, com protecció en vidres, bufadors d’aire a les rodes, aerodinàmica i filtres especials; i les altes temperatures, amb equips d’aire condicionat més potents. Vam culminar el projecte amb els resultats esperats, però ara cal fer un seguiment de la seva evolució en el temps i dels quilòmetres d’explotació comercial amb els viatgers.

La irrupció de les noves tecnologies també han tingut un gran impacte en el sector del transport. Quines creus que seran les principals transformacions en els propers anys? Estem preparats per afrontar-les?
Crec que estem en una era on avancem a una velocitat cada cop més exponencial. Els principals canvis estaran vinculats a sistemes cada cop més intel·ligents, fiables i ràpids, però, alhora, més ecològics i en sintonia amb el respecte cap al medi ambient. Les noves generacions venen més preparades, amb una mentalitat més oberta i sobretot, més conscienciades amb el medi ambient.

I pel que fa al sector ferroviari, quins són els grans reptes? Quines són les principals línies estratègiques d’innovació de Talgo?
El ferrocarril anirà en aquesta mateixa línia, l’objectiu serà construir trens millors i més ecològics. Ja s’està treballant en trens amb propulsió de nitrogen o de tipus Hyperloop, on les càpsules poden assolir velocitats per sobre dels 1000 km/h, per exemple, i on l’impacte en el medi ambient serà cada cop més petit. Pel que fa a Talgo, també s’està treballar en aquest camp, dissenyant trens cada cop més segurs i fiables, més aerodinàmics perquè consumeixin menys, i on el big data i el machine learning jugaran un paper clau en la gestió de la informació.

Els estudiants que acaben els estudis universitaris s’enfronten a un món laboral cada cop més canviant, quina recomanació els donaries?
Als estudiants, començant pel meu fill quan ho feia, els recomano fer pràctiques a empreses mentre estudien, ja sigui durant el curs o a l’estiu a través del programa IAESTE que ofereix el Servei de Carreres Professionals del TecnoCampus. Des del meu punt de vista, fer pràctiques aporta a l’estudiant una visió del món laboral que pot ajudar-lo a il·lusionar-se amb els estudis. 

Actualment segueixes mantenint relació amb la universitat a través del Consell Alumni, com a representant en l’àmbit de l’Enginyeria Industrial. Què t’aporta seguir-hi vinculat?
Considero que és una forma de compartir l'experiència professional amb la universitat, i aquest vincle universitat-empresa és molt important perquè acosta la indústria a la universitat i permet als futurs graduats tenir una visió més propera del mercat laboral.

Ens llegeixen molts Alumni que estan fent els seus primers passos al món laboral. Quin consell els donaries per començar amb bon peu aquesta nova etapa?
Cal tenir il·lusió i somniar en aconseguir allò que es desitja professionalment, lluitant sense defallir. Les empreses busquen persones que sumin, que aportin enginy, idees fresques i noves maneres de fer les coses. En definitiva, persones que ho qüestionin tot i que siguin molt creatives però, a la vegada, que siguin modestes, bones persones i que aprenguin de l’experiència dels companys.

Cloud, públic o privat?

El TecnoCampus i l’empresa del parc NexTReT et conviden el pròxim 19 de març al Business Corner  “Cloud, públic o privat?”.

Vols pujar informació al núvol però no saps per on començar ni que és millor per a la teva empresa? Vine a la sessió i t’explicaran on estan els cloud, els avantatges del núvol públic i privat, els tipus de serveis i resoldran els teus dubtes.

L’objectiu de la sessió és conèixer quin tipus de núvol és el més adequat per la teva empresa, cloud públic, privat o híbrid, així com els avantatges que et proporcionarà la seva utilització.

També aprofitaran per fer una visita guiada al CPD (Centre de processament de dades) que tenen al TecnoCampus i on es troba una part del núvol de NexTRet.

Assistència limitada i per estricte ordre d’inscripcions.

T’hi esperem!

Per inscriure-t'hi, clica a l’enllaç.

El mataroní Carlos Martínez és el nou president de PIMEC Joves Maresme, després que el Comitè Executiu de l’entitat hagi aprovat el seu nomenament. Martínez, de 29 anys, és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i màster en Emprenedoria i Innovació pel TecnoCampus, i CEO d’Epinium, l’empresa que ell mateix va fundar el 2015, ubicada a a incubadora d'empreses del TecnoCampus.

El nou president arriba amb la voluntat d’aprofitar tota l’experiència que ha adquirit com a emprenedor per transformar-la en activitats, formacions i networkings que posin els recursos a l’abast dels joves empresaris per així maximitzar les seves probabilitats d’èxit.

Carlos Martínez és el fundador i l’actual CEO d’Epinium, una empresa que es dedica a ajudar les marques a vendre més dins el gegant Amazon. És l’única empresa espanyola certificada per Amazon (n’hi ha menys de 60 al món) i en tan sols quatre anys de vida ha aconseguit nombroses fites, entre les quals participar a la Techstars, la millor acceleradora tecnològica del món, i a la TechCrunch Disrupt, la major fira de startups del món, a San Francisco. A més a més, Martínez va ser guardonat amb el premi UPF Emprèn el 2016 i amb el premi Creatic el 2017.

Pots consultar la notícia sencera aquí.

Neon Style, ubicada a la incubadora Reimagine Textile del TecnoCampus, ofereix dissenys atrevits per qualsevol esport.

L’empresa de roba esportiva femenina va ser creada l’any 2015. En els seus inicis, era una marca  dirigida a totes aquelles usuàries que practiquen esport de raqueta, sobretot pàdel. Gràcies a la gran acceptació de la marca, han pogut ampliar el segment i oferir roba a totes les dones a qui  agrada realitzar qualsevol tipus d’esport.

Neon crea des de zero la peça, amb un disseny creat per dones, i és una marca de proximitat. A més, s’encarreguen de portar tot el control del procés de creació, producció i logística. Aquest control permet que Neon arribi asl clients en menys de 48 hores.

Llegeix la notícia sencera a La Vanguardia.