Busquem emprenedors/ start-ups amb una idea de negoci en el sector tèxtil-moda que incorporin innovació, sostenibilitat o circularitat en el seu projecte com a avantatge competitiu.

Inscripcions: del 19 de novembre 2020 fins el 14 de febrer 2021

InfoDays: 21 de gener 2021 de 12 a 13h i 4 de febrer 2021 de 16 a 17h

La Nit de l'Emprenedoria 2020 va canviar ahir de format i es va convertir en una gala televisiva retransmesa per Mataró Audiovisual i en directe pel canal de YouTube del TecnoCampus, l’entitat organitzadora juntament amb l’Ajuntament de Mataró. Només un representant de cada empresa premiada va accedir al recinte del Foyer, per ser entrevistat en directe per la periodista, Elisenda Pineda, que va conduir l’acte des d’un Auditori buit que, en altres anys i en cites com la d’ahir, s’omple de gom a gom.

El premi amb major dotació de la nit (el Creatic a la millor iniciativa empresarial en l’àmbit de la tecnologia i la innovació, dotat amb 12.000 euros i una estada bonificada a la incubadora durant un any) va recaure en Gau3di, una empresa puntera i innovadora que porta la manufactura additiva de metall (MAM), coneguda com a impressió 3D metàl·lica, a la indústria dels motlles. L’encarregat de recollir el guardó en nom dels premiats va ser Adrián Roca, que lidera el projecte amb Daniel Flor i Pere Ferrer. Sycai Medical, el projecte d’un assistent que ajuda els radiòlegs en el diagnòstic i seguiment automàtic de lesions precanceroses abdominals, es va endur el premi al millor projecte amb impacte social (6.000 euros i estada bonificada a la incubadora. El van presentar Júlia Rodriguez, Javier García, Julia Arribas i Sara Toledano, i va ser aquesta última que va ser entrevistada en directe.

Pel que fa al Creatic a a la millor iniciativa liderada per dones, va recaure en  Enigmas Tour, presentat per Anna Biosca, Isabel Vico (que va recollir el guardó) i Laura Agut. Dotat amb 6.000 euros i estada a la incubadora bonificada, aquest reconeixement es va lliurar el dia en què es commemorava el Dia Internacional de la Dona Emprenedora. La proposta d’Enigmas Tour és desenvolupar una app que permetrà als turistes conèixer una ciutat mitjançant un catàleg de jocs gratuïts, enigmes que es resoldran al llarg d’una ruta que passa pels llocs emblemàtics de cada ciutat.

Altres guardons de la nit van ser a l’emprenedoria universitària (Bizer Swimwear, presentat per les estudiants del doble grau en Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació i Màrqueting i Comunitats Digitals Judith Fernández i Lidia Fernández) i al millor projecte emprenedor en l’àmbit de la formació professional (Prosystem, presentat pels alumnes Wilco Barranco, Guillem Garcia, Nemrod Pons i Ivan Ventura, de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró). Bizer Swimwear proposa una marca  especialitzada en moda de bany ecològica reversible que permeti al consumidor escollir el material sostenible amb el qual es fabricarà la seva peça, minimitzant l’impacte mediambiental. Prosystem planteja un projecte de dispositiu de seguretat que permeti fixar les motocicletes estacionades a la via pública gràcies a una app que desbloqueja el cadenat.

El jurat dels Creatic també va voler fer ahir una menció especial al projecte B-Right, liderat per Álvaro Frias, per la seva capacitat d’aplicar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, en l’àmbit de la salut mental.  

Reconeixement al teixit empresarial 

Durant la gala, es van projectar, enregistrats, els parlaments de l’expert en innovació Xavier Ferrás, que va destacar la importància d’iniciatives com els premis Creatic, que compleixen 20 anys, i el parc TecnoCampus, que en compleix 10, pel que tenen de motor d’innovació en el territori. Tambñe el regidor d’Empresa i Ocupació, Sergi Morales, i l’alcalde de Mataró, David Bote, van posar l’èmfasi en el reconeixement al teixit productiu de la ciutat per fer front a la pandèmia del COVID-19. També van fer breus intervencions a l’acte Eva Menor, presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, i Joana Barbany, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya.   

