El passat dia 31 de març es va publicar la resolució del Programa Investigo que, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU, té com a objectiu l’atorgament d’ajuts per a la contractació de persones joves menors de 30 anys (demandants d’ocupació) per al desenvolupament i execució de funcions, tasques i iniciatives de recerca i innovació.

El finançament que el TecnoCampus ha aconseguit en aquesta segona edició de la convocatòria, i que ascendeix a un import de 198.653,52€, permetrà la contractació durant dos anys de tres perfils en qualitat de Personal investigador amb el títol de doctor,  i esdevé una nova oportunitat i impuls per fer créixer i consolidar la recerca i innovació dels grups de recerca de la institució.

En aquesta ocasió, les persones contractades s’incorporaran als grups de recerca Tractament del Senyal i Dades, Tecnologia Aplicada a l'Alt Rendiment i la Salut, i Recerca Aplicada a l'Entorn Financer Econòmic i Social.

En el si d’aquests grups, la funció que desenvoluparan aquests tres nous perfils de personal investigador serà, entre altres, els projectes de recerca, la realització de tasques experimentals, l’anàlisi de dades i el suport en la redacció d’articles científics.

El procés per a la selecció dels candidats es publicarà properament a la secció Treballa amb nosaltres de la web del TecnoCampus.

El TecnoCampus ja va acollir el setembre del 2020, en plena pandèmia, el XVIII Congrés de CIRIEC. Aquest congrés, si bé es va poder fer, es va veure afectat per la covid-19, amb una participació i un programa més reduït del que és habitual. És per això que CIRIEC-Espanya, juntament amb la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, va decidir tornar a repetir el congrés a Mataró, així que la situació de pandèmia remetés.

El XIX Congrés va comptar el 20 d'abril, en la sessió inaugural, amb una intervenció en remot del ministre d'Universitats, Joan Subirats, en el marc de l'aprovació de la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), l'articulat de la qual reconeix l'Economia Social com a fórmula d'emprenedoria que s'ha de promoure des de les universitats, i com a sector col·laborador per a l'activitat investigadora i la transferència del coneixement. En la inauguracó també hi van intervenir l'alcalde de Mataró, David Bote; el comissionat de la Universitat Pompeu Fabra per a centres adscrits, Carles Ramió; , el director de CIRIEC-Espanya, José Luis Monzón; el president de l’associació Economia Social de Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens; la subdirectora general d'economía social i responsabilitat social de les empresas del Ministerio de Trabajo y Economía Social, Visitación Álvarez; la subdirectora general d'Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, M. Roser Hernández; i el president de la Comissió Científica del XIX Congrés de CIRIEC i director de la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus, Eloi Serrano.

En la cloenda, hi van intervenir Josep Lluis Checa, director general del TecnoCampus; Carmen Marcuello, vicepresidenta de CIRIEC-España; i Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat.

Altres participants destacats del congrés van ser Jordi García Jané, cooperativista de la Fundació Roca i Galès i la Xarxa d’Economia Solidària (XES); Antonio Iruela, director d'ACEBA; Ignacio Ugalde, president de CEPES Navarra, i Carles Manera, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, conseller del Banc d'Espanya i membre d'Economistes Front a la Crisi. Aquest darrer serà l’encarregat d’oferir la conferència de cloenda del Congrés, el divendres 21 d’abril.

A més, el Congrés es va estructurar en 9 tallers generals i 13 tallers temàtics paral·lels, on es van presentar més d'un centenar de comunicacions. Com en edicions anteriors, durant el Congrés es van atorgar dos premis a les dues millors comunicacions presentades per joves investigadors, doctors i no doctors, menors de 35 anys; i a les dues millors tesis doctorals defensades en els darrers cinc anys.

El congrés va comptar amb la col·laboració de la Red Enuies, la Red Española Interuniversitària de Institutos y Centros de Investigación en Economía Social, a més del patrocini de l'Ajuntament de Mataró, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Treball i Economia Social, Caixa d' Enginyers, Tusgsal, Facto Cooperativa i BonCor càtering social i sostenible.

Crònica de l'esdeveniment publicada a La Vanguardia

La Jornada de Portes Obertes es va estructurar en sessions al matí i a la tarda, amb una gran afluència en totes elles. Aquest any, a més, es van celebrar fins a cinc sessions complementàries a les dedicades als graus, que es van centrar en tràmits acadèmics, serveis universitaris i beques i finançament dels estudis. El proper curs, el TecnoCampus estrena dues noves titulacions que reforcen el ventall de graus que s'hi poden cursar.

