28422 - PRÀCTICUM AVANÇAT II

Tipus d'assignatura: Obligatòria

Coordinador: Carolina Chabrera Sanz

Trimestre: Segon trimestre

Crèdits: 15

Les pràctiques externes dins del grau en Infermeria de l’ESCS Tecnocampus es duen a terme en les següents assignatures:

Pràcticum Introductori I – II - III, al segon curs acadèmic del Grau en Infermeria.

Pràcticum Clínic I – II - III, al tercer curs acadèmic del Grau en Infermeria.

Pràcticum Avançat I – II - III, al quart curs acadèmic del Grau en Infermeria.

Aquestes assignatures garanteixen els crèdits i hores formatives clíniques segons es recull a la directiva 2013/55UE del 20 de novembre de 2013.

Les pràctiques externes comprenen totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge orientades a adquirir les competències en els diferents entorns on la Infermeria desenvolupa la seva pràctica. Per al seguiment i avaluació del alumnat en els diferents períodes del Pràcticum existeixen tres figures rellevants: el/la tutor/a acadèmic/a, el/la tutor clínic/a i el/la tutor/a de seguiment. Els/les tres tutors/es, acompanyen i vetllen per l’assoliment de les competències (tant les genèriques com les específiques) de cadascun dels Pràcticums a través de l’avaluació continada i formativa.

L’assignatura del Pràcticum avançat compta amb un total de 50 ECTS entre les tres assignatures que el formen: Pràcticum avançat I, II i III. L’alumnat que pot cursar aquestes assignatures és el que ha superat la resta de matèries teòriques dels tres cursos de Grau, per aquest motiu, és un/a alumne amb un alt nivell d’assoliment de competències que està en disposició de desenvolupar d’una forma molt més professional els reptes sanitaris existents.

És per això, que de l’ESCST s’aposta per un model pràctic en aquest últim any més integrador i que permeti a l’estudiant la visió holística, ja no tant de les patologies concretes, sinó dels processos assistencials, com són abordats des dels diferents nivells d’assistència que té el nostre sistema sanitari.

En el Pràcticum Avançat l'estudiantat té opció a realitzar pràctiques especialitzades amb o sense rotació i/o itineraris. Les estructures poden ser diferents segons la disponibilitat de serveis i unitats de cadascuna de les institucions sanitàries on l'estudiantat realitza les estades clíniques.

RA 5. Mostrar las habilidades comunicativas, estimulativas y terapéuticas que requieren las diversas situaciones de cuidados.
RA7. Actuar d'acord amb els principis ètics i normes legals que regulen la pràctica de la cura.
RA8. Reconèixer els elements de la gestió de cures que intervenen en els diferents processos clínics.
RA10. Desenvolupar intervencions educatives que contribueixin a mantenir estils de vida saludables i a la millora de la qualitat de vida de les persones.
RA11. Construir nous coneixements sobre la cura des de la reflexió en l'acció i la reflexió sobre l'acció.
RA16. Desenvolupar coneixements, habilitats i actituds que intervenen en les cures infermeres en situacions complexes i especialitzades.
RA17. Adquirir metodologies i hàbits de treball adequats a l'àmbit on es desenvolupen les pràctiques preprofessionals i aplicar les guies clíniques adequades.
RA18. Desenvolupar actituds d'autoanàlisis i de autoavaluació en el context de les activitats desenvolupades.
RA20. Desenvolupar esperit crític i capacitat per a la presa de decisions.
RA25. Sap fer un ús inclusiu i no sexista del llenguatge.

RA30. Sap fer una informació crítica de la informació (diferències per sexe en morbimortalitat, desviacions i bretxes de gènere) i adoptar pràctiques que
incorporin el coneixement de les diferències segons sexe i les desigualtats de gènere.
RA31. Incorpora eines per avaluar i monitoritzar la igualtat de gènere en les intervencions relacionades amb la salut RA32. Sap identificar casos de violència
de gènere i coneix els protocols d'actuació davant de les situacions de sospita i/o maltractament (físic, psicològic o sexual).
RA 32. Sap identificar casos de violència de gènere i coneix els protocols d'actuació davant de les situacions de sospita i/o maltractament (físic, psicològic o
sexual).

MD2. Seminaris.

MD3. Treball en grup.

MD5. Presentacions per temes per part dels alumnes.

MD6. Tutories presencials en grup o individuals.

MD9. Pràctica dirigida.

MD 11. Treball autònom.

Els continguts que es treballaran al Pràcticum estan relacionats amb els següents eixos de coneixement:

Pràctica reflexiva
Prevenció i promoció de la salut.
Procediments i protocols assistencials.
Comunicació i relació amb l’usuari.
Treball en equip i relació interprofessional.
Principis ètics i legals que guien la professió.
Autoconsciència i autoconeixement.
Gestió de les emocions i conflictes.
Seguretat dels pacients.
Rols i tasques dels professionals d’infermeria en els diferents àmbits assistencials: hospitalari, sociosanitari, atenció primària.