Impuls dels mecenes

Com en les darreres edicions, els premis Creatic han comptat amb el mecenatge de diverses empreses i institucions. Són sis en total: Bytemaster (categoria platinum); FYR Legal, Minoryx Therapeutics i Banc Sabadell (categoria gold); Web Manager Service i Palobiofarma (categoria bronze). Amb el seu suport i el de diverses entitats públiques i privades, aquestes empreses fan possible la dotació econòmica dels premis, i mostren així el compromís amb emprenedors que fan els seu primers passos.

Els Creatic i la Nit de l’Emprenedoria són una iniciativa del TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró. A més de les empreses que actuen com a mecenes, hi col·laboren la Diputació de Barcelona, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i el d'Empresa i Coneixement de la Generalitat (mitjançant Catalunya Emprèn i ACCIÓ), el Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Mataró i Maresme (GENTIC), l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM), l’Associació Dóna`t un impuls, la Cambra de Comerç de Barcelona,Business Angels Network de Catalunya (BANC) i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC).

Un article publicat al Frontiers in Psychology firmat pels professor de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa Josep Maria Raya, Roberto Dopeso i Josep Torres conclou que cada euro invertit al TecnoCampus té un retorn social de 2,39€.

L'article pretén mesurar el valor econòmic i social del TecnoCampus a la seva regió d’influència (ciutat de Mataró i regió del Maresme. Els resultats mostren que l’impacte del TecnoCampus té una relació socioeconòmica cost-benefici de 2,39. És a dir, cada euro invertit té un retorn social de 2.39€. La mesura de l’impacte requereix un enfocament divers. Tot i que els mètodes utilitzats no són nous, la combinació d’ells presenta un enfocament nou per mesurar l’impacte d’una institució de docència, recerca i innovació d’aquestes característiques. Hem mesurat el valor econòmic amb el model Input-Output (IO), inclosa la Matriu de Comptabilitat Social (SAM).

Per als càlculs del valor social s'ha usat l’anàlisi cost-benefici (CBA), que afegeix mesures de localització de les empreses per estimar els efectes de les externalitat de, per exemple, recerca o emprenedoria. Els principals resultats presenten un valor econòmic superior al 0,054% del PIB català, mentre que l’impacte en l’ocupació representa gairebé el 0,37% de l’ocupació total de la regió. S'estima que el multiplicador econòmic total de l'activitat del Tecnocampus és d'1,89.

El valor social del TecnoCampus genera 0,50 euros addicionals a aquest multiplicador econòmic . Aquest valor social addicional suposa un augment de la productivitat estimat en 20 milions d’euros d’ingressos operatius per a les empreses catalanes i la creació de set empreses addicionals a la regió del Maresme com a conseqüència dels vessaments de coneixement. El valor social també inclou la reducció de la sobreeducació provocada per una millor concordança entre graduats i empreses, una aplicació més directa de la investigació i un augment de l’excedent del consumidor. Finalment, l'article analitza implicacions polítiques de les conclusions extretes per promoure inversions en aquest tipus d’infraestructures.

El TecnoCampus reforça la seva aposta pel suport a l’emprenedoria i innovació en salut convertint-se en un nou membre del Barcelona Health Hub.

Des de la seva creació, ara fa 10 anys, el TecnoCampus s’ha posicionat com a campus emprenedor, caracteritzat per la interrelació entre la universitat i l’empresa. El TecnoCampus dóna suport i aporta valor a un gran nombre d’emprenedors i empreses de diferents sectors i en especial en els àmbits estratègics per al TecnoCampus com és el sector salut.

En aquest sentit, TecnoCampus es proposa el repte de consolidar un Hub al voltant del clúster de salut on es concentrin tots els agents de la cadena de valor del sector per integrar i compartir recursos d’una manera col·laborativa per esdevenir un referent en el sector i oferir millors solucions sociosanitaris a les persones.