Durant tot el dia, van passar per les aules i els laboratoris 764 futurs estudiants, acompanyants per familiars i amics. L'edifici TCM6 va concentrar les sessions dedicades a graus de l'àmbit de la salut, que aquest any incorpora com a novetat el Grau en Nutrició Humana i Dietètica. L'edifici TCM2 va ser l'escenari de la major part de les sessions dels graus de l'àmbit de l'audiovisual, els videojocs i l'empresa. Algunes sessions, en particular les dels graus d'Enginyeries Industrials, Informàtica, Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, Màrqueting, i Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació, es van dur a terme al foyer i a l'auditori del Centre de Congressos, per donar cabuda a tots els assistents que ho van sol·licitar.

A banda del professorat i el personal d'administració i serveis, una trentena d'estudiants van col·laborar en la jornada, especialment en tasques d'acreditació, visites guiades a les instal·lacions i suport als professors a les aules, on van donar el seu testimoni com a estudiants dels diversos graus.

Com a novetat de les portes obertes d'enguany, es va poder visitar l'espai ThinkIn3D, habilitat per a les visites guiades dels graus de les enginyeries industrials, i el local on es du a terme el projecte Formula Student, en què estudiants de diversos graus fabriquen un cotxe per participar en una competició universitària. A més, els promotors de la nova residència d'estudiants Atenea Living van tenir un espai on van assessorar les famílies interessades en aquest allotjament.

Properament, s'habilitaran visites guiades a les instal·lacions del campus, que es duran a terme les tardes de cada dimecres dels mesos de maig i juny. D'aquesta manera, tots aquells que no van poder visitar el TecnoCampus en les portes obertes del passat dissabte, podran fer-ho abans que s'iniciï la preinscripció universitària del mes de juny.

A Triomfador, Joan Jordi Miralles construeix una obra de ficció a partir de les seves pròpies experiències a La Masia, on va viure, com a part del planter del Barça de bàsquet, entre els 13 i els 17 anys. La novel·la s’ambienta a la dècada dels 90, la suposada edat d’or de la cantera blaugrana, però el que se’ns hi descriu és un ambient opressiu i hostil.

Una història de maltractaments físics i psicològics, per part d’uns joves que viuen l’adolescència amb una pressió que els enfonsa, en un espai on la manca total de supervisió adulta té conseqüències irreversibles. La novel·la és una història de superació, d’ascens i caiguda personal, però també funciona com una radiografia a les entranyes (més tèrboles) del F.C. Barcelona, una institució coneguda i estimada arreu del món. Triomfador posa el focus en el bullying, les relacions asfixiants i els comportaments tòxics entre adolescents. Per això els fets narrats a la novel·la es poden traslladar fàcilment la realitat que es pot viure en determinades situacions als instituts i a altres centres on conviuen joves i adolescents.

Sinopsi

L’Ulisses té 13 anys i acaba de fitxar pel Barça, així que s’instal·la a La Masia, on espera poder assolir el somni de convertir-se en jugador professional. A partir d’aquest moment, la il·lusió de la seva vida es transforma en un malson. Triomfador és una novel·la que causa un efecte gairebé físic en el lector, un llibre que qüestiona els valors depredadors sobre els quals es fonamenta l’esport d’elit, i bona part de la nostra societat.

L'autor

Joan Jordi Miralles és PDI al Grau de Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus, on imparteix assignatures com Ficció seriada, Tècniques de realització cinematogràfica, Realització televisiva contemporània i Guió interactiu. En l’àmbit literari, ha publicat les novel·les L’Altíssim (premi Andròmina, Tres i Quatre, 2005), L’úter de la balena (premi Vila de Lloseta, Moll, 2010), Una dona meravellosa (LaBreu, 2014) i Aglutinació (premi Joanot Martorell, Edicions 62, 2018), a més dels volums de relats llargs La intimitat de les bèsties (premi Marian Vayreda, Empúries, 2017) i Marginàlia (Males Herbes, 2021). Els seus relats han pres part en diversos mitjans i en antologies, entre les quals Punts de fuga (Males Herbes, 2015) i Sangassa (AdiA, 2017). En teatre, ha publicat les obres Això és Àustria (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, Lleonard Muntaner, 2012) i Els nens feliços (Males Herbes, 2016).

La pel·lícula, coproduida per TV3, narra la història de Lola, que accidentalment es queda embarassada. En un moment en què la llei requeria que les dones reflexionessin durant tres dies abans de procedir a acabar amb un embaràs (llei modificada el 2022), la història abarca tres dies en la vida de Lola i els suports i crítiques que rep a l'hora de prendre la seva decisió.

