Les deduccions fiscals per a activitats de Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica són una de les eines fiscals més potents de tota l'OCDE, ja que permeten recuperar entre el 12 i el 59% de les despeses derivades d’activitats innovadores. Permeten reduir fins el 100% l'Impost de Societats i fins i tot monetitzar la deducció.

El problema d’aquests incentius és que requereix d’un expert enginyer-fiscalista amb coneixements molt tècnics per desenvolupar tota la documentació, que implica un conjunt de tràmits de justificació.

Amb l’objectiu de fer més fàcil l’accés a aquest tipus d’ajuts a start-ups i pimes, el TecnoCampus ofereix deducible.es, una plataforma on-line que facilita la inserció de dades necessàries per documentar l’ajut i que ofereix assessorament per part de consultors online experts en R+D+i, de manera que es redueixen despeses i tràmits documentats a la mínima expressió i s'agilitza tot el procés.

Si com a empresa vas realitzar despeses de R+D+i amb hores de personal, subcontractacions o materials per prototips durant l’exercici 2016, tens la possibilitat de reduir l'impost de societats per aquesta via.
 

Hidrolem gestora de recursos hídrics, empresa instal·lada al TecnoCampus, ha realitzat un projecte de recerca en el qual ha desenvolupat una aplicació web que permet quantificar l’estalvi econòmic que existeix en l’ús de l’aigua,en els casos en què es deixa d’utilitzar aigua de xarxa per a usos no domèstics i se substitueix per recursos hídrics alternatius.

L’aigua de xarxa té, actualment, un alt valor afegit no només pel que fa als recursos econòmics que s’hi destinen sinó també per al malbaratament ambiental que resulta d’utilitzar aigua potable per a usos que no la requereixen.

L’aplicació web està dirigida a tots els consumidors d’aigua que desitgin una readaptació del subministrament d’aigua a les seves necessitats particulars, especialment als grans consumidors.

A partir del formulari de la web, Hidrolem quantifica l’estalvi que es produeix al deixar d’utilitzar aigua de xarxa pels usos que ho permetin, i calcula una dotació base d’aigua de xarxa per als usos domèstics en base a les dades de la seva factura d’aigua.

Consulta l’aplicació aquí.

El proper dimarts 28 de febrer, el TecnoCampus us convida al primer Esmorzar TecnoCampus de l’any. Serà un bon moment per compartir experiències que fan fortes les empreses. Ho debatrem, com sempre, fent un cafè. En cada “Esmorzar” convidem una empresa, i en aquest cas serà Multivac. Francisco Monente Plösser, director general de l’empresa, ens parlarà del procés de compra d’una empresa familiar catalana per part d’una multinacional alemanya.

L’esmorzar s’iniciarà amb la benvinguda a càrrec de l’alcalde de Mataró, David Bote, i la presidenta del TecnoCampus, Dolors Guillén, per immediatament donar pas a la xerrada i debat.


Data: 28 de febrer. De 9h30 a 10h30
Lloc: Sales Burriac i Laia l’Arquera, planta baixa de l’edifici TCM2

Inscripcions





 

La presidenta del TecnoCampus y regidora de Promoción Económica e Innovación, Dolors Guillén, participa hoy i mañana en la reunión del comité ejecutivo de ACTE, la Asociación de Colectividades Textiles Europeas, que se celebra en Santo Tirso (Portugal). ACTE fue creada precisamente en Portugal, en 1991, y desarrolla desde entonces un papel clave para representar y defender los intereses de territorios que, como Mataró, tienen una presencia importante del sector textil y la confección. Agrupa unas sesenta entidades locales y supramunicipales, entre las que se encuentran el Ayuntamiento de Mataró. Guillén ocupó en 2016 la vicepresència de ACTE a nivel Europa.

Mataró afronta en 2017 varios proyectos importantes relacionados con el textil, que representa alrededor del 15% del PIB. Después de poner en marcha Cooperatèxtil, la plataforma de servicios para la producción que ha permitido recuperar varias producciones, ahora el reto es, a través del TecnoCampus, liderar la innovación industrial del textil y el PECT (proyecto de especialización y competitividad territorial). El PECT que se ha pedido a la Unión Europea contempla potenciar el textil técnico, que une tecnología y textil, y en el que ya trabaja EurecaT, con sede en el TecnoCampus (la antigua CETEMMSA). El otro campo en el que se está trabajando es el emprendimiento, con incubación en el TecnoCampus de nuevos proyectos empresariales del textil, y la formación universitaria, con la propuesta de un nuevo grado en "business engineering" para incorporar perfiles profesionales de negocio con conocimiento de la industria textil.