L’acord amb el Barcelona Health Hub (BHH) reforça aquesta aposta de TecnoCampus per l’emprenedoria i innovació en el sector salut. El BHH, situat al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, és una associació que reuneix a empreses i startups del sector tecnològic i de la salut amb l’objectiu de promoure el coneixement, divulgació i innovació en la salut digital.

La vinculació del TecnoCampus amb el BHH permetrà, entre d’altres, la col·laboració d’ambdues entitats en l’intercanvi d’iniciatives relacionades amb la innovació en salut i la promoció econòmica de Catalunya; així com augmentar la presència del TecnoCampus en l’ecosistema d’innovació en salut.

Recentment, Sycai Medical ha estat reconeguda com el millor projecte amb impacte social en els Premis Creatic, organitzats pel TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró.

El premi està dotat amb 6.000 euros i estada bonificada en la incubadora del parc empresarial del TecnoCampus. La companyia també va participar en l'edició d'aquest any del programa StartHealth per a startups de salut.

Sycai Technologies és una empresa especialitzada a oferir solucions de visió artificial que apoderin al personal sanitari, principalment als radiòlegs, encara que tenen algun projecte per a altres professionals.

“Creiem que la tecnologia ha de servir abans de res per a millorar la vida de les persones. En un any com aquest hem estat molt conscients de l'importants que són els nostres sanitaris. Volem oferir-los eines que els permetin ajudar als pacients i millorar la seva qualitat de vida”, afirma Sara Toledano Sáez, CEO de l'empresa. Juntament amb Javier García López (CTO), Júlia Rodríguez Comas (CSO), i Julia Arribas Anta (Medical Advisor) lideren aquesta companyia que, a més d'ajudar en el diagnòstic de malalties, també prediu l'evolució dels pacients.

Sycai Medical és una aplicació que ajuda els radiòlegs a detectar lesions que poden ser precursores de càncer de pàncrees i les classifica en funció de la seva probable evolució.

“És un programari que s'integra en els sistemes de l'hospital per a estalviar temps als radiòlegs i ajudar-los a extreure informació dels TACs i ressonàncies de manera senzilla”, apunta Toledà.

Llegeix article sencer a la Vanguardia. 

El passat 16 de desembre, en el marc del programa d’acceleració d’start-ups del sector salut StartHealth, el TecnoCampus va organitzar un fòrum d’inversió en què van participar deu start-ups que participen en aquest programa.

La benvinguda de l’acte va anar a càrrec d'Antònia González, cap de suport a emprenedors i creixement empresarial del TecnoCampus. Durant l’acte, que va ser conduit per Yolanda Fernández, responsable de creixement empresarial de TecnoCampus, les start-up van presentar els seus projectes en format virtual davant d’empresaris i inversors, amb un format de pitch de 5 minuts i torn de preguntes. En acabat, Toni Ruiz, en representació d’ACCIÓ, va tancar l’acte.

Finalment, mitjançant formularis de contacte i interès, es va facilitar el networking entre emprenedors, inversors i empresaris assistents a l’acte.

Les start-ups que van participar al fòrum són els següents:

• Berdac: Presentada per Roger Guasch. Es tracta d’un dispositiu de dispensació automàtica de medicaments, que pretén augmentar l’adherència als tractaments farmacològics i reduir els errors en l’administració de medicació. Es composa d’un hardware (dispensador + blisters) i un software per a la monitorització de l’adherència terapèutica en temps real. Permet evitar oblits en la presa de la medicació i errors en la medicació. A més, preveu el risc de recaiguda.

• AIMS Medical: Presentada per Alberto Martín. Sistema de cribratge que permet millorar el diagnòstic i la gestió del risc dels pacients de patir disfàgia orofaríngia. La disfàgia és prevalent en determinades malalties, com les neurodegeneratives, càncer de faringe i lesions cerebrals. Per mitjà de la intel·ligència artificial, aquest sistema d’ús hospitalari proporciona informació a temps real al personal clínic sobre el nivell de risc de patir disfàgia que presenten els pacients.
   