La següent taula recull les activitats formatives i la metodologia utilitzada a les mateixes:

L'avaluació es realitzarà de forma continuada basant-se en la valoració de les competències assolides per l’estudiant.

Seguiment individual: El seguiment individual de l’estudiant es desenvolupa a les institucions sanitàries amb l’acompanyament i suport d’un tutor/a clínic/a i un tutor/a de seguiment, tots dos són professionals d’Infermeria que vetllen per la millora i l’adquisició de competències de l’estudiant durant la seva pràctica clínica. L’avaluació es realitza de forma conjunta tenint en compte l’evolució de l’alumne durant el període pràctic.

Seminaris: Durant el període del Pràcticum Avançat II, es realitzen cinc seminaris. Els seminaris els dinamitza el tutor/a acadèmic/a, i el grup està format per un màxim de 10 alumnes. "Addicionalment, l’avaluació dels seminaris contempla la complementació de l’Enquesta de Satisfacció del Pràcticum".

Treball final: Els estudiants, durant les seves estades pràctiques, realitzen un treball escrit avaluable grupal que hauran d’exposar.

Informació important:

L'assistència de les pràctiques externes i als seminaris requereix obligatorietat i estan sotmeses a la "Normativa Reguladora de Pràctiques Externes a les Institucions Sanitàries pels estudiants de la UPF" i la "Normativa reguladora de pràctiques externes pels estudiants del Grau en Infermeria del ESCST” aprovada el 10 de Juliol del 2019. Serà necessari aprovar el treball escrit del Pràcticum, així com l'avaluació del tutor/a clínic/a per poder fer mitja. En cas de suspens del treball escrit l'alumne el podrà realitzar de nou i entregar al període de recuperació.

Serà necessari aprovar el treball escrit del Pràcticum, així com l'avaluació del tutor/a clínic/a per poder fer mitja. En cas de suspens del treball escrit l'alumne el podrà realitzar de nou i entregar al període de recuperació. L'avaluació dels seminaris no és susceptible a recuperar. En cas de suspens de l'avaluació per part del/la tutor/a clínic/a l'assignatura del Pràcticum quedarà suspesa. En el cas del pràcticum Avançat, no es podrà realitzar la recuperació del mateix per motius relacionats amb el calendari acadèmic, però es valoraran recuperacions parcials per motius justificats segons "Normativa reguladora de pràctiques externes pels estudiants del Grau en Infermeria del ESCST” aprovada el 10 de Juliol del 2019.

S'utilitzarà un sistema de qualificació quantitatiu (de 0 a 10) i qualitatiu (suspens, aprovat, excel·lent, matricula d'honor) segons el RD 1125/2003.

La còpia total o parcial en qualsevol de les activitats d'aprenentatge significarà nu "No Presentat" en l'assignatura, sense opció a presentar-se a la prova de recuperació i sense perjudici de l'obertura d'un expedient per aquest motiu.

Requisits de matricula:

Haver superat les assignatures del pràcticum introductori i del pràcticum clínic

Bulechek, G. M. (2013). Clasificación de Intervenciones de Enfermería (NIC).

Cibanal L, Arce M del C, Carballal M del Consuelo. Técnicas de comunicación y relación de ayuda en ciencias de la salud. 3a ed. Barcelona: Elsevier; 2014. 

Jamieson EM. Procedimientos de enfermería clínica. 5ª ed. Madrid: Elsevier, 2008.

Johnson, M. (2012). Vinculos de NOC y NIC a NANDA-I y diagnósticos médicos: soporte para el razonamiento crítico y la calidad de los cuidados. Elsevier.

Luis Rodrigo, M. T. (2013). Los diagnósticos enfermeros: Revisión crítica y guía práctica.

Moorhead, S., Johnson, M., Maas, M. L., & Swanson, E. (2014). Clasificación de Resultados de Enfermería (NOC): Medición de Resultados en Salud. Elsevier Health Sciences Spain.

Álvarez González CJ. La relación entre lenguaje y pensamiento de vigotsky en el desarrollo de la psicolingüística moderna. RLA Rev lingüística teòrica y Apl (Internet). 2010; 48(2). 

Atkins S, Williarns A. Registered nurses’ experiences of mentoring undergraduate nursing students. J of Adv Nurs. 1995; 21: 1006-15. 

Queirós PJ. The knowledge of expert nurses and the practical-reflective rationality. Invest Educ Enferm. 2015; 33(1): 83-91. 

Renshaw PD. Dialogic Learning Teaching and Instruction. A: van der Linden J, Renshaw PD. Dialogic Learning. Dordrecht: Springer; 2004. 1-15