El TecnoCampus organizó el pasado miércoles 1 de febrero la sesión “Aprende a vender tu start-up para captar talento”, donde participaron una veintena de personas. Era una sesión dirigida a responsables de gerencia y de selección de personal de start-ups, pensada para que este tipo de empresas emergentes aprendan a ofrecer valor añadido para atraer talento, sobre todo entre las generaciones más jóvenes.

La sesión fue a cargo del empresa Talent Search People, consultoría de selección de recursos humanos, que centró la sesión en la metodología del Employment branding, que combina la función de estrategias de marketing con la de recursos humanos. Actualmente, uno de los retos de las start-ups es atraer talento entre la generación “millennial”, nacida entre el 1980 y el 2000. “Muchas veces las empresas buscan diferentes ayudas para ofrecerles, pero a menudo no están alineadas con lo que ellos necesitan”, explicó Irene Blas, consultora especialista en Employment branding. La generación “millennial” prefiere sentirse realizada e el trabajo que desempeña que disfrutar de estabilidad laboral.

Para conseguir captar este talento, es imprescindible que la start-up identifique cuáles son los puntos fuertes como empresa que ofrece trabajo, conozca el que busca el talento del sector, cree una propuesta de valor atractiva y, sobre todo, lo sepa comunicar. “En todas las estrategias de Empolyment branding se fortalecen cada vez más las acciones dirigidas a medios digitales,ya que sobre todo ayudan a seducir el talento internacional”, añadió Blas. Aún así, es esencial que una buena estrategia de comunicación incluya la fidelización de los actuales trabajadores, ya que son los mejores embajadores de la propia marca.

Al finalizar la sesión, Sandra Sánchez, responsable del Servicio de Carreras Profesionales del TecnoCampus explicó a los asistentes las diversas opciones que se ofrecen para captar talento desde los propios centros universitarios del TecnoCampus

El patronato de la Fundación TecnoCampus ha aprobado el presupuesto de 2017, que se sitúa en 17,1 millones de euros, un 25% superior al de 2016 (13,7 millones). El presupuesto apuesta por subidas moderadas de los precios de las matrículas y tasas, de acuerdo con la inflación, después de un tiempo de incrementos nulos o moderados. Este presupuesto permite afirmar que la institución se encuentra ya en su punto de equilibrio financiero.

El apoyo económico del Ayuntamiento de Mataró al proyecto, del que es impulsor, hace que el Tecnocampus siga siendo la opción universitaria más económica de su ámbito, con precios de matrícula por debajo de otros centros adscritos similares. Además, el presupuesto contempla un incremento del 23% en el importe de las Becas TecnoCampus, que permiten a estudiantes que cumplen una serie de requisitos económicos y académicos acceder gratuitamente a los estudios de grado.

La aprobación del Patronato de las cuentas por este ejercicio se produjo sin ningún voto en contra y con un reconocimiento al equipo de dirección y los cerca de 300 profesionales, entre Personal Docente e Investigador y Personal de Administración y Servicios, que trabajan en el TecnoCampus.

El presupuesto prevé el inicio de un período de consolidación, con un crecimiento moderado del número de estudiantes y de la oferta de grados, después de cinco años de crecimiento constante en los que se ha duplicado la oferta de grados y postgrados y se ha pasado de 1.000 a 3.000 estudiantes.

Lista de espera para las empresas

En 2016, el Tecnocampus ha alcanzado el 100% de ocupación de los espacios para empresas y se abre ahora una etapa en la que hay que buscar salida a la fuerte demanda. Mataró ha demostrado ser un entorno atractivo para empresas de base innovadora y hay que aprovechar esta inercia apostando por una visión en el área de Barcelona. Esta oportunidad es lo que ha inspirado el proyecto "Distrito Tecnocampus", que está en definición en el marco del plan estratégico de los próximos años y en los trabajos del plan "Mataró 2022", que desarrolla el Ayuntamiento.

A la lista de espera del parque, debe sumarse en 2016 una demanda superior a la oferta en el ámbito universitario que se traduce en notas de corte en el 70% de los estudios y un número de matriculados que por primera vez supera los 3.000 estudiantes. En el acceso destacan las notas de corte superiores a 8 en estudios como Marketing, Enfermería, Administración de empresas o Ciencias de la Actividad Física y el Deporte.

Nuevo polo de actividad en salud

El plan de inversiones de 2017 contempla una inversión de un millón de euros para consolidar el nuevo edificio universitario, inaugurado el mes de octubre para absorber el crecimiento del número de estudiantes. En este edificio se ubicarán, además de los actuales laboratorios de salud destinados a la docencia, espacios de alojamiento empresarial y de vivero de empresas del sector de la salud (proyecto que recibe el nombre de Tecnocampus Salud).