• Loop Diagnostics: Presentada per Enrique Hernández. Es tracta d’un dispositiu que, mitjançant la utilització de biomarcadors, permet detectar i diagnosticar la sèpsia en estadis inicials i de manera molt ràpida. La ràpida identificació de la sèpsia és essencial, ja que en cas de no ser tractada pot progressar cap a un xoc sèptic. La eina diagnòstica desenvolupada per Loop permet que, en un marge de temps curt, els professionals sanitaris puguin prendre les decisions clíniques adequades.
   
• Dinbeat: Presentada per Talía Bonmatí. Dispositiu que permet monitoritzar en remot, a temps real i per connexió sense fils les constants vitals (electrocardiograma, freqüència cardíaca i respiratòria, temperatura, oximetria), activitat i posició dels pacients. Disposen d’un wearable comercialitzat per a aplicació en veterinària, i properament, llançaran al mercat Dinbeat Life per a humans.
   
• Sycai Medical: Presentada per Júlia Rodríguez. Software basat en intel·ligència artificial que, per mitjà de l’anàlisi d’imatges de TACs ajuda els radiòlegs en la detecció, caracterització i seguiment de lesions pre-canceroses pancreàtiques. No només permet augmentar el nombre de diagnòstics accidentals, sinó que també ofereix informació estadística que permet realitzar prediccions de l’evolució de la lesió, i facilitar el diagnòstic i presa de decisions relatives al tractament.
   
• DeltaQon: Presentada per Patricio Sáez. Es tracta d’un dispositiu mèdic portàtil i fàcil d’utilitzar que proporciona mesures d’alta precisió del moviment articular del cos humà mitjançant sensors inercials. Gràcies a la tecnologia IOT i intel·ligència artificial, permet detectar anomalies en el moviment articular i monitoritzar l’evolució del tractament de rehabilitació. Les aplicacions més rellevants d’aquesta tecnologia són per a les malalties degeneratives, accidents i lesions esportives. 
   
• PostOpAtHome: Presentada per Sergio Vitale. Eina de telemedicina (mhealth) dissenyada per a la monitorització extrahospitalària del dolor durant el període postoperatori; d’aplicació principalment en les intervencions ambulatòries, que són cada vegada més freqüents. L’aplicació permet la comunicació del pacient directament amb l’equip sanitari per tal d’optimitzar la gestió del grau de dolor a temps real.

• Breaz: Presentada per James Hugall. Dispositiu per detectar de manera precoç la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)  que bloqueja progressivament les vies respiratòries que provoca problemes respiratoris greus. El dispositiu està dissenyat específicament per a l’atenció primària (on hi ha la majoria de pacients no diagnosticats) com a eina per al cribratge ràpid de la malaltia pulmonar obstructiva crònica.
   
• B.Right: Presentada per Álvaro Frias. Es tracta d'una aplicació mòbil basada en un algoritme psicoterapèutic d’intel·ligència artificial dirigida a ajudar als pacients amb trastorn límit de la personalitat i altres trastorns psiquiàtrics a autogestionar les seves crisis emocionals. L’aplicació és utilitzada pel pacient en el moment en què afronta una situació d’inestabilitat emocional, i mitjançant una sèrie d’algoritmes psicoterapèutics, se li proporcionen les pautes psicològiques més pertinents en funció del tipus, intensitat i el moment de la crisi.
   
• Exheus: Presentada per Teresa Tarragó. Ofereix informació en temps real a través de l’anàlisi de l’expressió dels gens (RNA) i la intel·ligència artificial que permet mesurar i controlar amb precisió els canvis que pateix el cos en funció de la nutrició i l'exercici realitzat mitjançant biomarcadors genètics, reduint els problemes de salut derivats i millorant el rendiment i la recuperació de forma personalitzada.

Es tracta d’accions acordades per la Taula i desenvolupades per l’Ajuntament de Mataró per combatre els efectes de la pandèmia a la ciutat, tant des de l’àmbit de benestar social i salut, com des de l’àmbit de promoció econòmica. Les accions s’han finançat amb les partides del Pla de reconstrucció i una part de les mesures socials també han rebut finançament extern.

Llegiu la notícia aquí.