Al voltant de 70 ciutadans, principalment persones majors de 60 anys i estudiants, empreses i professionals de l’àmbit sociosanitari, van participar a la jornada “Com faries una ciutat més cuidadora?”, un espai d’ideació organitzat en el marc del PECT «Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores». L'objectiu era trobar solucions innovadores que ajudin a construir una ciutat més cuidadora, amb especial èmfasi en cuidar a les persones grans.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Mataró, David Bote, que va donar la benvinguda als assistents i va destacar la importància del projecte estratègic Mataró Ciutat Cuidadora, en el qual s’emmarca el PECT i que treballa per fer de Mataró una ciutat que promogui el benestar de les persones que hi viuen, posant les seves necessitats en el centre dels esforços de la ciutat.

Un cop donada la benvinguda, va començar el Dream Big Challenge, una competició d’innovació on es generen múltiples idees. Amb equips formats per tres i quatre participants, es va construir l’espai idoni per, durant tot el matí, crear i pensar solucions per fomentar un entorn urbà saludable i que cuidi millor de les persones. Per donar forma a les idees, els equips van passar per la fase d’ideació, prototipatge, validació i comunicació amb el suport de Xavier Verdaguer, fundador d’Imagine Creative Center i dinamitzador de la jornada.

D’entre tots els equips participants, es van escollir quatre finalistes, que van presentar les idees davant el jurat i la resta d’assistents a la jornada. Un jurat format per dos representants del TecnoCampus i dos representants de l’Ajuntament de Mataró va escollir la proposta guanyadora. L’equip 3.0 va ser l’equip guanyador, amb una proposta per normalitzar l’etapa de la mort i el dol, des de la infantesa i al llarg de tota la vida, a través de contes i dibuixos animats.

Per acabar la jornada, la regidora de Benestar Social i Promoció de la Salut, Laura Seijo, va fer entrega de l’obsequi a l’equip guanyador i va tancar l’acte destacant la importància de generar espais de diàleg i reflexió, a més de posar l'èmfasis en la importància que tenen totes les idees. Finalment va agrair a tots els participants la seva assistència. La jornada d’ideació “Com faries una ciutat més cuidadora?” s’emmarca en el projecte PECT de “Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores” i està cofinançada per la Generalitat de Catalunya. Més informació sobre el projecte: www.matarociutatcuidadora.cat

Format a la Universitat Politècnica de Catalunya com a enginyer de telecomunicacions, es va doctorar en aquesta mateixa universitat i es va vincular com a docent en la llavors anomenada Escola Universitària Politècnica de Mataró. Va començar a fer-hi classes el 1995, i del 2001 al 2006 va ser-ne cap de departament. Posteriorment, va ser secretari general, director de transferència de tecnologia i responsable d’estratègia i operacions de la Fundació TecnoCampus en diversos períodes. Janer va ser una figura clau en els primer passos de la Fundació, l’organisme creat per posar en marxa el parc, inaugurat l’any 2010.

Molt apreciat pels seus alumnes i amb una forta vocació docent, va compatibilitzar les classes i la investigació amb els diversos càrrecs de gestió que va exercir a la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, des d’on va jugar un rol important en la definició del projecte universitari que es posaria en marxa el 2010, amb la unificació de les dues escoles universitàries que existien llavors a Mataró.

El llibre recull la trajectòria de l’entitat des de la seva creació i també tracta d’identificar els trets diferencials d’aquesta tipologia d’entitats. El llibre és fruit de la col·laboració de Caixa d’Enginyers i la Càtedra d’Economia Social.

L’acte es va desenvolupar entorn d’una taula rodona, moderada pel periodista Ramón Pellicer, on es va debatre sobre el paper de la banca cooperativa i la seva contribució a l’economia social i responsable. Hi van participar Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers; Nina Schindler, consellera delegada d'EACB (European Association of Cooperative Banks); Cristina Freijanes, secretària general d'UNACC; els dos autors del llibre; Álvaro López, director general del Tresor i Política Financera del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital; i Josep Maria Sánchez Pascual, director general de Política Financera, Assegurances i Tresor, i el president de Caixa d’Enginyers, Felix Masjuan.

El projecte 4D té com a objectiu la creació d'una aplicació mòbil (app) individualitzada i personalitzada per a la gestió de les pràctiques curriculars que servirà tant als estudiants, tutors, supervisors i professors de cada organització que participa en aquest context d'aprenentatge.

Amb aquest aplicatiu tecnològic es pretén millorar l'experiència en l'aprenentatge basat en entorns sanitaris. Aquest projecte està coordinat pels investigadors Carlos Martínez, i Esther Cabrera i pel professor Carles García, del TecnoCampus, i compta amb la participació de la Universitat de Medicina de Lublin (Polònia), de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (Espanya), la Universitat de Tecnologia de Graz (Àustria), la Universitat de Twente (Països Baixos), Kubify BV Learning Toolbox (Països Baixos) i la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya).