Se han solicitado ayudas para financiar parcialmente este proyecto con los fondos FEDER de la iniciativa PECT, que impulsa la Unión Europea y que reconocen proyectos de especialización competitiva territorial. De esta manera, Mataró quiere tener un papel de liderazgo en este ámbito.

El TecnoCampus Mataró-Maresme ha renovat aquest dimecres al matí el seu compromís amb el Centre de Reempresa de Catalunya. Aquest punt d’atenció ofereix assessorament tant als empresaris i empresàries que volen vendre la seva empresa com a les persones reemprenedores disposades a donar-los-hi continuïtat.

Actualment, el TecnoCampus dóna servei als cedents i reemprenedors de Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils, Òrrius, Argentona, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar i Arenys de Munt. L’objectiu del programa és, doncs, impulsar i estructurar la transmissió d’empreses com a via de creixement d’activitat econòmica, i evitar així el tancament de negocis econòmicament viables i la destrucció d’ocupació als municipis de la comarca.

Des de la seva posada en marxa el 2012, el centre de Reempresa al TecnoCampus ha tingut 31 casos de “reempreses d’èxit” (cessions de negocis) que han generat una inversió induïda de més de 1.396.000 euros i que han salvaguardat 114 llocs de treball. Aquest punt d’atenció ha assessorat fins a dia d’avui a 110 cedents i a 154 reemprenedors disposats a agafar el testimoni d’una empresa que ja està en funcionament.

Un 53% dels qui han reemprès un negoci en aquest punt d’atenció eren persones en actiu. D’aquestes, un 60% disposaven d’estudis universitaris. Al TecnoCampus, un 39% del total d’empreses inscrites al programa Reempresa són del sector del comerç i un 71% tenen entre 1 i 5 treballadors.

A l’acte d’avui hi han participat la regidora de Promoció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Mataró i presidenta del TecnoCampus, Dolors Guillén, que ha destacat la capitalitat del Maresme en aquest projecte i l'enorme servei que presta al teixit productiu. A més de Guillén, han participat en l'acte la coordinadora de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra; la presidenta de la FAGEM, Roser Moré; el president de la patronal Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya, Antoni Abad; i el director del Centre de Reempresa de Catalunya, Albert Colomer. 

La Diputació de Barcelona i la patronal Cecot han renovat l’acord de col·laboració per consolidar la Reempresa a la província de Barcelona com un model d’emprenedoria i de creixement empresarial que incideix en la continuïtat de les empreses. Així doncs, la Diputació de Barcelona desenvolupa el treball en xarxa amb els diferents ajuntaments amb l’objectiu de treballar conjuntament per consolidar el teixit empresarial existent i reforçar la seva competitivitat. És aquets acord el que permet que el TecnoCampus sigui, per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró, centre de Reempresa a la capital del Maresme.

A les comarques barcelonines, des de la posada en marxa de Reempresa s’han produït 423 reempreses d’èxit (cessions de negocis) que han generat una inversió induïda de més de 20M d’euros. Al programa s’hi ha inscrit fins al moment més de 2.176 reemprenedors i 1.340 empreses cedents. 

Pel que fa al global del país, ja són 1.107 el nombre de reempreses d’èxit, que han generant una inversió induïda de més de 50M d’euros. Per sectors, el comerç representa un 36% del total de casos d’èxit, seguit pel sector de l’hostaleria i el sector serveis que representen un 30% i un 27% de les reempreses d’èxit respectivament. La indústria o altres sectors com l’immobiliari o el de les reformes representen el 7% restant.

El programa Reempresa té el suport de l’entitat financera CaixaBank a través de CaixaBank Negocis, adreçat a microempreses, comerços, professionals i autònoms.
 

Sessió “Aprèn a vendre la teva start-up per captar talent”.
1 de febrer.
De les 12 a les 14h (xerrada, networking i aperitiu).
Sales Burriac i Laia l’Arquera (TCM2)
Continguts:
1. Importància de l’”employer branding” (EB)
- Contextualizació de l’EB
- Què és: atracció i retenció de talent
- Significat de la marca empresa
- Per què és important l’EB

2. Estratègia de l’empresa que ofereix feina amb èxit
- Anàlisi
- Objectius
- Employee Value Proposition (EVP)
- Comunicació
- Promoció
- Monitorització

3. Dinàmiques i exercicis pràctics

4. RRHH com a futur del màrqueting (introducció a perfils internacionals)

Informació i inscripcions.