Startup Grind és la comunitat d’emprenedors més gran del món, associada a Google for Startups, i té presència a més de 600 ciutats de 125 països. Té com a objectius principals  educar, inspirar, connectar i ajudar a internacionalizar els emprenedor i emprenedores, i ho fan mitjançant esdeveniments locals, per acostar les experiències d’altres emprenedors a la comunitat i fomentar el networking i la col·laboració.

El passat 21 de gener va tenir lloc el primer esdeveniment a TecnoCampus, on va participar com a convidat Àlex Rodriguez Bacardit (CEO & Founder de MarsBased), amb el doble barret d’emprenedor d’èxit i inversor, i va tenir l’oportunitat de conèixer tres startups vinculades al territori. Aquesta va ser la primera d’un cicle de trobades mensuals que tornarà a citar-se el proper dimarts dia 23 de febrer, i que es presenten com una oportunitat per dinamitzar l’ecosistema emprenedor del territori. Més informació.

El TecnoCampus va presentar divendres passat 5 de febrer la que és la tercera càtedra universitat-empresa que es posa en marxa des de la inauguració del parc. Es tracta de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat, que s’afegeix a les ja existents: en Envelliment i Qualitat de Vida i en Economia Social i Cooperativa. Les càtedres, va apuntar el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, són un instrument a l’abast de les universitats per anar de la mà del sector privat i d’institucions públiques en recerca i transferència. En aquesta ocasió, la càtedra neix de l’impuls dels dos patrons: Aigües de Mataró –companyia pública de l’Ajuntament de Mataró- i el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, la presidència del qual recau en l’alcalde de Mataró, David Bote. En la cloenda de l’acte de presentació, Bote va apuntar que els fons Next Generation obren portes per a fer inversions en àmbits com el que estudiarà la Càtedra d’Economia Circular. 

La directora de la Càtedra, Sònia Llorens, va apuntar que, si analitzem les dades referents als consums i emissions anuals, “es pot concloure que el nostre model de consum és absolutament insostenible, i requereix actuar de manera urgent cap a noves formes de producció i consum". En aquesta línia, la Càtedra incidirà a aportar els mitjans acadèmics per a la investigació, la formació, la transferència tecnològica i la divulgació que permetin formar i donar poder als agents impulsors del canvi cap a aquest nou model més sostenible. "En la implementació de l'economia circular hem de reincorporar patrons de comportament del passat i aplicar-hi les noves tecnologies, a més d’involucrar-hi societat, les entitats públiques i la indústria".

El president del Consell d'Administració d'Aigües de Mataró i president del consell de direcció de la càtedra, Manuel Mas, va remarcar que, ja en el seu moment, la iniciativa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme va ser pionera a Catalunya, i es va mostrar convençut que l’aposta d’ara per crear la càtedra respon a una evolució de la societat per buscar nous mecanismes de sostenibilitat. "La companyia d'Aigües de Mataró va pensar que estaria bé destinar recursos a pensar en el futur i impulsar alguna iniciativa en l'àmbit de la universitat", va indicar Mas.

Carles Salesa, director tècnic de el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, va apuntar, per la seva banda, que “en els més de 30 anys d'experiència hem aconseguit que la marca Mataró-Maresme s'hagi convertit en una marca referent i de prestigi en l'àmbit dels residus”. És aquesta “visió estratègica”, va afegir, el que ha de permetre “desenvolupar un projecte d'economia circular innovador i ambiciós".

En la conferència inaugural, el professor emèrit de la UAB Jordi Batrolí, membre del consell assessor de la Càtedra, va destacar que "hi ha molts indicadors de la biocapacitat de regeneració sostenible de la terra". Però, alhora, va llançar aquesta advertència: "No podem sobrepassar aquesta capacitat de regeneració de sistema”.

En aquest article de la Vanguardia t'expliquem el cas d’èxit de relleu de la propietat i direcció  de l’empresa Detectaplastics  amb el suport del TecnoCampus . En un any, el nou propietari, Tomàs Obregon, ha obert una delegació a França i ha ampliat la gama de productes, a més de passar de 3 a 9 treballadors.