La conferència internacional, que va comptar amb la participació de més de 100 persones de diferents països europeus, va servir per posar en valor els avantatges i les recomanacions d’incorporar eines digitals que permetin crear un pont entre les institucions sanitàries i l’entorn acadèmic. També va ser el fòrum de presentació del primer resultat del projecte, l’informe “Factors clau en la digitalització d’entorns de pràctica clínica en educació superior”.

Aquest informe, que es publicarà properament en la pàgina web del projecte, inclou diferents recomanacions obtingudes a partir dels resultats de l’estudi i que es resumeixen en el següent: 1. Les qüestions econòmiques, característiques tècniques, selecció dels dispositius, implicació d’alumnes i docents i directrius i polítiques són els cinc aspectes clau a l’hora de dissenyar una innovació per a la digitalització en pràctiques. 2. Per tal que la tecnologia es pugui implementar correctament, de forma paral·lela a l’adopció tecnològica s’han d’adoptar les següents estratègies: formació, treball en equip, cultura, implicació del personal i empoderament del pacient. 3. Després de la implementació, una vegada que la innovació ja s'ha introduït a l’entorn de les pràctiques i per tal de garantir l’ èxit de l’aprenentatge mòbil s'han de tenir en compte aspectes com el manteniment, suport tecnològic, la seguretat i l ‘accés a Internet.

Posteriorment a aquest esdeveniment, els dies 16 i 17 de març va tenir lloc la IV reunió transnacional de coordinació del projecte. Aquest projecte està finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Erasmus+ KA220 Cooperation partnerships in higher education.

Des de l'any 2015 aquesta assignatura ha comptat amb músics professionals i ha enregistrat un gran nombre de projectes d'estudiants, disponibles al Showroom del TecnoCampus.

Enguany s'han portat a terme un total de sis projectes de composició i producció musical i s'han enregistrat a l'estudi d'àudio del TecnoCampus, inaugurat el 2022. Els treballs són de diferents estils i sonoritats. Els alumnes han pogut experimentar el procés complet de creació i producció, desde l'anàlisi d'una escena, la composició i arranjaments, i finalment l'enregistrament, edició i barreja.

El TecnoCampus organitza durant el mes d'abril les Portes Obertes per a futurs estudiants de grau i màster que vulguin matricular-se en estudis universitaris el curs 23-24. Pel que fa als estudis de grau, la data triada és el dissabte 22 d'abril. Aquest dia, en sessions de matí i tarda, es realitzaran sessions informatives dels 19 graus i dobles graus dels àmbits de tecnologia, audiovisual, empresa i salut, a càrrec dels coordinadors de les titulacions i el testimoni d'estudiants actuals. El proper curs, es posen en marxa dues noves titulacions. A més de la sessió informativa a l'aula, els visitants podran conèixer els laboratoris i espais comuns on transcorrerà la seva activitat com a estudiant de cada titulació. La visita es pot complementar amb la inscripció en alguna de les quatre sessions sobre tràmits acadèmics, finançament, serveis a l'estudiant, opcions d'allotjament o internacionalització previstes al llarg de la jornada. 

Pel que fa a màsters i postgraus, serà el 13 d'abril quan la unitat encarregada de la formació permanent, HUB4T, acompanyarà els interessats en la visita als espais del parc. Els assistents tindran l’oportunitat de conèixer els cinc màsters que s’impartiran en el pròxim curs, a més d'ampliar tota la informació del programa que més els interessi, conèixer als directors acadèmics i informar-se sobre el procés d’admissió, beques i finançament, entre d’altres.

El repte superat pels estudiants Emma Comas Vidal, Jordi Pérez i Esclarin, Andrea Reche Pérez, Maria Salvaña Grajera i Enric Tafalla Izuel per accedir a la final consistia a dissenyar un nou concepte o servei innovador que l’hotel pogués oferir als seus clients. A més, la proposta havia de considerar una d’aquestes àrees: turisme sostenible, experiències en destinació, turisme de salut/benestar o noves tendències de negoci.

Afrontar aquest repte real ha permès als estudiants posar en pràctica els coneixements acadèmics obtinguts i les seves competències emprenedores i innovadores. Ara l'equip finalista, que ja ha superat una fase prèvia, participarà en un workshop que tindrà lloc entre abril i maig. 

L’esdeveniment es desenvoluparà al llarg d’un cap de setmana amb jornades de treball impartides per experts que permetran als estudiants acabar de completar els seus projectes. Les sessions de treball conclouran amb una presentació final per part de tots els grups i la proclamació de l’equip guanyador.