Organitza:
TecnoCampus i Talent Search

Amb el suport de:
Diputació de Barcelona
 

El Tecnocampus és un Punt d’Atenció del Centre de Reempresa de Catalunya, on s’ofereix assessorament tant als empresaris que volen vendre la seva empresa com als reemprenedors i reemprenedores disposats a donar-los continuïtat. L’objectiu de Reempresa, un programa de la patronal CECOT que tñe el suport de la Diputació de Barcelona, és evitar el tancament de negocis econòmicament viables per la manca de relleu en la propietat,

El pròxim 25 de gener, de les 10h a les 11h, Reempresa convida a una sessió informativa sobre el programa: “Reempresa: cedir i reemprendre negocis”. Es farà balanç dels casos d’èxit de relleu empresarial desl darrers anys, i es fixaran els objectius per als propers anys. L’acte tindrà lloc a les sales Burriac i Laia l’Arquera (edifici TCM2 del TecnoCampus).

A la jornada hi participaran representants de CECOT, Diputació de Barcelona, Reempresa i Tecnocampus, i un testimoni d’una empresa que ha cedit el negoci a un emprenedor explicarà el la seva experiència.

Cal inscripció prèvia a través d'aquest formulari. 

El TecnoCampus ha decidit adherir-se a la campanya “Casa nostra, casa vostra” de suport als refugiats. El manifest de la campanya ha rebut 28.750 adhesions a dia d'avui. La campanya neix d’un grup de persones independents que treballen en el món de la comunicació i que, el passat 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, es va trobar als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia fent-hi projectes professionals o de voluntariat. Es plantegen, segons expliquen a la seva pàgina web, "acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences", a més de "persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna."

La campanya, iniciada el passat 29 de novembre, tindrà com a punt culminant un acte al Palau Sant Jordi el dia 11 de febrer, i per al qual ja es poden adquirir localitats.

La Fundació TIC Salut ha presentat avui el Mapa de Tendències en TIC i Salut, un document que des de fa anys serveix de termòmetre de l'ús de les tecnologies en aquest àmbit. La trobada, que ha reunit professionals de tot Catalunya.  L'acte ha servit també per commemorar els deu anys de presència de la Fundació TIC Salut, que depèn del Departament de Salut de la Generalitat, a Mataró. La primera ubicació de la Fundació va ser a l'edifici TecnoCampus 1.0, situat a Vallveric, i amb la inauguració del parc el 2010 va traslladar-se a les instal·lacions que ocupa actualment, a l'edifici TCM3.

L'alcalde de Mataró, David Bote, ha destacat en la inauguració de la jornada, celebrada al Centre de Congressos del TecnoCampus, que l'aposta feta fa deu anys reforça el TecnoCampus, ja que el parc comparteix amb la Fundació TIC Salut l'objectiu que les tecnologies serveixin per transformar la societat.

En una de les taules rodones, hi han intervingut els exconsellers Marina Geli i Boi Ruiz, juntament, entre altres, amb Josep Mañach i Joan Cornet, exdirector i expresident de la Fundació, respectivament. S'hi ha ha ressaltat l'aportació que la Fundació TIC Salut amb mesures pràctiques com l'historial mèdic compartit, entre altres mesures.

El dimarts 29 de novembre el TecnoCampus va organitzar una jornada de finançament amb la participació de la consultora Redinnova, especialitzada en la cerca de finançament públic per activitats de R+D+i.

En la primera part de la sessió, les sòcies fundadores de l’empresa van explicar les principals línies de finançament públiques, d’àmbit nacional i internacional, actualment vigents o que ho estaran a principis del 2017.

Pel que fa als ajuts estatals, van destacar els instruments de CDTI, com són la línia PID, per a projectes d’investigació i desenvolupament així com el NEOTEC, molt atractiu per a empreses de base tecnològica de nova creació, ja que subvencionen a fons perdut fins al 70% del pressupost del projecte. En aquesta tipologia, també van posar l'èmfasi en els ajuts per a la contractació d’investigadors, tant de doctorands que realitzin la seva tesi a l’empresa (EMPLEA) com doctors (Torres Quevedo) i investigadors sèniors de qualsevol nacionalitat (Tecnospring Plus).

Els ajuts del programa H2020 de la Comissió Europea, en l’àmbit dels ajuts d’àmbit internacional, es van destacar perquè ofereixen unes línies subvencionades adreçades únicament a start ups i pimes, com són el SME Instrument, molt indicat per projectes amb un alt component innovador i replicabilitat del seu model de negoci a nivell global.

Posteriorment, les empreses interessades van reunir-se individualment amb les tècniques per presentar el seu projecte i tenir així una primera orientació de les línies que es podrien adequar més per la seva activitat, sector i tipologia de projecte.